Analitzar els objectius descrits en la Llei de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència (LAPAD) i contrastar-los amb els resultats obtinguts al llarg dels 10 anys des de l’aprovació de la Llei. L’anàlisi es realitza a través d’una triple perspectiva: usuaris, costos i finançament. Els instruments utilitzats per la LAPAD es posaran en relació als empleats en altres països europeus dins de la zona euro de la UE.
Metodologia:
Revisió de la literatura sobre polítiques d’atenció a les persones en situació de dependència en el context europeu. Revisió de la normativa estatal i catalana referida a la LAPAD. Anàlisi dels resultats d’atenció als usuaris, del costos i el seu finançament.
Resultats:
La LAPAD després de deu anys de la seva aprovació no ha aconseguit els objectius previstos i mostra unes desviacions i ineficiències importants en tots i cada un dels processos de l’atenció. S’observa deficiències en el finançament del cost de l’atenció a les persones en situació de dependència desplaçant una part dels costos a l’Autonomia i a les famílies.
Abstract
Objectiu:
Analitzar els objectius descrits en la Llei de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència (LAPAD) i contrastar-los amb els resultats obtinguts al llarg dels 10 [...]
Aquest article descriu, breument, alguns aspectes de la gestió i del finançament de les prestacions per a les persones en situació de dependència després dels deus primers anys del desplegament de la Llei 39/2006, de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència (LAPAD). Es fa èmfasis en la “refundació de la LAPAD” mitjançant l’aplicació de les mesures de estabilitat pressupostària del RDL 20/2012. Es fan algunes simulacions econòmiques del que representaria millorar alguns aspectes en la gestió i en el model de finançament actual.
Abstract
Aquest article descriu, breument, alguns aspectes de la gestió i del finançament de les prestacions per a les persones en situació de dependència després dels deus primers anys del desplegament de la Llei 39/2006, de promoció de l’autonomia [...]
La intensitat del canvi demogràfic dels propers anys amb l'envelliment de la població i l'arribada a edats avançades de les àmplies cohorts poblacionals dels baby boomers pronostiquen un impacte demogràfic sense precedents. El nou escenari requereix replantejar aspectes d' atenció assistencial, sanitària i social, entre d' altres i evidentment generar noves estructures econòmiques per fer front a aquest gran repte. La bona notícia de la millora de l'esperança de vida també comporta que l'esperança de vida en bona salut no abasti la totalitat del cicle vital. Ja actualment l' esperança de vida als 65 anys se situa, de mitjana, en 21,11 anys, mentre que l' esperança de vida en bona salut queda limitada a uns 10,5 anys, amb una especial problemàtica en l’ultima etapa en què la dependència es fa present i el suport per a les activitats quotidianes requereix de cuidadors professionals en el domicili o bé d' un ingrés en un centre residencial. Afrontar els aspectes financers d’aquesta situació porta a la problemàtica d'haver de desemborsar despeses molt superiors als ingressos procedents de les pensions. Actualment, sense considerar que les pensions de viduïtat són molt inferiors, les pensions mitjanes dels majors de 80 anys se situen en 980€ mensuals, mentre que els costos d'una plaça residencial a Catalunya s'estimen en uns 2.260€ mensuals, amb un cost encara superior si s'opta per una àmplia cobertura de cuidadors al domicili. Davant d' aquesta problemàtica és destacable que, d'acord amb l' indicador de riquesa neta de les famílies espanyoles, els actius reals constitueixen el 79,2% dels actius totals de les llars, sent l' habitatge l' actiu real més important i que prop del 90% dels majors de 65 anys disposen d' un habitatge en propietat. Per tant, l’habitatge és l'autèntic patrimoni que amb una apropiada monetització pot servir per cobrir els costos d'una adequada atenció en l'etapa de la dependència. Davant les formules de finançament més tradicionals, com la venda de la nua propietat o la hipoteca inversa, la nova formula d’avançament de lloguers ideada per Pensium permet disposar dels recursos necessaris mantenint la propietat de l'immoble. Mitjançant aquest disruptiu mecanisme es faciliten els recursos financers necessaris alhora que també s'incorpora l'habitatge al mercat de lloguers afavorint l’entrada de noves llars actualitzades en aquest mercat mancat d’oferta.
Abstract
La intensitat del canvi demogràfic dels propers anys amb l'envelliment de la població i l'arribada a edats avançades de les àmplies cohorts poblacionals dels baby boomers pronostiquen un impacte demogràfic sense precedents. El nou escenari [...]
El llarg i inacabat procés de desplegament de la Llei d’atenció a la dependència. 
