Abstract

Objectiu:

Analitzar els objectius descrits en la Llei de promoció de l’autonomia personal  i atenció a les persones en situació de dependència (LAPAD) i contrastar-los amb els resultats obtinguts al llarg dels 10 anys des de l’aprovació de la Llei. L’anàlisi es realitza a través d’una triple perspectiva: usuaris, costos i finançament. Els instruments utilitzats per la LAPAD es posaran en relació als empleats en altres països europeus dins de la zona euro de la UE.

Metodologia:

 Revisió de la literatura sobre polítiques d’atenció a les persones en situació de dependència en el context europeu. Revisió de la normativa estatal i catalana referida a la LAPAD. Anàlisi dels resultats d’atenció als usuaris, del costos i el seu finançament.

Resultats:

La LAPAD després de deu anys de la seva aprovació no ha aconseguit els objectius previstos i mostra unes desviacions i ineficiències importants en tots i cada un dels processos de l’atenció. S’observa deficiències en el finançament del cost de l’atenció a les persones en situació de dependència desplaçant una part dels costos a l’Autonomia i a les famílies.

Abstract

Aquest article descriu, breument, alguns aspectes de la gestió i del finançament de les prestacions per a les persones en situació de dependència després dels deus primers anys del desplegament de la Llei 39/2006, de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència (LAPAD). Es fa èmfasis en la “refundació de la LAPAD” mitjançant l’aplicació de les mesures de estabilitat pressupostària del RDL 20/2012. Es fan algunes simulacions econòmiques del que representaria millorar alguns aspectes en la gestió i en el model de finançament actual.

Abstract

La situació de les finances públiques força a cercar una major eficiència en l’ús dels recursos públics per tal de generar els espais fiscals que permetin finançar iniciatives que donin resposta a les creixents necessitats de la ciutadania. Per a l’acompliment d’aquesta fita, la gestió pública compta amb instruments eficaços, com són la pressupostació per resultats, l’avaluació de polítiques públiques, els processos de revisió de la despesa i la comptabilitat analítica. Tot i que aquests instruments, i els corresponents processos d’anàlisi i presa de decisions, s’han anat introduint en els darrers anys dins del sector públic català, la seva implantació encara dista de ser completa i efectiva. Aquest article, dins la perspectiva de la Generalitat de Catalunya, ofereix una sèrie d’orientacions i prospectiva per a la implementació efectiva d’aquests instruments, i el conseqüent assoliment d’una major eficiència en la despesa pública.

Abstract

La Malaltia d’Alzheimer (MA) és ja el quart problema de salut al món. La demència afecta sobretot a persones grans, majoritàriament dones, i el nombre de malalts s’incrementa a mesura que avança l’edat. Hi ha costos directes i indirectes derivats de l’atenció a les persones amb MA. Es tracta ja d’un problema econòmic i social de primera magnitud. En una societat que avança cap a models diferents de famílies, amb migració de fills joves i disminució dels pressupostos per a serveis sòcio-sanitaris, cóm s’afrontarà aquesta problemàtica? La contribució vol fer evidents les dades actuals i mostrar una prospectiva de futur.