Abstract

The author argues that in his version of Séneca's De providentia, as indeed in other of his versions, Canals does not show any evidence of having assimilated the ideological tenets of the Humanism and the Renaissance. On the contrary: for him classical sources are merely used as means to underline an orthodox and religious discourse.

Abstract

Francesc Moner (c. 1462-c. 1492), autor català de notable talent, es distingí, gràcies a la seva producció tant en català com en castellà, en els cercles literaris de Barcelona durant la dècada de 1480. A partir de la seva meditació sobre la condició de l’amant, Moner construeix una al.legoria que comprèn dues dimensions espacials, una de l’«espai» pròpiament dit i l’altra de la «vivència» espiritual. En el present treball segueixo el camí contemplatiu de la persona poètica de Moner des de l’espai psíquic a la vivència de l’ànima. Inherent a l’exploració ací esbossada, es perfila l’intertext monerià, que harmonitza la temàtica de l’amor passional i la de la devoció religiosa.