Resum

Francesc Eiximenis va treballar en una enciclopèdia que havia de tenir tretze volums entre els anys 1380 i 1390. En els manuscrits les formes «crestià», «crestiana», «crestianisme», etc. són freqüents i semblen justificar el títol "Crestià". El present article posa en relleu que en els manuscrits medievals aquests termes s’abreujaven d’acord amb les recomanacions de teòlegs i místics que desitjaven manifestar, a través de l’ús de lletres especials i d’abreviatures, els misteris inherents a les lletres dels noms «Jesús» i «Crist». Una abreviatura molt freqüent per «cristià» era xpa amb un signe sobre la p. Aquest signe era molt similar al signe usat per abreujar el conjunt de lletres "re" o "rest". Els copistes, després d’haver vist centenars d’abreviatures d’aquesta mena, o de paraules en què el grup "pre" s’escrivia amb una p acompanyada de l’abreviatura per "re", creient que "ia" era el final de la paraula i estan acostumats a la pronúncia dissimilada "crestià", van acostumar-se a transcriure aquestes abreviatures com "crestià", tot i que Eiximenis explica que «cristià devalla de Crist».

Text complet

The PDF file did not load properly or your web browser does not support viewing PDF files. Download directly to your device: Download PDF document
Back to Top
GET PDF

Document information

Published on 31/03/10
Accepted on 31/03/10
Submitted on 31/03/10

Volume 25, Issue 1, 2010
DOI: 10.7203/caplletra.48.4741
Licence: CC BY-NC-SA license

Document Score

0

Views 1
Recommendations 0

Share this document

claim authorship

Are you one of the authors of this document?