Resum

L’origen de l’ictiònim català «alatxa» i els seus congèneres romànics s’ha atribuït al tractament mossàrab de «ce» del mot llatí «hallece», traspassat a l’àrab. Tanmateix, segons Joan Veny, la distribució geogràfica d’aquest tipus lèxic per les costes de la Mediterrània occidental, on dialectes centromeridionals italoromànics practiquen el canvi «ce» > «tx», convida a replantejar el seu origen geogràfic que seria el litoral de Toscana i Nàpols d’on la isoglossa hauria passat a Ligúria que, per la seva força expansiva, hauria propagat el mot cap a les costes occitanes i d’aquí a les catalanovalencianes fins arribar a Andalusia: seria un exemple més de l’expansió lingüística genovesa que va afectar mots de l’àmbit nàutic i de la pesca. L’estudi de l’origen de «punxar, punxa i punxó» és una mostra de la necessitat de revisar críticament el concepte de romandalusí o mossàrab. Per a Josep Martines, són mots corrents i antics en català i en aragonès, i coneguts en varietats del castellà oriental; no segueixen l’evolució fonètica esperable en aquestes llengües. Per explicar-los, s’havia recorregut a propostes ad hoc o al mossàrab. La documentació i la fonètica històriques i la geografia lingüística mostren que són vocables coneguts i propis de l’occità, fins i tot allà on «kt» llatí evoluciona vers «it» i no vers la palatal africada. Ens trobem, doncs, davant manlleus antics, potser transmesos inicialment com a termes d’ofici des d’Occitània vers el sud.

Text complet

The PDF file did not load properly or your web browser does not support viewing PDF files. Download directly to your device: Download PDF document
Back to Top

Document information

Published on 30/09/11
Accepted on 30/09/11
Submitted on 30/09/11

Volume 26, Issue 2, 2011
DOI: 10.7203/caplletra.51.4714
Licence: CC BY-NC-SA license

Document Score

0

Views 0
Recommendations 0

Share this document

claim authorship

Are you one of the authors of this document?