Podem dir que la universitat promou l’equitat?

Abstract

En aquest treball s’utilitza l’enquesta del 2017 sobre inserció dels graduats universitaris que fa l’AQU periòdicament amb la intenció d’actualitzar algunes anàlisis realitzades per a edicions anteriors de l’enquesta. Primer s’explora comparativament l’evolució de la inserció dels graduats en les diferents edicions de l’enquesta, que es corresponen amb contextos molt diferents. La conclusió és que es nota una certa recuperació de la inserció en consonància amb la millora del mercat laboral, però que els indicadors no assoleixen els nivells pre-crisi. I en segon lloc, s’estudia en relació a l’enquesta del 2014 els canvis en les desigualtats per origen social.

Introducció

La desigualtat en el sistema educatiu és un tema que concentra molta atenció política, social i de recerca. Això és perquè la seva importància rau no només en les implicacions econòmiques i sobre la productivitat, sinó també en qüestions de justícia i cohesió social.

Des del Grup de Recerca en Educació i Treball (GRET) hem abordat anteriorment aquestes qüestionsde desigualtat educativa i, en particular a la universitat, resulta particularment rellevant fer esment de l’estudi “Equitat en l'accés i en la inserció professional dels graduats universitaris” (Troiano et al, 2016). En aquest treball vam veure que la falta d’equitat en el sistema d’educació superior es concentra en l’accés a la universitat, tant des del punt de vista de qui hi entra i qui en queda exclòs, com pel que fa a l’elecció de titulació un cop s’hi accedeix —el que es coneix com a perspectives MMI i EMI (Raftery i Hout, 2011). En canvi, un cop s’ha accedit a un determinat tipus d’estudis, es produeix una certa equiparació entre els qui aconsegueixen graduar-s’hi, perquè la influència de l’origen social sobre la qualitat de la inserció es redueix en gran mesura (Fachelli i Planas, 2016).

Les nostres dades vindrien, doncs, a recolzar la idea que és la tria de titulació la que fa de principal mediadora per explicar les diferències en la inserció dels graduats universitaris, encara que és possible identificar algun grau de persistència de desigualtats més enllà d’aquesta influència. Recerques comparatives assenyalen que aquest fenomen es produeix en diverses mesures segons els països que s’estudiïn (Triventi, 2013). Caldria transformar la coneguda metàfora de Carabaña (2004) sobre la universitat com a autobús que, un cop s’hi ha pujat, porta a tots els usuaris a la mateixa destinació, en la universitat com a estació d’autobusos on tothom que hi agafa el mateix vehicle acaba en el mateix lloc.

Des d’un punt de vista dinàmic, el fet d’haver pogut estudiar el fenomen diverses vegades en aquesta última dècada ens ha donat una perspectiva evolutiva sobre aquesta relació. En la promoció que finalitza els estudis el 2004 —enquestats el 2007— Planas i Fachelli (2010) identifiquen sobre els salaris una lleugera influència del sexe i molt lleu de l’origen social. De fet, aquestes últimes són incidències localitzades eminentment en les àrees d’economia i dret, i en alguna titulació específica (com Belles Arts o Enginyeria Civil Tècnica).

Les anàlisis aplicades sobre la promoció del 2007, que fou enquestada el 2011, tenen l’interès d’abastar més de dos anys dintre del període de crisi econòmica amb conseqüències en el mercat laboral. Fachelli i Navarro (2013) hi perceben una caiguda de la taxa d’ocupació, com també una disminució de la qualitat de les feines, però no és possible detectar cap pista que hi hagi hagut una emergència de la influència de la classe social sobre la inserció professional d’aquests graduats. De fet, es torna a identificar com a molt lleu la incidència d’aquest origen social en el moment en què es controlen els indicadors d’inserció per alguna característica associada a la titulació, com ara si és de cicle llarg o curt, o a quina àrea pertany (Navarro-Cendejas, 2014).

I finalment, per a la promoció que gradua el 2011 —enquestada el 2014— Fachelli i Planas (2016) constaten que hi ha una contracció del mercat laboral universitari, en tot cas molt menor que per a la resta de joves, però que la influència de l’origen social en la inserció, sempre i quan es controli per la branca d’estudi, continua essent dèbil.

En el present treball cal tenir en compte que els elements contextuals que marquen l’evolució de la inserció dels graduats s’han tornat a veure modificats per als enquestats el 2017, els que corresponen a l’última enquesta realitzada per l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU). Aquesta cohort es gradua el 2013, justament en el moment que el mercat laboral, especialment el malmès mercat juvenil, comença la seva recuperació. En aquest nou context, malgrat que seria esperable ja per la mateixa edat dels graduats que passessin un temps en el mercat laboral secundari (López-Roldán y Fachelli, 2015), ens cal preguntar-nos si la recuperació porta una part dels universitaris de nou cap al segment primari del mercat laboral. Si fos així, hauríem de veure l’increment de la contractació a temps complet i dels contractes fixos. I també cal que ens preguntem si els canvis s’han produït de forma homogènia per a tots els grups socials o ho han fet de forma diferencial, de manera que haurien portat a una reducció o un augment de la distància en la qualitat de la inserció segons origen social.

En aquest treball es pretén, doncs, actualitzar algunes de les anàlisis que prèviament havíem realitzat en el marc del GRET amb dades de l’última enquesta de l’AQU, la del 2017. Ens centrarem, primer, en la descripció de l’evolució d’alguns indicadors d’inserció al llarg de l’última dècada i, en segon lloc, en la comparació amb l’enquesta anterior de la desigualtat per origen social en la inserció.

Metodologia

Les dades que s’utilitzen en aquest treball provenen de les enquestes sobre la inserció laboral dels graduats de les universitats catalanes, elaborades per l’AQU. Pel caràcter d’anàlisi evolutiva, utilitzem diverses enquestes: la que es va dur a terme en el primer trimestre de 2008, entrevistant les persones titulades en el curs 2003-2004, l'enquesta del primer trimestre de 2011 amb les persones que es van titular en el curs 2006-2007, l'enquesta que es va fer el 2014, en què es va entrevistar els graduats l'any 2009-2010 i finalment l'enquesta de 2017 amb els graduats de 2012-2013.

La mostra utilitzada en aquestes enquestes dels anys 2008, 2011, 2014 i 2017 es detalla a continuació:

Font: AQU (2008, 2011, 2014, 2017)

Tal i com s’ha dit, l'objectiu general és analitzar l'evolució de la inserció professional dels titulats catalans entre 2008 i 2017, en un context que va travessar tres cicles, el d'expansió, el de crisi econòmica —particularment extens— i el de recuperació, tenint en compte en aquesta inserció la influència de l'origen social. Cal aclarir que l'origen social l’abordarem observant només un dels elements constitutius (el Nivell Formatiu Familiar) i que hem deixat de banda l'aspecte vinculat a les característiques econòmiques i ocupacionals de la llar del graduat, ja que aquesta informació no es recull en l’enquesta del 2014.

Per tal d’abordar l’objectiu específic de descripció de l’evolució de la inserció professional dels graduats de les universitats públiques es recorre a la utilització de percentatges procedents de taules de contingència i de mitjanes. I amb l’objectiu d’analitzar els canvis en les desigualtats d’inserció segons origen social s’utilitza l’anàlisi de residus tipificats i corregits derivats de taules de contingència i de regressions lineals de caràcter multivariat.

Evolució de la situació laboral i tipus de contractació

En primer lloc descrivim el resultat d'inserció en el mercat laboral del conjunt dels titulats en universitats públiques catalanes enquestats el 2008, 2011, 2014 i 2017.

Concretament, els ocupats passen de ser el 93,5% el 2008 al 88,6% el 2011, es redueixen al 83,8% el 2014 i tornen a créixer a nivells de 2008 en 2017. Els nivells d'ocupació entre sexes és bastant similar.L'increment de la taxa d'atur és preocupant en el període de crisi atès que passa del 3,2%, al 8,1% entre 2008 i 2011, i el 2014 s'enfila fins el 12,4%, la recuperació torna a posicionar els nivells d'atur per sota dels de períodes de crisi.

Ara bé, durant tot el període analitzat aquestes dades es mantenen lluny de les taxes generals d'atur que van assolir el 25,93% en el primer trimestre de 2014, després d'haver arribat al màxim valor (27,16%) en el primer trimestre de l'any anterior (EPA, INE); i aquestes taxes generals van quedar encara més lluny de les taxes juvenils d'atur que van superar el 40%.

TAULA II. Situació laboral dels graduats en universitats públiques catalanes

Font: Elaboració pròpia sobre AQU

Els titulats que treballaven a jornada completa representen el 80,4% al 2008, xifra que baixa al 72% en 2011, cau al 60% al 2014 i es recupera al 66% el 2017. En tots els casos els ocupats a temps complet són més homes que dones.

El detall de l’ocupació a temps complet per àrees el podem veure a la taula III. Tant les àrees Tècnica com Economia, ADE, Empresarials i Dret són els que en major mesura retenen els seus ocupats a temps complet. Totes les àrees mostren un descens el 2014 en comparació amb anys anteriors, i una recuperació a diferent nivell segons l’àrea el 2017, encara que els ocupats en Ciències de la Salut mostren un estancament.

TAULA III. Titulats segons àrees d'estudi

Font: Elaboració pròpia sobre AQU

Per la seva banda, l'àrea que presenta major dificultat és Humanitats, la qual arriba a l'extrem de posseir menys de la meitat dels seus graduats a temps complet a partir de 2014, i la recuperació no impacta prou com per a modificar aquest resultat.

En tots els anys analitzats s’observa com gran part dels graduats realitzen funcions universitàries. AQU defineix aquestes funcions com aquelles desenvolupades en el lloc de treball pròpies d'una formació universitària (que inclou tant els llocs que han exigit titulació específica com els que no) i les funcions no universitàries aquelles tasques que no són pròpies de la formació universitària (que inclou tant els llocs que han exigit titulació universitària com els que no) (AQU, 2014: 43).

Font: Elaboració pròpia sobre AQU.

Finalment, el tipus de contracte no presenta grans variacions entre 2008 i 2011 però sí entre 2011 i 2017. S’observa una reducció del contracte fix i aquesta reducció la compensa l’augment del treball autònom. El 2011, els treballadors autònoms havien disminuït lleument però el 2014 augmenten més de 4 punts, situació que es manté el 2017. El treball temporal augmenta el 2017 i tots els anys són les dones les que en major mesura tenen aquest tipus de contracte.

TAULAV. Tipus de contracte de treball dels titulats ocupats a temps complet.

Font: Elaboració pròpia sobre AQU.

Ocupació i ingressos dels graduats ocupats a temps complet entre 2014 i 2017

Una novetat que presenta l’enquesta a partir del 2014 és que s’ha classificat l’ocupació d’acord amb la Classificació Nacional d’Ocupacions, la qual cosa permet de tenir un paràmetre comú de comparació respecte de la resta de treballadors en el mercat laboral. Sens dubte, el fet d’estar considerant només població universitària produeix un biaix cap a la cúspide de les ocupacions, ja que gran part dels universitaris ocupen posicions tècniques o professionals. Això justifica la reducció de les 4 últimes categories en una sola, que anomenarem “Treballadors qualificats, operadors i ocupacions elementals” i que en conjunt sumen el 2,2% el 2014 i el 4,5% el 2017.

Font: Elaboració pròpia sobre la base de AQU (2014 i 2017)

La primera observació a ferés que estar ocupat a temps complet tres anys després d’haver obtingut el graduat genera una possibilitat d’ocupar llocs d’alta qualificació —les dues primeres categories—, el 67,6% el 2014, però aquest percentatge baixa a 54,2% per al 2017. La menor adequació entre estudis i ocupació la trobem entre les categories 4 i 9 que en total sumen 17% el 2014 i 22,4% el 2017. Per tant, observem que el període de recuperació econòmica no ha tingut l’efecte esperat en la recuperació de l’estatus ocupacional del graduat; es perden 12 punts en els dos estatus ocupacionals més alts que en gran part van a parar al nivell tècnic posicionat en tercer lloc.

Si observem els ingressos per tipus de contracte dels ocupats a temps complet (Taula VII) observem que els valors més alts són per a aquells que tenen contractes fixos. Els graduats autònoms tenen ingressos més o menys similars als que tenen contractes temporals i la font de diferenciació és més gran segons el sexe. Així, en tots els tipus de contractes s’observa que les dones tenen un ingrés menor que el dels homes.

Font: Elaboració pròpia sobre AQU.

LA INSERCIÓ SEGONS ORIGEN SOCIAL: OCUPACIÓ I INGRESSOS

L'indicador d'origen social que ens permet utilitzar les enquestes de l'AQU d'una forma comparada és el de nivell formatiu familiar (NFF) definit com el màxim nivell educatiu assolit per part dels progenitors. El primer element que podem observar és el de l'evolució de la taxa d'atur segons aquest indicador.

Diferència no significativa el 2014 i el 2017

Font: Elaboració pròpia sobre AQU

La diferència entre les taxes és significativa per als anys 2008 i 2011, essent superior per als fills de famílies amb estudis superiors, la qual cosa s'interpreta com una major capacitat d'espera per trobar la feina adequada un cop finalitzats els estudis. En canvi, en els anys 2014 i 2017 pràcticament no s’observen diferències entre els tres grups, el que marca una tendència diferent en els anys de crisi en comparació amb els d'expansió.

El segon element que analitzem dona compte del tipus d'ocupació dels graduats, els que treballen a temps complet, segons el nivell formatiu familiar. Així, observem que hi ha associació entre l’ocupació que han assolit els graduats i el seu origen educatiu. Encara que aquesta associació és relativament dèbil, s’analitzen els residus estandarditzats per poder observar quines són les relacions més potents.

Pel 2014 el primer element a ressaltar és que a les tres posicions superiors de la jerarquia ocupacional hi arriben menys graduats amb progenitors amb estudis primaris o sense estudis. I, en contrapartida, n'hi ha més en les tres posicions ocupacionals més baixes. En l'altre extrem, es pot afirmar que en una de les categories (Tècnics i professionals científics i intel·lectuals) es constata l’associació positiva i significativaentre tenir aquest tipus de treball i ser fill/a de pares amb estudis superiors i que en dues de les tres categories ocupacionals més baixes es constata l’associació inversa entre pertànyer a aquelles dues posicions laborals i tenir els pares amb estudis universitaris. Finalment, els fills de pares amb nivells educatius mitjans no presenten diferències significatives en les posicions ocupacionals assolides.

Font: Elaboració pròpia a partir d’AQU (2014)

El 2017 es debilita la relació d’associació entre les dues variables(V de Cramerdel 8,1% el 2014 i del 5,5% el 2014) i desapareix la relació negativa entre la posició de 'Directors i Gerents' i els nivells educatius familiars baixos, com també entre aquest nivell educatiu i els 'Tècnics i professionals de suport'.

TAULA IXb. Ocupació dels titulats segons l’origen educatiu dels pares 2017. Residus ajustats.

Font: Elaboració pròpia a partir d’AQU (2017)

Pel que fa a l’anàlisi dels ingressos, la comparació entre les dues promocions se’ns fa més complicada perquè algunes de les variables amb major força explicativa han quedat recollides amb nivells de desagregació diferent. Tot i això, podem oferir una anàlisi de la desigualtat en la percepció d’ingressos dels graduats que treballen a temps complet per a l’enquesta de 2017 i referenciar l’ordre de contribució a la variància de cada conjunt de variables per a l’enquesta de 2014 (per a l’anàlisi completa, vegeu l’Annex 2).

TAULA X. Ingressos segons origen social i d’altres variables de control. Graduats treballant a temps complet. 2017.

Font: Elaboració pròpia a partir d’AQU (2017)

En la Taula Xes presenta l’anàlisi mitjançant regressió lineal dels ingressos obtinguts segons variables sòcio-demogràfiques, d’àrea d’estudi i de l’àmbit del treball per al 2017. En aquesta taula s’observa com la contribució de l’àrea a la qual pertany la titulació estudiada explica en gran mesura la diferència entre els ingressos que s’obtenen un cop s’està inserit en el mercat laboral. En total el model explica un 29% de la variància, del qual un 43% correspon al que és capaç d’explicar la variable àrea d’estudi i, entre aquestes, algunes àrees com ara la de ‘Tecnologies Industrials’ representa ella sola una contribució del 23.5% informant sobre una diferència de salari brut mensual de 739 euros per sobre de ‘Filosofia i Història’, l’àrea de referència.

Pel que fa a les variables sòcio-demogràfiques, observem quel’edat fa una contribució important a l’explicació, seguida del sexe, que continua reflectint la bretxa salarial detectada en estudis anteriors. En canvi, el nivell formatiu familiar, igual que passava amb la promoció enquestada el 2014, aporta poc per explicar les diferències de salari entre els graduats un cop es tenen en compte totes les altres variables. Aquest resultat contribueix a reforçar la idea que, un cop s’accedeix a una determinada titulació universitària, l’estudiant ha agafat un mateix autobús per arribar a una destinació similar a la dels seus companys de viatge.

Tot aquest conjunt de variables, especialment l’àrea d’estudi, han perdut pes quan s’han introduït en l’anàlisi les que corresponen a l’àmbit laboral (per veure el model sense aquestes últimes variables, vegeu l’Annex 1). Això ens indica que l’àrea d’estudi té una forta influència sobre la forma com els graduats s’insereixen en el mercat, de manera que les variables de l’àmbit laboral actuen en part com a mediadores per tal d’explicar les diferències d’ingressos que els universitaris acaben percebent.

Conclusions

En aquest treball hem actualitzat algunes de les anàlisis anteriors sobre inserció de graduats universitaris a partir de l’enquesta AQU del 2017. L’objectiu era, d’una banda, obtenir algunes apreciacions respecte de la influència que la recuperació recent del mercat laboral hauria pogut tenir sobre la inserció d’aquests graduats. I d’altra banda, explorar quin impacte això hauria tingut sobre les desigualtats en la inserció segons l’origen social.

Pel que fa al primer objectiu, hem observat que, igual que s’ha apreciat en d’altres àmbits de l’economia, la recuperació del mercat laboral no aconsegueix fer assolir els estàndards dels que es partia abans de la crisi. Efectivament, un cop explorats diferents indicadors com ara la situació laboral, el tipus de funcions que es desenvolupen en el lloc de treball, el tipus de contracte, la qualificació de l’ocupació i els ingressos, veiem com la promoció enquestada el 2017 millora força la seva situació en relació a la que va ser enquestada el 2014, però per a poques categories aconsegueixen equiparar-se als nivells de la inserció dels de l’enquesta del 2008 o 2011.

En relació al segon objectiu, hem constatat un alleugeriment de la desigualtat segons origen social (mesurat com a origen educatiu en Nivell Formatiu Familiar) quan atenem a la qualificació de l’ocupació. En canvi, no es perceben variacions de la tendència en relació als ingressos obtinguts. D’aquesta manera, veiem com la influència del sexe continua essent important a l’hora d’explicar les diferències salarials, mentre que l’origen social, quan es tenen en compte les àrees d’estudi, influeix poc.

Referències Bibliogràfiques

CARABAÑA, J. (2004) “Educación y movilidad social”, en V. Navarro (Ed.), El Estado del Bienestar en España. Madrid: Taurus, 209-237.

FACHELLI, S. I NAVARRO-CENDEJAS, J. (2013) “From expansion to crisis: university pathways and professional insertion in the labour market”, Proceedings of Development of Competencies in the World of Work and Education (DECOWE) Project, 96 - 107.

FACHELLI, S. I PLANAS, J. (2016) “Evolució de la inserció professional dels graduats universitaris: de l'expansió a la crisi duradora.”Universitat Autònoma de Barcelona. Grup de Recerca Educació i Treball); Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya.

LÓPEZ-ROLDÁN, P. Y FACHELLI, S. (2015) “Análisis comparado de la segmentación del mercado de trabajo entre Argentina y España.” Seminario del Proyecto Foncyt PICT 0756-2012 “Movilidad socio-ocupacional intergeneracional de cohortes universitarias en la Argentina. Análisis comparativo México y España”. Universidad de Buenos Aires, 21 de agosto.

NAVARRO-CENDEJAS, J. (2014) “La inserción laboral de los titulados universitarios de clase obrera en Cataluña.” Revista de la Asociación de sociología de la Educación. Vol7, Nº2, 488-510.

PLANAS, J. Y FACHELLI, S. (2010) “Catalan universities as a factor of equity and professional mobility.” Barcelona: AQU.

RAFTERY, A. E., & HOUT, M. (2011) “Maximally Maintained Inequality: Expansion, Reform and Opportunity in Irish Education, 1921-75.” Sociology of Education, 66(1), 41-62.

TRIVENTI, M. (2013) “Stratification in higher education and its relationship with social inequality: A comparative study of 11 European countries.” European Sociological Review, 29(3), 489-502.

TROIANO, H., FACHELLI, S., PLANAS, J., SANCHEZ-GELABERT, A., FIGUEROA, M., ELIAS, M., TORRENTS, D. & DAZA, L. (2016). “Equitat en l’accés ien la inserció professional dels graduats i graduades univeristaris.” Barcelona: AQU.

Ingressos segons variables sòcio-demogràfiques i àrees d’estudi. Graduats treballant a temps complet. 2017.

Font: Elaboració pròpia a partir d’AQU (2017)

ANNEX2

Resultats de la inserció laboral el 2014 segons origen social i altres variables de control. Graduats que treballen a temps complet.

Regressió lineal. Variable dependent: Ingressos mensuals

Font: Elaboració pròpia a partir d’AQU (2017)

---

(¹) This article was elaborated in the context of INCASI Network, a European project that has received funding from the European Union’s Horizon 2020 research and innovation programme under the Marie Skłodowska-Curie GA No 691004 and coordinated by Dr. Pedro López-Roldán. This article reflects only the author's view and the Agency is not responsible for any use that may be made of the information it contains.