Abstract

Les institucions financeres cobreixen fonamentalment dues funcions, fer de canal entre l’estalvi i la inversió i cuidar del tràfec en l’activitat de pagaments. Tot això donant servei i produint nous bens financers mitjançant la transformació de liquiditat, risc i volum mitjançant anàlisi, diversificació, confiança i economies d’escala. Tanmateix, com a tota activitat productiva, han de gestionar el cost que aquestes activitats generen, de manera que tradicionalment, aquestes entitats s’han dotat de les eines de tractament de la informació que la tecnologia els hi permetia a cada moment. No és doncs estrany que des de la irrupció dels ordinadors  han estat els principals compradors d’eines i sistemes.

Però alguna cosa diferent està passant avui.

En els darrers temps el sector financer està vivint la irrupció de nous actors que estan ocupant part del seu espai tradicional, les fintechs.  Part de la “raison d’être” de la banca és obtinguda per sistemes més propers i més intel·ligents, amb diversificació, anàlisi i fragmentació, amb operatòria i economies d’escala.

A dia d’avui, les fintechs tenen un cost operatiu molt menor que la banca, doncs no han de fer front al manteniment i gestió de la gran infraestructura d’oficines de les entitats formals, i es beneficien també d’un tractament per part del regulador menys rigorós. No obstant, la banca formal treu profit de dos fets. El primer, de la fidelitat residual de la part de la seva clientela a pesar de les recent crisi. El segon,  gràcies a la política monetària del Banc Central Europeu, disposa d’un accés molt més barat als diners.

Tanmateix, aquesta situació no s’allargarà molt, la fidelitat es va perdent amb les noves generacions i pel que fa al cost del diner, ja comença a parlar-se de que els ajuts del BCE es reduiran. Per acabar-ho de completar, cada cop sona més que cal regular les fintechs. I paral·lelament, les xarxes comercials de la banca continuen minvant i el seu procés de digitalització avança sense pausa. Tot amb l’objectiu de reduir el seu cost operatiu, doncs aconsegueixen traslladar al client part de la seva operativa.

Així doncs si es redueixen les distàncies en quant a costos i disponibilitat de tecnologia, quin panorama s’albira?

Per aventurar un panorama de futur cal parar compte que una de les diferències clau és l’enfoc de cada tipus d’empresa. Per una banda, les fintechs estan molt orientades a producte. És a dir, tenen èxit quan el client busca el seu producte. En canvi el bancs són una empresa amb orientació a client, per tant tenen un enfoc més ampli i potencien molt l’assessorament i la gestió personalitzada. Així doncs, podria considerar-se que les fintech podrien formar part de l’oferta de la banca formal. Vol dir això que el seu futur és ser absorbides? O conviuran en l’ecosistema unes entitats formal orientades a client i les fintechs orientades a producte?

 

Back to Top

Document information

Published on 13/12/17
Submitted on 06/11/17

Licence: CC BY-NC-SA license

Document Score

3

Views 29
Recommendations 1

Share this document

claim authorship

Are you one of the authors of this document?