Resum

Resum: Aquest article gira a l’entorn de la presència, en l’escena catalana, del contrast de registres lingüístics en unes versions que van més enllà del marc estricte de la normativa oficial. A aquest efecte, s’utilitzen com a objectes d’anàlisi les versions de dues peces teatrals dutes a terme en contextos històrics i sociopolítics molt diferents —la de Joan Oliver de Pygmalion, de G.B. Shaw (1957), i la de Joan Sellent de Translations, de Brian Friel (2014)— i se’n ressalten les afinitats i diferències, tant pel que fa a la tria dels materials lingüístics com als objectius dramatúrgics i ideològics.Tant en una versió com en l’altra, la transgressió freqüent de les normes de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans respon a unes finalitats que, en el fons, reivindiquen la genuïnitat, la força expressiva i l’eficàcia dramàtica d’unes opcions lingüístiques que la normativa oficial es resisteix a acceptar.Paraules clau: traducció teatral, normes gramaticals, registres, genuïnitat, adequació expressiva vs. correcció normativa.

Text complet

The PDF file did not load properly or your web browser does not support viewing PDF files. Download directly to your device: Download PDF document
Back to Top

Document information

Published on 20/10/15
Accepted on 20/10/15
Submitted on 20/10/15

Volume 30, Issue 2, 2015
DOI: 10.7203/caplletra.58.7177
Licence: CC BY-NC-SA license

Document Score

0

Views 0
Recommendations 0

Share this document

claim authorship

Are you one of the authors of this document?