Resum

L’encapsulació per mitjà de noms abstractes i inespecífics (com ara conclusió, tema, realitat o problema) permet reïficar fragments discursius complexos de naturalesa predicativa i conceptualitzar-los semànticament. Així, els encapsuladors o shell nouns (Schmid 2000) constitueixen una classe funcional privilegiada per a delimitar l’estructura organitzativa de gèneres formals i mostren la vinculació entre encapsulació i metadiscurs. A partir d’un corpus de debat parlamentari en català, espanyol i anglès, i del marc teòric sobre el metadiscurs proporcionat per Hyland (2004) i Hyland & Tse (2005), aquest treball analitza la funció metadiscursiva de certes estructures amb encapsulador que reflecteixen com l’emissor organitza el discurs i interactua amb el potencial receptor. L’anàlisi d’aquestes estructures, amb graus de fixació diversos, permet establir cinc classes més o menys homogènies en les tres llengües: organitzadors textuals, adjunts oracionals, connectors lèxics (Cuenca 1998), locucions modals i dos patrons copulatius. Les classes es descriuen funcionalment, formalment i discursivament, mostrant com es vinculen al vessant textual o interpersonal del metadiscurs i sense obviar els límits difusos entre ambdues funcions.

Text complet

The PDF file did not load properly or your web browser does not support viewing PDF files. Download directly to your device: Download PDF document
Back to Top
GET PDF

Document information

Published on 21/03/18
Accepted on 21/03/18
Submitted on 21/03/18

Volume 33, Issue 1, 2018
DOI: 10.7203/caplletra.64.11382
Licence: CC BY-NC-SA license

Document Score

0

Times cited: 1
Views 2
Recommendations 0

Share this document

claim authorship

Are you one of the authors of this document?