Resum

El sexe és una de les variables més freqüents en els diferents recursos lingüístics per a identificar els interlocutors en les llengües del món. El fet que s’hagi confós el gènere gramatical (procediment de classificació dels substantius) amb el sexe, i la consegüent inclusió dels elements identificadors en la categoria «gènere», ha provocat una certa confusió sobre la naturalesa d’aquests fenòmens. En l’article es proposa una classificació en quatre tipus dels mecanismes per a la identificació dels interlocutors en la llengua, per bé que tots poden ser entesos com a part d’un continu que va des dels elements gramaticals obligatoris fins als lectes específics per a homes i dones. Entremig, s’analitzen els recursos semàntics i els díctics. A banda dels aspectes estrictament lingüístics, es recorden alguns treballs històrics que permeten situar els diferents enfocaments dins de la història de la lingüística.

Text complet

The PDF file did not load properly or your web browser does not support viewing PDF files. Download directly to your device: Download PDF document
Back to Top

Document information

Published on 01/01/13
Accepted on 01/01/13
Submitted on 01/01/13

Volume 28, Issue 1, 2013
DOI: 10.7203/caplletra.54.4466
Licence: CC BY-NC-SA license

Document Score

0

Views 0
Recommendations 0

Share this document

claim authorship

Are you one of the authors of this document?