Els objectius de les Nacions Unides pel desenvolupament sostenible 2016-2030

ABSTRACT

Les Nacions Unides han impulsat el desenvolupament dels països pobres des de els anys seixantes del segle XX tan per l’acció dels seus estats membres com de les agencies intergovernamentals del seu grup com de ONG, altres organisme com l’OCDE i empreses multinacionals implicades en una Responsabilitat Corporativa global. Això s’ha traduït en una sèrie de conferencies internacionals, els Objectius del Mil·lenni de 2000 a 2015, el Global Compact i els Objectius de Desenvolupament Sostenible 2015-2030. En aquestes pagines s’analitza el progres realitzat a través d’aquestes iniciatives que s’han plasmat en 8 Objectius del Mil·lenni (ODM) i 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS)

1.INTRODUCCIO

En la presentació del “The Sustainable Development Goals Report 2017”, feta al 2018 pel Secretari General de les Nacions Unides Antonio Guterres, es deia que dels 7.500millions d’habitants que poblen la Terra son 767 els milions les persones que viuen amb menys de 1,90 dollars al dia i que encara son 793 els milions de persones que no gaudeixen de seguretat alimentària i afronten fam cada dia. Al mateix temps, deia, cal fer mes esforços per disminuir la mortalitat materna, millorar l’ensenyament, lluitar contra la igualtat de generes, disminuir l’alta taxa d’atur juvenil, solucionar l’estrès per escassetat d’aigua potable o no contaminada que afecta a 2000 milions de persones, evitar l’escalfament del Planeta, defensar els drets humans i assegurar la pau i la seguretat i reduir la vulnerabilitat de moltes poblacions així com assegurar la pau i generar desenvolupament sostenible i inclusiu. Per tot això calia, deia el Sr. Guterres, cal aconseguir una ONU mes eficaç i que l’Agenda 2030 permeti transformar les ambicions en realitats per a tots.

L’Agenda 2030 de Desenvolupament Sostenible definida per l’ONU incorpora 17 Objectius i 169 metes especifiques i va ser adoptada per l’Assemblea General de les Nacions Unides al setembre de 2015, i que cobreix el període 2016-2030, es la culminació d’un procés de lluita internacional contra els principals desequilibris que caracteritzen la nostra societat mundial i que incorpora sobre tot una enorme preocupació pels problemes dels països pobres i per aconseguir que les necessitats de creixement econòmic no destrueixi el planeta per les properes generacions.

2. L’EVOLUCIO DE LA LLUITA PEL DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE

Quan l’Organització de les Nacions Unides es va crear a la fi de la Segona Guerra Mundial com a continuadora de la tasca que des de 1920 havia fet la Societat de Nacions ni el tema del subdesenvolupament ni el del medi ambient interessaven perquè la primera qüestió llavors sobre la taula era preservar la pau.

L’objectiu del desenvolupament començaria a interessar quan el procés de independència dels estats africans, del Pacífic i dels Caribs va iniciar-se cap a la fi del decenni de 1950 moment al qual tot un seguit de nous països ex colonials i en la seva gran majoria en vies de desenvolupament es van incorporar a l’ONU que per aquest canvi es va veure obligat a prestar-lis una atenció que fins llavors no s’havia produït.

Havia existit, sí, el Programa de les Nacions Unides per la Assistència Tècnica i el Fons Especial de les Nacions Unides que a partir de 1965 es veurien completats pel Programa de les Nacions Unides pel Desenvolupament després, doncs de la celebració, al 1964 de la Primera Conferencia de les Nacions Unides sobre Comerç i Desenvolupament que va dirigir l’economista argentí Raul Prebisch al temps que l’Acord General sobre Aranzels i Comerç (GATT) va veure canviats els seus estatuts per admetre que als països subdesenvolupats se’ls hi donés un tracte duaner preferencial al temps, també, que el Banc Mundial, que s’havia creat a la Conferència de Bretton Woods de 1944 junt al Fons Monetari Internacional, passés a convertir-se en una Agència de Desenvolupament de la mà de Robert MacNamara.

La preocupació pels temes del medi ambient i la sostenibilitat va néixer de la ma de l’economista britànic Edward Mishan que en el seu llibre “Growth the price we pay” publicat al 1969 posava de relleu els costos socials associats al desenvolupament entre els que situava els danys al medi ambient, danys al medi ambient que serien estudiats mes profundament per l’Informe Meadows “The Limits to Growth” publicat al 1972 per encàrrec fet al MIT pel Club de Roma que havien creat Alexander King i Aureli Peccei al 1968.

Aquets estudis no es situaven al nivell catastròfic que havia descrit Thomas Robert Malthus al 1799 en el seu “An Essay on the Principle of Population”, però si posaven de manifest que el creixement no podia ser desbocat i il·limitat.

Aquest moviment en contra dels excessos del desenvolupament econòmic va ser acompanyat per una creixent preocupació de les Agencies especialitzades de les Nacions Unides i de les seves Comissions Econòmiques Regionals sobre temes d’alimentació, salut, població i altres.

Al mateix temps els països rics agrupats a l’OCDE van començar a ocupar-se dels temes del desenvolupament amb la creació del Comitè d’Ajuda al Desenvolupament (CAD) i també la ciutadania d’alguns països rics ho feia creant ONGs preocupades per la sort dels països subdesenvolupats i de les seves poblacions, amb un enfoc preferentment humanitari i d’impuls a les corrents d’ajuda financera i tècnica a favor dels països endarrerits amb l’obsessió de que els corrents d’ajuda financera dels països rics cap a aquets països pobres arribessin a suposar el 0,7% de la seva Renda Nacional Bruta com s’havia establert als Decennis de les Nacions Unides pel desenvolupament que havien tingut les seves primeres manifestacions als anys 1960.

El malestar causat a molts països subdesenvolupats pel Consens de Washinton a l’etapa ultraliberal de Reagan i Thatcher i de la caiguda dels règims comunistes van donar lloc a que l’ONU, les Agencies especialitzades , les ONG i els principals organismes i països donants es preocupessin mes intensament de les qüestions del desenvolupament convocant tot un seguit de grans conferencies internacionals per establir pautes comuns de política econòmica dins el procés de globalització liberal que s’estava produint. Ja no es tractava nomes de que els països rics ajudessin als països pobres sinó de que hi hagués una actuació conjunta de tots els actors de la societat mundial per lluitar contra la pobresa.

Es amb aquest esperit , amb una amplia participació públic-privada i després de llargues sessions preparatòries a nivell de las Comissions Econòmiques Regionals de les Nacions Unides i de Conferencies ad-hoc de les Agencies especialitzades que es va anar perfeccionant la idea de la col·laboració global. A partir de la Conferencia de Rio sobre Medi Ambient i Desenvolupament (1992) es va obrir camí l’idea de lligar desenvolupament i medi ambient amb un Programa d’Acció i una Agenda de Mesures que tots els països es comprometien a fer avançar.

A partir d’aquella primera conferencia multitudinària celebrada a Rio es van anar succeint altres conferencies en diferents àmbits connectats amb el que avui dia son els “Objectius de Desenvolupament Sostenible”: conferencia de les Nacions Unides sobre la població (1994 a El Caire), petits estats insulars en desenvolupament (1994, Barbados), prevenció de catàstrofes naturals (1994 Yokoama), desenvolupament Social (1995,Copenhague), Dones (1995,Pekin), Habitat (1996, Estanbul), Drogues (1996, Nova York), Joventut (1998, Lisboa), Crim i Justicia (2000, Viena),…

3. ELS 8 OBJECTIUS DE DESENVOLUPAMENT DEL MILENI 2000-2015

Agrupant els programes d’acció d’aquestes conferencies i els plans adoptats a les reunions periòdiques de les Agencies de les Nacions Unides i altres organitzacions internacionals el Secretariat de les Nacions Unides va pensar que el canvi de segle seria una bona oportunitat per comprometre als seus estats membres amb uns Objectius precisos a favor del desenvolupament. Es així com els die 6 i 7 de setembre del 2000 l’Assemblea General de les Nacions Unides, amb presencia de 147 caps d’Estat i de Govern dels llavors 189 països membres de l’Organització, va adoptar la Declaració del Mil·lenni i va definir els 8 Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM) desglossats en 54 metes especifiques pel període 2001-2015 i que van ser:

(1)-la lluita contra la pobresa extrema i la fam, reduint a la meitat el nombre de persones que vivien amb menys de 1 dollar al dia.

(2)-el millorament de l’ensenyament primari, fent possible l’accés de nois i noies a al menys un cicle escolar

(3)-La paritat de sexes i l’empoderament de les dones

(4)-la reducció de dos terços de la mortalitat infantil de nens de menys de cinc anys

(5)-el millorament de la salut materna, reduint en tres quarts la mortalitat maternal

(6)- l’eradicació del SIDA, el paludisme i altres malalties transmissibles,

(7)- la millora del medi ambient integrant en les polítiques nacionals els conceptes de desenvolupament sostenible, millorant l’accés a l’aigua potable i millorant la vida d’un mínim de 100 milions d’habitants al 2020

(8) -l’establiment d’una Aliança mundial per afavorir el desenvolupament dels països pobres.

Per l’assoliment d’aquets ODM es van definir tot un seguit d’instruments i accions que comportaven:

-Avançar cap a un sistema comercial i financer multilateral obert i basat en regles previsibles i no discriminatòries i tan a nivell nacional com internacional tractant

-Atacar en especial les necessitats particulars dels països menys avançats amb obertura del mercats a les seves exportacions , augmentant l’ajuda oficial al desenvolupament en el seu favor

-Respondre a les necessitats especials dels països sense litoral i els petits estats insulars en desenvolupament

-Tractar globalment el problema del deute extern dels països en desenvolupament per fer viable el seu servei del deute

-En cooperació amb els països beneficiaris, crear llocs de treball decents i productius amb especial atenció pels joves

-En cooperació amb la industria farmacèutica posar a l’abast del països pobres medicaments essencials

-En cooperació amb el sector privat posar a disposició de tots els avantatges derivats de les noves tecnologies de la informació i la comunicació

-

A l’Assemblea General de les Nacions Unides de 2007 es van concretar 21 metes i 60 indicadors per fer un monitoratge mes detallat dels progressos acomplerts pels països pobres.

Vist el resultat positiu que van tenir el ODM per focalitzar l’ajuda al desenvolupament en uns quants Objectius compartits (malgrat que alguns han millorat no tan per la cooperació internacional como pel desenvolupament xines i d’altres BRICS) i tenint compte de que els problemes del mon actual no son els mateixos que tenia la societat internacional als finals dels 1990s, les Nacions Unides van decidir que calia ampliar el nombre d’objectius pel període post 2015.

A la re definició dels Objectius que haurien de posar-se en marxa al començament de 2016 es van aprofitar les idees contingudes als programes d’acció de les grans conferencies internacionals celebrades aquests últims anys: Treballs sobre Medi Ambient ates el compromís al que es va arribar a la Conferencia sobre el Canvi Climàtic de Paris de desembre del 2016, Conferencia Internacional d’Addis Abeba sobre Finançament del Desenvolupament del juliol 2015, Conferències de la FAO, la UNICEF i d’altres i treballs de les pròpies Nacions Unides i d’altres organismes mundials, així con del Comitè d’Ajuda al Desenvolupament de l’OCDE per tal de millorar l’eficàcia de l’ajuda (Declaració de Paris de 2005) i Estratègia del Grup dels Vint adoptada a Busan el 2011 .

El Foro Econòmic de Davos va ajudar a aquesta presa de consciència posant de relleu al seu “Global Risks” que els 10 riscos mundials mes importants pels propers 10 anys serien els referits a la crisi de l’aigua, el contagi de malalties infecciones, armes de destrucció massiva, conflictes interestatals, adaptació al canvi climàtic, shocks en els preus energètics, informació critica sobre infraestructures, riscos fiscals, atur i subocupació i pèrdua de la biodiversitat i fins i tot col·lapse del ecosistema.

També el G20 es va associar a l’expansió dels Objectius del Mil·lenni entrant a noves àrees no cobertes al 2000 i que calia incloure al post-2015 .

Per si això fos poc el llavors Secretari General de les Nacions Unides Ban Ki-Moon va posar en marxa una consulta global participativa on line a països donants i rebedors d’ajuda, ONGs, Grups d’estudi i institucions de tota mena per avançar cap a un consens definitiu sobre quins haurien d’esser els Objectius de Desenvolupament 2016-2030. El primer minist6re britànic Tony Blair i el president de Liberia van liderar el grup d’alts dignataris involucrats en la definició dels Nous Objectius post 2015. La Comissió Europea , l’OCDE i el Banc Mundial van estar capdavanters en lluitar per aconseguir que l’Objectiu numero 8 dels ODM prengués força.

4. ELS 17 OBJECTIUS DE DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE 2016-2030

Es així com a la vuitena reunió del grup negociador intergovernamental dels Objectius post 2015 del mes d’agost de 2015 - i després de l’epidèmia d’èbola de començament de 2015 que va cridar a una solidaritat humanitària mundial i que va fer que el Fons Monetari Internacional condones 10 milions del deute de Guinea, Libèria i Sierra Leone- el Secretari General de la ONU va organitzar un grup d'alt nivell en col·laboració amb l'OCDE, la Unió Europea i altres països donants i beneficiaris d'ajudes per anar definint els que haurien de ser els Objectius de Desenvolupament post 2015.Despres de moltes propostes es va arribar a establir la llista definitiva dels nous 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i les 169 metes en que s’han de concretar aquets objectius aprovats al setembre de 2015 i que son molt mes amplis que els 8 ODM i les seves corresponents 54 metes del 2001.

El quadre següent mostra els 17 ODS de forma esquemàtica tal com presentades esquemàticament per les mateixes Nacions Unides.

El problema que es va posar de manifest des de poc després d’adoptats els 17 ODS va ser com es concretaria l’avaluació d’aquets perquè en alguns casos les metes establertes o son poc quantificables i molt mes subjectives que els ODM i , a mes, no sempre existeixen series estadístiques fiables per fer les corresponents avaluacions d’alguns dels Objectius. Els casos mes evidents a aquest respecte son els Objectius 6 (Aigua neta i sanejament), 13 (acció pel Clima),14 (vida submarina) i 16 (Pau, justícia i institucions solides).

Contràriament alguns altres ODS com el 2 d'eliminar la fam i promocionar la seguretat alimentaria i l'agricultura sostenible o el 4 de promoure l'educació inclusiva i permanent tenen bons indicadors desenvolupats per les agencies de les Nacions Unides que s'ocupen del tema: FAO i World Food Program pel 2 i UNESCO pel 4.

L'ODS no te la mateixa interpretació per tots els països perquè, com es sabut, no tota la comunitat internacional te les mateixes idees respecta el paper de la dona.

En els nous ODS les Nacions Unides han evitat d’entrar en terrenys conflictius com el respecte al drets humans i la democràcia o l’establiment de metes xifrades per temes com quan s’arribarà a una Ajuda Oficial al Desenvolupament del 0,7% de la Renta Nacional Bruta dels països donants com es va reiterar un cop mes a la Tercera Conferencia sobre Finançament del Desenvolupament feta a Addis Abeba al juliol del 2015, o quan es podrà finalitzar i com la Ronda de Doha de l’OMC.

De moment son 193 els països que van recolzar la declaració de la Cimera dels dies 25 a 27 de setembre de 2015 avalada per la 70 sessió de l’Assemblea General de les Nacions Unides començada just quan Espanya assumia la presidència del Consell de Seguretat de les Nacions Unides l’u d’octubre del 2015. El compromís espanyol amb les ODS a l’Assemblea General va ser presentat pel Rei Felip VI que va dir que Espanya es comprometia a fer arribar la seva ajuda financera al desenvolupament al 2030 al 0,7 % de la seva Renda Nacional Bruta, recuperant així el terreny perdut en aquests últims anys de crisi econòmica en que va caure fins al 0,12% al 2015, any en que, per cert, dels 29 països membres del Comitè d’Ajuda al Desenvolupament de l’OCDE tan sols Alemanya, Dinamarca, Luxemburg, Noruega, Regne Unit i Suècia havien arribat al 0,7%.

Per altra banda tan els països rics com els pobres s’han compromès amb els ODS i això es un canvi respecte als ODM en que els rics eren els donants i els segons els receptors de les ajudes bilaterals i multilaterals que els arribessin per tal d’avançar cap els Objectius establerts.

5. ODS: CONTINUITAT I INNOVACIO AMB ODM I GLOBAL COMPACT

Alguns del Objectius del Mil·lenni van aconseguir-se tan com a conseqüència de la concentració de recursos públics per assolir-los con pel fet de la implicació de milers d’ONG i d’empreses privades en el Global Compact de les Nacions Unides llençat pel llavors Secretari General de les Nacions Unides Kofi Annan al World Economic Forum de Davos del 1999 com una Responsabilitat Social Global basada en 10 principis derivats de la Declaració Universal de Drets Humans, Els Principis fonamentals i Drets del Treball de l’OIT, la Declaració de Rio sobre el Medi Ambient i la Convenció de l’ONU contra la corrupció.

Dels Objectius del Mil·lenni van derivar èxits en la lluita contra la pobresa absoluta que va baixar entre 2000 i 2008 (any de l’esclat de la crisi de les subprime i de Lehman Brothers) des del 47% al 24% de la població mundial (sobre tot pel creixement de Xina), la millora sanitària que ha reduït la mortalitat infantil i materna i ha fet creixer l’esperança de vida estimulada també per un millor accés als medicaments,

Dels 10 principis del Global Compact van derivar millores respecte a Drets Humans i els seus abusos, en el terreny laboral mes llibertat d’associació i sindical i millores en la negociació col·lectiva, l’abolició del treball forçat i del treball infantil i l’eliminació de les discriminacions al treball; en l’àrea del medi ambient una atenció mes gran a la seva degradació amb una mes gran responsabilitat mediambiental i la promoció de tecnologies no agressives amb el medi ambient així com, en l’àmbit de la corrupció un pas endavant en la lluita contra la corrupció, l’extorsió i els suborns.

Això vol dir que l’adopció dels ODS no partia del no res sinó de tot un procés derivat dels avenços en la implantació del 8 ODM i dels 10 principis del Global Compact.

Poder l’àrea en la que els èxits van ser mes minsos va ser la del 8è ODM que demanava una Associació Global pel Desenvolupament perquè ni els fluxos d’ajuda van augmentar suficientment com a conseqüència de la Crisi econòmica ni es van reduir els proteccionismes per manca d’acords en la Ronda de Doha ni es van aconseguir avenços significatius en la lluita global contra el canvi climàtic perquè els dos grans països contaminadors (Xina i Estats Units) creien que adoptant compromisos anti escalfament del Planeta frenarien les seves possibilitats de creixement al temps que l’obtenció de mes pes dels països pobres al si dels Organismes internacionals no ha avançat prou i tampoc s’ha aconseguit reduir l’ús de combustibles nets i segurs per generar energia oper una cosa que sembla tan poc important com les cuines als països endarrerits.

Tot i aquesta inquietud el sistema internacional ha aconseguit avenços referits a les Substancies que esgoten la capa d’ozó (Protocol de Montreal), Control de moviments transfronterers de rebordals perillosos (Conveni de Basilea), Us de plaguicides i productes químics perillosos ( Conveni de Rotterdam),Contaminants Orgànics (Conveni d’Estocolm) i Mercuri (Conveni de Minatama) això com el Conveni de Paris sobre el Canvi Climàtic entrat en vigor el 4 de novembre de 2016 i que ha donat lloc a l’aprovació per 150 països dels seus respectius Plans Nacionals de implementació.

En aquesta situació la preparació del Post 2015 amb els nous ODS va haver de fer front a qüestions noves i a qüestions que no havien avançat suficientment als ODM ni al Global Compact.

Un bon exemple d’innovació registrada per l’impuls tecnològic derivat de les empreses ha sigut l’èxit de la telefonia mòbil que al 2017 es considera que te una cobertura quasi universal del 95% mentre que quan fa uns anys la telefonia era fixa molts països del Sud tenien uns graus de cobertura telefònica molt minsos.

Es veient els èxits i els fracassos dels ODM i aquestes noves realitats con es van definir els 17 ODS abans explicitats i que van ser aprovats per l’Assemblea General de les Nacions Unides.

Però si tothom entén bé que cal garantir modalitats de consum i producció sostenibles i combatre el canvi climàtic o protegir la sostenibilitat dels recursos marins evitant la pesca excessiva i la conservació dels ecosistemes marins i terrestres no es tan fàcil sensibilitzar a tots els països sobre la promoció de societats pacifiques i inclusives amb justícia i policia eficaces i estat de dret o la protecció de la dona o els infants perquè aquestes i altres qüestions formen part de la “cultura” o els “valors” de cada poble i l’harmonització no sempre es fàcil.

6. MIRANT CAP EL FUTUR

Es obvi que s’ha de seguir lluitant per aconseguir avenços en l’Agenda 2030 pel Desenvolupament Sostenible i la primera cosa que ha calgut es estimular que tots els països disposin de dades i indicadors fiables tal com es va debatre al Primer Foro de Dades celebrat amb aquesta finalitat al 2017 a la ciutat sud-africana de Cape Town .

Per altra banda cal generar accions que donin vida significativa i tangible a les agendes a favor dels ODS aprovades per estats , per organismes internacionals i per ONG fent avançar les voluntats polítiques a aquest respecte tot destinant els recursos humans i econòmics que calgui per fer realitat les ambicions transformadores de l’Agenda 2030 pel Desenvolupament Sostenible per fomentar una vida digna per tota la població mundial.

La iniciativa d'anar creant "Dies Mundials" per diferents temes ajuda a estimular la sensibilitat de les poblacions mundials respecte a aquets temes que es van fixant al llarg de l'any per la propaganda que s'aconsegueix i que obliga a les administracions publiques a adoptar mesures apropiades per respondre a les necessitats plantejades als ODS.

L'ONU no esta sola per fer avançar els ODS. El Comitè d'Ajuda al Desenvolupament de l'OCDE tracta de donar mes eficàcia a l'ajuda, l'Organització Mundial per les Migracions i la OIT analitzen com els moviment de persones i les remeses dels emigrants ajuden al desenvolupament i la Unió Europea -a mes de la seva acció humanitària a l'Orient Mig i al Nord d’Àfrica per evitar la migració incontrolada- està preparant el nou marc de cooperació cara al nou Marc Financer Plurianual que probablement serà pels 27 i no pels 28 com a conseqüència del BREXIT, així com el Banc Mundial i la resta de bancs regionals de desenvolupament.

Com va dir el Secretari General de les Nacions Unides Ban Ki Moon la Humanitat te actualment els mitjans tècnics per fer possible l'assoliment dels Objectius de Desenvolupament aprovats però això nomes s’aconseguirà si existeix voluntat política per aconseguir-ho dedicant-hi els recursos que calgui.

BIBLIOGRAFIA

Azemoglu,D. (2008): Introduction to modern Economic Growth, Princeton University Press

Brundland,G.(edit) (1987): Our Common Future, Oxford University Press

Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (2015): Adoption of the Paris Agreement, New York, United Nations Framework Convention on Climate Change (UNFCCC).

Costa, M.T et al. (eds) (2016): Economía Europea: crecimiento, competitividad y mercado, Madrid, Alianza

European Centre for Development and Policy Management ((2013): European Report o Development 2013: Post 2015:Global Action for an inclusive and Sustainable Future, Maastricht, ECDPM

European Commission (2015): Communication: A Global Partnership for Poverty Eradication and Sustainable Development after 2015, Brussels, EC.

European Commission (2018): Sustainable development in the European Union: Monitoring report on progress towards the SDGs in an EU context: 2017 edition.

FAO (2015): FAO and the 17 Development Goals, Roma,FAO

Granell,F. (2016). La cooperación al desarrollo de la Unión Europea, en págs. 623 a 650 de Ortega, M.: Las políticas de la UE en el siglo XXI, Barcelona, Ed. Bosch

Granell,F (2005): La coopération au développement de la Communauté Européenne, Bruxelles, Universitat Lliure, Commentaire Megret, num. 13, 2ª edició.

Granell,F. (2016) : Los retos de la cuarta Revolución Industrial, ponencia presentada en las sesiones de la Real Academia de Ciencias Económicas y Financieras “ Perspectivas económicas frente al cambio social, financiero y empresarial, San Millán de la Cogolla, 14 Octubre 2016

Malthus,T.R. (1798):An Essay on the Principle of Population, London, J.Johnson. publicat en català a Edicions 62 (1985).

Meadows,D.H. et al.(1972): The Limits to Growth, New York, Universe Books.

Mishan,E.J. (1969): The Costs of Economic Growth, London,Praeger

Pes,A. & Vidal I (eds) (2016): El desenvolupament sostenible, un repte global, dossier inclós a la Revista Econòmica de Catalunya, num.73, maig.

Sachs,J. (2015): La era del desarrollo sostenible, Barcelona, Deusto

SDG Compass (2015): The Guide for Business Action on SDGs, New York, Compass

Sotillo, J.A.(2015): El reto de cambiar el mundo: La Agenda de Desarrollo Sostenible 2030, Madrid, Catarata.

United Nations (2017): United Nations Global Compact: Guide to Corporate Sustainability: Shaping a sustainable future; Human Rights, Labour, Environment and Corruption, New York, UN.

United Nations ((2014): The Road to Dignity 2030: Ending Poverty, Transforming All lives and Protecting the Planet, New York, UN.

United Nations (several years): The Millennium Development Goals (Annual Report), New York, UN.

United Nations (2017): The Sustainable Development Goals 2017 Report, New York, UN

United Nations (2015): Transforming Our World: the 2030 Agenda for Sustainable Development, New York, U.N.

United Nations Development Program (several years): Human Development Report (Annual Report), New York, UNDP.

World Bank (2014): From millions to trillions: transforming development finance post 2015 financing for development, Washington, World Bank

World Economic Forum (several years). Global Risks, Geneva, WEF