Situació i perspectives de les polítiques de sostenibilitat en la empresa Catalana desenvolupades a través de les agrupacions sectorials (Associacions i Clústers)

Abstract

La promoció del desenvolupament d’una economia sostenible, verda o circular és una prioritat per les institucions internacionals i catalanes. La nostra recerca ha consistit en analitzar fins a quin punt les empreses a Catalunya estan adoptant a polítiques de desenvolupament sostenible. L’anàlisi s’ha dut a terme a través de les actuacions impulsades per les institucions sectorials (clústers i associacions sectorials). La conclusió del treball és que les empreses per a les quals les polítiques de sostenibilitat milloren la seva posició competitiva han adoptat progressivament aquestes polítiques. Les raons de no adopció per les que no que no ho fan son que o bé els suposa costos importants que el marc regulatori actual no els obliga a internalitzar o bé perquè el marc legal fa econòmicament inviable la seva activitat. La implantació del marc regulatori recorregut pel Gobierno al TC – amb aixecament recent de la suspensió - ha de ser necessàriament el proper pas de política econòmica que porti al desenvolupament sostenible.

De què parlem quan parlem de Sostenibilitat en la Empresa

¿Què és la economia verda, economia circular, la sostenibilitat a la empresa? Clarificar aquests termes sovint poc intersubjectius és fonamental per a saber que és el que estudiem i el que no estudiem en aquest paper. Sostenibilitat és una paraula amb un fort sentit ideològic, una paraula que comporta una visió del món que va més enllà de la economia, una paraula “weltanschauung”. En aquest paper farem servir algunes definicions que ha utilitzar la Generalitat de Catalunya quan ha fet estudis i polítiques sobre aquests temes.

Son les següents:

• L'economia verda és aquella que millora el benestar humà i l'equitat social, redueix els riscos ambientals i és eficient en l'ús dels recursos. Es tracta d’un model que integra la dimensió social i la conservació dels ecosistemes.

• L’economia circular se centra en el cicle dels recursos i és un model basat en la reutilització, la reparació, la remanufacturació i el reciclatge dels materials i productes, davant la utilització de matèries primeres verges.

Font Generalitat de Catalunya a partir de l’Agència Europea del Medi Ambient, 2016.

La RSC és un concepte polisèmic. Es utilitzat per empreses i institucions acadèmiques en diferents àmbits, amb una tendència general a incloure sota aquest mot els aspectes de les polítiques socials cara als treballadors i altres stakeholders externs i també els relacionats amb la cura de l´ecosistema productiu de la empresa i dels que intervenen en la tota la cadena de valor dels seus productes: des de les matèries primeres fins a la destrucció i reciclatge de les restes del producte quan ha estat consumit o utilitzat.

La recerca en sostenibilitat, economia verda i economia circular a Catalunya.

La recerca en sostenibilitat a l´empresa catalana ha estat liderada pel Govern de la Generalitat , i en una mesura menor per les institucions acadèmiques. Aquest és un fet certament sorprenent. En aquest àmbit de transformació és ben palès el lideratge per part de les institucions públiques, que donen resposta a les polítiques de la Comunitat Europea, impulsora d´iniciatives transnacionals en aquest sentit. En el món acadèmic, amb comptades excepcions, la recerca és més aviat minsa. Les causes d´aquest fet farien bo un altre paper, i probablement les trobaríem en resistències ideològiques (líders d´escoles de negocis de prestigi negaven el canvi climàtic encara no fa deu anys) i en la dificultat d´encaixar aquestes problemàtiques en el món dels estudis econòmics tal com s´estructuren en l’àmbit universitari. Les facultats tècniques, en especial la UPC en Enginyeria i la UAB en Ciències Ambientals, son dues reconegudes excepcions de prestigi internacional en aquest panorama.

La Generalitat de Catalunya, a través del Departament de Medi Ambient, el Departament d´Empresa i Coneixement i el CADS (Consell Assessor pel Desenvolupament Sostenible) han estat els principals impulsors de la recerca en aquest àmbit. També la Fundació Creafutur, participada per la Generalitat i ESADE, ha impulsar un seguit d´estudis sobre sostenibilitat el diversos àmbits de l´activitat econòmica (consum, mobilitat, etc...)

Els primers de parlar de sostenibilitat no han estat pas els economistes: ecòlegs i historiadors ja advertien la deriva insostenible del model de creixement actual. Enric Tello (TELLO, E. 2001) un dels pioners en el nostre país escrivia en la Revista “Medi Ambient”, una de les publicacions periòdiques del Departament:

“La proposta d'una reforma fiscal ecològica basada en l’ introducció d'un seguit d’ecotaxes sobre els recursos naturals i l'energia , mentre el treball es desgrava progressivament pretén incidir en la gramàtica dels preus per fer-los una mica més veraços. Però això només pot aconseguir-se com a resultat d ' una decisió política col·lectiva. Els serveis ambientals dels ecosistemes són un bé públic per naturalesa La seva inclusió en la gramàtica dels preus suposa admetre un principi d’economia moral: que la democràcia ha dc regir i corregir les tendències actuals de l' economia dc mercat que ens condueixen al col·lapse ecològic.”

Gairebé vint anys després ens trobem amb la Llei que permetria generalitzar les ecotaxes sobre emissions suspesa pel Tribunal Constitucional, encara que recentment s´ha aixecat aquesta suspensió. Vegem què ha passat durant aquests anys i quines transformacions s’han anat produint en el teixit productiu.

Un dels estudis pioners (Torres, P. 2012), també publicat a la Revist “Medi Ambient”, feia pensar en un futur brillant per al desenvolupament de la economia verda:

“Tanmateix, aquesta visió panoràmica del potencial que té en sectors molt vinculats a l’economia catalana és indicativa que l’aposta del país per l’economia verda és encertada i, si es fan les coses com cal, pot tenir uns resultats molt satisfactoris. Ara bé, no n’hi ha prou amb tenir un bon punt de partida i unes magnífiques perspectives, sinó que cal una certa empenta mitjançant la col·laboració entre les administracions públiques i les empreses privades per rebaixar les barreres de tota mena que poden existir per al progrés adequat d’aquesta transició. Ateses les bases econòmiques i empresarials del país i vista la predisposició del Govern de la Generalitat per implicar-se en el desenvolupament de l’economia verda, estaríem en condicions d’augurar-li un bon futur. En tot cas, sembla clar que aquest no arribarà passivament, sinó que caldrà anar-lo a buscar. Com deia Peter Drucker, la millor manera de predir el futur és construir-lo. Així doncs, podem predir un gran futur per a l’economia verda a Catalunya si estem disposats a construir-la.”

Tenim a la nostra disposició quatre treballs extensos encarregats per la Generalitat de Catalunya. El primer, realitzat el 2012 per la consultora Institut Cerdà analitza en profunditat el potencial de l´economia verda a Catalunya. El segon, fet per Lavola, es centra en la situació i perspectives de la economia circular i el tercer va ser encarregat per ACCIO a la consultora Clúster sobre el mateix tema. Finalment, un estudi recent de prospectiva encarregat per la Conselleria d´Empresa i Coneixement a la consultors BIPE (BIPE, WAELBROECK-ROCHA, E., LOURIMI, S., BENSAÏD, J., MARLIER, P., & FOLLETÊTE, C. 2018) ens obre els escenaris possibles.

Vegem les conclusions principals d´aquests quatre treballs.

“L’impuls de l’ economia verda com a factor de reactivació del teixit productiu de Catalunya”, (DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT, 2012) conclou que

“l'impuls de l'economia verda comportarà diversos beneficis estratègics:

* Re industrialització. La conjuntura econòmica ha perjudicat especialment a la indústria, sector que tradicionalment ha tingut un gran pes a Catalunya. La necessitat de nous productes i tecnologies que ofereix l’economia verda constitueix una oportunitat de creixement i diversificació per a aquestes activitats.

* Innovació difusa. Les millores tecnològiques que està aportant l’economia verda en aspectes com l’eficiència energètica, l’optimització del consum de recursos, la minimització d’externalitats són extensibles a pràcticament tots els camps de l’economia, ja es tracti de sectors productius o sectors tan claus per l'economia catalana com pel turisme o el comerç.

* Posicionament en els mercats globals. L’economia verda suposa l’aparició d’uns nous estàndards de qualitat que seran exigibles per a la comercialització internacional de gaire bé tot els productes i serveis. Al mateix temps, comportarà el sorgiment de tecnologies de producció i serveis de suport empresarial que poden convertir-se en nuclis de referència mundial aquells països que hi inverteixin i en destaquin.

Els sectors amb més potencial per la economia verda son segons els seus resultats de l´estudi (veure quadre 1 criteris i avaluació):

* “Àmbit energètic (eficiència en l’ús/producció i distribució)

* Àmbit industrial (química verda/tèxtil verd/alimentari/comerç)

* Noves tecnologies (domòtica, xarxes intel·ligents, transport sostenible, nano tecnologia i biotecnologia)”

L´estudi entra en el detall de les accions de desenvolupament sectorial que es poden donar en cada un d´aquests àmbits.

Quadre 1. Criteris i avaluació de potencial d´economia verda (2012)

El segon dels estudis citats, “L´economia Circular a Catalunya” (CLUSTER; ACCIO, 2017) conclou que el sector Agroalimentari i el Químic son els que tenen més potencial de circularitat i amb un pes important en la economia. Sorprenentment dos sectors fonamentals en la economia catalana apareixen amb una posició baixa en quant a potencial de circularitat: els serveis per a la salut i el turisme.

Com es pot veure es difícil comparar ambdós estudis per la diferencia entre classificacions sectorials i pel que podríem dir enfoc circular vs. enfoc verd . El que apareix clarament és que en ambdós estudis coincideixen en assenyalar els sectors Agroalimentari, Energia, Química i Logística i Transport com a àmbits coincidents amb al potencial de polítiques sostenibilitat sota els dos enfocs.

Quadre 2. Classificació de sectors segons importància i potencial de circularitat.

L´estudi de Cluster per a ACCIO conclou que :

* “S’han detectat a Catalunya 391 empreses que ofereixen solucions d’economia circular, tenen una facturació agregada d’11.038M€ i donen feina a 70.419 treballadors (2014).

* 4.090M€ de la facturació d’aquestes empreses està exclusivament vinculada a l’economia circular (2015). Aquest volum de facturació representa el 2% del total del PIB català (2014).

* El 91% de les empreses identificades són pimes (menors de 250 treballadors) i e 83% són empreses constituïdes abans de l’any 2007 (empreses de més de 10 anys de vida).

* En termes de facturació, 6 grans operadors de residus concentren més d’una tercera part del volum de negoci total estimat en economia circular.

* Residus i materials són els subsegments amb més massa crítica dins de l’oferta d’economia circular.

* Barcelona és la província on es concentren més empreses (76%). La segueixen Girona (9%) i Lleida (6%).

* El 52,2 % de les empreses del segment són exportadores i el 12,2% tenen filial a l’estranger.

• A Catalunya hi ha diverses iniciatives i entitats relacionades amb l’economia circular: Administracions públiques que impulsen projectes i iniciatives, clústers organitzats, universitats, centres tecnològics i altres agents, fires i xarxes internacionals

Es presenten - segons les conclusions de l´estudi - oportunitats en tres àmbits:

* “Oportunitats d’internacionalització: 6 països detectats amb oportunitats per a les empreses catalanes: Xile, Turquia, Estats Units, Xina, Canadà (Ontario), Dinamarca. Criteris de selecció: sensibilitat al concepte d’economia circular, programes o polítiques relacionades, necessitats específiques de gestió de residus, d’aigua o d’ús eficient de l’energia per escassedat de recursos o bé per l’elevat ús de recursos.

* Oportunitats d’atracció d’inversió estrangera: s’han detectat empreses potencials inversores a Catalunya en els segments de residus, d’aigua i d’energies renovables amb els criteris següents: empreses sense oficines o delegacions a Catalunya, empreses presents a Catalunya però que no venens solucions d’economia circular i empreses que estan creant centres d’R+D relacionats amb l’economia circular, però que no han escollit Catalunya en les seves darreres inversions.

* Oportunitats d’innovació: es detecten 11 tecnologies facilitadores de l’economia circular d’entre les quals: tecnologia de reciclatge avançada, tecnologia i ciències de la vida, sistemes de rastreig, tecnologia de disseny modular, anàlisi Big Data, impressió 3D, etc. També s’han detectat 11 centres de la xarxa Tecnio desenvolupant projectes en l’àmbit de l’economia circular.”

Finalment, deu anys després dels primers treballs, l´excel·lent treball encarregat a BIPE per la Conselleria d´Empresa i Coneixement ens obre perspectiva i prospectiva de futur:

“Els quatre possibles escenaris de futur han estat construïts prenent com a base aquestes evolucions importants.

El primer escenari, titulat “retorn a la tendència” ha estat construït sobre una lògica de prossecució de les tendències anteriors.

El segon escenari, anomenat “volatilitat i crisis successives” es caracteritza per la multiplicació d’incidents exògens a la lògica purament econòmica, però té fortes conseqüències en el sistema econòmic: problemes geopolítics, crisis sanitàries, incidents climàtics que comporten pertorbacions importants en termes d’abastament, etc.

El tercer escenari, “recaiguda i proteccionisme”, suposa una represa econòmica temporal en el marc d’una crisi estructural i sostenible que té coma conseqüència un tancament progressiu dels grans espais econòmics als intercanvis comercials.

Finalment, el quart escenari, “Europa, pilot de la nova economia”, planteja la hipòtesi d’una coordinació de les polítiques europees i d’un voluntarisme notable per tornar a posicionar l’economia europea en els nous camins del creixement sostenible...( ....) és tècnicament possible, però requereix una gran voluntat política i una certa cohesió de les polítiques econòmiques al si de la Unió Europea –dues exigències que avui dia no es compleixen. Li atribuïm una cinquena part de probabilitat, és a dir el 20%.

En els àmbits microeconòmic i sectorial, aquest escenari es tradueix en:

:* El desenvolupament de nous béns i serveis caracteritzats per la prioritat atorgada a la reducció màxima de la sostracció neta al planeta (la noció de sostracció nul·la al medi ambient esdevé un major criteri de competitivitat).

:* Una gran integració dels circuits de reciclatge i de recuperació als sectors de producció (criteri fonamental d’entrada al mercat): concepció dels productes que integren el cicle de vida complet, d’origen a final.

:* L’acceleració de l’obsolescència del parc d’equipaments (màquines i eines, edificis i habitatges) i la seva substitució (per tant una recuperació de la inversió) i la necessitat d’una acceleració de noves inversions de xarxa.

:* El retorn dels països industrialitzats com a motor del creixement gràcies a l’acceleració de la mutació de la seva eina de producció i a la de les seves pràctiques de consum.

:* L’acceleració marcada del ritme de creació i de difusió de les innovacions en els països industrialitzats(de resultes de la necessitat de canvis de les tecnologies que s’han utilitzat abans, de les pràctiques de consum, de les capacitat d’R+D existents i dels seus mitjans de finançament).

:* L’acceleració de l’arribada de nous actors als mercats innovadors del desenvolupament sostenible (empreses emergents) i de les modificacions dels mercats en el marc d’ajuts al finançament renovats.

:* L’augment sensible de les deseconomies d’escala i d’envergadura dels grans grups. Tornem a un model caracteritzat pel “small is beautiful”, al local més que al global, i a l’humà més que a la fragmentació infinita de les tasques i funcions en nom de la productivitat. Tot això condueix a un nou anivellament de les relacions de poder entre grans grups i petites i mitjanes empreses.

:* La reducció del paper del cost de la mà d’obra com a factor de diferenciació en el pla de la competitivitat i, al contrari, l’augment significatiu de l’R+D i de la capacitat d’integració de serveis i de tecnologies (casa autoproductora d’energia, etc.). Una conseqüència d’aquesta evolució és que es requereixen noves competències en recursos humans (multicompetències, multitalents per a multifuncions).

:* La reducció del potencial de desplaçament dels productes a causa de l’impacte negatiu dels transports: el cost del transport augmenta de tal manera que es dona prioritat a la producció més propera al mercat.

:* L’augment dels moviments migratoris: es dona privilegi a la relocalització dels productors i dels consumidors i, paral·lelament, es limita el transport dels productes i de les matèries intermediàries.

Com podem veure en els anteriors treballs, separats per deu anys, el moviment hi és però és molt més lent del que faria preveure una evolució decididament impulsada pel sector públic i una política econòmica i industrial que donés resposta als reptes derivats de l´augment de població, de les emissions dels gasos d´efecte hivernacle i als efectes del canvi climàtic. Tanmateix les oportunitats de desenvolupament de la economia Verda i la Economia Circular com a pilar central de la reindustrialització d´occident i de Catalunya especialment, segueix vigent.

Què estan fent actualment les empreses?

Hem revisat les accions que estan fent i es proposen fer empreses dels diferents sectors a través de les associacions sectorials o bé els clústers, que son probablement els agents més importants de promoció i impuls d´aquestes polítiques, si deixem apart els aspectes derivats de l´impacte regulatori.

Les dimensions de sostenibilitat estudiades han estat les següents (seguint criteris de la generalitat de Catalunya, Departament de Medi ambient):

1. Optimització i gestió de residus

2. Reducció de riscos socials i ambientals

3. Desenvolupament de nous mercats/nous productes

4. Eco innovació (productes/processos/models de negocis)

5. Responsabilitat social

Es important tenir en compte la naturalesa dels sectors industrials i com la rivalitat competitiva condiciona la prevalença de petites i mitjanes empreses. Així, en alguns sectors trobarem un predomini de petites i mitjanes empreses (de 10 a 250 treballadors), en altres trobarem una majoria de grans empreses internacionals i empreses de serveis petites o mitjanes, i finalment en altres una convivència equilibrada d´empreses de totes mides. Aquesta realitat fa necessari complementar les conclusions d´aquest treball amb l’estudi a fons de les polítiques de sostenibilitat de les grans empreses internacionals que operen a Catalunya, feina fora de l´abast d’aquest paper i que requereix una anàlisi empresa per empresa, tenint en compte les seves polítiques globals, que defineix una matriu que sol estar fora del nostre país, i les accions que es fan per les filials que estan instal·lades o operatives a casa nostra. De manera general es pot afirmar - sense massa risc d´equivocar-se - que per a les PIMES i petites empreses la part de polítiques de sostenibilitat que es fa a través de les Associacions Sectorials de forma conjunta és molt més important que les que fan les grans empreses, amb estructures individuals molt més potents. Així, creiem que analitzar que fan les Associacions sectorials i Clústers sobre les polítiques de sostenibilitat que hem definit és un bon indicador de la prevalença i adopció d´aquestes polítiques, especialment per a la petita i mitjana empresa del nostre país. Tenim els nostres dubtes de que aquesta metodologia representi el que fan les grans empreses, que solen ser molt menys transparents en les seves inversions per raons estratègiques, de competitivitat i de reputació corporativa.

Es freqüent la col·laboració entre empreses del mateix clúster adoptant pràctiques de sostenibilitat d´empreses que han estat pioneres, i que comparteixen la seva experiència amb altres empreses del clúster/sector. Cal dir que probablement no totes les accions que fan Clúster i Associacions queden reflectides en les memòries analitzades. Es possible que col·laboracions entre empreses del clúster de caràcter estratègic no siguin públiques i per tant no es pot afirmar que les valoracions que hem fet siguin una representació del tot fiable del que fa el sector. Representen un indicador de l’activitat que es fa a través del clúster o associació, i com veurem al final d´aquest paper permeten entendre el perquè en alguns sectors l´activitat al voltant de les dimensions de la sostenibilitat és molt important o inclús ocupa la centralitat de la acció col·lectiva i o perquè en altres es gairebé inexistent.

Quins son els sectors de la economia que hem considerat?

Ens hem basat en la definició dels sectors que fa la estratègia RISCAT, que defineix quins son els sectors d´impuls prioritari a Catalunya 2017-2020 que son els que reben finançament d´aquest programa europeu, dotat amb 426 milions d´€. A la taula següent trobem quines institucions (Clústers i Associacions) han estat revisades, i a quin grup RIS3CAT pertanyen.

Hem analitzat les memòries d’actuacions en els tres últims anys de les accions col·legiades per als associats de les organitzacions i clústers que presentem a continuació i dels Plans d´Acció quan eren disponibles. Hem fet seguiment de les accions endegades en els cassos en els que hi ha hagut documentació disponible (per exemple en els cassos on s´han fet projectes conjuntament amb les conselleries de la Generalitat). La avaluació - resum de l´activitat reflectida en webs i memòries és la següent:

Quadre 3. Avaluació qualitativa del nivell d´activitat de cada clúster en les dimensions de sostenibilitat estudiades.

El quadre 3 ens suggereix una primera hipòtesi: els clústers i les associacions treballen eficaçment en projectes de sostenibilitat en la mesura que els permeten el desenvolupament de nous productes i nous mercats. Es clar que més enllà de les activitats de “networking” i de formació-informació, les empreses col·laboren més fàcilment per a la generació de negoci que en altres àmbits, i això es reflecteix també en els àmbits de sostenibilitat considerats. Sobretot en el que fa referència a la RSC s’ha detectat molt poca activitat més enllà d´accions de caràcter molt simbòlic com les desenvolupades per Turisme de Barcelona o les obligades de la associació de la petroquímica de Tarragona.

Una segona conclusió és clara: els projectes compartits de valor afegit que requereixen col·laboració sostinguda, intensa i inversions importants son una realitat en sectors on la transformació cap a la economia verda i circular és imprescindible per millorar la situació competitiva de la empresa a mitjà i llarg termini. Son exemplars els projectes del sector del vi i el cava. On fa deu anys hi havia dues empreses que lideraven aquesta transformació (Torres i Codorniu, Albet i Noia), ara tot el sector va adoptant de manera generalitzada els projectes de mesura d´emissions, de petja hídrica, de reciclatge de biomassa, tots ells projectes que tenen a la vegada un impacte positiu en la reducció de despesa i millora de la qualitat del producte.

Els subsectors nuclears de la transformació de la industria en industria verda i circular, els de la energia i l’aigua, òbviament fan de les polítiques analitzades el centre de la a seva activitat col·lectiva.

Finalment trobem sectors que en termes dels estudis anteriors (veure quadre 2) haurien de contribuir especialment en aquest procés de la transformació i que almenys pel que es veu en l’activitat col·lectiva pública, no fan de les polítiques de sostenibilitat una prioritat. En el sector Turisme, les iniciatives de Turisme de Barcelona son lloables, encara que el problema de l’enorme impacte sobre el recurs natural probablement més valuós de Catalunya, el paisatge, just comença en els últims anys a ser abordat des d´una perspectiva seriosa d’aportació de valor i de riquesa per part de totes les administracions.

En el sector agroalimentari, hi ha una notable excepció positiva amb la intensa activitat que desenvolupa el clúster d´empreses que operen al voltant de Mercabarna, que ha endegat des de fa temps accions col·lectives en tots els àmbits de sostenibilitat que hem estudiat. Actualment Mercabarna està a punt d’obrir el pavelló de productes ecològics donat l´increment de demanda d´aquests productes per part dels clients dels majoristes.

Però en la resta de subsectors la activitat real, més enllà de la conscienciació i formació, és minsa. Crida especialment l’atenció la nul·la activitat del clúster Innovac, que agrupa els productors de porcí. Hem analitzat també la informació pública dels tres grans operadors del sector (Tarradellas, Vall Companys i Guissona, que facturen conjuntament 4.400 milions d´€) sense trobar - més enllà de la planta de reciclatge de retalls plàstics de Tarradellas (10 milions d´inversió) - cap inversió ni projecte rellevant en Economia Verda ni Economia Circular. Així mateix, la Associació Ausafutur, que agrupa els principals operadors de la comarca d’ Osona, tampoc fa pública la seva activitat en aquest sentit, si és que en fa alguna. Probablement els estímuls i incentius que tenen per a adoptar polítiques de sostenibilitat son negatius, comporten més cost que benefici i no hi ha incentius per a la col·laboració entre empreses. La anterior retirada de les subvencions a les plantes de tractaments de purins per part del Govern espanyol i la aturada de la llei de Canvi Climàtic son un factor regressiu que impedeix que les empreses d´aquests sectors tinguin estímuls per solucionar els greus problemes mediambientals i socials que han creat en els últims cinquanta anys amb les seves emissions contaminants.

Conclusions.

La nostra recerca ha consistit en analitzar fins a quin punt les empreses dels principals sectors estan adoptant a través dels Clústers i/o Associacions sectorials polítiques de desenvolupament sostenible, tal com estan definides en els plantejaments compartits per experts i les administracions. L’anàlisi s’ha dut a terme a través de les actuacions impulsades per les institucions sectorials (clústers, associacions sectorials). La conclusió del treball és que les empreses per a les quals les polítiques de sostenibilitat milloren la seva posició competitiva han adoptat progressivament aquestes polítiques. Les raons de no adopció per les que no que no ho fan són que o bé els suposa costos importants que el marc regulatori actual no els obliga a internalitzar o bé perquè el marc legal fa econòmicament inviable la seva activitat.

La evolució cap un marc legal que adopti els millors estàndards internacionals sobre sostenibilitat ha de ser necessàriament el proper pas de política econòmica que porti al desenvolupament sostenible. La realitat de les accions descrites en aquests estudi mostren que serà molt difícil en el futur avançar en aquest camí sense aquests canvis de marc legal. Els sectors que tenien estímuls de mercat per aquesta transformació ja s´han posat a treballar, alguns de manera més pionera, altres seguint la estela dels líders. Alguns sectors - com l’energètic - tenen coartada la seva evolució per raons regulatories i altres com el sector primari, sense canvi regulatori, només evolucionaran a la velocitat en que vagin modificant-se les preferències dels consumidors, que és lenta i no és independent de les accions de les empreses líders que creen mercat a través de la innovació i el modelatge de les preferències dels consumidors.

No podríem acabar aquest paper sense fer referencia a la transcendència de la legislació que Catalunya està intentant aplicar sobre el canvi climàtic i sobre els marcs legals específics que afecten la velocitat a la que els diferents actors del mercat van adaptant les seves estratègies. La pràctica esmena a la totalitat del Govern espanyol, amb l’ argument que “afecta a la planificació general de la activitat econòmica”, de la llei de Canvi Climàtic que son un factor regressiu que impedeix com hem dit que les empreses de sectors sense estímuls de mercat per actuar es posin a solucionar els greus problemes mediambientals i socials que han creat, i que altres sectors emergeixin amb força i generin una industria verda i circular en la que els altres països ens porten ”une longueur d´avance”, i que aviat perdrem de vista si no hi ha canvis a curt termini.

Un peix que es menja la cua, i una llei suspesa que no deixa avançar el desenvolupament sostenible de la industria catalana. L´actual moment és de necessitat política urgent o ens veurem abocats–com diu el refrany- a una aturada de mula castellana.

Referències bibliogràfiques

ACCIO (2017) “L’Economia Circular a Catalunya. Anàlisi d’oportunitats”. Retrieved from http://coneixement.accio.gencat.cat/c/document_library/get_file?uuid=380cfd6b-4101-4476-a2c8-0a9bea64d751&groupId=30582

BIPE- WAELBROECK-ROCHA, E., LOURIMI, S., BENSAÏD, J., MARLIER, P., & FOLLETÊTE, C. (2018). “Prospectiva de la industria catalana 2018”. Papers d’Economía Industrial nº 30.

CADS (2014) “Vers una economia més eficient en l’ús dels recursos, competitiva i baixa en carboni. Aportacions a l’estratègia d’impuls a l’economia verda a catalunya” Informe del CADS 1/2014 15 de maig de 2014

ESADE-INSTITUTO DE INNOVACION SOCIAL (2017) “La transición hacia una Economía baja en carbono. Una mirada sobre el sector financiero y el sector alimentario”.

EUROPEAN COMISSION (2011) “ Roadmap to a Resource Efficient Europe” Brussels, 20.9.2011 COM(2011) 571

FERRAS, X. (2005). El sector del packaging a Catalunya. Temes de Disseny, 56–64.

GENERALITAT DE CATALUNYA (2015) “Impuls a l’economia verda i a l'economia circular. Competitivitat – eficiència – innovació” Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 6881 - 28.5.2015

GENERALITAT DE CATALUNYA, Departament d´empresa i Coneixement (2017) Informe de seguiment del Pla d’acció de la RIS3CAT 2015-2020

GENERALITAT DE CATALUNYA, Departament de Medi Ambient i Habitatge (2012) “L’impuls de l’economia verda com a factor de reactivació”. Realitzat per l’Instituit Cerdà.

GENERALITAT DE CATALUNYA, Departament de Medi Ambient i Habitatge (2016) “Anàlisi de la potencialitat i l’impacte econòmic de l’economia circular a Catalunya. Posicionament dels diferents sectors. Realitzat per LAVOLA.

GENERALITAT DE CATALUNYA, Departament de Medi Ambient i Habitatge (2009). “La sostenibilitat com a prioritat de la recerca i la innovació a Catalunya”

GENERALITAT DE CATALUNYA, Departament de Medi Ambient i Habitatge (2017) “Identificació d’oportunitats i dificultats de desplegament de mesures d’economia circular al sector tèxtil a Catalunya”

GENERALITAT DE CATALUNYA, Departament de Medi Ambient i Habitatge (2017) “Identificació d’oportunitats i dificultats de desplegament de mesures d’economia circular al sector begudes a Catalunya”.

GENERALITAT DE CATALUNYA, Departament de Medi Ambient i Habitatge (2009) “La sostenibilitat com a prioritat de la recerca i la innovació a Catalunya”

PARLAMENT DE CATALUNYA. (2017). Llei del Canvi Climàtic. Text Consolidat.

SUSTAINABLE DEVELOPPMENT GOALS FUND (2016) “Universality and the SDGS: A Business Perspective”.

TELLO, E. (2001) “De la producció neta a la sostenibilitat ecològica”. Medi Ambient. Tecnologia i Cultura. Núm. 49 Juny del 2012 Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya

TORRES, P. (2012) “Desenvolupament sostenible, una estratègia econòmica per a Catalunya” Medi Ambient. Tecnologia i Cultura. Núm. 49 Juny del 2012 Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya