Abstract

S’analitza el perquè s’ha arribat a la situació del Brexit. També quins poden ser els efectes polítics i socials, i els escenaris polítics i jurídics d’un possible futur acord bilateral entre el RU i la UE. També es desenvolupa una detallada anàlisi dels efectes econòmics, tant pel RU, com per la UE, fent referència també a l’estat espanyol i a Catalunya. A més, s’identifiquen els principals reptes a curt i mig termini de la UE i, sota la idea d’entendre el Brexit com a una oportunitat, es detallen i s’analitzen una sèrie de propostes per rellançar el projecte europeu

NOTA: Aquetes conclusions estan escrites el mes de març de 2018. Atès que l'acord de la sortida del Regne Unit de la UE està en plena negociació i són moltes les incògnites existents, les conclusions que es presenten pretenen ser només una aproximació a partir de les informacions disponibles.

I COM S’HA ARRIBAT AL BREXIT?

El Regne Unit, RU, va entrar a formar part de la Comunitat Econòmica Europea, avui Unió Europea, UE, l’any 1973. És clar que durant els quaranta-tres anys de permanència del RU a la UE, s’han donat fets que demostren una visió de la UE més comercial i econòmica per part britànica, que no pas política, postura més defensada per Alemanya i França. Hi ha moments que demostren aquesta posició distant i sovint crítica del RU amb la UE. Ja a l’any 1978 el RU va declinar formar part del Sistema Monetari Europeu, el 1984 es produeix el fet conegut com xec britànic (la devolució de part del que el RU aporta al pressupost comunitari), el 1992 no entra a formar part de la Unió Econòmica i Monetària, el 1995 declina participar de l’espai Schengen, el 2012 no signa el tractat d’Estabilitat, Coordinació i Governança a la UEM, a més de les traves que habitualment el RU posa a la integració política de la UE. Tot plegat fa que la relació del RU amb la UE ha sigut més de conveniència que no pas de convenciment i de pertinença a un projecte comú.

En aquest escenari, el llavors primer ministre britànic David Cameron, per treure pressió a les demandes de part de la societat, dels partits euroescèptics i d’algun membre del seu propi partit, va optar el 2013 per oferir un referèndum per saber si els ciutadans britànics volien seguir o no dins la UE, en cas de sortir elegit primer ministre a les eleccions. La realitat és que per aconseguir un resultat positiu, que volia dir que el RU seguis a la UE, calia que Cameron pogués mostrar als seus ciutadans un bon acord amb la UE. Així, el Consell Europeu del 18 i 19 de febrer de 2018, va ratificar l’acord que havien convingut el president del Consell Europeu, Donald Tusk, i el primer ministre britànic, que consistia en que el RU pogués aplicar als immigrants comunitaris restriccions a les prestacions que tenen els britànics i també que els parlaments estatals poguessin vetar part de la legislació comunitària, entre d’altres. De fet, el que es va acordar afectava a valors fonamentals de la UE, com la igualtat dels ciutadans comunitaris i la lliure circulació de persones. Però, en veritat tots volien que el RU seguis a la UE, de manera que és va optar per un acord que permetés a Cameron, tal com va dir, lluitar sense descans per aconseguir un SI en el referèndum, que volia dir seguir formant part de la UE. Es varen posar en marxa les maquinaries que defensaven posicions contraposades, amb informacions que massa sovint no eren del tot certes i amb molta càrrega populista i emocional, per part dels partidaris del Brexit, que també varen aflorar la por a l’altre i el rebuig a tot el que no és britànic. I va passar el que tots ja sabem, que Cameron i d’altres importants mandataris i persones influents no varen saber convèncer als ciutadans que el millor era anar junts, era sumar, era quedar-se a la UE. Va guanyar l’opció que defensava sortir de la UE, per un estret marge de vots, però la sorpresa ja havia saltat i les conseqüències no es ferien esperar.

Un cop paït el resultat del referèndum del Brexit, comença la dura realitat. És una mala noticia per la UE, per la construcció d’Europa, perquè per primera vegada un estat membre ha decidit sortir de la UE. És un fet transcendental i de conseqüències imprevisibles. Tot i que els tractats de la UE contemplen en el seu article 50 el procediment de sortida d’un estat membre, el camí i la metodologia per fer-ho serà complexa, donat que són 43 anys de permanència del RU a la UE. La sotragada és molt important, perquè se’n va de la UE la seva segona potència econòmica, que representa el 15% del seu PIB i el 2,4% del mundial i, a més, és una potència militar amb capacitat nuclear. Tot plegat és un cop molt fort a la línia de flotació de la UE, que va tenir conseqüències polítiques i n’hauria de tenir també de reforma del projecte europeu. Ja es va emportat per endavant al primer ministre David Cameron, que defensava l’opció de quedar-se a la UE. I ara és Theresa May, la primera ministre, qui comandarà el govern que haurà de gestionar el Brexit, que va intentar, amb les eleccions de juny de 2018, incrementar el seu poder amb una majoria més amplia de la que li havia deixa Cameron, però els resultats varen ser negatius i va perdre la majoria absoluta, amb el que ha quedat molt debilitada i qüestionada per gestionar el govern del RU i òbviament les negociacions del Brexit.

Per altra part, els responsables de les institucions europees varen acceptar la decisió dels britànics, però no amaguen el seu desencís i la complexitat de la gestió de la sortida i saben que res continuarà igual, perquè les pressions vindran per tots els costats. És cert que la majoria de governs dels estats membres, l’alemany i el francès inclosos, aposten per continuar en el projecte europeu.

Tot plegat ha provocat que hi hagués tensió en la negociació dels detalls la relació, que es deixa per més endavant, però si que ja s’ha acordat per les dues parts passar a la segona fase de negociació, un com ja s’ha arribat a un acord amb els punt calents de la primera fase que són la concreció de la factura a pagar per part del RU per sortir de la UE, la situació dels comunitaris que ara treballen al RU i també un acord fronterer a Irlanda.

II ESCENARIS D’UNA POSIBLE NEGOCIACIO BILATERAL

És evident que el lligam polític i jurídic entre el RU i la UE haurà de canviar un cop s’apliqui el Brexit. No està clar quina serà la fórmula que es pactarà, però si que podem imaginar, pel que manifesten els protagonistes, que la negociació no serà fàcil, perquè la voluntat del RU és mantenir la seva participació en el mercat únic europeu, però sense acceptar totalment les quatre llibertats de moviment (mercaderies, persones, empreses i capitals), especialment posant restriccions a la mobilitat de les persones. I és en aquest escenari que la UE aposta per obligar a acceptar les quatre llibertats, si es vol la participació en el mercat únic.

Són moltes les diferents possibilitats de relació que es podrien consensuar. De fet, avui en dia la UE ja té diferents models de relació amb diversos estats, en els que es determinen les pautes de compromís, que van des d’una relació especial amb la UE, amb accés al mercat únic sense lliure circulació, a l’acord que conté l’accés al mercat únic respectant les quatre llibertats de moviments, com és el cas de Noruega, l’escenari EFTA és un altre que preveu un acord europeu de lliure comerç, el model suís específic per l’estat helvètic o el model basat en acords d’associació, com és el cas de Turquia, entre d’altres.

Tot i que aquests diferents models ja estan implementats i funcionen, previsiblement la futura relació del RU amb la UE obeirà a una llarga negociació que recollirà punts dels models descrits, però que serà específic i concret pel cas que ens ocupa. I és normal que sigui així perquè estem parlant de l’acord entre un estat molt potent econòmicament i amb una seguretat i defensa de primer ordre i amb capacitat nuclear i, per altra part, la UE, que representa la quarta part del comerç mundial.

Pel que manifesten els experts, es poden deduir dos escenaris possibles en funció de l'acord bilateral final al qual el RU i la UE puguin arribar. Entre els diversos escenaris analitzats hi ha dos extrems, el que consideren fora l'escenari més favorable i el que fora el pitjor, o com se'ls sol anomenar, l'acord suau i el dur.

L'acord suau fora un acord bilateral de lliure comerç, en el marc de l'Àrea Econòmica Europea, com el que ara té Noruega o el Canadà, encara que aquest acord pel RU té moltes limitacions de cara als objectius que pretén. Noruega té ple accés al Mercat Únic, però també les seves obligacions, inclosa la llibertat de circulació. En el cas de Canadà, hi ha un Acord de Lliure Comerç que facilita la circulació de béns però que inclou controls fronterers i no suposa accés als serveis del Mercat Únic.

L'acord dur, suposa que no hi ha cap tipus d'acord i per tant la relació entre les dues parts es basa en les normes de l'Organització Mundial del Comerç, OMC, el que suposa l'existència d'aranzels i un tracta semblant amb el que tenen Rússia o la Xina.

En aquest mes d’abril la Unió Europea i el Regne Unit han arribat a un acord sobre el període de transició que anirà des del 29 de març de 2018 al 31 de desembre de 2020. Durant aquest període el Regne Unit haurà de complir la normativa comunitària i no tindrà ni veu ni vot en les decisions de la UE, però podrà negociar acords comercials amb altres països. I pel que fa als treballadors comunitaris, aquests tindran les mateixes condicions que ara, durant el període transitori. I queda per acabar de tancar un acord sobre la frontera amb Irlanda del Nord. Es va avançant, però queda molt per concretar.

III IMPACTE POLITIC I SOCIAL

La població de la UE de 28 membres el 2017 era de 511.800.000 habitants, dels quals 65.800.000 pertanyien a RU el que equivalia 12,9% del total. Per tant amb la sortida del RU la població de la UE de 27 membres serà de 446.000.000 habitants. (1)

Una de les qüestions més sensible és concretar satisfactòriament en quina situació quedaran els ciutadans de la UE que viuen a RU i dels britànics que viuen a la UE.

S'estima que a finals de 2016 hi havia 3.350.000 ciutadans europeus residint al RU i 1.217.000 britànics que vivien en els 27 països de la UE.

Dels europeus que vivien al RU 2.002.000 hi treballaven, 223.000 eren pensionistes i 102.000 estaven a l'atur. Mentre els britànics que vivien a la UE 400.000 eren pensionistes i la resta persones que hi treballaven, les seves famílies i estudiants. (2)

De fet hi ha unes conseqüències incontrolables que es varen donar pel sol fet de produir-se la noticia i el fet concret. Són les reaccions dels mercats que es varen produir per la lògica anàlisi de la situació però també per un cert component d’irracionalitat. I aquestes primeres reaccions abocaren a una baixada de la borsa britànica i també a certa inestabilitat i pèrdua de valor de la lliure esterlina. Però més enllà de les reaccions del moment, el Brexit tindrà unes conseqüències més profundes i concretes que afectaran de ple a la societat britànica. Bàsicament podem situar les conseqüències sota dues vessants, d’una banda les polítiques i socials i de l’altra, les econòmiques.

En primer lloc, ja s’han donat implicacions polítiques derivades de la immediatesa, del fet concret, com és la dimissió del govern Cameron i el nomenament d’un nou govern, dirigit per Theresa May, que haurà de gestionar la llarga gestió del Brexit.

També es preveuen conseqüències polítiques a mig i llarg termini. Pel que fa al marc exterior, el RU haurà de trobar i pactar un nou escenari de relacions sobre seguretat i defensa. No variarà òbviament la seva pertinència a la OTAN, però si que s’haurà de repensar el sistema de seguretat i la seva relació amb el de la UE, que permeti fer front als reptes globals, que superen l’espai d’un estat, com són el terrorisme o els conflictes internacionals.

I en l’escenari intern del RU, s’haurà de gestionar la realitat política de les diferents nacions que conformen el RU i més, després dels resultats del referèndum del Brexit, pel que fa a Escòcia que es manifestà fermament europeista, amb un 62% de vots a favor del Remain, que vol dir seguir vinculats a la EU, i també d’Irlanda del Nord a on igualment és va votar a favor de seguir a la UE.

El Brexit ha donat ales als partits euroescèptics i anti europeus i als que defensen el retorn als estats-nació i la fi de la UE. Per evitar l’expansió d’aquests moviments és molt important i necessari que la UE es presenti unida i donant resposta a les necessitats de la ciutadania.

També poden quedar afectats els treballadors de sector sanitari i els ciutadans britànics pel que fa a les facilitats en matèria de salut que ara tenen quan viatgen per altres estats membres.

Respecte a la facilitat de poder exercir la professió i/o treballar en el RU, si ets d’un altre estat, previsiblement es revisarà el marc limitant els drets actuals dels treballadors immigrants, almenys això és el que sosté avui en dia el govern britànic, tot i que dependrà de la negociació amb la UE, la posició de la qual és que si un estat vol participar del mercat únic, com vol fer el RU, ha d’acceptar les quatre llibertats, entre les que hi ha la de moviments i la de treballar amb els mateixos drets de qualsevol estat de la UE. Actualment hi ha el compromís britànic de mantenir les condicions existents durant un període significatiu de temps, fet que ha rebaixat la tensió en el sector.

La gestió de la immigració de ciutadans comunitaris i no comunitaris, autèntic cavall de batalla de la campanya del referèndum, serà també un element important a valorar en funció de com acabi l’acord que es signi entre el RU i la UE.

IV. EFECTES ECONOMICS DEL BREXIT.

La decisió del RU, de deixar de ser membre de la UE, té, com hem analitzat, àmplies implicacions polítiques i socials, També en l'àmbit de l’economia tindrà importants conseqüències, especialment pel RU.

Per la UE suposa una pèrdua d'un membre important, el segon en dimensió demogràfica i econòmica, però també de gran vàlua per la seva rica cultura, llarga història, experiència política i capacitat intel·lectual. Pel RU pot suposar un aïllament econòmic, cultural i cívic, i una pèrdua de pes en el món.

Ara tant la UE com el RU hauran d’intentar minimitzar les pèrdues que el Brexit els suposarà, i per tant hauran de reestructurar les bases que els permetin un rellançament de l’economia per crear benestar pels seus ciutadans.

QUINS PODEN SER ELS EFECTES SOBRE EL PIB?

L'any 2016 el PIB dels 28 membres de la UE era de 14,8 bilions d'euros, i el dels 19 països de l'Eurozona, els que tenen l'euro com a moneda comú, de 10,5 bilions. El PIB del RU s’elevava a 2,1 bilions d'euros. Com a referència el d’Espanya era d’1,2 bilions.

Un cop surti el RU de la UE el PIB dels 27 països restants serà de 12,8 milions d'euros i el de l'Eurozona de 10,5 bilions, ja que el RU no en formava part. (3)

Per analitzar l’impacte sobre l'economia de la sortida del RU de la UE, el Parlament Europeu va presentar l'informe "Assessment of the Economic Impact of Brexit on the EU27".

Aquest informe es basa en el resultat obtingut de simulacions en sis diferents models quantitatius fets per institucions públiques i privades independents. En cada simulació es cobreixen diferents escenaris, des del més optimista que suposaria arribar a un acord proper a la situació actual i un de pessimista que es donaria en el cas de no s’arribés a cap acord i per tant les relacions comercials es regirien per les regles de l'Organització Mundial del Comerç,OMC.

Una síntesi dels diferents models conclou que per la UE les pèrdues seran reduïdes. L’any 2030 suposarien entre el 0.11% i el 0.52% del PIB segons sigui la versió optimista o pessimista, per la qual cosa, en el període 2020 a 2030 la mitjana anual seria de l'ordre del 0.011% al 0.052% del PIB.

Pel RU, la mitjana de la pèrdua se situaria entre el 1.31% i el 4.21% del PIB l’any 2030, segons els escenaris optimista o pessimista, o sigui, entre el 0.13% i el 0.41% del PIB anual.

Una comparació detallada del resultat dels diferents models, es pot trobar al “Summary of model-based simulations of Brexit scenarios for the EU27 and UK, long term impact by 2030”. Veure nota (4) pagina 30, taula nº8.

Les xifres esmentades són per la UE en el seu conjunt, però evidentment els efectes seran diferents segons el grau de relació econòmica que cada país té amb el RU. Els més afectats seran els països amb els quals han tingut relacions històriques molt estretes, com ara Irlanda, Xipre o Malta, però també països amb intenses relacions comercials, com ara Holanda i Bèlgica. En canvi pels països de major dimensió econòmica, com ara, Alemanya, França, Itàlia o Espanya, els efectes seran menors que la mitjana. Els menys afectats seran els països Bàltics, Finlàndia i Romania.(4) (5)

EFECTES SOBRE EL PRESSUPOST DE LA UE.

La UE de 28 membres, pel període de set anys, 2014 – 2020, va fixar un Marc Financer Plurianual, MFP, de 1.026 mil milions d'euros, equivalent al 0.98% del PIB. Per l'any 2017, el pressupost assignat va ser de 134,49 mil milions.

La contribució de RU al pressupost comunitari se situa entorn de 17.000 milions d'euros anuals i les aportacions que rep de la UE són d'uns 7.000 milions, incloent-hi el "xec britànic". Per tant, es calcula que la sortida del RU de la UE causarà un "forat" en el pressupost de la UE d'uns 9.000 ó 10.000 milions d'euros anuals.

De moment la pèrdua de valor de la lliure esterlina respecte a l'euro, entorn del 10%, ja va suposar l'any 2016 una minoració d'ingressos d'uns 1.700 milions d'euros.

La disminució de l'aportació del RU condicionarà el debat intern sobre el futur MFP, ja que a més d’introduir els canvis estratègics necessaris, no es podrà comptar amb els ingressos d’un contribuent molt destacat. El debat s'haurà d'iniciar decidint si s'hauran d'augmentar les aportacions dels estats membres, o reduir el pressupost. Després caldrà reestructurar les assignacions previstes en el MFP actual, ja que s'hauran de dedicar més recursos a qüestions que ara són més prioritàries com ara la seguretat, defensa o migracions, el que obligaria a reduir les assignacions als programes de competitivitat, ocupació, cohesió econòmica, social i territorial, creixement sostenible, recursos naturals i la Política Agrària Comunitària, PAC. Aquest debat, ja de per si complicat, ho serà encara més, atès que al reestructurar les assignacions als programes, afectarà de forma diferent, però molt directament els interessos dels països membres, i s'ha d'oblidar, que el MFP s'ha d'aprovar per unanimitat. (6) (7)

EFECTES SOBRE EL COMERÇ DE BÉNS I SERVEIS.

La relació comercial entre la UE i el RU ha sigut sempre molt intensa. L'any 2015 el 53% de les importacions del RU tenien com a origen els països de la UE i les exportacions del RU a la UE suposaven el 44%. (8)

Ja hem fet referència al document "An Assessment of the Economic Impact of Brexit on the EU27", en el que a partir de l'estudi de diversos models economètrics, s'avalua l’impacte que en diferents camps econòmics pot tenir el Brexit per la UE. (9) i (10)

L'any 2015 la UE va exportar al RU mercaderies per valor de 306 bilions d'euros i en va importar 184 bilions. Mentre que les exportacions de la UE al RU suposaven el 2,5% del seu PIB, les exportacions del RU a la UE li representaven el 7,5% del PIB.

En un dels models economètrics estudiat, el de Lawless and Morgenroth per l'any 2016, estima que l’impacte econòmic pel RU suposaria una pèrdua del 9,8% del PIB. També estimava que si al final no hi ha un acord en les relacions comercials, el comerç s'hauria de regir per les normes de l'OMC, i que la caiguda de les exportacions de la UE al RU serien del 30% i la pèrdua d'exportacions del RU a la UE del 22%. Per a la UE aquesta disminució li representaria el 2% del total de les seves exportacions, encara que per alguns països, com ara Bèlgica, Holanda i Irlanda, serien més elevades, i en canvi per Alemanya, França, o Espanya fóra menor.

En el model Roja-Romagosa (2016), estima que en l'escenari OMC la disminució d'exportacions de la UE al RU li suposarien un 3% del total de les seves exportacions, i en el cas de l'escenari d'un acord comercial seria de l'1,7%. Pel RU en canvi, les xifres serien molt elevades, en l'escenari OMC la disminució d'exportacions seria del 21,8% i en l'escenari d'acord comercial del 12,5%.

Pel que fa als serveis el valor de l'exportació de la UE al RU s'eleva a 94 bilions d'euros, i les importacions de RU en 122 bilions, amb un important superàvit a favor de RU.

La conclusió d'aquests estudis és que l’impacte sobre el comerç serà moderat per la UE i força elevat pel RU.

EFECTES SOBRE LA INVERSIÓ DIRECTA.

L'any 2015, els 27 membres de la UE tenien inversions directes a tot el món per un import de 7.033 milers de milions d'euros i les inversions directes estrangeres a la UE eren de 5,692 milers de milions.

RU tenia una xifra d'inversions a l'estranger de 1.386 milers de milions d'euros i havia rebut inversions estrangeres per una xifra similar 1.314 milers de milions.

Les inversions directes del RU als països de la UE 27 es calculen en 683 milers de milions d'euros, mentre que no està molt clara la inversió de la UE al RU que s'estima en 985 milers de milions de la (11)

EFECTES ECONOMICS PEL RU.

El Brexit és el resultat dels greus desequilibris que pateix el RU des de fa temps, i entre ells, el que no ha acabat d'acceptar que ha deixat de ser un imperi que imposava la seva voluntat al món. El seu model econòmic està basat en el sector de serveis i és altament depenent de la importació de mercaderies, capital per inversions, i recursos humans.

El RU és un país amb una gran desigualtat social, manca d'inversions en infraestructures, i en educació. Tot plegat els ha portat a tenir un dèficit públic permanent i un elevat deute públic. Davant aquesta realitat es va imposar el discurs de què la culpa era deguda a la dependència i regulacions de la UE. La solució miraculosa era "recuperar el control" sobre la política i l'economia. Ara, a mesura que es va aprofundint sobre els efectes del Brexit, tot sembla indicar, que el resultat els hi serà bastant negatiu, ja que de no fer una reestructuració a fons de la seva economia, amb els corresponents costos socials, els problemes s'agreujaran.

Més enllà dels efectes sobre l'econòmica, les repercussions sobre altres aspectes no seran menors. En l'àmbit geopolític la seva pèrdua d’influència serà notable, i en certs sectors, especialment en el camp de la innovació, recerca, i programes culturals. Les conseqüències seran notables. Per exemple, el trasllat de l'Agencia Europea del Medicament a Amsterdam, suposarà perdre l'avantatge de poder construir al seu entorn un cluster medico - farmacèutic de recerca i innovació en uns sectors d'un gran potencial de futur.

En el camp de serveis professionals i la cultura, seran milers els executius, professionals, investigadors o estudiants que deixaran d'anar al RU, per les restriccions als estrangers. Ciutats que aspiraven a ser nomenades "Capital de la Cultura Europea" de 2023, com ara Leeds, Milton Keynes, o Nottingham, no podran ser elegides al no pertànyer a la UE.

Per avaluar els efectes econòmics del Brexit pel RU, la firma independent de consultoria global OXFORD ECONOMICS, abans ja del referèndum sobre la sortida del RU de la UE, del 23 de juny de 2016, va elaborar un estudi "Brexit Assessing the economic implications 2016", sobre les implicacions econòmiques que tindria la sortida de la UE.

Per elaborar l'estudi es van analitzar nou possibles escenaris, les conclusions dels quals es poden sintetitzar en les consideracions següents:

Els efectes positius del Brexit pel RU seran limitats, però en el pitjor dels escenaris, que evidentment és negatiu, queda lluny de ser un desastre. En la majoria dels escenaris estudiats queda clar que a llarg termini el Brexit tindrà un cost elevat. En l'escenari millor, el cost s'estima que serà només d'un 0,1% del PIB, però en el cas pitjor suposaria una pèrdua del 3,9% del PIB. En aquest cas la disminució d'ingressos a preus actuals per cada ciutadà s'estima l'any 2030 de 1.000 lliures. En el millor escenari suposaria un ingrés de 40 lliures per persona. En tots els escenaris es preveu una reducció del comerç. En el cas pitjor el volum actual de les exportacions es reduirien el 8,8% i les importacions el 9,4%.

Com que no haurà de contribuir als pressupostos de la UE, el govern britànic inicialment tindria un estalvi del 0,5% del PIB, però fora un fals estalvi, ja que aviat seria superat per la pèrdua d'ingressos fiscals, un empitjorament de la demografia i una productivitat més baixa. En el pitjor escenari el govern l'any 2030 hauria de reduir les despeses del pressupost en un 1,7% del PIB.

De com afectaria els diversos sectors econòmics, dependrà en bona part de l'acord final al qual s'arribi. En general ja es preveu que la indústria ho tindrà difícil, especialment els sectors manufacturers i la construcció, i en el camp dels serveis fora el sector financer és el que ho tindria tenir més complicat.

Un informe intern del govern britànic, de gener del 2018, afirma que en qualsevol dels supòsits, l’impacte econòmic del Brexit en els propers 15 anys, portarà una disminució del creixement econòmic. Amb un acord de lliure comerç amb la UE, el creixement és reduiria un 5% sobre les previsions actuals, i en la hipòtesi de un “no acord”, que regiria les relacions per les normes de la OMC, la disminució seria del 8%. Si l’acord fos “suau”, es a dir, “molt semblant a la situació actual”, la pèrdua seria només del 2%. (36)

Resumint: Aquest estudi fet abans del referèndum de 2016, ja preveia que els efectes econòmics negatius del Brexit serien molt més importants pel RU que per la UE a la qual només afectarà modestament. (12)

El que va ser primer ministre britànic Tony Blair ha manifestat “darrerament que ara ja se sap que pel Brexit, el creixement econòmic en els cinc anys vinents serà menor a l'1,5% del PIB que s'havia previst; que el valor de la lliura esterlina ha baixat; que el nivell de vida disminueix; la desocupació comença a augmentar; que es tindran menys diners per al Servei Nacional de Salut; i que Europa no aportarà diners, sinó que el RU haurà de pagar una elevada suma. Amb la informació que ara és té i que es tindrà a mesura que avanci la negociació del Brexit, s'ha de plantejar als ciutadans si volem canviar d'opinió i seguir pertanyent a la UE”. (13)

UN EXEMPLE DELS EFECTES SOBRE EL SECTOR FINANCER.

Londres, Nova York, Singapur, Hong Kong i Tòquio són els principals centres financers del món. En un segon nivell destacarien, Frankfurt, París i Zuric.

L'any 2016 els serveis financers i d'assegurances van contribuir amb un valor afegit de 124,2 mil milions de lliures esterlines a l'economia, és a dir, el 7,2% del PIB del RU, i té un superàvit comercial en aquest sector de 60 mil milions de lliures. En el sector té més d'un milió de llocs de treball. (14)

Però si a més del sector financer s'analitza tot el conjunt de serveis professionals relacionats amb el sector, la seva importància és molt més gran, ja que representa l'11,8% del PIB, dóna ocupació a 2.200.000 persones, el 7% de la força laboral, i origina un superàvit per serveis de 72 mil milions de lliures. (15)

Pel RU el fet de defensar els interessos d'aquest sector és una alta prioritat. En les negociacions amb la UE lluitarà al màxim per aconseguir la lliure circulació dels serveis financers, que els permeti seguir operant sense barreres en els països de la UE. De no aconseguir-ho, el cop pel sector fora molt dur. Però arribar a un acord no serà fàcil, ja que són molts els països de la UE que pretenen endur-se part del sucós pastís del sector financer. Alemanya, França, Irlanda, Holanda i d'altres volen beneficiar-se'n.

És lògic que la UE pretengui aconseguir que una ciutat d'un país membre de la UE esdevingui també un "hub" financer mundial de primer ordre. De moment el BCE està a Frankfurt, i ara l'Oficina Europea de Regulació Bancària que estava a Londres s'ha acordat traslladar-la a París, el que suposarà una pèrdua d'influència en el sector financer que tan vital és per la seva economia. (16)

EFECTES ECONOMICS PER ESPANYA.

Els efectes del Brexit per l'economia espanyola s'estima que seran moderats i en tot cas lleugerament per sota dels costos que suposarà per la mitjana dels països europeus. Per tant no es preveu un impacte molt destacat, ja que impulsar les relacions econòmiques seguiran essent d’interès per les dues parts. El sector més afectat serà el turisme, ja que RU és el primer país emissor; també les fortes inversions d'empreses espanyoles al RU mereixeran fer un seguiment de prop.

Contradient aquesta afirmació, un informe intern del govern espanyol de mars de 2017 alerta del fort impacte que pot tenir per Espanya el Brexit. Estima que l'economia patirà per la marxa d'un gran soci comercial i que la situació dels britànics que resideixen a Espanya i els espanyols que viuen a les illes britàniques tindran repercussions negatives.

Segons el govern, Espanya està molt exposada a l’impacte del Brexit, i li suposarà entre dues i quatre dècimes del creixement del PIB (entre 2.000 i 4.000 milions d'euros). El Govern haurà d'aportar 888 milions addicionals al pressupost de la UE per compensar la disminució per la sortida del RU. La caiguda de les exportacions l'estima en 500 milions en l'escenari més probable (un acord bilateral semblant al del Canadà), o de 1.000 milions en el pitjor dels escenaris. L’impacte afectarà especialment al sector de l'automòbil, l'alimentació i la indústria farmacèutica. El futur de les inversions i com afectarà el sector financer és difícil de preveure, ja que hi ha molta incertesa. (17)(18)

El comerç de béns i serveis és una qüestió clau atesa la seva importància pels dos països. El RU ocupa el tercer lloc com a país destí de les exportacions espanyoles i el saldo bilateral de la balança comercial és favorable a Espanya. L'any 2016, les exportacions de béns i serveis d'Espanya al RU van ser de 36.550 milions d'euros, un 7,78% del total d'exportacions espanyoles.

Els sectors més destacats de les exportacions espanyoles de béns, que van ser de 19.153 milions d'euros, foren: l'automòbil, maquinària, aparells mecànics, material elèctric, aeronaus i vehicles espacials, fruites i verdures, productes farmacèutics, plàstics i confecció. (19)

Les importacions espanyoles del RU van ser d'11.184 milions d'euros i els sectors a destacar són: automòbils, combustibles, màquines, aparells mecànics, òptics i elèctrics, productes farmacèutics, ferro i acer, pedres i metalls preciosos, i plàstics. (20)

En el comerç de béns amb el RU, Espanya va tenir un superàvit de 7.968 milions d'euros i una taxa cobertura del 171,2% de les importacions.

Pel que fa als serveis no turístics, Espanya amb 7.900 milions d'euros, és el primer exportador de serveis al RU, el 9,1% del total que importa. Els sectors més destacats són: serveis empresarials, informàtics, financers, comunicacions, assegurances, i propietat intel·lectual.

Pel que fa a les importacions de serveis per part d'Espanya, el RU és el primer proveïdor per un valor de 14.700 milions, un 12,7% del total. Els serveis més destacats que s'importen són: serveis empresarials, propietat intel·lectual, transports, comunicacions, informàtica, assegurances, serveis financers, personals i culturals.

Si ens referim al turisme, sector vital per Espanya, l'any 2016, l'arribada de turistes britànics va ser de 17,84 milions que representa un 22,1% del total de visitants estrangers.

L'estoc d'inversions d'Espanya al RU a finals de 2015, eren de 82.007 milions i representava el 18,9% del total d'inversions espanyoles a l'estranger i el RU amb 44.620 milions d’euros que representava el 12,8% del total ocupava el segon lloc com a país inversor a Espanya. (21)

EFECTES ECONOMICS PER A CATALUNYA

La relació econòmica entre RU i Catalunya no és molt elevada ni en comerç, ni en inversions, en canvi sí en turisme, ja que és el segon país del qual procedeixen més turistes. En resum, el Brexit tindrà uns efectes limitats a l'economia catalana i per tant, no tindrà efectes destacats.

Una bona font d'informació sobre la realitat econòmica de les relacions RU Catalunya es troba en l'informe d'ACCIO de la Generalitat de Catalunya. (22)

L'any 2016 les empreses catalanes van exportar globalment un total de 65.161 milions d'euros, el 25,4% de les exportacions espanyoles, dels quals 3.915 milions, un 6,5%, van anar destinades al RU.

Les importacions totals de Catalunya van ser 78.158 milions, el 28,5% de les espanyoles, de les quals 2.475 milions van procedir de RU, un 3,2% del total. El superàvit del comerç català amb RU va ser de 1.440 milions d'euros. (23) (24)

Les principals exportacions catalanes al RU van ser vehicles (37,7%), aparells i material elèctric (10,9%) i matèries plàstiques(5,1%). Catalunya importa principalment del RU vehicles (25,2%), maquinària (9%) i aparells i material elèctric (5,5%). (25)

L'any 2016 Catalunya va rebre 18.193.000 turistes estrangers dels quals 2.061.000 provenien del RU. És a dir, un 11,3% del total, que el convertia en el segon país emissor de turisme després de França. És un percentatge important, però molt per sota del pes que té el turisme britànic per Espanya, que és del 23,5% (26).

La inversió del RU a Catalunya l'any 2011 va ser de 500 milions d'euros . A partir d'aquesta data, es va anar reduint de forma important fins que ha tornat a ser rellevant els dos últims anys. L'any 2016 va assolir els 239,7 milions d'euros. La inversió de Catalunya al RU ha estat important els últims tres anys i, en especial, el 2014 (recollida de residus), 2015 (serveis financers), i 2016 amb un volum de 511,3 milions.

La inversió del RU a Catalunya representa el 16,3% del total invertit a l'Estat espanyol, i el 4,9% de la inversió total rebuda per Catalunya. La inversió de Catalunya al RU representa el 5,9% del total de l'Estat espanyol, i el 16,3% del total de la inversió realitzada per Catalunya.

Al RU hi ha establertes 425 filials d'empreses catalanes, entre elles: Grifols, Nortia, Roca, o Puig. i també algunes que recentment han traslladat la seu fora de Catalunya com són: Gas Natural, Caixabank, Fomento de Construcciones y Contratas, Banc de Sabadell SA, o Abertis.

D'altra banda hi ha 530 filials d'empreses britàniques amb establiment a Catalunya. Algunes de conegudes són: Vodafone, British United, Kingfisher, Reckitt Benckiser, Northgate PLC, Apax Partners, Imperial Brand, 3i o Vueling.

V ELS REPTES DE LA UE

La UE de 27 membres tot i tenir només el 7% de la població mundial, produeix més del 20% del PIB del món, i és la primera potencia, científica, cultural, i social i també la segona o tercera economia mundial. Pel que fa a l’estat de benestar dedica molts més recursos que el resta de països. Un aspecte essencial és que a la UE es comparteixen valors com la pau, democràcia, l'estat de dret, l'economia de mercat, la solidaritat, la tolerància, el respecte a les minories i als drets humans, entre d'altres, i s'organitza amb un mercat únic, importants quotes de llibertat individual, laboral, empresarial i de moviment de capitals i amb una moneda única, l'euro, per tres-cents milions de ciutadans.

Però la realitat ens mostra que la UE té molts reptes sobre la taula, alguns dels quals afecten plenament a la línia de flotació de la seva pròpia vigència i de la capacitat de subsistència en el futur, entre els quals voldríem destacar:

ALGUNS REPTES POLÍTICS.

Posar la UE al servei del benestar dels seus ciutadans. En els darrers anys s'ha construït una UE basada en els interessos de l'economia i no en els ciutadans. La UE no ha de ser només un gran mercat, sinó que ha de tenir com a objectiu defensar el benestar dels ciutadans i la cohesió social de la societat i en la que la democràcia, participació política i la transparència són essencials.

Redefinir el Projecte Comú i avançar cap a una major integració fent les reformes necessàries. Aconseguir una UE, unida i forta en el camp polític, econòmic, social, cultural, científic i de seguretat. En aquesta línia la coordinació i la integració de la política exterior, la seguretat i la defensa entre els estats membres resulta essencial.

Cal també una presidència i un Consell amb més capacitat de decisió política per sobre dels estats, fet que generaria més eficàcia i més rapidesa en la presa de decisions.

Atesos els problemes de terrorisme internacional, i d'inestabilitat en certes àrees, i de guerres cibernètiques, la integració de les polítiques i instruments de defensa i seguretat esdevenen una necessitat urgent.

Millorar les institucions de la UE i la seva qualitat democràtica i acostar les institucions europees als ciutadans. Fa temps que s’han marginat els ciutadans de les decisions polítiques de les institucions. La supremacia de la Comissió sobre el Parlament ha fet desaparèixer de l'agenda les qüestions socials, fet que ha impulsat l’allunyament dels ciutadans, que, a més, no acaben de veure la idoneïtat o la utilitat de la UE. La resposta ha sigut l'aparició de fenòmens com el populisme i l'euro escepticisme, gestionats per partits polítics en forma de propostes insolidàries, sovint xenòfobes i anti europees.

El resultat del referèndum del Brexit no és una qüestió aïllada britànica, sinó que representa la incomprensió de la UE actual. La paradoxa és que massa sovint se situen com a problema de la UE, temes i conflictes, la solució dels quals està en mans dels estats membres, com és el cas dels refugiats i la immigració, però la ciutadania ho percep com una mala gestió de la UE.

Per apropar-se millor als sentiments i realitats històriques dels diferents pobles d'Europa, la UE ha de donar resposta a les aspiracions de major sobirania dels ciutadans de les regions o nacions europees que no són estats i que comparteixen totalment els valors europeus, com són els casos de Catalunya, Escòcia, Flandes o més recentment Còrsega, amb la finalitat que tota la ciutadania se sentí més identificada en el projecte europeu, sense haver de renunciar a la que consideren la seva identitat.

Tenir pes polític en el nou ordre mundial. Aquesta "nova" UE podria afrontar amb més autoritat i respecte a les relacions amb les potències mundials com ara EUA, Xina, Rússia, així com, tenir major influència en les àrees en conflicte a la Mediterrània, Àfrica i l'Orient Mig.

ALGUNS REPTES ECONÓMICS

La UE ha d'aconseguir tenir un sistema productiu modern i avançat, que li permeti competir en un entorn en transformació, i amb presència de grans potències mundials

sense haver de recórrer a la precarietat laboral.

Hauria de tenir una presència activa i co-liderar sectors com el de la digitalització, les energies alternatives, i ciències de la salut. La gestió comuna de l'energia és un bon exemple d'un camp d'actuació comú de la UE, donat que és un element central pel benestar de les persones i pel funcionalment de les empreses, i actualment la UE n'importa el 50%, amb previsions que sigui el 70% d'aquí a vint anys.

ALGUNS REPTES SOCIALS.

Disposar d'un sistema productiu que garanteixi el dret al treball. Els joves i la gent més grans han de poder comptar en programes adequats que els permetin uns iniciar-se al treball i els altres seguir fent la seva aportació al benestar col·lectiu. Atesos els grans avanços de la digitalització, robotització i intel·ligència artificial que reduirà llocs de treballs, cal impulsar altres nínxols que generin feina en sectors vinculats a la qualitat de vida de les persones i a unes millors prestacions de l'estat de benestar.

L'educació, la formació i l'adequació a les noves demandes socials, són clau per disposar de personal qualificat i exigir un mercat laboral de qualitat amb salaris dignes.

Una profunda reforma fiscal que permeti impulsar l'economia i les millores socials. La cohesió social és una necessitat per donar estabilitat a la societat. Oferir la igualtat d'oportunitats facilita la integració dels joves i s'evita el risc de caure en la marginació, el desarrelament, o sentir-se identificat amb grups radicals o violents.

Un repte de fort impacte econòmic i social és l'envelliment població europea, que obliga per un cantó a incentivar la natalitat, i per l'altra a recórrer a la immigració per assolir com a mínim la taxa de reposició de la població actual.

La gestió de la immigració és un camp clar, en el que s'hauria d'optar per polítiques conjuntes, especialment respecte als refugiats i al dret d'asil, ara per ara en mans de cada estat membre. La gestió política no és fàcil. És evident que la UE no pot acollir tots els immigrants que desitjarien venir-hi i per això s'han de fer polítiques, especialment pels països de l’Àfrica, afavorint inversions i accions d'ajuda i desenvolupament en origen, amb la finalitat que la joventut trobi possibilitats de futur digne en els seus propis països i no hagi d'emigrar.



VI EL BREXIT UNA OPORTUNITAT PER RELLANÇAR LA UE

Una conseqüència positiva del Brexit per la UE, és que pot suposar una oportunitat per fer un rellançament del Projecte Europeu que actualment està força paralitzat. D'entrada, el Brexit obligarà a revisar tots els aspectes fonamentals amb els quals s'ha anat construint la UE, i al mateix temps s'haurà d'adaptar al nou entorn existent, i a desplegar totes les seves potencialitats per encarar el repte d'una societat mundial molt més complexa. Així, una Unió Europa sense el Regne Unit, que sempre ha representat un fre pel desenvolupament del projecte comunitari europeu, facilitaria avançar amb més rapidesa i eficàcia en la realització dels somnis i reptes de la UE, alguns dels quals, estan afectats directament pel Brexit, com ara avançar cap a la unió, el pressupost comunitari, o la política de seguretat i defensa, i d’altres, la majoria, que són obligats en qualsevol cas. En definitiva, el Brexit pot ser una oportunitat per revisar i rellançar el projecte europeu.

CAL SORTIR DE L' ESTANCAMENT ACTUAL I AVANÇAR CAP A UNA MAJOR UNIÓ.

Que lluny estem del Projecte Europeu, somniat pels seus fundadors després de la segona guerra mundial. Volien una Europa de progrés, culta, socialment cohesionada, solidària, pacífica, i en pau. La realitat és que la Unió està en una situació de desconcert. Els seus membres no comparteixin un projecte comú; els interessos econòmics dominen la política; els ciutadans es distancien del Projecte Europeu, i es percep una clara manca de lideratge. Mentrestant, l'entorn està canviant radicalment. Avui el centre del món, i on es definiran les polítiques mundials, es troba en el Mar de la Xina i en el Pacífic. En canvi, el pes econòmic i la influència política de la UE és menor cada dia.

L'any 2015 , els anomenats "5 presidents", Jean-Claude Juncker, Donald Tusk, Jeroen Dijsselbloem, Mario Draghi i Martin Schulz, varen presentar l'informe "Realitzar la Unió Econòmica i Monetària Europea". Consideraven que la unió econòmica contribuiria a una major prosperitat i cohesió social; la Unió Financera a integrar les diferents economies, i una Unió Pressupostaria dotaria de suficients recursos per integrar les polítiques dels seus membres. (27)

Si s'aconseguís aquest objectiu, la UE podria jugar un paper rellevant en el nou marc geopolític econòmic mundial i liderar les relacions i la influencia amb els països veïns com Rússia, o els de la Mediterrània i Àfrica i tindria capacitat per influir en el marc polític, econòmic, i mediambiental global.

És evident, que pel rellançament de la UE caldrà fer una revisió a fons dels objectius, polítiques, i estructures actuals. A continuació es detallen algunes de les moltes propostes que entenem serien necessàries per a la "nova" UE.

En línia amb l'informe dels "5 presidents", en el discurs sobre l'Estat de la Unió que el president de la Comissió, Jean-Claude Juncker, va pronunciar en el Parlament Europeu el setembre de 2017, va plantejar un conjunt de reformes econòmiques i polítiques, que tenen com a fi cohesionar la Unió.

Destacaríem la creació d'un Fons Monetari Europeu que tingui funcions semblants a les de l'FMI en l'àmbit mundial; que l'any 2019, tots els països membres formin part de Schengen i l'euro; resoldre les fortes discrepàncies existents amb alguns països de l'Est, en matèries d'immigració, o per l'incompliment dels principis democràtics de la legislació comunitària; la fusió en un sol càrrec, del president de la Comissió i del Consell Europeu; l'elaboració d'un pressupost únic i la creació d'un superministeri d'Economia. Totes les propostes requereixen voluntat política, cosa que no resulta fàcil atesa la disparitat d'interessos de cada un dels seus membres i la manca "d'autoritat moral" suficient per exigir major unitat en benefici del conjunt. (28)

Cal destacar que la Comissió Europea el 6 de desembre de 2017, va proposar formalment la necessitat de crear un Ministre Europeu d’Economia i Finances, que facilitaria la governança de la Unió Econòmica i Monetària. El nomenament podria fer-se a partir de novembre de 2019, quan hagi estat elegida la pròxima Comissió. (28bis)

LA UE NOMÉS TÉ SENTIT SI ES L'EUROPA DELS CIUTADANS.

La proposta del president francès, Emmanuel Macron, de "refundar Europa", «tornar Europa als ciutadans», i d'implicar-los en la reforma de la UE, va ser ràpidament desestimada per la Comissió Europea. La participació dels ciutadans s'ha reduït simplement a votar en les eleccions, sense que després puguin exercir un control sobre les decisions i polítiques dels seus representants, ja que les grans decisions les prenen les institucions, comissions, u organismes, que no han estat elegides pels ciutadans. El mateix president de la Comissió Europea, atesa la seva importància, s'hauria d'elegir mitjançant eleccions, cosa que aproximaria els ciutadans al Projecte Europeu. Aquesta marginació dels ciutadans és l'arrel de la gradual descomposició política que pateixen les democràcies occidentals. (29)

La UE, de majoria conservadora, està molt influïda per la ideologia neoliberal amb la qual la política queda sotmesa a l'economia i als mercats financers. Els ajustos que s'hagueren de fer per sortir de la crisi econòmica, varen repercutir en la renda disponible de les famílies, en la precarietat laboral, en la degradació del sistema públic de l'Estat de Benestar i en un notable augment de la desigualtat. L'Agenda social europea va ser oblidada, mentre que el salvament dels bancs i dels seus inversors va ser una prioritat. Un bon exemple és la modificació de l'article 135 de la Constitució espanyola, que dóna prioritat als creditors econòmics en el cobrament dels deutes de l'estat espanyol, abans que atendre les obligacions socials com ara pagar les pensions, o els ajuts als aturats. Tot plegat, ha provocat un allunyament dels ciutadans.

El descontentament s'evidencia en la pèrdua massiva de vots dels partits tradicionals en els diferents comicis i en què apareixen moviments i forces polítiques alternatius, alguns moderats, altres populistes, d'extrema esquerra o dreta, i anti sistema.

Algunes nacions europees sense estat o regions, en el marc de la limitada sobirania que avui es pot disposar, volen acostar les decisions polítiques als seus ciutadans i per tant volen la independència dins de la UE, o major autonomia. La crisi de Catalunya, per exemple, subratlla les limitacions del model d'integració de la UE basat en la voluntat dels estats i no dels ciutadans. (30)

UNA EUROPA A DUES VELOCITATS

Atesa la diversitat de visions dels diferents països sobre els objectius i les polítiques del Projecte Comú, a efectes pràctics, per poder avançar sense forçar la situació, s'haurà d'optar per una UE de dues o més velocitats. Es constituiria un nucli dur de països d'avantguarda compromesos en completar la unió monetària, fiscal i política, oberts a què en el futur si puguin afegir els altres països. Els membres que no se sentin identificats amb el projecte fora millor que seguissin els passos dels britànics. L'Eurozona s'ha de convertir en la punta de llança de la UE que vol avançar a major velocitat.

ELS ESTATS UNITS D'EUROPA

Una visió un tan maximalista és la proposta de Martin Schulz, quan era el secretari general del partit socialista alemany, SPD, respecte a la seva visió del futur d'Europa. Segons la seva opinió, l'any 2025, la UE s'hauria d'haver convertit en els Estats Units d'Europa amb un Tractat o Constitució en el que hi hagués participat la societat civil. Els membres de la UE que no el ratifiquessin haurien d'abandonar la UE. (31)

EL PRESSUPOST COMUNITARI

Aquesta és una qüestió derivada directament del Brexit, ja que suposa la disminució dels ingressos del pressupost comunitari per la sortida d'un contribuent net com és el RU, la qual cosa, ofereix una oportunitat única per reformar a fons el pressupost dels diferents programes i donar resposta a les noves necessitats polítiques.

Un cop finalitzi el Marc Financer Plurianual, MFP, 2014-2020, i s'hagi de negociar el nou MFP 2021+, serà el moment de debatre i aprovar les noves politiques pressupostaries. És un debat ja en marxa i el "Grup Monti", ja ha fet un informe i ha tret algunes conclusions a ser debatudes.

El pressupost actual de la UE és de 0,98% del PIB de la UE. La desaparició de la contribució neta del RU, que s'estima en uns 10.000 milions d'euros, tindrà un impacte directe desigual pels estats membres i en tot cas, d'entrada, suposarà una disminució de recursos que obligaran a un augment de les contribucions dels membres o la disminució de les assignacions als diferents programes.

En el cas que els Estats membres decidissin mantenir constant el nivell de despesa, haurien d'augmentar la seva participació en 10.000 milions d'euros, o trobar noves fonts d'ingressos.

D'on podrien venir aquests nous recursos? En primer lloc caldrà comptar amb la indemnització que la UE rebrà del RU per despeses compromeses mentre era membre de la UE, com ara les pensions dels funcionaris o algun dels programes en els quals participava. La xifra global de la indemnització s'estima en uns 60.000 milions d'euros, que segurament es rebran distribuïts en un llarg període d'anys.

També el RU podria seguir contribuint financerament si seguís participant en alguns dels programes comunitaris, com per exemple "Horizon 2020" que impulsa la recerca. Per donar una idea de la dimensió que podria suposar, Noruega aporta el 0,25 del seu PIB per participar en diferents programes, el que en el cas del RU significaria 5.900 milions anuals.

Una altra font d'ingressos podria venir dels aranzels que el RU hauria de pagar a la UE en el cas que no s'arribés a cap acord i s'apliquessin les normes de l'OMC. (6) (7)

Segons les propostes del "Grup Monti", els ingressos addicionals es podrien obtenir amb nous impostos sobre el carboni, les transaccions financeres internacionals, o un IVA recaptat directament per la Comissió Europea.

Una altra opció seria retallar alguns programes i redistribuir les assignacions. Així, el programa de "Seguretat i ciutadania", per exemple, hauria de rebre majors assignacions per poder atendre les tensions generades per la crisi migratòria i l'amenaça terrorista. En canvi, és probable que les retallades de despeses afectin programes, com ara: Competitivitat per al Creixement i l'Ocupació; la Cohesió Econòmica, Social i Territorial; i la despesa en Creixement Sostenible: Recursos Naturals (que inclou principalment la política agrícola comunitària, PAC. (32)

POLÍTICA DE SEGURETAT I DEFENSA.

La sortida del RU de la UE, suposa una pèrdua significativa en aquests camps, atesa l’experiència i capacitar de defensa i d’intel·ligència del RU. En ualsevol cas, caldrà avançar cap a una unió política i de seguretat i defensa comunes que permeti a la UE presentar-se al món com una unitat política.

Amb l'entrada en vigor del Tractat de Lisboa es dóna un impuls més a aquest àmbit, tot i que sovint ja faltat la voluntat política d'establir avenços concrets. I és el juny del 2016 quan l'Alt Representant de la Unió per a Assumptes d'Exterior i Política de Seguretat, Federica Mogherini, estableix una nova Estratègia Global sobre la política Exterior i de Seguretat de la UE, basada en cinc punts, com són la seguretat de la UE, la resiliència estatal i social dels veïns orientals i meridionals de la UE, la concepció d'un enfocament integrat en relació als conflictes, les ordres regionals de cooperació i per una governança mundial pel segle XXI. Lògicament són àmbits generals que s'han de concretar, desenvolupar i coordinar tant en el si de la UE com amb altres estats aliats, però amb un objectiu concret que és avançar cap a una política de seguretat i defensa cada vegada més autònoma, més coordinada i menys depenent de països tercers. Aquest nou escenari representa un salt qualitatiu en l'àmbit de la seguretat i defensa que, propiciat també pels esdeveniments del moment, la UE ja no hauria d'abandonar. I és que les realitats i discrepàncies amb Rússia, Turquia i altres o els conflictes propers com la guerra de Síria i la situació de l'Orient Mig, d'una banda, o les conseqüències que pot generar el Brexit en aquest àmbit de la defensa tenint en compte que el RU és l'exèrcit més potent de la UE i té capacitat nuclear, per altra, i també els avisos, amables d'Obama i més barruers de Trump, sobre la necessitat de què la UE es vagi plantejant sense demores la necessitat de tenir una política de seguretat i defensa pròpia, sense dependre d'ajuts exteriors, tot plegat representen prou elements per considerar la necessitat d'una seguretat i defensa pròpia i autònoma.

UN FRE A LA IMMIGRACIÓ. LA COL·LABORACIÓ AL DESENVOLUPAMENT D'AFRICA.

Un dels problemes que ha fet emergir amb major cruesa la manca d'unitat de la UE és la immigració, i en especial, la situació dramàtica de persones que fugen de la guerra i d'altres que escapen de la misèria, o de la manca de futur i demanen desesperats poder ser acollits a Europa.

La UE ha mostrat la seva incapacitat de donar resposta a aquesta situació. Mentre uns països s'han sentit molt solidaris i han acollit a refugiats i a immigrants de la misèria, com ara, Alemanya, o Itàlia, altres si han oposat radicalment, especialment els països de l'est europeu. Brussel·les va intentar que els estats membres acceptessin distribuir-se 120.000 refugiats. Després de greus tensions va resultat impossible.

El creixement de la població mundial, però especialment a l'Àfrica, i l'augment de l'atur que es preveu, farà impossible posar barreres a què centenars de milers d'africans intentin arribar a Europea. És un repte que no es pot defugir i per tant cal buscar respostes.

No hi ha solucions miraculoses, si no es va a l'arrel del problema. En aquest cas cal ajudar al desenvolupament econòmic, polític, i social, dels països africans per crear riquesa, ocupació i expectatives de futur. La UE hauria de ser la impulsora d'un Pla Marshall per Àfrica, tal com està proponent el Ministeri de Cooperació i Desenvolupament Econòmic alemany (BMZ). Les línies del pla impliquen comptar amb els governs i la societat civil dels països africans, per crear un marc polític, econòmic i social que permeti atraure inversions privades i públiques que realment puguin ser econòmicament o socialment rendibles. Implica en avançar en democràcia, i en les garanties d'un estat de dret, forts programes en educació, sanitat, i infraestructures, que siguin suficients per atraure inversions dinamitzadores de l'economia i creadores d'ocupació. (33)

UN "NOU PACTE SOCIAL" PER RECUPERAR LA CONFIANÇA DELS CIUTADANS.

La UE només podrà avançar per ser una veritable Unió si aconsegueix que els ciutadans s'identifiquin en el Projecte Europeu i aquests facin novament confiança en les seves institucions. Fins ara han sigut els criteris econòmics els que han regit els destins i les polítiques i s'ha volgut oblidar l'objectiu essencial que és millorar el benestar dels ciutadans.

La UE està acostumada a fer grans declaracions i magnifiques propostes que moltes vegades queden en res. El mes de novembre de 2017, durant la Cimera Social en favor de l'Ocupació Justa i el Creixement, que es va celebrar a Göteborg, Suècia, el Parlament Europeu, el Consell i la Comissió van aprovar el "Pilar Europeu de Drets Socials", dels quals en deriven drets com la igualtat d'oportunitats, l'accés al mercat de treball, condicions laborals justes, ajuts en cas d'atur, renta mínima assegurada, pensions dignes, i habitatge social. però la voluntat política està molt lluny de què es prenguin mesures reals que permetin assolir aquests objectius. Els ciutadans demanen que es passin de les grans declaracions a realitats tangibles. (34) (35)

Però en la vida no tot és economia, els sentiments i les il·lusions també conten. Per això, per recuperar la confiança dels ciutadans cal un nou Pacte Social Europeu que impulsi el creixement econòmic i la creació d'ocupació, reculli els drets i aspiracions dels ciutadans i comprometi una justa distribució dels beneficis del creixement econòmic.

Amb una simple visió d'analitzar com està canviant el món i la societat ens adonarem que estem vivint un moment transcendental que està transformant el present i el futur d'Europa. És hora que els estadistes, les elits polítiques, econòmiques, científiques i culturals, els intel·lectuals i tots els ciutadans prenguem consciència del que està en joc.

Les noves generacions i segurament també molts dels més grans, sembla han oblidat l'Europa de les guerres i que l'objectiu ha de ser aconseguir una Europa de progrés en pau. Per això, és imprescindible que les polítiques estiguin pensades pel benestar dels ciutadans i que aquests recuperin la confiança en el Projecte i en les institucions, condició essencial pel progrés, per la solució dels problemes de la nostra societat i per influir en l'agenda mundial en la solució dels reptes globals.

VII CONCLUSIONS SOBRE ELS EFECTES DEL BREXIT

Com s'ha analitzat, la UE, a més del repte de la sortida del RU, té molts d'altres reptes importants a resoldre, com ara, la sortida de la crisi econòmica, l'envelliment de la població, les qüestions mediambientals, la gestió de la crisi dels refugiats, les relacions amb veïns com Rússia, o Turquia i estats de l'Orient Mig.

Pel que fa al Brexit suposarà un repte de major o menor dimensió en funció de si s'arriba o no, a un acord bilateral i en cas afirmatiu, dependrà del tipus d'acord. Amb la informació disponible al mes de març de 2018, algunes de les conclusions de l'impacte econòmic que preveiem en aquesta contribució són les següents:

CONCLUSIONS GENERALS:

La sortida del RU de la UE suposa la pèrdua d'un membre important amb àmplies implicacions polítiques, econòmiques i socials tant per la UE com pel RU.

Un cop el RU hagi sortit la població de la UE de 27 membres serà de 446.000.000 habitants, en comptes dels 511.800.00 actuals.

S'estima que al RU hi resideixen uns 3.350.000 ciutadans de la UE i que uns 1.217.000 britànics viuen en els altres països de la UE, als quals s'haurà de donar una solució satisfactòria.

L'any 2016, el PIB dels 28 membres de la UE era de 14,8 bilions d'euros incloent els 2,1 bilions del RU. Ara serà de 12,7 bilions d'euros. El PIB de l'Eurozona de 10,5 bilions, no variarà ja que el RU no en formava part. (3)

Tant la UE com el RU hauran d'intentar minimitzar les pèrdues que els suposarà el Brexit, i per això el tipus d'acord de col·laboració al que es pugui arribar serà determinant per reduir els efectes negatius. També els obligarà a reaccionar a fons impulsant les reformes necessàries i polítiques que portin el benestar pels seus ciutadans. Per la UE el debat que s'iniciarà per decidir l'abast i les orientacions del nou Marc Financer Plurianual, serà una bona oportunitat per fer-ho.

EFECTES ECONÒMICS

Els efectes econòmics del Brexit afectaran tots els aspectes de l'economia: creixement econòmic, comerç, inversions, valor de la lliure esterlina i l'euro, ocupació, turisme, o recerca.

Segons un dels estudis més solvents, la pèrdua de PIB per la UE serà poc significativa; una mitjana entre el 0.11% i el 0.52% del PIB segons sigui la versió optimista o pessimista. En canvi pel RU la pèrdua serà important, es calcula entre el 1.31% i el 4.21% del PIB, segons sigui els escenaris optimista o pessimista.

Els efectes econòmics del Brexit poden ser més rellevants pels països de la UE que tenen un elevat grau de relació econòmica i per alguns sectors econòmics específics.

La sortida del RU de la UE causarà un "forat" en el pressupost de la UE d'uns 9.000 o 10.000 milions d'euros anuals.

El debat per decidir l'import global que s'hauria de comprometre en el nou Marc Financer Plurianual 2021+, MFP, serà de gran complexitat. El debat no se centrarà només sobre la dimensió econòmica que ha de tenir, sinó que ateses les noves prioritats que han sorgit, s'hauran de retallar recursos assignats a alguns programes que afectaran de forma desigual als diferents països. Recordar que el MFP s'ha d'aprovar per unanimitat dels 27 membres.

La relació comercial entre la UE i el RU ha sigut sempre molt intensa. L'any 2015 el 53% de les importacions de RU tenien com a origen els països de la UE i les exportacions del RU a la UE eren el 44%.

En el model Roja-Romagosa (2016), estima que en l'escenari OMC la disminució d'exportacions de la UE al RU li suposarien un 3% del total de les seves exportacions, i en el cas de l'escenari d'un acord bilateral es reduirien a l'1,7%. Pel RU en l'escenari d'un acord fora del 12,5% i si no hi ha acord, escenari OMC, la disminució d'exportacions seria del 21,8%.

La UE haurà de redefinir el model productiu que li permeti competir en l'àmbit mundial sense haver de recórrer a remuneracions de treball baixes i a la precarietat laboral. Haurà de tenir una presència activa i co-liderar sectors com el de la digitalització, les energies alternatives, o ciències de la salut. L'educació, la formació i l'adequació als treballs que generen les noves demandes socials, són clau per disposar de llocs de treball de qualitat.

Segons com es concreti l'acord bilateral, poder exercir o no la professió i/o treballar en el RU per part dels ciutadans de la UE podria suposar un retrocés si es limiten els drets actuals.

UNA OPORTUNITAT PER RELLANÇAR LA UNIÓ EUROPEA.

El Brexit ofereix una gran oportunitat de fer un rellançament del Projecte Europeu, per adaptar-lo als nous reptes, al nou entorn i per desplegar el gran potencial del qual la UE disposa. En aquest sentit es detallen algunes propostes, entre moltes d'altres, que entenem serien necessàries per a la "nova" UE i que es refereixen a la necessitat d'avançar cap a una major unió, el que probablement exigirà una Europa a dues velocitats, per aconseguir finalment els Estats Units d'Europa. També caldrà redefinir els criteris pel proper el marc financer plurianual i el pressupost comunitari, acordar una nova política de seguretat i defensa i encarar reptes difícils com ara, la immigració, per al final consensuar una UE que només té sentit si és "l'Europa dels Ciutadans" i per tant caldrà un "Nou Pacte Social Europeu" que recuperi la confiança dels ciutadans.

EFECTES ESPECÍFICS PEL RU.

Un estudi d'Oxford Economics, afirma que els efectes positius del Brexit pel RU són limitats i que el pitjor dels escenaris és evident que és negatiu, però queda lluny de ser un desastre. En la majoria d'escenaris queda clar que a llarg termini el Brexit tindrà pel RU un cost elevat

Un recent informe intern del govern britànic, afirma que l’impacte econòmic del Brexit en els propers 15 anys, en qualsevol dels supòsits, suposarà una disminució del creixement econòmic. Amb un acord de lliure comerç amb la UE, el creixement és reduiria un 5% sobre les previsions actuals, i en la hipòtesi de un “no acord”, que regiria les relacions per les normes de la OMC, la disminució seria del 8%. (36)

Com que el RU no haurà de contribuir als pressupostos de la UE, el govern britànic inicialment tindrà un estalvi, però aviat serà superat per la pèrdua d'ingressos fiscals, En el pitjor escenari el govern hauria de reduir les despeses del pressupost un 1,7% del PIB.

Pel RU el sector financer és un sector econòmic d'excel·lència i en les negociacions amb la UE lluitarà al màxim per aconseguir la lliure circulació dels serveis financers. Però arribar a un acord no serà fàcil, ja que són molts els països de la UE que pretenen endur-se part del sucós pastís financer.

Més enllà dels efectes econòmics el RU tindrà un empobriment en molts altres aspectes que afecten el benestar dels ciutadans, especialment en el camp de la innovació, recerca, cultura, i sanitat. i una notable pèrdua d'influència en la presa de decisions en l'àmbit europeu o global.

EFECTES PER L'ECONOMIA ESPANYOLA.

Els efectes del Brexit a l'economia espanyola s'estima que seran moderats i en tot cas quelcom per sota dels que tindrà la mitjana europea. El sector més afectat pot ser el turisme, ja que RU és el primer país emissor, i també el sector financer, ja que hi ha fortes inversions d'empreses espanyoles al RU.

EFECTES PER L'ECONOMIA CATALANA

L'impacte econòmic del Brexit sobre l'economia catalana serà reduït i en tot cas inferior als que tindrà l'economia espanyola, ja que el pes del comerç, del turisme i de les inversions són relativament reduïdes.

VIII BIBLIOGRAFIA

1.- EUROSTAT. DADES DE POBLACIÓ.

http://ec.europa.eu/eurostat/documents/2995521/8102195/3-10072017-AP-EN.pdf/a61ce1ca-1efd-41df-86a2-bb495daabdab

2.- AN ASSESSMENT OF THE ECONOMIC IMPACT OF BREXIT ON THE EU27 http://www.europarl.europa.eu/RegData/etudes/STUD/2017/595374/IPOL_STU(2017)595374_EN.pdf

3.- http://ec.europa.eu/eurostat/statistics-explained/index.php/File:GDP_at_current_market_prices,_2006_and_2014-2016_YB17.png

4.- CENTRE FOR EUROPEAN POLICY STUDIES (CEPS), Brussels. An Assessment of the Economic Impact of Brexit on the EU27 Mars 2017. i Michael Emerson, Matthias Busse, Mattia Di Salvo, Daniel Gros, Jacques Pelkmans http://www.europarl.europa.eu/RegData/etudes/STUD/2017/595374/IPOL_STU(2017)595374_EN.pdf

5.- EULER HERMES: BREXIT’S ECONOMIC IMPACT ON UK AND EUROPEAN ECONOMIES. 04.04.2017 http://www.eulerhermes.com/mediacenter/news/Pages/press-release-Brexit-economic-impact-UK-European-economies.aspx

6.- THE IMPACT OF BREXIT IN THE UE. Real Instituto Elcano. Mario Kölling. ARI 53/2017 - 23/6/2017 http://www.realinstitutoelcano.org/wps/portal/rielcano_es/contenido?WCM_GLOBAL_CONTEXT=/elcano/elcano_es/zonas_es/ari53-2017-kolling-impacto-brexit-presupuesto-ue

7.- BREXIT AND THE EU BUDGET: THREAT OR OPPORTUNITY? Jörg Haas and Eulalia Rubio. Jacques Delors Institut – Berlin. 17 gener 2017. http://www.institutdelors.eu/media/brexiteubudget-haasrubio-jdi-jan17.pdf?pdf=ok

8.- THE IMPACT OF BREXIT ON (GLOBAL) TRADE

https://www.pwc.nl/nl/brexit/documents/pwc-brexit-monitor-trade.pdf

9.- AN ASSESSMENT OF THE ECONOMIC IMPACT OF BREXIT ON THE EU27 http://www.europarl.europa.eu/RegData/etudes/STUD/2017/595374/IPOL_STU(2017)595374_EN.pdf

10.- ESRI. THE ECONOMIC AND SOCIAL SOCIAL RESEARCH INSTITUTE.DUBLIN. The product and sector impact Brexit. Lawless and Morgenroth Nov 2016

https://www.esri.ie/pubs/WP550.pdf

11.- AN ASSESSMENT OF THE ECONOMIC IMPACT OF BREXIT ON THE EU27.http://www.europarl.europa.eu/RegData/etudes/STUD/2017/595374/IPOL_STU(2017)595374_EN.pdf

12.- ASSESSING THE ECONOMIC IMPLICATIONS OF BREXIT

http://www.oxfordeconomics.com/brexit

Oxford Economics és un firma independent d’assessoria.

13.- BREXIT: LO QUE SABEMOS AHORA. TONY BLAIR. El País. 5 gener 2018. https://elpais.com/elpais/2018/01/04/opinion/1515065955_667123.html

14.- FINANCIAL SERVICES: CONTRIBUTION TO THE UK ECONOMY. House of Commons Library. Briefing paper number 6193, 31 March 2017. Gloria Tyler.

http://researchbriefings.parliament.uk/ResearchBriefing/Summary/SN06193#fullreport

15.- KEY FACTS ABOUT UK FINANCIAL AND RELATED PROFESSIONAL SERVICES. The City UK. Març

https://www.thecityuk.com/research/key-facts-about-uk-financial-and-related-professional-services-2016

16.- ECONOMIC IMPACT OF BREXIT: FROM EU-27 + UK, TO 27 MEMBER STATES TO REGIONS. Jacques Pelkmans, Senior Fellow CEPS, Brussels. 2017 http://cor.europa.eu/en/events/Documents/ECON/econ-commission-may-2017/pelkmans.pdf

17.- LOS GRANDES PELIGROS DEL BREXIT PARA ESPAÑA EN DIEZ PUNTOS. Juanma Lamet. Expansion. 30/03/2017

http://www.expansion.com/economia/2017/03/30/58dc0649468aebef6b8b45ef.html

18.- https://politica.elpais.com/politica/2017/03/09/actualidad/1489089409_306320.html

19.- Font: Estacom (novembre 2017)

20.- Font: Estacom (novembre 2017)

21.- http://www.icex.es/icex/es/navegacion-principal/todos-nuestros-servicios/informacion-de-mercados/paises/navegacion-principal/el-pais/relaciones-bilaterales/index.html?idPais=RU#5

22.- http://coneixement.accio.gencat.cat/c/document_library/get_file?uuid=c41f6fd9-065e-4a5e-9eca-6ae0bdcb9ce7&groupId=30582

23.- https://www.idescat.cat/economia/inec?tc=3&id=5903

24.- https://www.idescat.cat/economia/inec?tc=3&id=5907

25.- http://coneixement.accio.gencat.cat/c/document_library/get_file?uuid=c41f6fd9-065e-4a5e-9eca-6ae0bdcb9ce7&groupId=30582

26.- (570/64) https://www.idescat.cat/economia/inec?tc=3&id=5435

27.- https://ec.europa.eu/commission/sites/beta-political/files/5-presidents-report_es.pdf

28.- https://europa.eu/newsroom/events/president-junckers-state-union-speech-2017_en

28bis https://ec.europa.eu/transparency/regdoc/rep/1/2017/ES/COM-2017-823-F1-ES-MAIN-PART-1.PDF

29.- http://www.elysee.fr/declarations/article/initiative-pour-l-europe-discours-d-emmanuel-macron-pour-une-europe-souveraine-unie-democratique/

30.- Eliseu Oliveres. La reforma de la UE sense els ciutadans. 03/11/2017 https://www.elperiodico.cat/ca/opinio/20171103/eliseo-oliveras-reforma-ue-ciutadans-6400475

31.- Schulz will Vereinigte Staaten von Europa bis 2025. Die Zeit Online.7 12 2017 http://www.zeit.de/politik/deutschland/2017-12/spd-martin-schulz-parteitag-rede-grosse-koalition

32.- http://www.europarl.europa.eu/RegData/etudes/IDAN/2017/603798/IPOL_IDA(2017)603798_EN.pdf

33.- https://www.bmz.de/de/laender_regionen/marshallplan_mit_afrika/

34.- https://ec.europa.eu/commission/priorities/deeper-and-fairer-economic-and-monetary-union/european-pillar-social-rights/european-pillar-social-rights-20-principles_es

35.- https://ec.europa.eu/info/business-economy-euro/economic-and-fiscal-policy-coordination/eu-economic-governance-monitoring-prevention-correction/european-semester/framework/europe-2020-strategy_es

36.- https://www.buzzfeed.com/albertonardelli/the-governments-own-brexit-analysis-says-the-uk-will-be?utm_term=.vea59AgP0#.lxQD0X3Az

Back to Top

Document information

Published on 10/05/18
Accepted on 07/04/18
Submitted on 04/03/18

Licence: Other

Document Score

0

Views 30
Recommendations 0

Share this document