Abstract

La transició energètica ha de ser una política d’Estat, amb un pacte de país que defineixi i dissenyi el model energètic sobre el que volem edificar Catalunya. Estem davant d’un canvi de paradigma on un model centralitzat, fòssil,  nuclear i contaminant  pot donar pas a un nou model distribuït, democràtic i 100% renovable. Al llarg de 100 anys hem edificat un model legal, fiscal, financer, cultural i territorial que ha fet possible el model fòssil, nuclear,  oligopolístic i centralitzat. Avui, la discussió és si estem davant d’una transició energètica o d’una disrupció tecnològica. On hi ha consens és en Qui hi arribarà tard?: aquells que no siguin capaços d’entendre que la transició energètica no es pot fer sota els paràmetres legals, culturals, econòmics i territorials del S.XX. El Pacte Nacional per la Transició Energètica de Catalunya defineix el camí per transitar de l’economia del petroli a l’economia del Sol. Haurem de decidir si el volem agafar i això és una decisió estructural per un país. Per prendre aquesta decisió,  és important que els catalans sapiguem que som molt rics en recurs solar i tremendament pobres en recursos petrolers, gasístics i nuclears però avui, malauradament, importem el 92% dels recursos energètics que consumim i, les fonts renovables no arriben al 8,2% de l’energia primària que emprem.

Back to Top

Document information

Published on 05/12/17
Submitted on 10/11/17

Licence: CC BY-NC-SA license

Document Score

5

Views 35
Recommendations 1

Share this document