Resum

Resum: Aquest article vol ser un estudi descriptiu dels arguments interns dels noms eventuals en català. Partim de la idea que alguns noms, com els verbs, són predicats, és a dir, expressen eventualitats i seleccionen arguments, als quals assignen uns papers temàtics. Ens centrem en els arguments interns directes, que habitualment prenen els papers temàtics de tema o pacient i que se solen realitzar com a sintagmes preposicionals encapçalats per de. L’anàlisi de les ocurrències de 105 noms «transitius» al CTILC, però, permet observar que aquesta no és l’única possibilitat de realització d’aquests complements. Així, també poden ser sintagmes preposicionals encapçalats per a, contra, vers, envers o cap a o bé adjectius relacionals. ¿De què depèn, però, aquesta fluctuació? ¿És sistemàtica? ¿Hi ha factors que la condicionen més que uns altres? En aquest article intentem sistematitzar les diverses possibilitats de realització dels arguments interns directes i il·lustrem com la variació preposicional depèn, bàsicament, de qüestions relacionades amb l’aspecte dels noms, de la valència argumental i, sobretot, de les propietats temàtiques dels arguments en qüestió. Paraules clau: sintaxi, català, sintagma nominal, estructura argumental, genitiu, datiu.

Text complet

The PDF file did not load properly or your web browser does not support viewing PDF files. Download directly to your device: Download PDF document
Back to Top

Document information

Published on 19/07/16
Accepted on 19/07/16
Submitted on 19/07/16

Volume 31, Issue 2, 2016
DOI: 10.7203/caplletra.60.8450
Licence: CC BY-NC-SA license

Document Score

0

Views 0
Recommendations 0

Share this document

claim authorship

Are you one of the authors of this document?