3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.
Abstract
L’espectacular creixement de l’economia global ha comportat com un efecte secundari pervers un augment de l’evasió i elusió fiscal a gran escala. Lamentablement les administracions tributàries s’han construït en base al control d’economies locals tradicionals, amb jurisdiccions territorials i una escassa col·laboració en l’intercanvi d’informació. Aquesta disfunció està sent molt aprofitada per alguns.
D’una banda, l’economia del segle XXI ha superat ràpidament el control fiscal tradicional. Una gran part del comerç mundial és internacional i a més es dóna dins de companyies d’un mateix grup que utilitzen sofisticats sistemes d’enginyeria fiscal per pagar poc o gairebé res, amb el detriment de les economies nacionals que llavors augmenten el seu control però sobre aquells que no poden escapar com són les Pimes i les persones físiques. Figures com els Tax Rullings, arran de l’escàndol Luxleaks o el coneguts “Sandvitx holandès” i “cafè doble irlandès”, s’han donat a conèixer a l’opinió pública i estan en el debat polític. Les últimes filtracions com la dels “Panama Papers “i els “Paradise Papers” posen sobre la taula la magnitud d’aquest problema. Aquestes eines són utilitzades massivament per grans multinacionals, l’anomenada “planificació fiscal agressiva”, amb l’objectiu de rebaixar el pagament d’impostos, fet que comporta un efecte directe en l’augment de la desigualtat ja que només són determinades les persones i les empreses les que es veuen beneficiades de la ineficàcia del control fiscal internacional.
D’altra banda, respecte l’evasió fiscal, mitjançant l’ús de sofisticats sistemes de blanqueig, es permet que enormes quantitats de diners que sovint tenen un origen delictiu, puguin circular pel món i acabar en qualsevol inversió o actiu d’un estat que serà incapaç de verificar quin ha estat l’origen d’aquests fons. Un autèntic mur en la investigació de xarxes criminals i de corrupció ja que els òrgans jurisdiccionals i de control moltes vegades no poden verificar l’origen, ni el fruit d’aquest il·lícit, fet que genera una enorme impunitat.
Les reflexions busquen troba solucions i canviar el paradigma. En base a l’experiència professional com a funcionari del Cos d’Inspecció i Tècnica Tributària de l’Agència Tributaria de Catalunya, posteriorment com tècnic avançat d’investigacions de l’Oficina Antifrau de Catalunya i com assessor extern de la Comissió d’Investigació del Parlament Europeu sobre els papers de Panama, proposo 6 mesures concretes per aconseguir un control efectiu:
1) Efectuar una diagnosi de la situació, efectuant un seguiment intensiu atès els ràpids canvis tecnològics
2) Disposar d’una voluntat política real per lluitar contra el frau. Un compromís polític del més alt nivell resulta imprescindible per adoptar les mesures necessàries
3) Disposar d’un marc normatiu clar i efectiu contra l’abús, que atorgui la necessària seguretat jurídica als operadors
4) Cal que els organismes de control siguin professionals i despolititzats
5) Dotació de funcions i de mitjans materials i personals necessaris pel control del frau
6) Creació d’una cultura ètica i de responsabilitat social en l’àmbit fiscal
Abstract L’espectacular creixement de l’economia global ha comportat com un efecte secundari pervers un augment de l’evasió i elusió fiscal a gran escala. [...]
Frau Fiscal. Avaluació dels sistemes de vigilància del frau. Cap a una eficiència del sistema. Costos del sistema 
