Abstract
D’acord amb les noves exigències de transparència i responsabilitat, el sector públic ha d’orientar-se cap a models d’excel·lència en la gestió i evolucionar cap a un control de resultats a través del retiment de comptes, amb l’objectiu de millorar l’eficiència verificant que s’obtenen els resultats previstos. El concepte de retiment de comptes comporta la necessitat d’una anàlisi mes profunda dels objectius i finalitats que van justificar la creació de les entitats, la seva continuïtat, la seva organització i valors, les seves polítiques de gestió, activitats, recursos i finançament, entre d’altres aspectes.
La premissa per al retiment de comptes és que l’alta direcció de l’entitat, a través de mecanismes de control intern, gestioni correctament els riscos corporatius per assolir els objectius de rendibilitat i poder donar una informació fiable i eficaç que generi confiança en l’entitat. Per tant, cal treballar en un sistema real i efectiu de retiment de comptes, assegurant un marc adequat de control enfocat en la gestió dels riscos d’integritat pública.
En aquest context el model clàssic de control intern del sector públic, especialment el de la Intervenció, ha d’avançar cap a una major col·laboració amb els òrgans de gestió per contribuir a la identificació de riscos i, en base a aquests riscos, planificar els controls que resultin més adients a les diferents àrees. Però sobretot cal reforçar la supervisió del compliment de les recomanacions que deriven dels controls efectuats i ajudar els gestors a posar en pràctica les mesures oportunes. És a dir, la Intervenció no s’ha de limitar a detectar irregularitats sinó que ha de contribuir a evitar-les.
Aquesta major implicació de la Intervenció en la gestió requeriria reforçar els recursos humans i materials, però aquest és un escull difícil de superar a mig termini a causa de les restriccions pressupostàries. En conseqüència cal destinar els recursos existents a treballar en tot allò que aporta valor a l’organització i en l’aprofundiment del control d’eficàcia.
Per exemple, el model tradicional de fiscalització prèvia plena comporta una revisió per part de l’òrgan de control, en aquest cas l’interventor/a, de tots els actes, documents o expedients que suposin el reconeixement de drets i obligacions de contingut econòmic. Aquest sistema de control no té en compte els riscos, sinó que condiciona l’acte de fiscalització a la continuïtat de l’expedient, la qual cosa pot provocar ineficiències, especialment tenint en compte que el ritme d’execució del pressupost a les diferents entitats no és homogeni. És sabut que sovint les tasques de control i, per tant, els recursos que s’hi destinen, es limiten a una part poc rellevant de l’execució pressupostària; i per altra banda, en ocasions es produeixen acumulacions de documents a fiscalitzar amb poc marge de temps per a la seva revisió atenent el calendari de tancament de l’exercici pressupostari. És necessari, per tant, racionalitzar l’exercici de la funció interventora per millorar el control amb els recursos disponibles.
La proposta d’un nou model de control que doni una resposta més satisfactòria als requisits de retiment de comptes, gestió adequada dels riscos i optimització dels recursos s’estructura en el present treball de la manera següent:
En primer lloc, com a pas previ a la definició del model de control, es fa referència al nou model d’Administració pública basada en l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació, que té la finalitat de millorar l’eficiència interna, les relacions interadministratives i les relacions de l’Administració amb la ciutadania.
En l’apartat segon es detallen les modalitats de control intern que està desenvolupant en l’actualitat la Intervenció General de la Generalitat, d’acord amb l’establert en el Decret legislatiu 3/2002, de 24 de desembre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de Finances Públiques de Catalunya, i la Llei i el Reglament de la funció interventora.
A continuació, en l’apartat tercer, es presenten les primeres mesures normatives adoptades en relació amb el nou model de control que es proposa implantar a tot el sector públic de la Generalitat. En aquest model tenen especial rellevància els òrgans de control intern que s’han de crear a les entitats del sector públic no administratiu d’acord amb el previst en l’article 71 de la Llei de Finances Públiques de Catalunya, a les quals es fa referència en l’apartat quart d’aquest treball.
En l’apartat cinquè es descriu el model de control que es proposa implementar en relació amb cadascuna de les àrees de despesa (personal, contractació administrativa, subvencions,...) i ingressos, i que es basa en les matèries i els procediments, i no tant en els subjectes controlats. Aquest model es completa amb una major participació de la Intervenció en el control de l’execució del pressupost, la qual es desenvolupa en l’apartat sisè.
Finalment, en l’apartat setè es descriu el model de control que s’ha començat a aplicar a les entitats del sector públic no administratiu de la Generalitat que, sens perjudici de les funcions previstes en els òrgans de control intern exposades anteriorment, estan subjectes a un control a posteriori mitjançant la modalitat d’auditoria, d’acord amb l’establert en l’article 71 de la Llei de Finances Públiques de Catalunya.
330
Proposta per a un nou model de control de la intervenció general de la Generalitat de Catalunya 
