Revision as of 12:58, 12 April 2018

Les quotes de mercat i l’expansió de les exportacions de béns a Catalunya des del 2000

Pau Vilalta Novials, Direcció General d’Anàlisi Econòmica, Departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda

Paraules clau: Quotes d’exportació, exportacions de béns, comerç interregional, empreses exportadores, competitivitat.

Les quotes de mercat de les exportacions catalanes a nivell mundial es mantenen al llarg del període 2000-2016, tot i la irrupció amb força de la Xina i d’altres noves economies industrialitzades al comerç mundial. Com assenyala Antràs (2011), el cas espanyol (i per extensió el català) són excepcionals davant l’afebliment de la posició competitiva revelada de les principals economies avançades. En aquest període, l’expansió del comerç mundial ha estat molt notòria, amb taxes de creixement per damunt del PIB. Per la seva banda, les exportacions catalanes de béns han assolit també una gran expansió, creixent un 92,3% en termes corrents i la quota d’exportacions en el conjunt mundial s’ha mantingut a l’entorn del 0,5%. El comportament de les exportacions catalanes ha estat millor que el de les economies del seu entorn, fet que ha permès també augmentar la quota de mercat dins les exportacions europees. Aquesta expansió, sorgida de la reacció pro-activa de l’empresa exportadora catalana en millorar productes i buscar nous mercats, reflecteix sobretot una ampliació del marge intensiu (el valor mitjà exportat per empresa), però també un eixamplament de la base exportadora regular els darrers anys. Totes les branques d’exportació experimenten augments destacats, essent la indústria alimentària i la química aquelles amb millors registres. Les exportacions per contingut tecnològic mostren una gran expansió d’aquelles amb un contingut tecnològic baix i mitjà baix al llarg del període, tot i que en els darrers 5 anys les branques d’alt contingut tecnològic són les que han mostrat major creixement. En quant al destí, cal destacar el contrast del dinamisme de les exportacions a l’estranger amb la moderació les exportacions a la resta d’Espanya. Dins les exportacions a l’estranger s’aprecia un major dinamisme en les orientades a fora de la Unió Europea. Reforçar aquesta diversificació i el dinamisme de les exportacions de més valor afegit són estratègies cabdals per al futur de l'economia catalana.

Nota: Aquest article és un primer avanç del que es publicarà a la propera Nota d’Economia del Departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda, dedicada a les potencialitats de l’economia catalana.

1. Introducció

Catalunya és una economia oberta amb una forta vocació exterior. En els darrers anys, i especialment en el període de crisi econòmica, el sector exterior ha estat una important font de creixement que ha ajudat a pal·liar la forta contracció de la demanda interna. Des de l’inici de la recuperació econòmica a finals del 2013, l‘aportació al PIB del sector exterior s’ha mantingut positiva, una bona dinàmica que generalment no es mantenia en cicles de recuperació econòmica. En aquest article ens fixarem en el comportament de les exportacions catalanes de béns i en la seva excepcional evolució al llarg del S.XXI. En aquest període, l’expansió del comerç mundial ha estat molt notòria, amb taxes de creixement per damunt del PIB, i les exportacions catalanes de béns a l’estranger han assolit també una gran expansió, creixent un 92,3% en termes corrents, i han mantingut la quota en el conjunt mundial a l’entorn del 0,5%. Destaca també el canvi estructural que s’ha observat en el sector exterior de Catalunya els darrers anys, amb una basculació de les exportacions catalanes de béns cap a l’estranger en detriment de les destinades a la resta de l’estat, quant a pes sobre el total dels béns exportats. En concret, les exportacions a l’estranger representaven el 43,1% del total l’any 2000 i van augmentar fins a un 63,6% el 2016. Aquesta evolució també s’observa en les Taules Input-Output (TIOC) de 2001, 2005 i 2011.

Per posar en context l’evolució tan positiva de les exportacions a l’estranger, ens fixarem en l’evolució de les quotes d’exportacions en comparació a altres economies. Com ja s’apunta a Antràs (2011), el cas espanyol i per conseqüent també el català, són excepcionals en relació a les principals economies europees, ja que mantenen la seva quota mundial d’exportacions, malgrat l’auge de les exportacions xineses. Catalunya fins i tot millora notablement la quota d’exportacions dins la Unió Europea i millora lleument la quota mundial en els darrers anys. Precisament, l’emergència de la Xina i en menor mesura la d’altres economies industrialitzades d’Àsia, és el canvi fonamental que presenta el comerç al segle XXI. Farem un repàs a les sèries més representatives d’evolució de les exportacions de béns, tant per sectors com per contingut tecnològic i per destinació (incloent les exportacions interregionals, dirigides a la resta d’Espanya). També s’avalua l’eixamplament de la base exportadora de Catalunya, tant pel que fa al nombre d’empreses exportadores com al valor mitjà exportat d’aquestes empreses.

L’article assenyala el fort potencial del sector exportador català malgrat que s’observa una evolució lleugerament desfavorable dels indicadors de competitivitat basats en els tipus de canvi efectiu real a Catalunya al llarg del període estudiat. En base a això, es reflexiona sobre altres factors que poden haver influït en el bon comportament del sector exportador català.

2. Quotes de mercat de les exportacions

Prenem les quotes de mercat com a aproximació ex-post de la posició competitiva de les exportacions de Catalunya i analitzem tot seguit la tendència al llarg del temps d’aquestes quotes de mercat i, per tant, de la competitivitat del sector exterior de Catalunya.

2.1 Quotes d’exportacions de l’ OMC

L’OMC publica, entre altres, el valor en milions de dòlars de les exportacions de béns per països, del que se’n pot extreure una evolució de les quotes de mercat. Coneixent també la quota de mercat de les exportacions catalanes de béns dins el total de l’estat, a partir de les dades de duanes, aproximem la quota mercat de les exportacions catalanes dins del conjunt de les exportacions mundials. Es pot establir la mateixa aproximació per a obtenir la quota de mercat de Catalunya respecte a les exportacions dels països de la UE.

Probablement el fenomen més destacat en l’evolució del comerç mundial la darrera dècada (entre l’any 2000 i el 2016) és l’increment del pes de la Xina, que es multiplica per un factor de 3,4 entre aquests anys. Com s’observa en el gràfic, a partir del 2008 aquesta economia supera l’alemanya en el valor de les seves exportacions. També el cas de França i el Regne Unit o Itàlia són paradigmàtics, amb una pèrdua de quota de mercat mundial que els situa l’any 2016 a l’entorn del 60% de la que assolien el 2000. Un altre grup de països, on se situen Alemanya, Espanya i també Catalunya, han mantingut el seu pes en el comerç mundial al llarg d’aquests anys.

Per al cas específic de Catalunya, trobem dos canvis molt clars de tendència al llarg del període 2000-2016. Amb l’entrada en vigor de l’euro i fins l’any 2003, les exportacions catalanes guanyen quota de mercat tant a nivell europeu com mundial, passant, en el primer cas de l’1,28% a l’1,35%; mentre que en el segon cas del 0,49% al 0,56%. Després d’aquest període d’expansió, les exportacions catalanes, tot i mantenir creixement interanuals positius, perden pes en els mercats mundials i, en el cas de la UE, cauen fins a l’1,26% l’any 2008. Respecte al comerç mundial, es perd quota de mercat entre 2003 i 2012, fins arribar al 0,42%. Des de l’assoliment d’aquests valors mínims i fins a l’any 2016, s’observen creixements sostinguts de la quota de mercat de les exportacions catalanes de béns.

El creixement de la quota de mercat respecte a les exportacions de la UE és significatiu: d’un 1,28% l’any 2000 al màxim de l’1,36% l’any 2016, amb un creixement ininterromput ja des de 2008. La quota de mercat respecte a les exportacions mundials es redueix entre 2003 i 2012, per després recuperar-se fins a un nivell similar al del 2000. La recuperació de quota dels darrers anys s’ha vist afavorida per l’alentiment del comerç mundial els anys 2015 i 2016, una dinàmica principalment causada per menors taxes de creixement en les exportacions dels mercats emergents. Així, la quota de Catalunya en els mercats mundials ha evolucionat des del 0,49% l’any 2000 al 0,46% actual (any 2016), mantenint-se pràcticament estable en el temps.

L’OMC apunta a una nova acceleració del comerç mundial pel 2017 i situa la previsió de creixement de les exportacions mundials al 3,6% de creixement real. Al llarg del 2017, Catalunya ha guanyat quota de mercat ja que les darreres dades disponibles revelen un creixement interanual del 8,0% en volum, si s’aproxima el creixement real amb els índexs de valor unitari (IVU) de les exportacions del conjunt d’Espanya.

2.2 Indicador de competitivitat revelada de la indústria

Una altra manera d’analitzar les quotes de mercat de les exportacions catalanes de béns és a través de l’indicador de competitivitat revelada, el qual projecta la penetració de les exportacions catalanes dins del total d’importacions de determinats mercats de la resta del món. Per a un país concret, l'indicador augmenta sempre que les vendes de manufactures catalanes a aquest país creixin més que les importacions de manufactures del mateix país, o sempre que es produeixi una reducció de les exportacions de manufactures catalanes inferior a la reducció de les importacions de manufactures d'aquest país.

Idescat aporta una sèrie trimestral per Catalunya basada en dades de l’FMI, Nacions Unides i l’OCDE, on podem observar comportaments no molt distants dels anteriorment descrits en el cas de les quotes de mercat de les exportacions catalanes en el total d’exportacions europees i mundials.

Es tracta d’un indicador basat en el comportament de les relacions comercials amb un grup de 26 països, considerats com a principals mercats i repartits en tres àmbits: els principals mercats de la Unió Econòmica i Monetària (UEM), els principals mercats de la resta d’Europa i els principals mercats de la resta del món.

S’observen guanys en la quota de mercat de Catalunya entre el 2000 i el 2003, seguit d’una notable pèrdua de quota de mercat des del 2003 fins al 2010 en tots els mercats. No obstant, els guanys de quota de mercat amb la resta del món entren en una tendència positiva ja a partir de l’any 2009.

Si s’analitza l’evolució de la posició competitiva revelada de Catalunya respecte el conjunt dels principals mercats, s’observa un guany del 15,3% entre els anys 2000 i 2003, mentre que la quota del 2000 al 2010 es redueix fins al 91,9% respecte al valor de l’any 2000. A partir de llavors, els guanys de quota de mercat fins al 2016 fan que aquesta se situï en un 98,8%, gairebé equivalent a la de l’any 2000. L’evolució respecte ala zona euro és molt similar a la dels principals mercats que s’acaba de descriure, amb una quota de mercat de Catalunya dins la zona euro el 2016 que és un 4% menor a la de l’any 2000. A diferència del que succeeix a l’apartat anterior, on hem vist que les exportacions catalanes tendeixen a tenir un pes més alt sobre les exportacions europees (UE-28), en aquest cas veiem que les exportacions catalanes han perdut lleument pes sobre les importacions europees (en aquest cas de la zona euro).

D’aquesta manera, tenint en compte l’evolució positiva de la posició competitiva revelada de Catalunya respecte a l’estranger, veiem que hi ha un millor comportament en el pes de les exportacions als països de la resta d’Europa i resta del món que no pas als de la unió monetària.

3. Evolució les exportacions de béns

3.1 Evolució general i base exportadora

L’evolució del conjunt de les exportacions catalanes a l’estranger és ben coneguda i respon a una tendència expansiva en tot el període analitzat 2000-2016, amb l’excepció de la davallada de l’any 2009. No obstant, els ritmes de creixement són diferenciats. Entre l’any 2000 i el 2008, el creixement és més suau fins a assolir al final del període un increment del 49,5%. Posteriorment, la crisi colpeja a les exportacions catalanes amb una caiguda del 17,9% l’any 2009, per entrar els anys posteriors en una dinàmica d’elevats creixements. Cal recordar que el sector exterior va ajudar a pal·liar el retrocés de la demanda interna i va ser motor de creixement i de recuperació de l’economia catalana durant la crisi i els anys recents de recuperació. El comportament ascendent ha estat tal que el el valor corrent de les exportacions l’any 2016 és un 92,8% superior al de l’any 2000, és a dir que el nivell s’ha pràcticament duplicat en 16 anys.

Com s’explica detalladament en l’Informe anual de l’economia catalana 2016 del Departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda, aquest creixement s’ha vist afavorit pels esforços del teixit empresarial per obrir nous mercats a l’estranger mitjançant l’adopció d’estratègies cada cop més orientades a la internacionalització i la innovació.

L’evolució del nombre total d’empreses exportadores mostra una tendència creixent des de l’any 2003. Les empreses exportadores es classifiquen en diferents categories en funció de la regularitat i el volum de les seves exportacions. En aquest sentit, es considera que una empresa exporta de forma regular quan ho fa ininterrompudament durant un mínim de 4 anys. Podem doncs trobar una explicació del bon comportament de les exportacions en l’evolució del nombre d’empreses exportadores a Catalunya els darrers anys.

D’ara endavant, un dels principals reptes de l’economia catalana és continuar eixamplant aquesta base d’empreses exportadores regulars.

La internacionalització empresarial ha donat lloc a un altre fenomen, més enllà de l’eixamplament de la base exportadora (que rep el nom de marge extensiu), i és l’evidència d’un volum més elevat d’exportacions per empresa (que rep el nom de marge intensiu). Des del 2003, amb l’excepció de l’enfonsament general de l’economia el 2009, les exportacions catalanes han presentat un comportament positiu tant en les etapes expansives com en les recessives. La descomposició de les exportacions segons el nombre d’empreses que exporten i el valor unitari de les exportacions que duen a terme permet distingir la contribució d’aquests dos components bàsics: el marge extensiu i el marge intensiu. Estudiant les empreses que exporten un volum igual o superior a 50.000 euros anuals, s’observen dos períodes diferents. D’una banda, entre el 2004 i el 2012 els resultats mostren que el creixement de les exportacions es deu, principalment, a l’augment del valor mitjà exportat per empresa (marge intensiu). La contribució derivada del nombre d’empreses exportadores (marge extensiu) ha estat menor i més irregular: positiva durant el període 2004-2006, i negativa entre el 2009 i el 2012. La contribució de les empreses exportadores irregulars ha estat més erràtica, tant pel que fa als marges intensius com als extensius.

D’altra banda, a partir del 2013 s’observa que el creixement de les exportacions s’explica majoritàriament per l’increment del nombre d’empreses exportadores regulars. Aquest canvi pot interpretar-se com una consolidació del procés d’internacionalització, amb més empreses que operen habitualment als mercats estrangers i, per tant, esdevenint una economia globalment més internacionalitzada.

En una línia diferent, per al cas espanyol, com apunta Antràs (2011), un fet diferencial del sector exterior és l’alta productivitat d’un segment de les empreses exportadores, en concret de les empreses de més de 250 treballadors, és a dir les empreses grans. Això, segons l’autor, seria una possible explicació a l’augment de les quotes exportadores a l’exterior.

3.2 Exportacions per branques i contingut tecnològic

Les principals branques d’exportació internacional del sector industrial català són la indústria química (23,8%), el material de transport i els vehicles de motor (18,6%), la indústria alimentària (12,3%), el tèxtil (8,4%) i la maquinària (6,5%).

L’evolució de la indústria química és significativament millor a la del total d’exportacions, i seguint una tendència molt similar, augmenta un 163,2% respecte l’any 2000. La indústria de l’automòbil i el material de transport, augmenta en aquest mateix període un 83%, tot i que si bé l’evolució d’aquesta indústria en els darrers anys ha estat molt positiva, l’any 2009 va patir una davallada molt forta (-30,5%). Per la seva banda, la indústria alimentària és la branca que presenta un creixement més elevat en el període analitzat, triplicant el seu valor corrent entre el 2000 i 2016.

Entrant en l’anàlisi de la indústria tèxtil, la confecció, el cuir i el calçat, veiem una evolució molt plana fins a l’any 2008, del que es dedueix un estancament del sector. Curiosament, el valor exportat agregat d’aquest sector no presenta una pèrdua l’any 2009, i posteriorment es produeix una acceleració del seu creixement fins l’any 2016, mostrant un augment del 85,6% respecte al 2000.

L’única branca que presenta una reducció del seu valor respecte l’any 2000 és la de la maquinària d’oficina i el material de precisió i òptica, que se situa el 2016 a un nivell de 60,3 prenent el 2000 com a índex 100.

Pel que fa al contingut tecnològic de les exportacions industrials, aquests han seguit evolucions diferenciades segons el grup de productes. L’evolució global és molt similar a la ja descrita pel conjunt d’exportacions. Destaca que les àrees tecnològiques que més han augmentat en relació a l’any 2000 són les de baixa i mitja baixa qualificació, tot i que en el darrer període, del 2013 al 2016 són les exportacions d’alt contingut tecnològic les que mostren un major creixement, augmentant un 26%. El nivell tecnològic baix inclou productes alimentaris, tèxtils, cuir i calçat, fusta i paper, principalment; mentre que el mitjà baix inclou cautxú i matèries plàstiques, productes minerals no metàl·lics i metal·lúrgia. Aquest darrer nivell presenta un cert estancament des de l’any 2010. Els productes de nivell tecnològic mitjà alt són els químics i la indústria de la maquinària i el transport, i presenten una evolució paral·lela a la del conjunt de productes industrials, pel seu elevat pes en el total.

No obstant, cal matisar aquesta evolució, ja que si ens fixem en les branques d’activitat disponibles a Idescat, veiem que al llarg del període, les que més han crescut han estat la farmacèutica, inclosa en l’alt contingut tecnològic i la química, de contingut tecnològic mitjà-alt.

D’especial interès és conèixer l’evolució de les exportacions d’alt contingut tecnològic, que inclou els productes farmacèutics i els productes informàtics, electrònics i òptics, a més de la indústria aeronàutica, pràcticament inexistent a Catalunya. Entre 2000 i 2008 presenten una tendència creixent i similar a la resta de productes industrials, assolint el seu valor màxim el 2006. És el grup de productes que presenta una davallada més accentuada el 2009, seguida d’un estancament fins a l’any 2013. Però entre 2013 i 2016 és en aquest grup de productes on s’observa un major creixement, del 26%, el que situa el nivell de 2016 un 52,7% més alt que el del 2000.

En la desagregació dels productes d’alt nivell tecnològic trobem dos factor dignes d’esment. D’una banda, en la desagregació per destinacions entre la UE i la resta del món, trobem que les primeres suposaven el 80,6% de les exportacions l’any 2000. Actualment, suposen només el 50,5% del total d’exportacions d’alt nivell tecnològic i el seu valor corrent és l’any 2016 inferior en un 5,5% al del 2000 . Així doncs, les exportacions d’alt valor afegit a països no comunitaris, que ja assoleixen el 49,5% del total, han crescut de manera extraordinària, amb una tendència continuada i assolint un valor un 412% superior al del 2000

D’altra banda, el segon tret a destacar de les exportacions d’alt contingut tecnològic, rau en un comportament totalment oposat entre les dues branques d’activitat: la de productes farmacèutics i la subbranca de productes informàtics, electrònics i òptics. Aquesta darrera branca mostra una certa estabilitat entre els anys 2000 i 2008, mentre que en els anys posteriors al 2008 les exportacions perden valor i se situen el 2016 en un 55% del valor del 2000. Per contra, les exportacions de productes farmacèutics creixen extraordinàriament en tot el període, arribant l’any 2016 a multiplicar per 5 el seu valor corrent del 2000. Es tracta de la branca d’activitat amb major creixement de Catalunya en tot aquest període.

3.3 Exportacions per destinació

3.3.1 Exportacions a l’estranger

En l’anàlisi de la destinació de les exportacions trobem dos patrons de comportament diferenciats entre les exportacions dirigides a la UE i a la resta de països, especialment en el subperíode 2008-2016. Entre el 2000 i el 2008 les exportacions dirigides a la UE i a la resta del món segueixen un comportament similar, mostrant un increment cap a nivells de 145,2 i 161,3 respectivament, respecte l’any 2000. Val a dir que prenem per la UE el conjunt dels 28 països que conformen l’actual Unió en tot el període, si bé hem de tenir en compte que hi ha tres ampliacions els anys 2004, 2007 i 2013.

Aquest similar patró de creixement entre les exportacions dirigides a la UE i a la resta del món canvia en el període següent, del 2008 al 2016, on s’observa una gran diferència en el creixement de les exportacions cap ambdues destinacions. En concret, la taxa de creixement de les exportacions a la resta del món és especialment elevada entre els anys 2009 i 2012, on en només tres anys aquestes creixen en termes corrents un 74,1%. Després del 2012 les exportacions a la resta del món es mostren força planes, coincidint amb un alentiment del comerç mundial, mentre que les exportacions a la UE creixen lleugerament. La diferència de creixement entre ambdues destinacions es plasma en el creixement de les exportacions l’any 2016 respecte el 2000, a la UE d’un 72,9%, mentre que a la resta del món es d’un 147,5%.

3.3.2 Exportacions de béns a Espanya

Les exportacions catalanes de béns a la resta de l’estat, aportades per la base de dades C-Intereg del Ceprede, han seguit una evolució molt diferenciada en el període estudiat. Entre 2000 i 2008 van augmentar un 14,5%, però, entre 2008 i 2015 (darrer any disponible) van patir una disminució del 25%. Pel conjunt del període 2000-2015, la caiguda és del 14,5%. La desagregació per 16 branques mostra resultats diversos: 5 branques tenen el 2015 resultats superiors als del 2000, mentre que la resta mostren una disminució del valor exportat. En qualsevol cas, es comprova com el comportament dista en gran mesura del de les exportacions a l’estranger, que milloren entre 2000 i 2016 en totes les branques de desagregació (excepte les màquines d’oficina i instruments de precisió i òptica).

D’entre les cinc principals branques d’exportació de béns a l’estat espanyol l’any 2015 trobem, en primer lloc, la indústria agroalimentària (22,8% del total), seguida de la química (22,4%). Les indústries extractives ocupen el tercer lloc (12,5%), seguides de la fabricació de material de transport (7,9%) i la metal·lúrgia (7,0%). La indústria alimentària ha mantingut una millor dinàmica que la del conjunt d’exportacions a la resta de l’estat en tot el període. Entre 2000 i 2008 va mostrar un creixement de 23,1%, mentre que entre els anys 2008 i 2015, el creixement ha continuat sent positiu, d’1,1%, a diferència de la caiguda generalitzada del global d’exportacions.

Per la seva banda, la indústria química, va mostrar un creixement entre 2000 i 2008 de 16,7%, mentre que entre 2008 i 2015 va reduir el seu volum en de manera similar, assolint un nivell del 97,5 (en índex de 2000=100). Les industries extractives i de refinament van experimentar un fort creixement fins al 2008, assolint un nivell de 222,5 (en índex 2000=100), mentre que mostren una caiguda més moderada entre 2008 i 2015 fins a situar-se en un nivell 180,5. La fabricació de material de transport té un comportament diferent als sectors estudiats fins ara, amb un caiguda entre 2000 i 2008 fins a un nivell de 60,7 punts i un aminorament suau durant els anys de crisi i posteriors, arribant al 51,5. La metal·lúrgia segueix un patró més similar al del conjunt de les exportacions, però amb una crescuda més pronunciada entre el 2000 i 2008 i una davallada també més pronunciada, assolint al 2015 un nivell del 72,2% respecte el 2000.

Finalment, convé destacar dues branques de menor pes sobre el total d’exportacions però que presenten els caràcters més extrems. D’una banda, la indústria del cuir i del calçat augmenta amb molta força entre 2000 i 2008 triplicant el nivell, i mostra un perfil gairebé pla entre 2008 i 2015. Per la seva banda, la indústria tèxtil presenta una evolució negativa en tota la sèrie i finalitza l’any 2015 a un nivell de 18,4 en relació a l’any 2000.

4. Reflexions finals

Pel període 2000-2016, Catalunya manté la seva quota d’exportacions de béns al món i la millora a dins de la Unió Europea. Aquest fet és força excepcional donat l’evolució del comerç mundial i el de les economies del nostre entorn. La Xina, com a exemple paradigmàtic dels nous països industrialitzats d’Àsia, augmenta espectacularment la seva quota de mercat en les exportacions mundials, mentre que països com França o el Regne Unit la disminueixen. Altres, com Alemanya i Espanya mantenen les seves quotes. L’estabilitat de la quota d’exportacions de Catalunya amaga dues dinàmiques molt diferents: la pèrdua de quota durant el període previ a la crisi, i la recuperació durant la crisi i els anys posteriors.

Durant la crisi, la sortida cap a l’exportació va suposar, per a algunes empreses, un mecanisme clau per a la supervivència davant l’enfonsament de la demanda interna. Els anys de recuperació, en canvi, cada vegada més empreses exporten perquè han guanyat competitivitat i perquè és una via d’expansió de negoci.

Precisament, destaca el fet que les empreses exportadores augmenten de manera notable en nombre al llarg del període i també augmenten el seu valor mitjà exportat. De fet fins 2012 predomina l’increment del valor mitjà exportat (marge intensiu) i a partir de 2012 predomina l’increment del nombre d’empreses (marge extensiu). El repte de l’economia catalana és que es continuï eixamplant la base d’empreses exportadores regulars i, aprofitant l’expansió del marge extensiu dels darrers anys, es retorni a una millora del marge intensiu, aprofitant la vocació innovadora d’aquestes empreses.

Observant amb major detall les exportacions catalanes de béns a l’estranger, veiem com aquestes creixen en totes les branques d’activitat. Per nivell tecnològic, en els anys 2000-2012 augmenten més les de mitjana-baixa i baixa tecnologia, però en els darrers anys (2013-2016) aquesta tendència s’inverteix i són les exportacions d’alt nivell tecnològic les que mostren majors taxes de creixement. Específicament, les exportacions d’alt nivell tecnològic mostren un gran creixement en la branca farmacèutica i pel que fa a les vendes a països de fora de la UE. Per destinacions, milloren més les destinades a fora de la UE (147,5%) que les comunitàries (72,9%). D’altra banda, les exportacions interregionals (dins l’estat espanyol) perden pes sobre el total i en termes corrents hi ha també una pèrdua de valor de les exportacions a la resta d’Espanya del 14,5% en el període 2000-2015, amb una disparitat important per sectors.

Una intuïció ens podria portar a intentar explicar el bon comportament de les exportacions catalanes de béns en base a l’evolució comparada dels preus de la indústria catalana, però s’observa una evolució lleugerament desfavorable dels indicadors de competitivitat basats en els tipus de canvi efectiu real a Catalunya al llarg del període estudiat. Així doncs, cal fixar-se en altres determinants que expliquin el bon comportament del sector exportador, com per exemple millores de la productivitat, una millor qualitat dels productes exportats o una percepció més favorable dels productes catalans a l’estranger.

Altres explicacions alternatives de l’expansió de les exportacions poden lligar-se a la reacció pro-activa de les empreses en millorar productes i serveis i buscar nous mercats, davant l’enfonsament de la demanda interna durant els anys de la crisi, així com també als vents de cua de l’expansió del comerç mundial en la major part del període. En qualsevol cas, reforçar el sector exterior, la seva diversificació i el dinamisme de les exportacions de més valor afegit són estratègies cabdals per al futur de l’economia catalana i per enfortir les seves potencialitats.

Bibliografia

• Antràs, P. (2011), “El Comportamiento de las Exportaciones Españolas”, Apuntes Fedea [http://www.fedea.net/apuntes-fedea/apuntes/competitividad/apunte_comp02_exportaciones.pdf]

• Informe anual (2016), Banco de España [https://www.bde.es/f/webbde/SES/Secciones/Publicaciones/PublicacionesAnuales/InformesAnuales/16/Fich/inf2016.pdf]

• Informe anual de l'economia catalana (2016), Nota de Conjuntura Econòmica número 95, Departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda, pàg. 75-78 [http://economia.gencat.cat/web/.content/70_economia_catalana/arxius/publicacions_periodiques/nota_de_conjuntura/NCE_95/NCE_95_r4.pdf]

• Informe Cotec, Fundacion Cotec para la Innovación (2017) [http://cotec.es/media/INFORME-COTEC-2017_versionweb.pdf

• Jorba, J. i Lopez, X. (2007), “Anàlisi de la competitivitat exterior en preus de les manufactures catalanes (1999-2007)”, Departament d’Economia i Finances, Generalitat de Catalunya, Nota d’Economia 89, pàg. 153-183 [http://economia.gencat.cat/web/.content/documents/articles/arxius/doc_23888483_1.pdf]

• Main Science and Technology Indicators. Volume 2017/1, OCDE, París (2017) [http://www.oecd.org/sti/msti.htm]

• Trullen, J. (Dir., 2016), Anuari metropolità de Barcelona 2015, IERMB i AMB, Bellaterra [https://iermb.uab.cat/ca/iermb/anuari/anuari-metropolita-de-barcelona-2015/]

• World Trade Statistical Review 2017, OMC, Ginebra (2017) [https://www.wto.org/english/res_e/statis_e/wts2017_e/wts2017_e.pdf]