La contribució d’una gestió eficient dels residus al foment de l’economia circular

<!--
==La contribució d’una gestió eficient dels residus al foment de l’economia circular==

Josep Maria Tost

Director de l'Agència de Residus de Catalunya
-->
==Resum==

''L'economia circular és un model econòmic i productiu que estableix que qualsevol residu és un recurs. Aplicant les seves bases, aconseguim: ''

:''* Millorar els resultats econòmics reduint l'ús dels recursos''

:''* Identificar i crear noves oportunitats de creixement econòmic''

:''* Garantir la seguretat del subministrament de recursos essencials''

:''* Lluitar contra el canvi climàtic (un 3% del factor climàtic té a veure amb la gestió de residus)''

''A Catalunya s’ha plantejat un horitzó del 60% de recollida selectiva per a 2020 i, tenint en compte que actualment s’està en el 38% de, cal avançar en les estratègies per millorar aquests resultats. Les administracions, les empreses i la societat en general són claus per tal d’assolir un circularitat dels residus com a recursos.''

A partir del darrer quart del segle XX, a mida que la societat ha anat prenent consciència que determinades pràctiques acabaven tenint un efecte bumerang negatiu, és quan s’ha començat a articular un discurs i a adoptar unes mesures que perseguien en primera instància minorar aquests impactes sobre el medi i les persones; és aquí quan s’abandona la gestió “incontrolada” per passar a la gestió “controlada” dels residus.

Ara, però, estem immersos en un nou punt d’inflexió: els residus ja no són un element molest del què cal desfer-se: són un recurs i una oportunitat de generar activitat econòmica i llocs de treball.

Ja no és realista pensar en escenaris infinits de primeres matèries. Tenim la certesa que, cada vegada amb més evidència, els recursos naturals entraran en escenaris d’escassetat creixent i els residus, si no són malbaratats, poden esdevenir una font important d’obtenció de nous recursos.

Els residus generats per les activitats s'han de gestionar per minimitzar els impactes negatius sobre el medi ambient i la salut humana. Així, a més de prevenir els efectes més nocius i indesitjables, des del punt de vista del medi ambient, també s'ha de promoure el seu valor com a recurs per a la producció de materials que es poden integrar de nou en els processos de producció, per tal d'avançar efectivament cap a un economia circular. Hem d’entendre, per tant, la gestió dels residus en tant que sector econòmic i potencial generador d’oportunitats, de negoci i laborals.

A Catalunya gaudim d’una trajectòria extensa en gestió de les deixalles. El 1993 va néixer la primera llei reguladora de residus, que ens va situar a tots sobre unes bases modernes i eficaces en la seva gestió, i on va començar el que podríem dir-ne la planificació moderna. Transcorreguts aquests 20 anys, ara hem d’entrar en una etapa nova, en la que el context econòmic dels darrers anys ens ha fet també pensar en com hem d’avançar amb més eficàcia, però també amb optimització econòmica. Cal pensar que l’escenari infinit de primeres matèries ja no és aquest, cada vegada els recursos entraran en escenaris d’escassetat, i els residus poden ser una font contributiva en aquest escenari.

==Normatives Europees ==

Europa també ens marca la pauta. En aquest sentit, i seguint la línia de les directives europees enfocades clarament cap a l’economia circular, El Programa General de Prevenció i Gestió de Residus i Recursos de Catalunya (el PRECAT) fa especial èmfasi en el seu concepte com a recurs.  En les darreres dues dècades, gairebé tots els països europeus han fet un gran canvi en les seves polítiques de residus. A partir d'una realitat on no eren més que una qüestió incòmoda que s’havia d’amagar, a una actitud plenament conscient al voltant del 3 "R" (la reducció, reutilització i reciclatge). I ara un salt més amb l’aplicació d’una economia circular que els posi com a recursos.

Aquesta primavera, el Parlament Europeu ha aprovat el paquet per actualitzar les normes actuals de gestió de residus, inclosos els nous objectius per al reciclatge, l'envasament i l'abocament de residus. El paquet és un element clau del Pla d'Acció d'Economia Circular adoptada per la Comissió Europea el 2 de desembre de 2015.

Aquest acord en general preserva el nivell d'ambició de la proposta inicial de la Comissió i concilia els objectius a llarg termini amb realitats sobre el terreny. Els nous ambiciosos objectius de reciclatge i abocament impulsaran la reutilització dels residus i milloraran la gestió dels residus municipals i d'envasos que converteixen l'economia circular en una realitat. A més, reforça la "jerarquia de residus" mitjançant la col·locació de prevenció, reutilització i reciclatge clarament per sobre del farciment i la incineració.

A més de la recollida selectiva que ja existeix per a paper i cartró, vidre, metalls i plàstic, les noves disposicions per a la recollida selectiva, inclòs el biocarburant, augmentaran la qualitat de les matèries primeres secundàries i la seva absorció. Els residus domèstics perillosos hauran de ser recollits per separat el 2022, els bio-residus per al 2023 i els tèxtils per al 2025. També, el 2035, la quantitat de residus municipals abocats a terra ha de reduir-se al 10% o menys del total de residus municipals generats.

La nova legislació preveu un major ús d'instruments econòmics eficaços i altres mesures de suport a la jerarquia de residus. Els productors tenen un paper important en aquesta transició a través d'esquemes de Responsabilitat del Productor (EPR), és a dir, la responsabilitat del productor d'un producte s'estén a la fase postconsumera del cicle de vida d'un producte. Els nous requisits ampliats de responsabilitat del productor conduiran a un millor rendiment i governança d'aquests sistemes. S'ha d'establir un esquema obligatori de responsabilitat ampliada del productor per a tots els envasos per a l'any 2025.

La nova legislació farà especial èmfasi en la prevenció de residus i introduirà objectius importants com reduir en un 50% els residus d'aliments a la UE i aturar les deixalles marines amb l'objectiu d'assolir els objectius de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides en aquests àmbits.

Aquestes normatives de la Comissió Europea reportaran un estalvi net a la UE d’uns 600.000 milions d'euros (el 8% del volum de negoci anual).

Des de fa anys, a Catalunya es treballa en aquesta línia, en molts casos amb objectius més avançats i ambiciosos que els que marquen aquestes directives Europees, tal i com queda recollit en el PRECAT, aprovat també recentment pel consell de Ministres.

==Generació de llocs de treball i impuls a l’economia==

Així mateix hem d’entendre definitivament la gestió dels residus en tant que sector econòmic i potencial generador d’oportunitats, de negoci i laborals. Dues dades molt reveladores: Per cada 10.000 tones de residus recollits selectivament tenim un potencial de generació de 250 llocs de treball, per comptes dels 20 o 40 que es requereixen si s’incineren, o els 10 si van a dipòsit controlat. Així mateix, per cada 10.000 tones que evitem que vagin a incineració o dipòsit controlat, n’obtenim un estalvi de 2.000.000 d’euros.

És per això que el sector del reciclatge és cada vegada més demandant de grans quantitats de residus de tota mena, preferiblement de qualitat, que troben sortida al mercat i que esdevenen, si més no parcialment, segones matèries primeres per a l’economia productiva del país.

A Catalunya hem sabut teixir un xarxa d’empreses gestores de residus, més de 900, que donen valor als residus, gairebé el 80% dels residus industrials són valoritzats, i suport a l’empresa productiva. Més de 28.000 llocs de treball directes en aquest sector són una bona mostra de com s’ha transformat en un sector productiu que contribueix a l’economia catalana. Però aquest sector català, reconegut internacionalment, encara no ha tocat sostre; hem d’estar oberts a incorporar noves tecnologies i sistemes de gestió que maximitzin l’aprofitament dels residus i que permetin avançar cap a una societat hipocarbònica on el residu zero deixi de ser una utopia per esdevenir una realitat.

==Borsa de subproductes==

Una de les formes d’aprofitament dels residus té com a objectiu facilitar la connexió entre empreses, i contemplar les possibilitats que els seus residus siguin aprofitables directament en substitució de les matèries primeres. És el que s’ha anomenat subproductes. S’entén per subproductes, i per tant es poden gestionar com a tals, aquells residus que s'utilitzin com a substituts de productes comercials i/o de primeres matèries i que siguin recuperables sense necessitat de sotmetre'ls a operacions de tractament. La utilització de subproductes com a primera matèria implica una reducció del cost de les entrades del procés productiu i, també, la gestió dels residus com a subproductes disminueix el cost d’eliminació i l’impacte sobre el medi ambient.

La legislació catalana a través del Decret 93/1999, de 6 d’abril, sobre procediments de gestió de residus estableix a l’art. 29 la figura del subproducte i regula la gestió de residus com a subproductes.

L’any 1990 es va crear  la Borsa de Subproductes de Catalunya, a instància de les tretze cambres de comerç que integren el Consell de Cambres Oficial de Comerç Indústria i Navegació de Catalunya, i un any més tard es va signar un conveni de col·laboració amb l’objectiu de desenvolupar una eina que potencies la reutilització. Amb aquesta finalitat, és gestiona una base de dades d’empreses inscrites que ofereixen o demanden residus per introduir-los a processos productius com a primeres matèries. Aquestes ofertes i demandes, en forma d’anuncis, apareixen publicades al WEB i al butlletí de la Borsa de Subproductes de Catalunya.

La Borsa de Subproductes de Catalunya és un servei gratuït que té com a objectiu potenciar l’aprofitament màxim dels residus, promoure el reciclatge i proporcionar a les empreses una eina per reduir despeses i millorar la competitivitat.

La borsa de subproductes de Catalunya integra els residus de nou en els processos productius i els manté en constant circulació. Hi té de més de 900 empreses gestores de residus en xarxa on gairebé el 80% dels residus industrials són revaloritzats i hi ha 28.000 llocs de treball directes. Amb això es veu que la transformació del sector és una realitat que contribueix en l'economia, i que situa a Catalunya com un model sostenible de societat econòmica i social.

==Simbiosi Industrial==

Catalunya ha de liderar la transició cap a un model d’economia circular, i ho ha de fer sobre el convenciment de l’aposta per una economia industrial, però d’una indústria d’alt valor afegit que aposti per la innovació i la circularitat com a elements claus de la seva competitivitat, no parlem de futur, sinó de present, de donar respostes als reptes de cohesió social, territorial i sobretot de sostenibilitat del país. En aquest sentit, la simbiosi industrial contribueix a fer entrar les empreses a en l’economia circular.

El primer projecte de Simbiosi Industrial que s’ha desenvolupat a Catalunya és

“Manresa en Simbiosi”, nascut al maig de 2015. El projecte consisteix en crear les condicions favorables perquè les empreses puguin aprofitar al màxim els recursos dels cicles productius. Per fer-ho, s’ofereix un programa per identificar col·laboracions, basades en bona part en la compra venda de recursos sobrants, i concretar-les, obtenint beneficis econòmics però també ambientals.

Un cas destacable d’aquestes sinèrgies són els subproductes. És un fet que els residus derivats dels cicles productius representen un cost per a les empreses perquè els han de gestionar com a residus. Si una altra companyia els pot aprofitar reintroduint-los al seu procés de producció, aleshores hi ha un benefici mutu i menor l’impacte ambiental perquè s’evita residus que van a l’abocador. La millor manera d’eliminar els residus és tornar-los a utilitzar. Actualment a Catalunya es generen entre 200.000 i 250.000 tones de subproductes. És necessari gestionar-los adequadament i donar-los una via útil, evitant que vagin l’abocador.

D’aquesta manera, “Manresa en Simbiosi” és una iniciativa de país i forma part d'una estratègia global europea. El projecte compta amb l’impuls també del Consorci de Residus del Bages, i la col·laboració de la Diputació de Barcelona, l’Associació d’Empresaris de Bufalvent i el Centre Tecnològic de Manresa. En els primers resultats del projecte, s’ha calculat un estalvi anual de més d'1,35 milions. Ha servit per identificar una generació local d’energia per valor d’1’2 milions d’euros amb la implantació de la sinergia d’energia, i un estalvi de 135.000 euros en la gestió de residus. L’anàlisi s’ha fet a partir de la participació de 27 empreses, així com 50 tècnics i empresaris involucrats. El projecte ha identificat 8 sinergies –quatre en implantació i quatre en estudi-, al voltant de recursos com l’energia, plàstics, matèria orgànica, així com petits estocs.

L’estudi ha quantificat la millora de la gestió de 12.000 tones de residus, 256 tones de les quals deixen d’anar a l’abocador, així com l’estalvi d’11 tones de matèries primeres.

L’Agència de Residus de Catalunya ofereix subvencions a les empreses i agrupacions d’empreses per dur a terme projectes de simbiosi industrial. En els ajuts d’economia circular de l’any 2016 l’ARC va atorgar 118.000 euros per finançar parcialment 6 projectes de simbiosi industrial a Catalunya, entre els quals es troba la continuació del projecte ‘Manresa en Simbiosi’. Enguany s’aportarà 20.000 euros per continuar l’actuació de promoció de la simbiosi industrial a Manresa, en el marc dels ajuts 2016 per al foment de l’economia circular.

==Ecodisseny==

El 2015, el Govern de la Generalitat de Catalunya va aprovar l'Estratègia catalana d'ecodisseny per a una economia circular i ecoinnovadora (Ecodiscat), una eina d'ecoinnovació que té com a objectiu promoure l'economia circular, a través del reciclatge, i una major sostenibilitat a l'hora de produir i consumir productes. Es tracta d'un tipus de disseny que incorpora criteris ambientals per assolir productes més sostenibles, més segurs i menys tòxics, amb un consum menor de recursos i de matèries primeres i que redueix costos en matèries primeres i consum de recursos.

Per a la producció de productes o serveis des d’una perspectiva de desenvolupament sostenible, cal tenir presents tots els consums i emissions que s’hi duen a terme al llarg de tot el seu cicle productiu i cicle de vida. En la fase de disseny, tenint en compte el disseny com la planificació de la solució més adequada per a la seva posterior producció i comercialització, es defineixen totes les característiques del producte o servei i es determinen tots els aspectes associats a la seva funció, l’origen, tipologia i quantitat de matèries primeres utilitzades, els processos productius aplicats per la fabricació, els envasos i embalatge associats, els medis de transport i canals de comercialització aplicats, la durabilitat i el consum de recursos durant el seu ús o operació i el seu manteniment, i la gestió final dels residus, així com els generats al llarg de la seva vida útil.

L'ecodisseny és una de les estratègies que es poden emprendre per assolir la fita del desenvolupament sostenible, a través del qual es poden assolir solucions més eficients que facin un millor ús dels recursos i redueixin els efectes secundaris negatius sobre el medi ambient. Aquesta eficiència, inherent a l’ecodisseny, també suposa oportunitats per generar beneficis econòmics i avantatges competitius, i redundar en un impacte positiu sobre l'economia i la societat.

Un model d’economia circular a Catalunya en l’àmbit dels residus no pot quedar circumscrit a propostes convencionals, a un paper únic de les persones, cal un paper de les tecnologies, dels agents innovadors i disruptius. I aquí les empreses, especialment les del sector de residus que és un sector econòmic contributiu, han d’encaminar la seva acció cap a la innovació. L’ecodisseny ens ajuda a assolir l'objectiu d'una economia competitiva i sostenible en el temps requereix aprofitar les eines i instruments que ens permetin generar productes i serveis de qualitat, eficients, adequats per al seu ús, ambientalment correctes i socialment responsables.

Des de l’Agència de Residus de Catalunya, s’impulsa l’Ecodisseny amb el Premi Catalunya Ecodisseny, que reconeix productes, productes en desenvolupament i estratègies de foment de productes que estiguin dissenyats per millorar-ne el comportament ambiental al llarg del seu cicle de vida. Un repte derivat és, doncs, afavorir també un model de consum més sostenible, amb béns i serveis pensats des del seu disseny per minimitzar els impactes i riscos sobre el medi i la salut. S’hi poden presentar professionals del disseny (incloent-hi estudiants), fabricants de productes o impulsors d’estratègies.

El Premi Catalunya d’Ecodisseny és una evolució del Premi Disseny per al Reciclatge (DxR) que l’Agència de Residus de Catalunya va convocar cada dos anys entre els anys 2001 i 2013. Un cop valorats els resultats de les successives convocatòries del premi, es va considerar convenient ampliar-ne l’abast i els supòsits del seu atorgament per integrar-hi tots els aspectes relacionats amb l’ecodisseny i el desenvolupament sostenibles dels productes i béns. Actualment, el Premi reconeix quatre categories: producte, estratègia, producte en desenvolupament i disseny jove.

La convocatòria de 2019, precisament, anirà directament enfocada a l’Ecodisseny en l’Economica Circular.

==Ajudes per a la prevenció de residus industrials==

A principis de 2018, L’Agència de Residus va atorgar més d’un milió d’euros a diferents empreses per a projectes de prevenció i preparació per a la reutilització dels residus industrials. Les beneficiàries foren 23 empreses i agrupacions d’empreses amb establiment operatiu a Catalunya: el 43,5% eren Pimes i el 56,5% restant, grans empreses.

Les indústries que van concórrer a la convocatòria representen un ampli ventall de sectors productius industrials, com el farmacèutic, el del plàstic, l’alimentació humana i animal, el vidre, la foneria, o les pintures. Això aporta una idea de la utilitat d’aquests ajuts per al teixit productiu català. També una part de les empreses que s’hi van acollir són gestores de residus de diversos sectors. Aquestes organitzacions han mostrat la intenció de ser més eficients, bé sigui reduint els residus finals del seu procés, bé reaprofitant els residus que tracten. Aquestes convocatòries de subvenció aconsegueixen fomentar actuacions per millorar el comportament ambiental de les empreses en matèria de gestió de residus i a reduir o reaprofitar efectivament els residus generats en els seus processos productius. En el fons, un pas més en la direcció de l’economia circular i l’aprofitament de tots els recursos que tenim a mà, optimitzant el teixit empresarial fent-lo més competitiu, via eficiència i reducció de costos.

==Fiscalitat==

Els cànons sobre la disposició del rebuig dels residus municipals són impostos ecològics que incentiven un comportament més respectuós amb el medi ambient i impulsen mesures de minimització i de valorització material dels residus. Aquests cànons són instruments econòmics que contribueixen al finançament del cost que comporta la implantació de la gestió sostenible dels residus municipals.

Aquest tipus d’instruments o de fiscalitat han estat clau per entendre el progrés de Catalunya en matèria de residus, entre altres matèries. Així s’ha passat de l’1’4% d’índex de de recollida selectiva al 38’9% l’any 2015 a Catalunya.

Catalunya va implantar el cànon de residus destinats a l’abocador al 2004 però a Europea existeixen des de 1987. Aquest cànon es va introduir perquè l’abocador era més barat que el reciclatge, és a dir, que tractar els residus correctament. Així el cànon es va introduir amb la voluntat de millorar les taxes de reciclatge del residus. Com més car és el cost d’entrada a dipòsit controlat més incentiu tenen els ens locals de millors els índexs de recollida selectiva.

Els  ingressos recaptats pel canon dels residus municipals es retornen als municipis que han fet una bona recollida de la matèria orgànica, en quantitat i qualitat, i a altres actuacions com la gestió dels residus especials a les deixalleries, l’autocompostatge, la recollida selectiva de la fracció orgànica dels residus municipals, etc.

El ciutadà no té consciència del cost de la gestió dels residus que generen i  cal fer més transparent la taxa que paga pel servei, igual que ara ja ho sap de l’aigua o del gas. És bàsica una millor informació i seria molt útil donar transparència en la factura de serveis municipals al cost econòmic d’aquest servei en concret. Quan es fa present sobre el paper, es pot actuar en conseqüència: la gent veurà  on van a parar els seus impostos i que amb les seves accions quotidianes poden influir. Per altra banda, també pensem en el pagament per generació, el qual tracta de repercutir al ciutadà una taxa més justa, que el premií si fa una bona recollida selectiva.

Per la seva banda, els cànons sobre la disposició del rebuig dels residus industrials i de la construcció són impostos ecològics que incentiven un comportament més respectuós amb el medi ambient i impulsen mesures de minimització i de valorització material dels residus. Aquests cànons són instruments econòmics que contribueixen al finançament del cost que comporta la implantació de la gestió sostenible dels residus.

En qualsevol cas, la seva efectivitat sembla clara, quan el 2016 la indústria catalana va declarar 3,5 milions de tones de residus industrials, un nombre és sensiblement inferior al de l’any anterior, tot i que la tendència és d’una certa estabilitat des de 2012. Des de l’inici de la crisi l’any 2007, els residus industrials declarats han experimentat un descens de l’ordre del 35%.

==Reutilització==

Europa destaca que en l'àmbit de l'economia circular la lluita contra l'obsolescència programada serà una de les accions, i amb això la reparabilitat dels aparells comportarà la necessitat de disposar d'empreses especialitzades en aquest camp.

<span id='_GoBack'></span>La prolongació de la vida útil del producte mitjançant la reutilització evita residus i pot crear una ocupació local important. Algunes estimacions demostren que el potencial de reutilització (preparació per a la reutilització, reparació) pot suposar fins 296 llocs de treball si són recondicionats i reutilitzats per cada 10.000 tones. Tot i que pot haver-hi un major potencial de reutilització en 800 llocs de treball / 10.000 tones de material.

I és en l'economia social on es pot fer una tasca molt positiva en el desenvolupament de la reutilització i la reparació.

A Catalunya, a través de les convocatòries d'ajudes per a impulsar l'economia circular, tenim en compte les iniciatives que desenvolupen les empreses d'economia social. Per exemple, recentment una empresa d'aquestes característiques ha impulsat una planta al municipi de Sant Just Desvern per a la preparació per a la reutilització de residus entre els quals es realitzarà la reparació d'aparells elèctrics i electrònics (ordinadors, rentadores, neveres, ...).

En aquesta línia, l’Agència de Residus de Catalunya prepara per a finals de 2018 una nova campanya per estimular la reparació i reutilització de productes entre la població.

==Implicació Social==

D’altra banda, els resultats assolits, que evidentment caldrà anar millorant, no haguessin estat possibles sense una resposta positiva de la societat catalana. Les accions d’informació i  sensibilització són una eina clau. Segurament, després de més de 10 anys d’esmerçar recursos en accions informatives i de sensibilització hem aconseguit que l’hàbit del reciclatge es vagi interioritzant; tenim constància que les noves generacions, els més joves de tots, ja s'han format en la cultura del reciclatge i tenen uns hàbits adquirits de manera que ja són espontanis i difícilment irreversibles. Cal doncs perseverar en aquest camp i continuar destinant recursos econòmics, alhora que segurament haurem de combinar les campanyes estratègiques amb accions de proximitat, per tal de garantir que la ciutadania  estigui sempre ben informada.


[[Image:Tost_2018b-picture-Quadre de text 2.svg|center|600px]]