Un nou repte del sector públic: l’encaix de l’economia col.laborativa i de plataformes

Antecedents

En els darrers temps, les diferents manifestacions del fenomen conegut amb el concepte paraigua d’economia col·laborativa estan incidint i tenen un impacte cada vegada major sobre les relacions econòmiques i socials, alhora que alteren les formes clàssiques d’organització del mercat i generen oportunitats, riscos i reptes que cal abordar des de la perspectiva de les polítiques públiques.

En aquest sentit, el Parlament de Catalunya, de forma pionera entre les regions europees, va crear la Comissió d’Estudi de les Polítiques Públiques en Matèria d’Economia Col·laborativa a partir de la Resolució 845/X del Parlament de Catalunya, de 12 de novembre de 2014, integrada per dos membres de cada grup parlamentari i amb una durada de sis mesos amb l’objectiu de conèixer les polítiques públiques en matèria d’economia col·laborativa. Mesos abans, el Parlament constatava que l’emergència de noves formes de consum col·laboratiu comportava reptes i alhora oportunitats a causa del seu impacte social i econòmic i, alhora, manifestava la necessitat d’adaptar el marc normatiu per a garantir la màxima seguretat jurídica pels consumidors, els operadors econòmics i les administracions públiques.

Finalitzada la seva vigència, cada grup parlamentari va presentar les seves conclusions, que van ser recollides en l’Informe de la Comissió d’Estudi de les Polítiques Públiques en Matèria d’Economia Col·laborativa, publicat el 22 de juny de 2015. Complementàriament, i de forma unànime, es van incloure en l’informe un conjunt de recomanacions dirigides al Govern de la Generalitat de Catalunya.

Tal i com es pot apreciar a la següent il·lustració, les recomanacions generals insten a la Generalitat a un seguit d’actuacions, entre les que destaquen: manifestar el compromís i suport a l’economia col·laborativa, impulsar la revisió de les normatives sectorials (llicències d’activitat, matèria tributària i sociolaboral) i elaborar un codi de bones pràctiques. D’altra banda, en l’àmbit dels allotjaments turístics, recomana al Govern regular el lloguer d’habitacions en habitatge habitual i, en l’àmbit del transport, facilitar l’ús del cotxe compartit.

Mesos més tard, el juny de 2016, la Comissió Europea va publicar la Comunicació Una Agenda Europea para la Economía Colaborativa amb la finalitat d’oferir orientació jurídica, política, econòmica i social per a fer front a les diverses problemàtiques i qüestions clau que suscita l’economia col·laborativa en el seu sentit més ampli. La Comissió Europea pretén que els Estats membres de la UE fixin un marc de mínims i entomin els reptes que suposa la regulació i el desenvolupament de l’economia col·laborativa. En aquest sentit, es compromet a oferir assessorament i ajuda per a regular i desenvolupar el fenomen de l’economia col·laborativa, doncs accepta que és una nova realitat no exempta de controvèrsia però que, tal i com posa de manifest la infografia de la il·lustració, pot aportar grans beneficis per a la societat en el seu conjunt.

Per tal de donar resposta als reptes que presenta l’economia col·laborativa i alhora donar compliment a les recomanacions del Parlament de Catalunya i de les diferents institucions de la Unió Europea, el Govern de la Generalitat de Catalunya va aprovar, el 5 d’abril de 2016, l’Acord de Govern 44/2016, de 5 d'abril, per al desenvolupament de l'economia col·laborativa a Catalunya i de creació de la Comissió Interdepartamental de l'Economia Col·laborativa. L’Acord desenvolupa aquesta missió bàsica en quatre objectius centrals: identificar i impulsar la revisió de la normativa sectorial en tots els àmbits i, en especial, en matèria d’allotjaments turístics i de mobilitat tot proposant les modificacions oportunes per adaptar-la al nou entorn; establir els criteris que defineixen les activitats d’economia col·laborativa i, per tant, quan es considera que un servei és o no és empresarial; promoure acords de col·laboració de les plataformes d’economia col·laborativa amb l’administració per a potenciar la informació i la transparència, tot vetllant pel respecte al dret a la intimitat i la protecció de les dades de caràcter personal, i promoure l’elaboració d’un codi de bones pràctiques del sector de l’economia col·laborativa a Catalunya.

A partir d’aquest Acord de Govern, es crea la Comissió Interdepartamental de l’Economia Col·laborativa (en endavant, la Comissió Interdepartamental), amb la finalitat d’establir, en el termini d’un any, les bases per al desenvolupament de l’economia col·laborativa. La voluntat del Govern és preservar la legalitat en la prestació de serveis i els drets de les persones i alhora crear les condicions adequades per a la innovació amb la finalitat de dotar la societat i l'economia catalanes d'un ecosistema adaptat a les noves realitats digitals i en xarxa. Un ecosistema que també incorpori els mecanismes necessaris per al desenvolupament de les activitats del tercer sector en aquesta nova economia i adoptar, si escau, figures que així ho permetin. En aquest sentit, l’Acord remarca el fet que diversos països europeus, entre ells Regne Unit, França, Itàlia o Països Baixos, ja han començat a desenvolupar iniciatives reguladores relacionades amb l’economia col·laborativa i si Catalunya vol tenir l'oportunitat de liderar aquest nou impuls econòmic i social, cal un compromís ferm per part de totes les administracions competents.

Comissió Interdepartamental

La Comissió Interdepartamental ha estat formada per tretze representants amb rang de secretari/a o director/a general dels departaments participants, on la presidència l’ocupava el Departament d’Empresa i Coneixement i la secretaria el Departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda. Per tal de desenvolupar els objectius específics, es varen crear sis grups de treball, formats per personal intern de l’administració, cadascun d’ells amb unes línies de treball específiques i coordinats a través de la Comissió Tècnica, creada per a garantir l’operativitat dels grups i la presa de decisions a nivell intermedi. D’altra banda, es creen dues taules sectorials (Taula Sectorial de Turisme i Habitatge i Taula Sectorial de Transport i Mobilitat) externes al personal de l’Administració amb la finalitat de participar en les tasques de la Comissió Interdepartamental. Aquests òrgans de participació han estat integrats per 24 i 30 membres respectivament, entre els quals es troben experts i representants del sector tradicional i de l’economia de plataformes així com representants d’associacions i comunitats d’usuaris.

Els quatre objectius generals determinats en l’Acord de Govern per a donar compliment a la missió principal de la Comissió -el desenvolupament de l’economia col·laborativa a Catalunya-, es tradueixen en sis subobjectius de caràcter executiu encarregats cadascun d’ells als grups de treball creats a aquests efectes:

Procés de participació ciutadana

La Comissió Interdepartamental va aprovar, en la seva reunió de 15 de novembre de 2016, la realització d’un procés de participació ciutadana mitjançant el Portal Participa Gencat, instrument creat per a promoure la transparència, l’accés a la informació pública i el bon govern a l’empara de la Llei 19/2014, del 29 de desembre. La ciutadania és la veritable protagonista d’aquest nou paradigma, motiu pel qual la Comissió Interdepartamental va considerar oportú sotmetre un conjunt de propostes a consideració de l’opinió pública i així aconseguir major implicació i participació de la societat en el disseny i avaluació de les polítiques públiques sobre la matèria.

El procés participatiu es va dividir en dos eixos de debat i va estar obert al públic a través del Portal Participa de la Generalitat de Catalunya des del 14 de febrer fins al 30 d’abril de 2017. Durant aquest període, el nombre de comentaris realitzats va ser de 189, 11 dels quals corresponen a associacions o comunitats d’usuaris. És destacable el fet que moltes de les opinions i punts de vista registrats en el portal Participa estan relacionats amb l’àmbit del turisme i, més concretament, amb el fenomen de les llars compartides.

Per tal de valorar les aportacions realitzades, la Comissió Interdepartamental va elaborar un Informe de Resultats del Procés Participatiu de l’Economia Col·laborativa, disponible en línia en el web del Portal Participa. No obstant, un cop el Govern va aprovar l’informe, es va elaborar l’Informe de Retorn a la Ciutadania, on s’argumenta quins comentaris s’han tingut en compte i quins no i el seu per què.

Finalment, el mes de juny de 2017, el Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat de Catalunya va realitzar una enquesta personal domiciliària (Òmnibus) a una mostra de 1.200 persones de 18 i més anys residents a Catalunya mitjançant la qual es preguntava, entre altres temes, sobre els avantatges i inconvenients de l’economia col·laborativa. Els resultats mostren que el principal avantatge és disposar dels mateixos productes i serveis a preus més baixos (20,7%) seguit de disposar d’una oferta més àmplia i diferent (16,8%). No obstant això, destaca que un 36,3% de la població no està familiaritzada amb el concepte (no ho sap). Quant als inconvenients, el principal és la inseguretat pel consumidor (19,1%), seguit de la competència deslleial (16,8%). La pecarització laboral i la desregulació i manca de supervisió pública se situen en el tercer i quart lloc respectivament amb un 12,9% i un 12,8% mentre que un 35,5% no contesta.

Caracterització de l’economia col·laborativa

El concepte d’economia col·laborativa engloba totes aquelles noves realitats empresarials i socials relacionades amb el profund canvi de paradigma que s’està produint en els últims anys degut a la irrupció de plataformes tecnològiques que creen espais digitals on els ciutadans poden intercanviar els seus recursos (ja siguin béns, serveis, temps, coneixements, habilitats) i alhora generar formes més eficients de connectar, crear i compartir valor.

La novetat, però, no resideix tant en la tipologia d’activitats o la seva naturalesa, la majoria de les quals s’han realitzat des de sempre en cercles propers i de confiança, sinó en l’entorn en el qual es produeixen: internet i les plataformes digitals. En paraules del Comitè Econòmic i Social Europeu (2016):

“Es evidente que determinadas formas de la economía colaborativa son tan antiguas como la humanidad y hunden sus raíces históricas en la «economía del trueque» de las sociedades primitivas, que fue paulatinamente destronada por la introducción de la moneda, que confiere a quien la posee la facultad de comprar y, por tanto, de tener”

Aquest context propicia un model obert i interconnectat que comporta desintermediació dels operadors tradicionals i apodera el ciutadà atorgant-li un nou rol, transformació que és fruit de l’extensió de la tecnologia basada en compartir excedents i on la reputació personal es converteix en un aspecte determinant.

Sembla doncs que l’economia col·laborativa és un concepte paraigua que engloba molts noms que descriuen a l’hora un conjunt d’agents i models socials i de negoci que tenen en comú la utilització de les tecnologies digitals, amb la finalitat que l’oferta i la demanda convergeixin prescindint dels intermediaris tradicionals: consum col·laboratiu, economia del compartir, economia entre iguals, economia de l’accés o economia sota demanda. A mesura que aquest nou fenomen disruptiu evoluciona, es produeixen fragmentacions o classificacions del concepte des d’aproximacions lineals en les quals únicament es consideren “economia col·laborativa en sentit més estricte” aquells models entre particulars (peer to peer) a posicions més polièdriques que insereixen dins aquesta terminologia les anomenades economies d’accés o economia sota demanda.

En un intent de simplificar i aglutinar aquestes realitats sota un mateix nom, la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), en el seu informe de 2016, defineix economia col·laborativa com:

“Un conjunto heterogéneo y rápidamente cambiante de modos de producción y consumo por el que los agentes comparten, de forma innovadora, activos, bienes o servicios infrautilizados, a cambio o no de un valor monetario, valiéndose para ello de plataformas sociales digitales y, en particular, de internet.”

La Comissió Europea, en la seva Comunicació sobre la matèria publicada el juny de 2016, estableix una conceptualització del fenomen i a l’hora especifica els agents que hi participen:

“A los efectos de la presente Comunicación, el término «economía colaborativa» se refiere a modelos de negocio en los que se facilitan actividades mediante plataformas colaborativas que crean un mercado abierto para el uso temporal de mercancías o servicios ofrecidos a menudo por particulares.”

“La economía colaborativa implica a tres categorías de agentes i) prestadores de servicios que comparten activos, recursos, tiempo y/o competencias —pueden ser particulares que ofrecen servicios de manera ocasional («pares») o prestadores de servicios que actúen a título profesional («prestadores de servicios profesionales»); ii) usuarios de dichos servicios; y iii) intermediarios que —a través de una plataforma en línea— conectan a los prestadores con los usuarios y facilitan las transacciones entre ellos («plataformas colaborativas»). Por lo general, las transacciones de la economía colaborativa no implican un cambio de propiedad y pueden realizarse con o sin ánimo de lucro”.

Els prestadors de serveis que comparteixen recursos, temps, béns, habilitats o coneixements, quan ho fan de manera ocasional i no professionalitzada, són coneguts com a peers o ciutadans agents productors a diferència dels prestadors de serveis que actuen a títol professional.

Les plataformes digitals, co-protagonistes d’aquest fenomen que utilitzen eines tecnològiques en qualitat de connectors entre oferta i demanda, presenten les característiques següents:

• • Naturalesa: comunitat d’usuaris o empresa tradicional, amb o sense ànim de lucre, combinació d‘oferta de particulars i professionals.

• • Model basat en la confiança: mecanismes per verificar la identitat, gestionar un pagament segur, de valoració i reputació dels seus usuaris.

• • Responsabilitat de les plataformes: distinció entre les que intervenen en la prestació del servei subjacent amb responsabilitats sectorials i les que tenen un mer rol d’intermediari.

Les diferents institucions de la Unió Europea han manifestat el seu suport al desenvolupament de l’economia col·laborativa no només per les seves implicacions econòmiques sinó també per allò que representa en l’esfera social i mediambiental. Destaquen, a banda de la Comissió Europea, el Comitè Econòmic i Social Europeu així com el Parlament Europeu (2017), que expressava:

“Destaca la necesidad de considerar la economía colaborativa no solo como un conjunto de modelos empresariales nuevos que ofrecen bienes y servicios, sino también como una nueva forma de integración entre la economía y la sociedad en cuyo ámbito los servicios ofrecidos se basan en relaciones muy diversas entre sí que integran las relaciones económicas en el entramado social y crean nuevos modelos comunitarios y de empresas”.

Així doncs, també cal incloure, sota el paraigües de l’economia col·laborativa i la revolució digital, aquelles iniciatives que, des d’un punt de vista multisectorial, creen nous models per a la provisió de béns i serveis destinats a cobrir les necessitats de la població, basats en comunitats que col·laboren pel benefici mutu i col·lectiu, sota principis de participació i govern conjunt que resulten en recursos i serveis de propietat col·lectiva i/o d’accés públic. Aquest model s’emmarca en l’economia cooperativa, social i solidària i promulga criteris emancipadors de governança, apoderament, equitat i impacte social positiu basats en una tecnologia lliure i transparent i el coneixement obert.

Després de fer aquesta revisió exhaustiva dels principals elements caracteritzadors de l’economia col·laborativa i tenint en compte el seu caràcter polièdric, es fa evident la necessitat de categoritzar el fenomen tal i com proposa, de forma molt encertada, el Comitè Europeu de les Regions (2016) amb la proposta de dues grans categories (economia col·laborativa en sentit estricte o sharing economy i economia de posada en comú o pooling economy) i quatre modalitats diferenciades, dues en cada categoria.

Economia col·laborativa en sentit estricte (sharing economy)
Economia d’accés (access economy)	Aquelles iniciatives el model de negoci de les quals implica la comercialització de l'accés a béns i serveis, no la seva propietat o tinença. Es tracta d'un lloguer temporal en comptes d'una venda definitiva.
Economia dels treballs ocasionals (gig economy)	Iniciatives basades en treballs esporàdics la transacció dels quals es fa a través del mercat digital.
Economia de posada en comú (pooling economy)
Economia entre iguals (collaborative economy)	Iniciatives que fomenten un enfocament entre iguals, impliquen els usuaris en el disseny del procés de producció o converteixen els clients en una comunitat.
Economia de posada en comú dels béns d'utilitat pública (commoning economy)	Aquelles iniciatives de propietat o gestió col·lectiva.

En aquest sentit, La definició de l’economia de posada en comú (pooling economy) és la que li encaixa a el Grup Procomuns i que comparteix, en gran mesura, l’Ajuntament de Barcelona. Els Procomuns van fer una aportació durant el procés de participació ciutadana en el qual van adjuntar un document que contenia els elements caracteritzadors de l’economia col·laborativa procomú i que es poden resumir en una producció col·laborativa, relacions P2P o entre iguals, recursos comuns i valor afegit sistèmic.

Es constata, doncs, l’amplitud de models de negoci i naturalesa de relacions que es poden establir dins el marc de l’anomenada economia col·laborativa. Per a facilitar la seva comprensió i el disseny de polítiques públiques en aquest àmbit, resulta més adequat reconèixer una sèrie d’elements o principis generals que descriuen el fenomen i que permeten caracteritzar-lo i alhora facilitar la identificació d’aquelles activitats enteses com a tal. Els següents elements definidors van ser reconeguts per la Comissió Interdepartamental en la seva reunió de 27 de juliol de 2016:

Entorn obert i interconnectat	La majoria d’activitats que es duen a terme en l’àmbit de l’economia col·laborativa no són noves; la novetat resideix en l’entorn on es produeixen: internet, un model obert i interconnectat, que permet que la xarxa de persones amb qui intercanviar béns i/o serveis assoleixi dimensions sense precedents.
Nous nivells de participació ciutadana	El consumidor passa de ser un actor passiu a realitzar les tasques pròpies d’un altre agent en el context de les transaccions tradicionals: el ciutadà apoderat comparteix contingut, idees, temps, béns, etc, dóna forma al contingut o idees d’altres, col·labora amb aportacions econòmiques passant a formar part d’un projecte, crea o proveeix continguts o béns dins d’una comunitat i té la propietat compartida d’aquest.
Intercanvi i col·laboració entre iguals	L’economia col·laborativa es construeix sobre la base de xarxes descentralitzades (tot i que també poden ser centralitzades o distribuïdes) i horitzontals d’individus que formen comunitats on els intercanvis de béns i serveis es produeixen entre iguals oposadament a l’estructura centralitzada i vertical de l’economia tradicional.
Accés enlloc de propietat	L’economia col·laborativa fomenta l’accés i l’ús temporal a determinats béns per sobre de la seva propietat, ja que els mercats que creen les plataformes digitals afavoreixen l’accessibilitat a béns que, d’altra manera, només serien accessibles a través de la seva adquisició.
Sistema basat en la confiança	Les transaccions que es donen en les plataformes digitals no es corresponen, en la majoria dels casos, amb serveis professionals. Aquest és el principal motiu pel qual el bon funcionament de les plataformes depèn de la confiança que dipositin els usuaris en la persona que els presta el bé o servei. Per a garantir la confiança, les plataformes confien en un sistema de reputació en què tots els seus participants (usuaris i proveïdors de serveis) reben puntuacions basades en la qualitat del seu servei.
Ús de recursos infrautilitzats	L’economia col·laborativa té el potencial d’utilitzar de manera més eficient els recursos disponibles, ja que permet explotar actius en forma de béns, habilitats, temps, recursos que, d’altra manera, romandrien ociosos o infrautilitzats. Ara bé, tot i que generalment és així, a les plataformes digitals també hi tenen presència béns que han sigut adquirits amb la finalitat de ser oferts per a aquest tipus d’activitats.
Serveis proveïts de forma ocasional o professional	Els proveïdors de serveis a les plataformes poden realitzar la seva activitat a la plataforma de forma esporàdica i ocasional, essent en aquest cas considerats peers o ciutadans agents productors o, de forma recurrent i amb la seva màxima capacitat professional, considerant-se en aquest cas un servei professional. En aquest sentit, els professionals aprofiten aquestes noves vies per a fer arribar els seus productes o serveis als consumidors, sense que aquesta activitat es pugui emmarcar dins del paraigües de l’economia col·laborativa.
Producció col·laborativa i recursos comuns	La producció col∙laborativa entesa com aquell procés participatiu, obert i inclusiu que fomenta la cocreació interactiva en un context de comunitat d’usuaris i usuàries fonamentada en relacions igualitàries, l'apoderament, la participació autònoma i/o descentralitzada que genera recursos comuns que es poden gaudir de forma oberta amb un impacte social positiu.

El Parlament Europea, en la seva Resolució de juny 2017, admet, tal i com feia la Comissió Europea en la seva Comunicació de juny de 2016, que l’economia col·laborativa, si es desenvolupa de forma responsable, ofereix oportunitats als ciutadans i consumidors així com a emprenedors i treballadors, alhora que pot implicar riscos i desafiaments. En aquest sentit, la Comissió Interdepartamental, en la seva reunió de 27 de juliol de 2016, va identificar un conjunt d’oportunitats i riscos del fenomen de l’economia col·laborativa en el seu sentit més ampli distingint 4 grans àmbits: polític, econòmic, social i ambiental

Eixos d’actuació

La vigència de la Comissió Interdepartamental van finalitzar amb l’aprovació de l'Informe de la Comissió Interdepartamental de l'Economia Col·laborativa: propostes per a un bon encaix de l’economia col·laborativa i de plataformes a Catalunya per part del Govern de la Generalitat a través de l’Acord de Govern de 5 de setembre de 2017. Aquest informe inclou, de forma detallada, les tasques realitzades pels diferents grups de treball dividides en 7 eixos de caràcter sectorial. En aquest sentit, es realitzen 24 propostes agrupades en aquests mateixos eixos que permetran, un cop implementades, el desenvolupament harmoniós de l’economia col·laborativa i de plataformes a Catalunya.

Eix 1. Caracterització general

Des d’un punt de vista generalista i inclusiu, la Comissió Interdepartamental entén que aquest nou fenomen, cada cop més estès i amb major pes sobre l’economia catalana, ha de desenvolupar-se de forma sostenible i amb les garanties necessàries. La mateixa Comissió Europea (Una Agenda Europea para la Economía Colaborativa, 2016) reconeix els avantatges que representa sobre el conjunt de la societat aquest nou fenomen.

En aquest sentit integrador, és voluntat de la Comissió Interdepartamental posar en valor i desenvolupar l’economia col·laborativa i de plataformes no només per a posicionar Catalunya com a referent a nivell europeu sinó també per aprofitar les diferents iniciatives d’economia col·laborativa, independentment de la seva denominació o categorització, i les sinèrgies creades entre elles per a potenciar un teixit econòmic modern amb capacitat d’adaptació a les innovacions tecnològiques i organitzatives.

Per dur a terme aquesta tasca, és fonamental estudiar i ser conscients de la base o punt de partida. En aquest sentit, s’ha dut a terme una revisió de la normativa vigent, especialment en els àmbits sectorials de turisme i habitatge, transport i mobilitat i en els àmbits transversals de fiscal i laboral, per observar si aquesta contempla la realitat d’aquests nous models col·laboratius i digitals. En la majoria de casos, es conclou que bona part de la normativa actualment vigent no preveu aquestes noves formes de prestacions de serveis o oferiment de béns ni tampoc està preparada pels canvis disruptius associats a aquests nous fenòmens. Aquest no és un fet puntual, sinó que afecta pràcticament tots els àmbits en els quals l’economia col·laborativa i de plataformes està present, pel que es considera prioritari dur a terme una revisió normativa i, si escau, modificació, per permetre la inclusió d’aquests nous models dins del nostre sistema econòmic i social. De fet, una de les recomanacions de la Resolució del Parlament Europeu reconeix aquesta situació d’inseguretat jurídica i convida els estats membres a tractar aquest aspecte específicament.

Entenent aquesta proliferació de sistemes productius i organitzatius dins el teixit empresarial i social com quelcom positiu, també cal tenir en compte el principi de competència lleial en el mercat. En altres paraules, cal regular els àmbits sectorials de l’economia respectant els principis de bona regulació (necessitat, proporcionalitat, no discriminació, eficiència, seguretat jurídica, etc), de manera que tots els operadors econòmics juguin sobre el mateix terreny de joc i amb unes regles proporcionades.

Alhora, cal també tenir en compte les particularitats que presenten aquests nous models, com ara la presència d’aquell particular, usualment consumidor, que també ofereix ocasionalment béns i/o presta serveis a través de plataformes digitals. Els professionals han de disposar d’una regulació homogènia independentment dels canals d’oferta que utilitzin, però s’ha de crear un espai per què els particulars puguin dur a terme aquestes activitats de forma ocasional sense haver de complir els mateixos requisits que els professionals. Malgrat això, no sempre és fàcil distingir quan un prestador de serveis o béns és un professional o un ciutadà agent productor. Per tractar aquesta problemàtica, la Comissió Europea proposa, a la seva Comunicació Una Agenda para la Economía Colaborativa, una sèrie de requisits que, malgrat no ser determinants, sí que ofereixen una orientació als reguladors per tractar aquesta diferència, que s’ha de concretar, inevitablement, cas per cas: la freqüència dels serveis, l’ànim de lucre i el volum de negoci.

En aquest sentit, cal fer menció a l’anàlisi comparativa internacional realitzada per tal d’identificar i analitzar les millors pràctiques dutes a terme en diferents països (especialment europeus) i la seva adaptabilitat a les característiques socioeconòmiques catalanes. Aquest exercici és bàsic per entendre aquest fenomen i com diferents administracions públiques l’estan gestionant. A banda de l’estudi sectorial d’iniciatives concretes, (com pot ser en l’àmbit d’acords público-privats, iniciatives de mobilitat sostenible, etc) s’ha prestat especial atenció a aquelles mesures en l’àmbit de l’establiment de llindars d’exempció, precisament per distingir la figura del ciutadà agent productor del comerciant o professional.

Ara bé, no es tracta només de la distinció entre el ciutadà agent productor del professional. En general, tot el fenomen de l’economia col·laborativa, degut a la seva proliferació accelerada acompanyada del canvi disruptiu del model econòmic i social, crea una confusió i duu sovint a una malinterpretació del fenomen. Fets tan mediàtics com les vagues de taxis com a reacció a l’aparició d’aplicacions com Uber o Cabify o la proliferació d’Habitatges d’Ús Turístic a la ciutat de Barcelona llogats a través de plataformes com Airbnb, desdibuixen el concepte d’economia col·laborativa i creen una opinió esbiaixada d’aquest nou fenomen i de les seves repercussions econòmiques, socials i mediambientals. Aquest és un dels principals motius pel qual la Generalitat de Catalunya ha entomat aquest repte: establir un marc estable per al desenvolupament de l’economia col·laborativa i, no menys important, fer difusió, des d’un punt de vista objectiu, de les diferents iniciatives, reptes i oportunitats que aquest nou fenomen representa.

Eix 1. Propostes generals
Proposta 1.1 Reconeixement de la figura del ciutadà agent productor
* Manifestar el reconeixement explícit i tenir en compte la figura del ciutadà agent productor així com dels diferents models cooperatius i col·laboratius associats a la nova realitat del fenomen de l’economia col·laborativa en els diferents àmbits d’actuació i polítiques públiques de la Generalitat de Catalunya (contractació pública, línies d’ajuts). * En l’àmbit de l’economia cooperativa, social i solidària, divulgar els criteris emancipadors de governança, apoderament, equitat i impacte social positiu de les plataformes basades en una tecnologia lliure i transparent amb coneixement obert.	Naturalesa: promoció i divulgació Unitat impulsora: Departaments de la Generalitat de Catalunya amb la col·laboració del Departament d’Empresa i Coneixement i el Departament de la Vicepresidència, d’Economia i Hisenda.
Proposta 1.2 Revisió normativa
Tot i que la Comissió Interdepartamental ha centrat el seu treball en els àmbits sectorials de turisme i habitatge, transport i mobilitat i en els transversals de fiscal i laboral, reconeix l’impacte d’aquests nous models en altres sectors i activitats. Per tant, proposa dur a terme una revisió de la normativa sectorial i transversal catalana (entre elles, la llei de cooperatives) amb l’objectiu d’incloure aquesta nova visió fent ús de les següents premisses: * Diferenciar sota quines condicions un servei no és empresarial, pel fet de ser ocasional o de mera comunitat i, en la mesura del possible, establir un llindar que permeti aquesta diferenciació. * Establir les obligacions de les plataformes connectores d’oferta i demanda com a intermediàries de la transacció. * Revisar els requisits normatius establerts aplicant els principis de necessitat i proporcionalitat. * Potenciar els models basats en comunitats que col·laboren pel benefici mutu i col·lectiu, sota principis de participació i govern conjunt dels processos que resulten en recursos i serveis de propietat col·lectiva i/o accés públic.	Naturalesa: promoció i jurídica (modificació normativa si escau) Unitat impulsora: Departaments de la Generalitat de Catalunya amb la col·laboració del Departament d’Empresa i Coneixement i el Departament de la Vicepresidència, d’Economia i Hisenda.
Proposta 1.3 Publicitat i campanyes divulgatives
* Aquest informe es farà públic en els webs dels departaments participants en la Comissió Interdepartamental. * Addicionalment, s’elaboraran tríptics, guies i altres materials que es puguin difondre via xarxes socials i institucionals per generar una major sensibilització de la societat envers aquesta nova realitat i fer conèixer les propostes i actuacions del Govern.	Naturalesa: promoció i divulgació Unitat impulsora: departaments participants en la Comissió Interdepartamental i, especialment, el Departament d’Empresa i Coneixement i el Departament de la Vicepresidència, d’Economia i Hisenda.

Eix 2. Turisme i habitatge

Els allotjaments turístics és un dels principals àmbits en el qual les activitats d’economia col·laborativa tenen una incidència més rellevant, tant des del punt de vista econòmic com des de l’òptica social i el seu impacte sobre els nuclis urbans de les grans ciutats. En aquest sentit, són moltes les institucions públiques que argumenten la necessitat de regular aquesta nova realitat i són moltes també les ciutats, regions i països d’arreu del món que estan seguint aquests consells i establint un marc normatiu a l’allotjament turístic d’habitatges mitjançant les plataformes digitals.

En aquest sentit, el Parlament de Catalunya ha estat una d’aquestes institucions que ha manifestat la seva preocupació i interès en relació amb el turisme col·laboratiu, fet pel qual la regulació d’aquest sector és una de les recomanacions específiques que realitza al Govern de la Generalitat.

En el marc del sector turístic a Catalunya, i especialment a la ciutat de Barcelona, el Parlament també s’ha manifestat en diverses ocasions com, per exemple, la Moció 148/X del Parlament de Catalunya, sobre el model de turisme que la lletra c) estableix la necessitat d’aplicar mesures per a evitar que la presència massiva de turistes encareixi el cost de la vida a nombroses zones de la ciutat de Barcelona i de la resta de municipis turístics, per tal d’impedir l’expulsió dels veïns i el canvi de la fisonomia dels barris. En aquest sentit, la Moció 145/X, sobre el model turístic, i concretament el seu punt b.4, tracta sobre l’habilitació als ajuntaments per a l’ordenació del parc d’habitatges d’ús turístic del municipi, en funció de la càrrega turística existent i de les característiques urbanístiques del conjunt del municipi i, si és el cas, dels seus barris i districtes.

Així, es constata una problemàtica entre el turisme massiu en determinats territoris i la proliferació de noves plataformes digitals que faciliten la pernoctació dels visitants a habitatges per a ús residencial. Ara bé, aquesta situació no pot comportar una prohibició immediata de les noves tecnologies que permeten aquest nou model turístic. Els considerants 64 i 65 de la Resolució del Parlament Europeu sobre Una Agenda para la Economia Colaborativa es manifesten a favor de trobar una solució òptima a aquest conflicte sense recórrer a la prohibició, doncs considera l’expansió del fenomen de les llars compartides com a positiu, especialment per aquelles zones menys beneficiades pel turisme.

Per tal de regular l’oferta turística en el seu conjunt, cal també tenir en compte una sèrie de factors determinants, com la concepció de l’activitat d’allotjament turístic com un factor de creixement econòmic, la salvaguarda de la qualitat i del valor afegit de la destinació “Catalunya”, l’establiment d’una planificació de l’oferta turística al lloc de destinació o factors a nivell territorial, com ara la incidència sobre la convivència i la cohesió social, l’impacte sobre el medi ambient, etc.

L’actual normativa vigent en matèria turística no preveu la figura de les llars compartides entesa com una nova modalitat d’allotjament turístic no professional consistent en compartir l’habitatge principal (domicili habitual i permanent), per períodes de curta durada i sense un màxim de dies/any. Malgrat no és la única novetat que ha incorporat la irrupció de les plataformes digitals dins el sector turístic, l’activitat de les llars compartides és el fenomen que comparteix més característiques amb la definició d’economia col·laborativa en sentit estricte. Així, cal aprofitar l’oportunitat que dóna el Projecte de Decret de Reglament de Turisme per incloure aquesta modalitat d’allotjament com a categoria desvinculada i separada de la tipologia d’Habitatge d’Ús Turístic (HUT), doncs es tracta d’una oferta turística no professional en la qual el titular de l’habitatge conviu amb l’hoste durant la seva estada.

En aquest sentit, el Grup de treball de turisme i habitatge ha analitzat com es regula el lloguer d’habitatges per curtes estades (o les figures assimilables a aquestes categories) en determinades ciutats i territoris europeus, ha dut a terme l’anàlisi del marc normatiu, ha estudiat la importància de l’administració local i, tot entenent la regulació del sector turístic com un marc polièdric que configura l’assoliment d’un model de gestió eficient, ha conclòs:

1. Els múltiples agents públics i privats que concorren en l’oferta turística no professional (llar compartida o homesharing) han portat a un debat plural i alhora polaritzat que s’ha posat de relleu tant en les taules sectorials com en els portals de participació pública oberts. Cal dissenyar la normativa integrant les llars compartides en l’oferta turística simplificant el mínim possible les obligacions, però no renunciant a un model de governança i gestió pública per assolir els reptes del model turístic.

2. Emmarcat amb l’objectiu de revisió de la normativa, es definirà el concepte homesharing -llar compartida- com a desvinculat i concepte separat de la tipologia d’Habitatge d’Ús Turístic, que suposarà crear un títol específic per aquesta nova modalitat i establint les mínimes condicions d’accés i exercici de l’activitat: presentació d’una declaració responsable, inscripció al Registre de Turisme i un llindar màxim de places.

3. Respecte a la diferenciació entre activitat professional i activitat privada/ocasional en termes d’equilibri i modulació per diferenciar amb el sector tradicional/empresarial, les posicions no són pacífiques. Les diferents postures abasten des de l’establiment de llindars mixtes, mitjançant ingressos i limitacions temporals, per tal de diferenciar el professional de l’esporàdic, la consideració que l’activitat que es desenvolupa no té caràcter professional i, per tant, el seu titular tampoc, fins a la posició de regular l’activitat amb els mínims requisits i restriccions.

4. Pel que fa al Registre de Turisme de Catalunya tenint en compte les diferents interpretacions que han sorgit quant a barrera d’entrada per a la prestació del servei, s’ha acordat clarificar el seu paper de caràcter no habilitant i millorar el funcionament dels instruments tècnics, tot entenent el Registre de Turisme de Calalunya com un model d’informació oberta - cens administratiu de l’activitat turística- amb l’objectiu i l’oportunitat de compartir i utilitzar les dades al servei de la ciutadania i de les administracions.

5. Una regulació eficaç per aquesta activitat implica introduir necessàriament el caràcter territorial, la localització de les llars, pensar en la diversitat de factors que concorren, garantir una visió integrada i contextualitzada de destinació (urbana, de muntanya, rural, de costa), econòmic-socials (demogràfics, urbanístics, d’habitatge); per tant, la proposta ha de contemplar una major interacció entre administracions. Per aquest motiu, es fa necessari establir un marc de mínims aplicable al conjunt de Catalunya i alhora preveure que els municipis puguin, mitjançant ordenances, adaptar l’activitat a la seva realitat territorial. La visió polièdrica per a l’encaix de les llars compartides obliga a tenir en compte no tant sols el turisme, sinó també l’habitatge i l’ordenació urbanística.

6. Per últim, la sinergia entre normes jurídiques i la gestió col·laborativa per a un interès comú que prengui com a referència la integració i coresponsabilitat dels múltiples agents públics i privats implicats (administracions, plataformes, participants i afectats per l’activitat) permetrà una millora en l’eficiència, un major benestar de les parts participants i una viabilitat en el temps i l’espai.

Eix 2. Turisme i habitatge
Proposta 2.1 Definició Llar Compartida
Definir, via normativa, la modalitat de Llar Compartida com a oferta turística no professional consistent en compartir l’habitatge principal (domicili habitual i permanent) per períodes de curta durada i sense un màxim de dies/any.	Naturalesa: jurídica (modificació normativa). Unitat impulsora: Direcció General de Turisme.
Proposta 2.2 Regulació de la Llar Compartida
Crear un títol específic per aquesta nova modalitat diferent d’aquell corresponent als Habitatges d’Ús Turístic (HUT), aprofitant la normativa actualment en tramitació. Els requisits són l’empadronament en l’habitatge on es realitza l’activitat, la cèdula d’habitabilitat vigent i l’oferta d’un nombre màxim de places. En virtut de la Llei 16/2015, els titulars d’una llar compartida han de presentar una declaració responsable que s’ha d’adreçar a l’administració municipal competent. Les llars compartides seran inscrites com a tals en el Registre de Turisme de Catalunya a efectes informatius i estadístics.	Naturalesa: jurídica (modificació normativa) Unitat impulsora: Direcció General de Turisme.
Proposta 2.3 Intervenció municipal de les llars compartides
Establir un marc de mínims aplicable al conjunt de Catalunya i alhora preveure que els municipis puguin adaptar, en les seves disposicions, l’activitat de llar compartida a la seva realitat territorial.	Naturalesa: jurídica (modificació normativa) Unitat impulsora: Direcció General de Turisme
Proposta 2.4 Registre de Turisme de Catalunya
Revisar la normativa i clarificar el paper del Registre de Turisme de Catalunya. Millorar el funcionament dels instruments tècnics per tal que el Registre de Turisme de Calalunya funcioni com un model d’informació oberta amb l’objectiu i l’oportunitat de compartir i utilitzar les dades al servei de la ciutadania i de les administracions. Revisar la normativa en el sentit que el número que ha de constar a l’oferta de llar compartida sigui el numero fruit de la presentació i comunicació simultània de la declaració responsable adreçada a l’administració local.	Naturalesa: jurídica (modificació normativa) i tècnica Unitat impulsora: Direcció General de Turisme

Eix 3. Transports i mobilitat

L’objectiu fixat per la Comissió Interdepartamental en l’àmbit del transport i la mobilitat és el de detectar les àrees de confluència entre les activitats de l’economia col·laborativa (ciutadà agent productor) i les activitats empresarials regulades en la normativa sectorial vigent, amb la finalitat de proposar modificacions legislatives que donin cabuda a aquesta nova realitat en línia amb les recomanacions de la Unió Europea.

El Grup de Treball de Transport i Mobilitat ha centrat la seva atenció especialment en les activitats de transport i mobilitat de persones, tot i que el transport de mercaderies i el lloguer de vehicles sense conductor també són activitats en les quals les noves formes d’economia compartida o col·laborativa poden incidir.

Un dels elements que més valor ha afegit als debats ha estat la recollida d’informació i anàlisi sobre les experiències de serveis de mobilitat urbana a diferents ciutats i de les modalitats de cotxe compartit i de trajecte compartit així com la proliferació de plataformes que tenen com a objectiu acostar les noves formes de mobilitat a les persones que desitgen un major ventall de possibilitats de desplaçament. En qualsevol cas, totes aquestes noves propostes tenen en comú el recurs a les innovacions tecnològiques i a les plataformes de comunicació telemàtica, en tant que satisfan la potencialitat de posar en relació una multiplicitat d’usuaris amb una multiplicitat d’oferents de serveis. No sempre això és indissociable del concepte d’economia col·laborativa, però sí podem parlar d’una tendència a generar nous models o solucions en l’àmbit estrictament professional amb la finalitat de donar solucions a mida a les necessitats personals de desplaçament.

Com a conclusions:

1. El grup de treball ha fet palesa la necessitat de reconduir les propostes derivades de la seva activitat a un triple ordre de consideracions:

• En primer lloc, determinar l’àmbit material específic de desplegament de les activitats d’economia col·laborativa que, en el cas del transport i la mobilitat, deixen de banda les activitats de transport de persones per compte aliè amb caràcter professional, subjectes a la ordenació sectorial corresponent.

• En segon lloc, observar el comportament de determinats mercats del transport i la mobilitat amb la finalitat de dotar-los de més transparència, eficiència i vocació de satisfer les demandes socials. Fins i tot propugnar la necessària obertura de mercats quan el comportament dels sectors regulats és ineficient i genera situacions de dependència i costos associats a les persones usuàries.

• Finalment, analitzar el paper de les plataformes tecnològiques en la configuració de nous models de mobilitat, amb independència de la seva ubicació operativa.

És evident que el transport i la mobilitat experimentaran en les pròximes dècades profundes transformacions derivades de la concurrència de diferents fenòmens: la digitalització de les activitats, la descarbonització o canvi del model energètic tradicional i l’automatització, amb la implantació progressiva del vehicle autònom.

L’àmbit de la tasca encomanda fa referència estrictament a les activitats del transport i la mobilitat, on el fenomen que es pot agrupar com d’economia compartida o col·laborativa, és susceptible de generar un impacte en termes de penetració de nous operadores en el mercat.

L’activitat de les plataformes tecnològiques ha d’estendre els seus efectes beneficiosos a l’àmbit del servei públic, en tant que aquest ocupa un lloc primordial en el conjunt de la mobilitat.

La irrupció de les plataformes tecnològiques és un fenomen que no cap identificar mimèticament amb el de l’economia col·laborativa, ja que incideix també en un nou comportament dels actors tradicionals del mercat, que incorporen progressivament mecanismes d’aproximació de l’oferta i la demanda i de captació de desplaçaments mitjançant fórmules completament desconegudes només fa uns pocs anys.

2. El servei de transport de persones es desenvolupa, d’acord amb la normativa vigent, en condicions de professionalitat, en les quals de forma predominant es concentren els desplaçaments de persones que no es realitzen amb mitjans propis. La irrupció de nous operadors que pretenen emparar-se en el concepte d’economia col·laborativa no sempre ha estat acceptat ni reconeguda com una nova fórmula a incorporar a les existents sinó com una manifestació d’intrusisme en un entorn que està dotat d’una regulació estricta, tant des del punt de vista d’accés a les operacions i al mercat, com des de l’òptica de les exigències tècniques, fiscals, laborals i de seguretat que han de complir els operadors tradicionals.

Les modalitats de transport de persones per compte aliè formen part de les activitats de transport professional, subjectes a normes diferenciades en funció del tipus de vehicle, normes que, amb caràcter general, preveuen un títol administratiu habilitant: concessió o llicència/autorització. En aquest sentit no poden incloure’s en el concepte d’economia col·laborativa activitats de prestació de serveis amb habitualitat i remuneració que no suposin l’existència prèvia d’un servei no dissenyat específicament per a l’ús de tercers. Aquests activitats s’insereixen en el marc de l’economia tradicional o professional, com a integrants del sistema de transport públic, subjecte per raons d’ordenació territorial i urbana, seguretat viària, etc.

3. Per tant, l’espai de l’economia col·laborativa en el transport i la mobilitat es pot projectar sobre tres àmbits principals:

• La compartició d’un vehicle, com a ús compartit d’un bé ociós (carsharing).

• La compartició de trajecte o desplaçament, el desplaçament compartit en el transport de persones (ridesharing, carpooling).

• La compartició de desplaçament en el transport de béns o productes/mercaderies.

En conseqüència, l’espai natural de l’economia col·laborativa, entesa com a la compartició entre particulars d'un bé, troba el seu principal exponent en les modalitats de cotxe compartit (carsharing), on l’objecte és gaudir d’un bé infrautilitzat, però també en la compartició de trajectes predeterminats.

4. La compartició peer to peer de trajectes o desplaçaments (ridesharing, carpooling) es limita a activitats on de forma clara el servei es planifica prèviament per una finalitat pròpia i s’habiliten places excedents amb una contraprestació que no pot superar el cost del desplaçament. Aquestes modalitats, tot i que no pas de forma exclusiva, es plantegen de manera més idònia en desplaçaments interurbans amb vehicle propi de mitja o llarga distància.

5. La millora de les condicions de mobilitat de les persones en temps, qualitat i preu, que és un dels efectes previsibles de l’economia col·laborativa, es pot assolir també com a conseqüència de canvis estructurals en les fórmules de prestació professional dels serveis. En aquest sentit, i referint-nos específicament al transport en vehicles de menys de nou places, la valoració i les propostes de millora de la regulació dels serveis de taxi i lloguer de vehicles amb conductor és una de les línies de treball a incorporar en el futur.

6. Les plataformes tecnològiques actuen com a espais de trobada entre l’oferta i la demanda, tant pel que fa a les activitats estrictament en el marc de l’economia compartida o col·laborativa com pel que fa a les activitats dutes a terme per empreses i professionals. En aquest sentit, les plataformes contribueixen a optimitzar els recursos del sistema global de la mobilitat. És necessari potenciar i implantar experiències com la que desenvolupa a Hèlsinki, per exemple, l’aplicació whim, en el marc de les propostes del sistema MaaS (Mobility as a service), o en el cas de Catalunya el projecte Som Mobilitat en l’àmbit de la compartició de vehicles: propostes il·lustratives del canvi de model al que estem assistint en el món de la mobilitat, evolucionant fins i tot des del concepte tradicional d’intermodalitat al de viatge integrat i a demanda, amb un tractament personalitzat i a mesura de cada viatge.

7. L’evolució futura de les tendències de la mobilitat gravitarà més en el desenvolupament del concepte de mobilitat intel·ligent que no pas en la introducció de fórmules de substitució del sector professional per la irrupció generalitzada dels particulars com a prestadors de serveis en la seva condició de ciutadans agents productors. El que serà determinant serà la tendència creixent a combinar solucions pròpies de l’esfera tradicional del sistema de transports amb les noves formes de mobilitat compartida, de forma que esdevinguin fins i tot complementàries.

8. En el cas de les activitats de lloguer de vehicles sense conductor i del transport de mercaderies, activitats per les quals en l’àmbit professional s’exigeix el compliment de determinats requeriments, cal vetllar perquè tots els operadors els compleixin en peu d’igualtat i que sigui quina sigui la forma de desenvolupar l’activitat (professional o col·laborativa) es desenvolupi en base a les mateixes condicions, o si més no equivalents a les que en els diferents àmbits assenyalats reclamen les normes sectorials , especialment en tot allò relacionat amb la seguretat , tant en el concepte de seguretat de la circulació com de seguretat pública.

Eix 3. Transport i mobilitat
Proposta 3.1 Definició de l’economia col·laborativa en l’àmbit de transport i mobilitat
A partir de la definició consensuada d’economia col·laborativa en l’àmbit del transport i la mobilitat: * La compartició d’un vehicle, com a ús compartit d’un bé ociós (carsharing). * La compartició de trajecte o desplaçament, (ridesharing, carpooling). * La compartició de desplaçament en el transport de béns o productes/mercaderies. Es proposa: 1) Incloure els nous models de mobilitat col·laborativa en el marc de Llei 9/2003 de la Mobilitat. 2) Regular el transport particular en l’avantp. de la llei de transport terrestre de manera que estableixi unes condicions objectives favorables per al desenvolupament de la mobilitat compartida.	Naturalesa: jurídica (modificació normativa) Unitat impulsora: Direcció General de Transports i Mobilitat
Proposta 3.2 Transport en vehicles lleugers
* Analitzar, i si escau revisar, la normativa de transports en vehicles lleugers amb la finalitat d’incorporar les millores que propicien les plataformes tecnològiques al servei públic de transport en vehicles lleugers. * Promoure una àmplia consideració del futur d’aquestes activitats identificant les mesures reguladores vigents així com la seva necessitat i proporcionalitat. * Incloure mecanismes de taxi compartit, un sistema tarifari més senzill i transparent i fer extensiu l’ús de les aplicacions tecnològiques basades en la geolocalització. * Traslladar a l’Institut Metropolità del Taxi i a l’Àrea Metropolitana de Barcelona aquestes premisses per tal que les faci efectives en el Reglament Metropolità del Taxi.	Naturalesa: jurídica (modificació normativa) i divulgativa Unitat impulsora: Direcció General de Transports i Mobilitat
Proposta 3.3 Polítiques actives de foment
Impulsar, mitjançant polítiques actives de foment, els nous models de mobilitat compartida en el marc de les estratègies de creixement del transport col·lectiu i racionalització dels moviments de vehicles en les àrees urbanes i metropolitanes. En concret, es proposa: * Iniciar proves pilot de mobilitat compartida en àrees geogràfiques o funcionals determinades atenent, específicament, els objectius i desplegament dels instruments de planificació industrial i de transports, en polígons industrials o zones d’activitat econòmica, previ l’estudi i proposta corresponent. Aquestes proves pilot estan alineades amb allò establert en el marc del Pacte Nacional per a la Indústria i el Pla de Transports de Viatgers de Catalunya 2020. * Incloure les fórmules de mobilitat compartida en el catàleg de serveis de transport integrats en el futur en la T-Mobilitat. * Impulsar línies d’ajuts per modernitzar i digitalitzar el sector del taxi i del transport de viatgers per carretera.	Naturalesa: promoció i divulgació Unitat impulsora: Direcció General de Transports i Mobilitat

Eix 4. Fiscalitat

L’objecte d’estudi ha estat l’aplicació i l’adequació de la normativa en matèria tributària a aquells ciutadans que, com a particulars, ofereixen, de manera ocasional béns mobles o immobles amb contraprestació econòmica a través de plataformes digitals. S’ha analitzat especialment, tal i com determina l’Acord de Govern de 5 d’abril de 2016 i amb motiu de la seva transcendència actual, els ingressos obtinguts de plataformes digitals que operen en els sectors dels allotjaments turístics i del transport i la mobilitat (lloguer ocasional de l’habitatge principal i/o secundari, el lloguer ocasional del vehicle propi i de la plaça d’aparcament).

En aquest sentit, les conclusions i propostes d’aquest eix donen compliment a una de les recomanacions generals i sectorials del Parlament de Catalunya que, en el seu informe de Conclusions de la Comissió d’Estudi de les Polítiques Públiques en Matèria d’Economia Col·laborativa, estableix la necessitat d’impulsar la revisió de les normatives sectorials en les següents matèries: llicències d’activitat, tributària, sociolaboral, qualitat i seguretat.”

D’altra banda, cal mencionar que l’estudi de la fiscalitat aplicada a les plataformes en relació amb l’Impost de Societats (ISOC) no ha estat la finalitat de la Comissió Interdepartamental d’Economia Col·laborativa, doncs la premissa és centrar-se en els ciutadans agents productors, “persones físiques” a les quals l’impost de societats no els és d’aplicació. Tanmateix, tot i que no s’ha abordat de forma específica la fiscalitat de les plataformes digitals, si que es reconeix la problemàtica de l'erosió de bases fiscals i el trasllat a països amb baixa tributació, fet que està sota l’estudi de la Unió Europea així com altres institucions internacionals. Aquesta òptica, centrada en la figura del ciutadà agent productor, va en línia amb les recomanacions de la Comunicació de la Comissió Europea, de juny de 2016 “Una Agenda Europea para la economía colaborativa” que estableixen:

“Los particulares que ofrezcan servicios entre pares de manera ocasional a través de plataformas colaborativas no deben ser tratados automáticamente como prestadores de servicios profesionales. Establecer umbrales (posiblemente por sector) con arreglo a los cuales una actividad se consideraría una actividad no profesional entre pares puede ser una manera adecuada de avanzar.”

“Se invita a los Estados miembros a evaluar su normativa fiscal para crear condiciones de competencia equitativas para las empresas que prestan los mismos servicios.”

“Los Estados miembros deben proseguir también sus esfuerzos de simplificación, aumentando la transparencia y publicando orientaciones en línea sobre la aplicación de la normativa fiscal a los modelos de empresa colaborativa.”

En el context de l’economia col·laborativa i de plataformes, la problemàtica fiscal a la que s’enfronta l’Administració és organitzar, de la forma més eficient possible, la tributació d’una multiplicitat de rendes ocasionals i de dimensió unitària molt més reduïda que les obtingudes en els àmbits professionals o empresarials del mateix sector.

D’altra banda, és probable que els particulars que obtenen ingressos esporàdics, accessoris o de subsistència a través de plataformes, desconeguin quins impostos graven aquestes rendes esporàdiques o, fins i tot, considerin que no estan subjectes a gravamen. En altres casos, especialment en el cas de l’IVA, poden desistir d’aplicar-lo ja que el sistema de recaptació és complex i està dissenyat per a les empreses mercantils i no per als particulars.

Cal actuar, doncs, amb els objectius següents:

• • Establir una fiscalitat proporcionada per a un gran nombre de perceptors de rendes de l’economia col·laborativa i digital, de manera que aquesta activitat pugui desenvolupar-se en un marc fiscal apropiat.

• • No distorsionar la competència amb els sectors professionals de l’economia tradicional.

Com a bones pràctiques a Europa, destaquen les iniciatives que estan prenent països com França, Bèlgica i Regne Unit. Aquestes propostes (algunes d’elles ja han començat a implementar-se) van alineades amb les recomanacions que realitza la Comissió Europea i el Parlament Europeu en la seva agenda sobre l’economia col·laborativa.

Vistes les recomanacions del Parlament de Catalunya i de les institucions europees i analitzada la normativa fiscal actual que haurien de complir els particulars que duen a terme ocasionalment activitats de caire econòmic a través de plataformes digitals i estudiat l’exemple d’altres països de la Unió Europea, la Comissió Interdepartamental ha cregut oportú:

1. D’una banda, elaborar una guia pràctica que permeti a aquest particular (ciutadà agent productor) conèixer les obligacions tributàries de la normativa fiscal vigent (IRPF i IVA). Cal assenyalar que, en les plataformes de despeses compartides (del tipus BlaBlaCar), no existeix ànim de lucre ni una transacció lucrativa i, per tant, no és d’aplicació l’IVA ni l’IRPF ja que no es produeix cap generació de renda.

2. D’altra banda, realitzar una sèrie de recomanacions al responsable de política fiscal, per tal d’adaptar la normativa fiscal a les característiques dels particulars que ocasionalment ofereixen, cedeixen o intercanvien béns a partir d’una plataforma digital.

Finalment, des del punt de vista de la reducció de càrregues administratives i de la reducció de l’evasió fiscal, es conclou que la col·laboració de l’administració tributària amb les plataformes digitals és una oportunitat essencial, pel que es proposa:

Establir acords amb les plataformes per a la transmissió als seus actors de la informació fiscal que generin.

• • Establir acords amb les plataformes per a la transmissió a Hisenda d’informació de les transaccions subjectes.

• • Establir acords amb les plataformes per a què puguin practicar retencions en origen.

En aquest àmbit de col·laboració amb les plataformes, cal destacar la creació de la figura de l’assistent en la recaptació de l’Impost sobre les Estades en Establiments Turístics (IEET) mitjançant la Llei 5/2017, del 28 de març, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic. Amb un Reglament i un posterior acord de col·laboració o adhesió amb les plataformes d’allotjament turístic, es desenvoluparà la figura d’assistent en la recaptació de l’IEET, que constitueix la primera proposta de col·laboració entre l’Administració i les plataformes digitals (d’allotjament turístic, en aquest cas) per a organitzar un sistema de recaptació beneficiós per a totes les parts.

Eix 4. Fiscalitat
Proposta 4.1 Guia pràctica per als ciutadans
Elaborar una Guia Pràctica que contingui la informació necessària per tal que el ciutadà que obté ingressos mitjançant una plataforma de béns conegui les obligacions fiscals en funció de la normativa vigent. En aquest sentit: (1) Tributar aquestes rendes segons el concepte corresponent d’IRPF: * Si aquests ingressos s’obtenen a partir d’immobles de la seva propietat à rendiment del capital immobiliari. * Si aquests ingressos s’obtenen de béns mobles o immobles arrendats (“relloguers”) à rendiment del capital mobiliari. (2) Aplicar IVA segons la naturalesa del bé posat a disposició: * Lloguer d’habitatge à l’article 20 apartat 1.23º lletra e’ de la Llei de l’IVA permet una exempció d’IVA en el lloguer d’habitatge quan el cuitadà no ofereix serveis assimilables als serveis hotelers. * Lloguer de cotxes/lloguer de places d’aparcament à no està prevista cap exempció en la Llei de l’IVA.	Naturalesa: promoció i divulgació Unitat impulsora: Direcció General de Tributs i Joc
Proposta 4.2 Recomanacions als responsables de política fiscal
Traslladar als responsables de política fiscal les següents recomanacions en línia amb les principals iniciatives europees (Regne Unit, Bèlgica, Itàlia, França): En relació amb l’IVA: * Es recomana estudiar la possibilitat d’establir règims similars al del lloguer d’habitatges (que distingeix entre lloguers amb o sense prestació de serveis propis de l’hoteleria) aplicables a les obligacions tributàries en l’IVA relatives a activitats no professionals de lloguer d’altres béns (com el lloguer ocasional de cotxes i places d’aparcament entre particulars), de manera que es minimitzin els costos de gestió tant pel particular com per l’administració tributària.	Naturalesa: recomanació Unitat impulsora: Direcció General de Tributs i Joc
En relació amb l’IRPF: * En relació amb el homesharing (activitat no professional) establir una reducció a tant alçat (un x%) de la base en concepte de despeses de difícil justificació per a la determinació del rendiment net del capital immobiliari (similar a la reducció del 5% en concepte de despeses que s’aplica en la determinació simplificada de la base imposable pels rendiments d’activitats econòmiques o la reducció en els rendiments del treball, de quantia fixa segons tram de l’import dels ingressos per aquest concepte). * Es proposa estudiar la idoneïtat d’estendre aquest benefici a d’altres activitats de l’economia col·laborativa (no professional). * Addicionalment, es podria establir una exempció per a aquells casos d’economia de subsistència, és a dir, per a les persones físiques la resta dels ingressos totals de les quals no superin un import anual màxim (p.e. 12.000 euros) i una bonificació del 50% d’entre el primer tram i un segon tram d’ingressos (seguint l’exemple anterior, de 12.000 i a 24.000 euros). Altres recomanacions: * Establir incentius fiscals que permetin la creació i el desenvolupament d’empreses col·laboratives amb finalitats socials. * Proposar una nova definició del concepte normatiu ”establiment en un país” de manera que l’existència d’una web o aplicació operativa en el país permeti considerar-la una empresa establerta a efectes fiscals.
Proposta 4.3 Fiscalitat de les plataformes
Vetllar per què les plataformes digitals que operen a Catalunya tributin en funció dels beneficis obtinguts en aquest territori i participar activament en les iniciatives sobre aquesta qüestió que es fomentin des de les institucions europees.	Naturalesa: promoció Unitat impulsora: Secretaria d’Hisenda (Departament de la Vicepresidència, d’Economia i Hisenda)
Proposta 4.4 Assistent en la recaptació
Desenvolupar la figura de l’assistent en la recaptació de l’Impost d’Estades en Establiments Turístics mitjançant el Reglament i l’Acord d’adhesió corresponent.	Naturalesa: jurídica (desenvolupament normatiu) Unitat impulsora: Direcció General de Tributs i Joc i ATC

Eix 5. Relacions Laborals

En aquesta subsecció, s’analitza la normativa laboral, amb identificació de les circumstàncies en les quals s’estableix una relació laboral entre el ciutadà agent productor i les plataformes digitals i l’anàlisi de l’aplicabilitat de la normativa vigent en matèria laboral a les noves formes de treball de l’economia col·laborativa. D’altra banda, també es té en especial consideració els plantejaments de la Comissió de Treball i Afers Socials del Parlament Europeu en relació amb la creixent importància de l’economia de plataformes i el seu impacte en la política econòmica i de treball. Les conclusions i propostes es dirigeixen bàsicament a aquells “ciutadans agents productors” i treballadors que presten els seus serveis, de forma habitual o ocasional, a través de plataformes digitals.

La figura del ciutadà agent productor que ofereix béns/serveis de manera ocasional mitjançant les plataformes digitals és una de les principals característiques que incorpora el nou fenomen de l’economia col·laborativa. En aquest sentit, la prestació de serveis per part de l’agent ciutadà productor pot beneficiar tant aquests ciutadans com al conjunt de consumidors. D’una banda, s’obre un ventall nou d’oportunitats per a obtenir ingressos per a tots aquests particulars que va més enllà de les formes de treball tradicionals, i es guanya flexibilitat en la dedicació, podent decidir quan s’ofereixen aquests serveis. D’altra banda, el consumidor també se’n veu beneficiat, doncs s’incrementa l’oferta al mercat, el que genera una reducció de preus, un increment de la qualitat i una varietat dels serveis oferts, etc.

Ara bé, en cas que la prestació se situï en la frontera entre un treballador autònom i un treballador per compte d’altri, el treballador pot estar en una situació més precària, tenint en compte que les plataformes intenten conceptualitzar la prestació dels serveis com fetes per un treballador autònom, malgrat això no sigui sempre evident. En aquest supòsit, el treballador pot perdre drets que tindria en cas que la relació fos conceptualitzada com a laboral: ni salari mínim o de conveni, ni vacances retribuïdes, ni cobertures per malaltia, ni baixes de maternitat, ni Seguretat Social, ni atur, ni prestacions en general, etc. En aquest sentit, el Parlament Europeu entén que els treballadors per compte propi són els protagonistes dins el context creat per la irrupció de les plataformes digitals. En aquest context, s’ ha considerat rellevant estudiar quines són les formes de treball que es donen actualment per analitzar el seu encaix en les plataformes digitals, com són el treball per compte d’altri, el treball autònom i els treballs realitzats a títol d’amistat, benevolència i bon veïnatge.

D’altra banda, cal fer menció a l’altre principal actor dins l’economia col·laborativa o de plataformes, les plataformes digitals. Es consideren com una base de dades que connecta directament el client amb un prestador individual de serveis, sobre el que no exerceixen control i a qui no consideren com un treballador per compte d’altri sinó un treballador autònom. Aquesta nova situació al mercat laboral crea una diversitat d’opinions rellevant. El Consell de Relacions Laborals de Catalunya té una opinió similar a la de les institucions europees, tot i estar particularment preocupat pel paper de les plataformes.

De l’anàlisi de les diferents plataformes, es pot concloure que aquestes reprodueixen les possibilitats de les prestacions de serveis analitzades, però amb un suport digital i a una escala molt més important. És aquest factor, l’elevat volum de transaccions, i la necessitat d’abaratir costos, el que ha provocat una confusió sobre la verdadera naturalesa jurídica del vincle, pels elevats costos associats que això suposaria per a determinades plataformes. Així, es podria establir la següent classificació en funció de les condicions que imposen les diverses plataformes a la prestació del servei:

• Plataformes en les quals la mà d’obra està subjecta a les normes que es fixen per part de la pròpia plataforma.

• Plataformes en les quals la mà d’obra no està subjecta a normes i aquesta es limita a posar en contacte a professionals amb usuaris.

• Plataformes que es limiten a posar en contacte necessitats per compartir despeses.

• Plataformes que afavoreixen els treballs d’amistat, benevolència o bon veïnatge, o serveixen d’intermediàries per l’exercici del voluntariat.

Com a tasca de comparativa, es va considerar rellevant estudiar aquells països en els quals s’està duent a terme una innovació regulatòria per a tractar les relacions laborals dins d’aquests nou context. Països com Bèlgica, França i Regne Unit han fixat un llindar per tal de delimitar l’activitat professional de l’activitat ocasional de manera que, en aquests darrers casos, no sigui necessària la cotització obligatòria. Aquests llindars tenen en compte el conjunt d’ingressos per serveis prestats via plataforma tecnològica i són coherents també amb els llindars establerts en política fiscal. L’establiment d’aquests llindars té uns avantatges notables: facilita l’activitat ocasional i accessòria per part del ciutadà, resol els conflictes per determinar si ha d’existir una relació laboral específica i la necessitat de cotitzar i dóna compliment a les recomanacions europees sobre la distinció entre professional i particular.

Pels supòsits en els quals el tipus de vincle que s’estableix entre l’agent productor i la plataforma sigui una relació que compleixi amb les notes pròpies de la laboralitat, l’actual regulació del contracte a temps parcial, així com les mesures que es poden articular en el marc de la concertació social a Catalunya, podrien cobrir les principals especificitats que comporta treballar per una plataforma digital, i s’ajustaria a garantir els drets i deures laborals de prestació de serveis.

Eix 5. Relacions Laborals
Proposta 5.1 Classificació de les plataformes de serveis i les seves relacions laborals
A partir de la classificació de les plataformes de serveis aprovada per la Comissió Interdepartamental: * Plataformes en les quals la mà d’obra està subjecte a les normes que es fixen per part de la pròpia plataforma à relació laboral (treballadors per compte aliena) * Plataformes en les quals la mà d’obra no està subjecte a normes i aquesta es limita a posar en contacte a professionals amb usuaris à relació d’autònoms (treballadors per compte propi) * Plataformes que es limiten a posar en contacte necessitats per compartir despeses entre els participants à no hi ha relació laboral * Plataformes que afavoreixen els treballs d’amistat, benevolència o bon veïnatge, o serveixen d’intermediàries per l’exercici del voluntariat à no hi ha relació laboral Fer difusió d’aquesta classificació per tal que sigui d’utilitat per a la inspecció del treball, les plataformes digitals i, especialment, pels prestadors de serveis.	Naturalesa: promoció i divulgació Unitat impulsora: Direcció General de Relacions Laborals i Qualitat en el Treball
Proposta 5.2 Recomanacions als responsables de política laboral
Traslladar als responsables de política laboral les següents recomanacions: * La creació d’una nova quota d’autònoms no desincentivadora o amb una quantitat mínima exempta que faciliti la prestació de serveis de forma ocasional amb un llindar mensual, per exemple, el salari mínim interprofessional. Notes característiques: autonomia en la prestació del servei, instruccions mínimes de la plataforma, llibertat d’horaris i jornada, llibertat de treballar per diverses plataformes, responsabilitat del treballador per danys. * La necessitat de revisió de la regulació laboral, a nivell de la Unió Europea, per permetre una harmonització que eviti la competència deslleial i homogeneïtzi la prestació de serveis a través de plataformes tecnològiques.	Naturalesa: recomanació Unitat impulsora: Direcció General de Relacions Laborals i Qualitat en el Treball
Proposta 5.3 Contractes a temps parcial
Considerar el contracte a temps parcial, així com les mesures que es puguin articular en el marc de la concertació social a Catalunya, als efectes de cobrir les necessitats i especificitats que comporta treballar per una plataforma digital, en el supòsit que el vincle compleixi amb les notes pròpies de la laboralitat.	Naturalesa: promoció i divulgació Unitat impulsora: Direcció General de Relacions Laborals i Qualitat en el Treball
Proposta 5.4 Estudi dels llindars de cotització
Estudiar i fer seguiment de les iniciatives europees en l’àmbit del treball i la seguretat social relacionades amb l’establiment d’aquests llindars. L’objectiu és extreure’n conclusions i eventualment incorporar-les a la normativa pròpia o fer recomanacions al responsable de política laboral, entenent aquests llindars com a viables dins l’activitat ocasional dels treballs sense relació laboral (en cap cas quan existeix un contracte laboral).	Naturalesa: jurídica (anàlisis normativa) Unitat impulsora: Direcció General de Relacions Laborals i Qualitat en el Treball
Proposta 5.5 Impuls de les plataformes de cooperació
* Impulsar les plataformes de cooperació en l’àmbit de l’economia col·laborativa ja que s’identifica una oportunitat que cal aprofitar no tant per l’experiència de l’usuari si no pel sentit de pertinença, la mutualització i la participació democràtica. * Incloure aquest binomi cooperativa-economia col·laborativa en algunes de les línies d’ajut del departament competent en matèria de cooperatives, en el sentit d’aportar recursos per a nous projectes empresarials que activin una emprenedoria amb impacte social, relacions laborals justes i base oberta. * Aquestes cooperatives han de tenir com a missió la protecció dels drets dels treballadors en els serveis col.laboratius, exercir el dret dels treballadors a organitzar-se, a emprendre accions col·lectives i a negociar convenis col·lectius segons allò previst en la pràctica laboral i la normativa.	Naturalesa: promoció Unitat impulsora: Direcció General de Relacions Laborals i Qualitat en el Treball i Direcció General d'Economia Social, el Tercer Sector, les Cooperatives i l'Autoempresa

Eix 6. Codi de Bones Pràctiques

La normativa en matèria de consum i la normativa aplicable a les plataformes digitals que ofereixen serveis de la societat de la informació sovint no són suficients per a garantir el bon funcionament del conjunt de relacions que es poden establir en el marc de l’economia col·laborativa i de plataformes. En aquest nou context, els rols dels proveïdors dels béns o serveis i dels consumidors sovint es desdibuixen, pel que és necessari establir un marc definit on s’exemplifiquin aquests nous rols així com les relacions que es poden establir entre aquesta nova diversitat d’agents. De fet, l’elaboració d’un codi de bones pràctiques en el marc de l’economia col·laborativa és una de les recomanacions concretes del Parlament de Catalunya.

Tradicionalment, les relacions han estat unidireccionals i orientades del professional al consumidor passiu. Dins del nou context de l’economia col·laborativa i digital, aquesta relació esdevé obsoleta. Ara, els consumidors ja no són només receptors, sinó que també poden oferir els seus béns i serveis a través de les plataformes en línia a altres particulars, el que anomenem prosumidors o peers, és a dir, les relacions passen a ser més complexes i multidireccionals. La Il·lustració mostra el conjunt de relacions que es poden establir en aquest nou marc i que, a dia d’avui, representa un repte per a garantir determinades premisses establertes al nostre marc legal com, per exemple, els drets dels consumidors o la responsabilitat dels intermediaris. En aquest nou context, s’ha elaborat el Codi de Bones Pràctiques de les Plataformes d’Economia Col·laborativa, amb l’objectiu de crear un entorn de confiança en el qual tots els agents que intervenen en les relacions vehiculades a través d’una plataforma digital, ja siguin particulars o professionals, comptin amb unes regles de joc estables i segures.

El Codi, malgrat tenir en compte a tots els agents que prenen part de l’economia col·laborativa, està destinat a les plataformes digitals, doncs són els agents presents a totes aquelles relacions que es poden establir en aquest context i les encarregades de connectar a l’oferent del bé o el servei amb el demandant, és a dir, són els intermediaris d’aquestes noves relacions. El Codi proposa a les plataformes signants un conjunt de compromisos estructurats en onze eixos i inclou com a una de les principals novetats, un sistema de resolució alternativa de conflictes, a través d’una mediació senzilla i fàcilment accessible.

Val a dir que aquest Codi s’ha contrastat amb les organitzacions de consumidors i usuaris més representatives de Catalunya mitjançant el Consell de Persones Consumidores i també s’ha presentat a les plataformes digitals. Tots els agents socials esmentats han valorat molt positivament la iniciativa i han tingut més d’una ocasió per a presentar les seves valoracions, aportacions i esmenes al text del Codi.

El Codi de Bones Pràctiques de les Plataformes d’Economia Col·laborativa s’estructura en un preàmbul, on es detalla la necessitat d’aquest compendi de compromisos, les definicions a efectes del Codi, l’objecte, l’àmbit geogràfic i, finalment, els compromisos a adquirir per part de les plataformes digitals:

1. Lleialtat i transparència: facilitar les dades de contacte de l’oferent un cop s’hagi dut la transacció així com aplicar una política eficaç de tractament de dades.

2. Informació completa: diferenciar les ofertes de prosumidors i professionals i desenvolupar filtres adequats perquè les persones consumidores tinguin sempre clar si l’oferent és un professional o un prosumidor.

3. Col·laboració amb les administracions públiques de Catalunya: facilitar la signatura d’acords de col·laboració, col·laborar en la recaptació tributària i facilitar dades agregades i anonimitzades.

4. Resolució de conflictes: es dissenya un nou mecanisme de resolució de conflictes.

5. Seguretat: garantir un nivell mínim de seguretat en la prestació dels serveis així com fomentar que els oferents tinguin les assegurances pertinents.

6. Confiança: garantir la fiabilitat dels sistemes de reputació i valoració dels usuaris així com atorgar un paper actiu als oferents dins la plataforma.

7. Foment: prescriptora i impulsora de les recomanacions dirigides a oferents i usuaris.

8. Formació: traslladar la informació sobre cursos, jornades o altres tipus d’activitats formatives en matèria de drets i obligacions de les persones consumidores.

9. Igualtat i no discriminació: no discriminar a oferents i/o persones consumidores per raons de naixement, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició.

10. Accessibilitat Universal: continguts del web o aplicació accessibles a les persones amb algun tipus de discapacitat.

11. Publicitat: anunciar a les pàgines web l’adhesió a aquest Codi de Bones Pràctiques.

Eix 6. Codi Bones Pràctiques
Proposta 6.1 Signatura del Codi de Bones Pràctiques
El Codi aprovat compta amb un preàmbul i diversos compromisos classificats en 11 eixos: lleialtat i transparència; informació completa; col·laboració amb les administracions públiques de Catalunya; resolució de conflictes; seguretat; confiança; foment; formació; igualtat i no discriminació; accessibilitat universal; publicitat. Impulsar la signatura d’aquest Codi de Bones Pràctiques per part de les plataformes digitals més representatives que actuen en el territori català.	Naturalesa: promoció Unitat impulsora: Agència Catalana del Consum

Eix 7. Acords de col·laboració amb plataformes digitals

En termes generals, l’objectiu d’aquests acords de col·laboració ha de ser potenciar la informació i la transparència de les activitats que es duen a terme i millorar l'adaptació de les polítiques públiques a les necessitats dels usuaris i dels diversos sectors d'activitat, tot vetllant pel respecte al dret a la intimitat i a la protecció de les dades de caràcter personal.

Els avenços en la tecnologia digital (per exemple, ús de les interfícies de programació d'aplicacions, en anglès Application Programming Interface o API) estan fent possible recollir, emmagatzemar i processar quantitats de dades cada vegada més gran: és el que es coneix com a Big Data. Aquesta explotació de dades té un enorme potencial per impulsar la innovació, la productivitat, l'eficiència i, en definitiva, el creixement econòmic i el valor social. Aquesta tasca s’ha d’entendre dins del context en el qual l’administració pública, com a reguladora del mercat i prestadora de serveis públics, està interessada en disposar de tota aquella informació que, convenientment anonimitzada i classificada, pot ser de gran utilitat per al disseny de polítiques públiques i, en definitiva, per a millorar la qualitat de vida dels ciutadans.

Així doncs, les dades s’han convertit en un recurs essencial pel creixement econòmic, social i laboral, i la possessió, visualització i anàlisi d’aquestes dades per part de l’administració pública poden jugar un paper molt important en la millora de la governança. La creació d’organismes independents amb capacitat per a tractar i analitzar aquest volum de dades es converteix en un element clau per avaluar l’eficàcia i el cost de les polítiques i programes de despesa pública d’una forma molt més efectiva que fins ara.

Paral·lelament, el sorgiment de l’economia col·laborativa crea noves oportunitats per a ciutadans i emprenedors i està servint, en molts casos, per a arribar a cobrir nínxols de mercat on actualment ni la iniciativa pública ni privada poden cobrir, ja sigui pels costos que suposa, o bé, pel desconeixement de la necessitat o de la possibilitat de retorn de la inversió.

En aquest marc, les plataformes que participen en l’anomenada economia col·laborativa o digital són agregadores naturals de dades que, convenientment anonimitzades i en mans de les administracions públiques, podrien ser utilitzades per a l’anàlisi i predicció de tendències de comportaments i necessitats dels ciutadans, fet que permetria un millor disseny i implementació de les polítiques públiques i, per tant, repercutirien en una millora de la qualitat de vida dels ciutadans.

Tot i que sovint es pensa en aquests acords de col·laboració des d’una vessant més recaptatòria i fiscal, el cert és que aquestes plataformes, gràcies a la informació que generen, no només poden actuar com uns eficients assistents en la recaptació sinó que també garantir el compliment de la normativa vigent, el bon veïnatge i la facilitació d’informació anonimitzada amb la finalitat de millora les polítiques públiques sectorials.

D’aquesta manera, doncs, els objectius s’han focalitzat en:

• Identificar els reptes i oportunitats per a la Generalitat de Catalunya de l’economia de les dades generades per plataformes digitals.

• Dissenyar l’estructura i contingut de possibles acords de col·laboració amb plataformes digitals tenint en compte l’objectiu de l’Administració així com la dimensió i abast de la plataforma.

Les plataformes digitals que posen a l’abast habitatges entre particulars, sovint per estades de curta durada, poden ser una font de dades molt rellevant per a l’administració territorial; el nombre d’habitatges en els quals es duu a terme el homesharing o llar compartida, el perfil i característiques del visitant, la ubicació on es duu a terme l’activitat, els ingressos generats, etc. Totes aquestes dades permetran a l’administració la implementació de polítiques públiques molt més eficients, dirigides i avaluables, ja sigui des de l’àmbit social, turístic o d’habitatge.

Per tal de dur a terme aquest traspàs de dades de les plataformes digitals a l’administració, en primer lloc s’ha de donar un apropament entre les dues parts. Gran part de plataformes i institucions públiques s’han adonat que els acords de col·laboració, juntament amb una regulació adaptada a les noves tecnologies, són el millor camí per tal d’aconseguir millors resultats per a tots els agents participants. En aquest sentit, són diverses i molt variades les formes en què aquests tipus de plataformes han arribat a acords de col·laboració més o menys ambiciosos amb governs municipals, regionals i fins i tot estatals.

Freqüentment, els diferents acords i MOUs (Memorandum Of Understanding) s’inicien amb un acord per tal d’habilitar la plataforma com a recaptador de l’impost o taxa turística que obliga als visitants que s’allotgen en una destinació concreta. Aquesta tasca beneficia tant als particulars que allotgen visitants a la seva llar (doncs els hi facilita enormement la tasca de recaptació) com a l’administració, doncs permetrà aflorar uns ingressos addicionals que no estava percebent fins aleshores i redueix els costos de recaptació. Sovint, aquests acords no es limiten a la recollida de taxes o impostos, sinó que van més enllà i tracten la recollida de dades per a polítiques públiques, així com el compromís de la plataforma a complir una sèrie de condicions com ara la convivència, el compromís, la transparència i el dret a la intimitat.

En aquest context, la Generalitat de Catalunya, prenent consciència de la importància de l’accés a les dades que les plataformes d’allotjaments entre particulars poden oferir i ateses les recomanacions tant del Govern com del Parlament de Catalunya i de les institucions europees, ha elaborat les propostes de modificació de l’impost sobre les estades en establiments turístics (IEET) per tal d’incloure la figura de l’assistent en la recaptació com a nou obligat tributari. Aquesta innovació ha estat aprovada recentment a la Llei 5/2017, del 28 de març, de mesures fiscals.

D’altra banda, els acords amb plataformes digitals que engloben serveis de transport i mobilitat, com ara plataformes de carsharing o carpooling, no estan tan estesos ni són tan habituals com els acords amb les plataformes d’allotjament turístic.

No obstant això, sí que existeixen iniciatives entre plataformes i administracions en aquest àmbit. Per exemple, el 12 de gener de 2015 es va signar un acord de col·laboració entre Uber i la ciutat de Boston. L’acord consisteix en un intercanvi d’informació, bàsicament d’Uber a l’Ajuntament, de dades. Aquestes dades permetran obtenir informació clau per la política pública en matèria de mobilitat a la ciutat de Boston: millores en la planificació del tràfic, reducció de la congestió, seguretat dels vianants, moviments intra-ciutat, priorització de zones per a la millora urbana, planificació d’emergències o esdeveniments, etc. D’altres plataformes relacionades amb l’àmbit de la mobilitat estan també començant a col·laborar amb l’administració pública, com per exemple Strava. Aquesta companyia ha creat Strava Metro, una Plataforma per a compartir amb les administracions locals les seves dades de mobilitat a peu i amb bicicleta.

Eix 7. Acords de Col·laboració amb Plataformes Digitals
Proposta 7.1 Impuls de la signatura d’acords de col·laboració amb plataformes
Impulsar de forma permanent la signatura d’acords amb les plataformes digitals que permetin una col·laboració público-privada útil per a la recaptació d’impostos, el disseny de polítiques públiques, el compliment de la normativa sectorial i el bon veïnatge.	Naturalesa: promoció Unitat impulsora: Departaments de la Generalitat de Catalunya.
Proposta 7.2 Acords de col·laboració amb plataformes d’allotjaments turístics
Una vegada aprovada la Llei 5/2017, de mesures fiscals que aprova la reforma de l’Impost sobre les estades en establiments turístics (IEET) i crea la figura de l’assistent en la recaptació: * Impulsar el desplegament reglamentari de l’IEET en el sentit de permetre a les plataformes digitals d’allotjament turístic que actuen en el territori català convertir-se en assistents en la recaptació mitjançant la signatura d’un conveni o acord d’adhesió. * Aquest és un primer acord en l’àmbit de la col·laboració amb aquestes entitats, col·laboració que caldria anar ampliant amb compromisos que s’estenguin més enllà d’aquells relacionats amb la recaptació tributària com, per exemple, garantir el compliment de la normativa vigent, el bon veïnatge i la facilitació d’informació anonimitzada, amb la finalitat de millora les polítiques públiques en matèria turística, social i d’habitatge.	Naturalesa: jurídica i tècnica Unitat impulsora: Direcció General de Tributs i Joc i ATC.
Proposta 7.3 Acords de col·laboració amb plataformes de mobilitat
En l’àmbit del transport i la mobilitat, es proposa: * Elaborar un model d’acord de col·laboració o conveni amb les plataformes de mobilitat que operen legalment a Catalunya per a la cessió de dades de demanda amb l’objectiu de racionalitzar i millorar les polítiques públiques. * Estudiar la viabilitat, cas per cas, de la signatura de l’acord de cessió de dades o bé, en el seu defecte, d’integracions amb eines facilitades per les plataformes. * Incloure en el projecte SmartCAT dins del Pacte de la Societat Digital de les dades de mobilitat i fomentar la seva obertura. * Estudiar la possibilitat d’obertura de dades de mobilitat a la societat (dades obertes) com a eina per a fomentar el creixement social, econòmic i laboral. * Fer ús de les dades de mobilitat que reculli el nou sistema (T-Mobilitat) per a millorar la planificació i la gestió de la xarxa de transport públic, al disposar d’informació precisa de l’ús dels diferents serveis.	Naturalesa: jurídica i tècnica Unitat impulsora: Direcció General de Transports i Mobilitat
Proposta 7.4 Col·laboració público-privada en l’àmbit de les dades
* Manifestar la rellevància d’aquest tipus de col·laboració público-privada i incorporar-la en l’estructura, organització i Pla de Govern de la Generalitat de Catalunya. * La missió d’aquesta nova política ha de tenir en compte, d’una banda, la informació pública que generen els departaments de la Generalitat de Catalunya i altres administracions públiques catalanes i, de l’altra, les dades provinents de les plataformes digitals. * Analitzar les bondats de les Application Programming Interface (API) com a codis que permeten accedir a un conjunt de dades o processos (numèrics o no) allotjats en un servidor aliè. Aquest algoritme permet l’accés a dades en ambdós sentits essent molt rellevant per a la compartició amb finalitats público-privades.	Naturalesa: promoció Unitat impulsora: Consorci Administració Oberta de Catalunya i Departaments de la Generalitat de Catalunya.

Implementació de les propostes

L’Acord de Govern de 5 de setembre de 2017, a partir del qual s’aprova l’informe propostes per a un bon encaix de l’economia col·laborativa i de plataformes a Catalunya, marca el final de la vigència de la Comissió Interdepartamental i, alhora, encarrega al Departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda i al Departament d’Empresa i Coneixement la tasca de vetllar per a la implementació de les 24 propostes de l’esmentat informe en el termini de dos anys. En aquest sentit, es pot afirmar que s’està avançant a bon ritme. Resumidament, les accions que s’han dut a terme fins al dia d’avui són les següents:

Eix 1. Propostes generals: s’ha dut a terme la revisió en matèria turística i d’habitatge així com de transports i mobilitat per tal d’adaptar-la progressivament a la figura de l’agent ciutadà productor i a la nova realitat econòmica i empresarial associada a la proliferació de les plataformes digitals. S’ha iniciat també la revisió d’altra normativa d’interès com, per exemple, la Llei 12/2015, de 9 de juliol, de cooperatives de Catalunya. D’altra banda, s’està complint també amb l’objectiu de divulgar l’informe (així com les seves conclusions i propostes) a través de diferents campanyes divulgatives, xarxes socials, col·loquis i xerrades, i mitjançant l’elaboració de guies i tríptics.

Eix 2. Turisme i habitatge: aprofitant l’existència d’un Projecte de Decret de reglament de turisme actualment en tramitació, s’han inclòs diferents preceptes que permeten un desenvolupament harmoniós de l’economia col·laborativa i de plataformes en l’àmbit turístic. En primer lloc, s’inclou per primer cop dins la normativa turística catalana (i arreu de l’estat espanyol) el concepte de “Llars compartides”. Aquest fenomen, conegut com homesharing, estarà totalment desvinculat dels HUTs i es regularà amb uns requisits que segueixen els principis de necessitat i proporcionalitat (règim d’accés a l’activitat de declaració responsable, requisits tècnics mínims, etc.).

S’aprofita, també, per clarifica en aquesta norma el paper del Reglament de Turisme de Catalunya (RTC) i es permet, per exemple, la validesa número de declaració responsable per a publicitar l’allotjament turístic mentre no es disposi del número d’inscripció al RTC.

Eix 3. Transport i mobilitat: pel que fa a l’àmbit del transport, s’ha dut a terme una extensa revisió normativa pertinent, així com un primer estudi de l’Avantprojecte de Llei de transport terrestre. Efectivament, s’han observat certs aspectes que poden suposar un fre al correcte desenvolupament de l’economia col·laborativa i de plataformes en aquest sector. Per pal·liar-ho, s’estan estudiant modificacions legals a introduir en l’Avantprojecte de Llei, així com una possible modificació de la Llei de Mobilitat per a potenciar les opcions de mobilitat compartida.

D’altra banda, s’estan a punt d’aplicar noves iniciatives el taxi compartit, viable d’acord a legalitat vigent i molt probablement amb beneficis sobre els consumidors, taxistes i mobilitat urbana. Addicionalment s’estan estudiant, juntament amb les autoritats competents (AMB, IMET, etc.) altres propostes potser més complexes pel que fa al seu disseny i implementació, però assumibles tenint en compte la voluntat tècnica i política al darrere: Proves pilot de mobilitat compartida i verda a l’àrea metropolitana i a polígons industrials, inclusió d’opcions de mobilitat col·laborativa al projecte de la T-Mobilitat, etc.

Eix 4. Fiscalitat: des de l’àmbit fiscal, s’està a punt de publicar un tríptic per part de l’Agència Tributària de Catalunya amb informació sobre els impostos que afecten directa o indirectament als ciutadans agents productors, com són l’IEET, l’IVA o l’IRPF, sempre en funció de la normativa vigent actualment.

D’altra banda, també s’estan ultimant les recomanacions a l’Estat, responsable de la política fiscal, amb les millors pràctiques identificades a través del benchmark internacional, com són els llindars d’exempció, les bonificacions segons els nivells de renda o a exempcionar determinades activitats de la liquidació de l’IVA. En aquest sentit, cal remarcar la col·laboració amb les plataformes, element clau per a facilitar la recaptació dels impostos. Per exemple, a nivell català la figura de l’assistent en la recaptació s’ha desenvolupat ja plenament a través del Decret 141/2017 i només cal acordar la signatura del Conveni corresponent amb les plataformes d’allotjament.

Eix 5. Relacions laborals: les possibles relacions laborals que s’estableixen entre plataforma i l’oferent de serveis a través de plataformes crea actualment molta controvèrsia, motiu pel qual s’ha elaborat una classificació de les plataformes en funció de les “presumpcions” de laboralitat a partir de la interacció de diversos factors. Aprofitant l’estudi de la normativa laboral, s’ha observat la necessitat d’una modificació en la normativa dels autònoms per tal que introdueixi més flexibilitat a l’hora de treballar en plataformes digitals. En aquest sentit, s’ha observant l’existència de llindars que eximeixen de la necessitat de cotitzar equivalents amb els llindars fiscals en diversos països europeus, el que pot suposar un veritable oasis pel desenvolupament del ciutadà agent productor. Aquestes i d’altres propostes s’estan ultimant per tal de traslladar-les al responsable de política laboral.

Finalment, s’ha comprovat que el món cooperativista és molt rellevant dins de l’economia col·laborativa i de plataformes, motiu pel qual s’està estudiant també una modificació de la Llei 12/2015, de Cooperatives, que permeti desenvolupar nous models més adaptats a les necessitats dels mercats de treball digitals.

Eix 6. Codi Bones Pràctiques: el Codi de bones pràctiques és imprescindible per fixar un marc en el que usuaris, plataformes i administració coneguin les regles del joc i doni confiança en un context d’incertesa. El present codi ha estat pactat amb associacions, plataformes digitals i associacions d’aquestes, pel que es pot considerar de consens. Així doncs, només cal dur a terme la signatura, pel que s’ha preparat una sessió amb les plataformes per incidir en els sistemes d’arbitratge i procedir a la signatura del Codi.

Eix 7. Acords de Col·laboració amb Plataformes Digitals: Els contactes amb les plataformes digitals són essencials per garantir el bon funcionament d’aquesta economia digitals. En aquest sentit, cal destacar el disseny del Conveni de col·laboració per implementar la figura de l’assistent en la recaptació, redactat juntament amb plataformes digitals d’allotjament turístic. En un futur, s’incidirà en altres aspectes, com per exemple la recopilació de dades per part de l’Administració per a la millora de la política pública. D’altra banda, també s’han establert contactes amb plataformes de mobilitat per engegar iniciatives com el taxi compartit o conceptualitzar noves propostes com projectes pilot de mobilitat col·laborativa i intel·ligent.

Cal destacar, finalment, els contactes establerts amb els responsables del Pla de Govern Obert de la Generalitat on s’inclouen mesures per al foment de les dades obertes així com la implementació d’un gestor API.

Context actual i previsions de futur

Si bé és cert que només han transcorregut uns sis mesos des de l’aprovació de l’informe de la Comissió i les corresponents propostes, el món de l’economia col·laborativa i de les plataformes digitals està en constant transformació i segueix captant, cada cop més, l’atenció de les diferents administracions públiques. En aquest context, cal ressaltar una sèrie de fets i actuacions que estan condicionant el futur d’aquestes activitats englobades a l’òrbita digital.

L’Administració de l’Estat, per exemple, està començant a incidir de forma directe en aquest desenvolupament. El Plan de Control Tributario de L’Agència Estatal d’Administració Tributària (AEAT) és el principal òrgan estatal que prendrà mesures urgents al voltant de l’economia digital: d’una banda, ha declarat que els ingressos percebuts pels béns venuts a través de plataformes online s’han de declarar a l’IRPF si han estat venuts per un particular. D’altra banda, el Real Decreto 1065/2007, de 27 de julio, modificat pel Real Decreto 1070/2017, de 29 de diciembre, obligarà a totes aquelles plataformes que ofereixin, malgrat només actuïn d’intermediàries, allotjaments turístics de curta a facilitar un conjunt de dades dels oferents d’aquests habitatges a Hisenda. Aquestes actuacions per part del Ministeri d’Hisenda estan rebent moltes crítiques per part de les plataformes digitals i les seves associacions, doncs consideren que se’ls està criminalitzant i perseguint de forma indiscriminada, tot ignorant les recomanacions europees i vulnerant la normativa de protecció de dades així com la Ley 34/2002, de 11 de julio, de servicios de la sociedad de la información y de comercio electrónico.

Malgrat això, no és només Hisenda qui s’està involucrant més en l’economia digital. La inspecció de treball, per exemple, també està posant en dubte els models de relacions laborals que han establert moltes plataformes de serveis amb els seus proveïdors de serveis. Concretament, moltes plataformes digitals consideren aquests proveïdors com autònoms, doncs no tenen obligació de fidelitat a la plataforma i disposen de llibertat d’horaris, entre d’altres elements característiques del treball per compte propi. La inspecció de treball, per la seva banda, considera que hi ha certes connotacions de laboralitat, pel que insta a moltes d’aquestes plataformes a contractar aquests proveïdors de serveis i a pagar les quotes acumulades pertinents a la Seguretat Social. Lamentablement, moltes plataformes no poden assumir aquests costos a curt termini ni contractar al personal tal i com indica la inspecció de treball per ser incompatible amb el seu model de negoci, el que podria provocar el tancament de moltes d’aquestes plataformes amb les repercussions consegüents sobre els seus usuaris i proveïdors de serveis.

Ara bé, no és només l’administració central qui s’està involucrant amb l’economia digital. Les administracions locals també estan experimentant un creixement notable d’aquest món de plataformes al voltant d’activitats de la seva competència. És el cas, per exemple, de la mobilitat urbana. Són moltes les queixes que s’estan rebent via els mecanismes de reclamació previstos a l’article 26, 27 i 28 de la Ley 20/2013, de 9 de diciembre, de garantía de la unidad de Mercado per part d’associacions de taxistes contra conductors amb llicència VTC (que solen treballar a través de plataformes com Uber o Cabify). Aquests conflictes estan arribant a tal nivell que han protagonitzat importants vagues del col·lectiu del taxi, així com han impulsat el Reglament metropolità dels serveis de transport discrecional urbà de viatgers en vehicles de turisme de lloguer amb conductor (VTC) a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, que previsiblement limitarà de forma molt important el serveis d’aquests operadors VTC a la ciutat comtal i la seva àrea metropolitana. D’altra banda, són conegudes també les baralles jurídiques entre plataformes d’allotjament turístic com Airbnb i ajuntaments de grans ciutats com Barcelona i Madrid, així com amb comunitats autònomes tradicionalment turístiques com les Illes Balears.

Conclusions

És evident que s’està produint un canvi i que les noves tendències digitals han arribat per quedar-se. L’Administració ha de saber llegir aquest nou context dinàmic per permetre un desenvolupament natural d’aquestes activitats col·laboratives i de plataforma. No obstant això, malgrat els esforços realitzats per part de la Generalitat de Catalunya per trobar un terreny de consens on tots els agents de l’economia col·laborativa i de plataformes, l’economia tradicional, els ciutadans i les administracions puguin consensuar i dissenyar una línia de treball conjunta, la tasca és complexa i encara queda feina per fer.

El fenomen és multisectorial i geogràficament divergent, pel que cal una comunicació més fluida entre administracions públiques per tal d’abordar aquest encaix en una mateixa direcció. Aplicant diàleg i els nous models de governança pública intel·ligent que estan sorgint a nivell europeu, de ben segur que traçarem la millor estratègia a seguir i s’acabarà incorporant, de forma natural i harmoniosa, l’economia col·laborativa i digital a les nostres vides quotidianes.