Latest revision as of 09:49, 12 December 2017

Abstract

En el penúltim paràgraf (p. 566) de l’Informe del BIRF de 1962 sobre l’economia espanyola es pot llegir que *las corporaciones locales deberían ser también estimuladas a mancomunarse......con fines de planificación y establecimiento de servicios sobre una base metropolitana*. Segurament es tracta de les poques recomanacions que no van ser mai implementades, atesa la seva força històrica i sentimental arreu.
 
El gruix de les competències locals i els recursos els gestionen els ajuntaments actuals que són uns 8000 a l’Estat espanyol i 948 a Catalunya, que té més de 150 anys de vida des de la implantació de les províncies de Javier de Burgos. Mentrestant la majoria dels països europeus han reduït el nombre d’administracions per tal de fer-les econòmicament més eficients (UK, Alemanya i àdhuc França). La més recent és la de Dinamarca (d’extensió i població homologable amb Catalunya), organitzada en 98 ajuntaments i 5 regions, reduint els prop de 400 ajuntaments que va implantar la reforma del 1975, quan n’hi havia uns 1300. Aquest podria ser el referent més adient per a Catalunya atesa la seva població de prop de 5 milions de residents  i la seva extensió semblant a la de CAT.
 
A Catalunya, la gairebé perpètua *discussió comarcal* des del 1930, però especialment després del 1978, té el rerefons de la millora de la gestió de l’administració local, malgrat que Pau Vila i Josep Iglésies dubtaven dels *continents* més adequats perquè no havien rebut l’encàrrec de quins *continguts* havien de servir.
 
Per tal de millorar l’eficiència de la gestió dels serveis municipals, les lleis d’organització territorial del 1984  van crear 39 consells comarcals (avui 42). Malgrat també intentar la supressió de les 4 Diputacions en les mateixes lleis,  el TC la va tombar en una de les primeres sentències sonades de calat unionista. Així doncs l’organització de l’administració local de Catalunya té 3 nivells, a més a més de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, que va ser aprovada per unanimitat fa uns anys. En termes d’experiència comparada sembla una organització massa complexa i per això sovint s’ha parlat de la necessitat de la seva simplificació.
 
Es disposen de pocs estudis sobre les corbes de costos unitaris de cada servei municipal (els quals es poden dividir entre serveis d’administració, de territori i personals) en funció de la grandària del municipi, i la seva qualitat i accessibilitat respecte de l’usuari. En canvi, però, tenim a Catalunya l’experiència relativament recent d’haver creat exnovo els serveis de proximitat dels Mossos d’Esquadra i del Bombers, sense condicionants previs, i de fet es situen a l’entorn de les 125 comissaries i 150 parcs de diferent dimensió i dotacions. La seva implantació segurament ha seguit la lògica que indicava el geògraf Casassas quan deia que *el territori mana*, i no ha estat condicionant de forma especial per les divisions administratives o la geografia municipal.
 
De fet, no sembla que des del punt de vista de la lluita contra la criminalitat les policies municipals podrien integrar-se a les comissaries dels Mossos d’Esquadra i disposa d’un sol nivell de policia com és el cas de Dinamarca.
 
L’objecte principal de la comunicació és aportar l’estudi de la lògica territorial i econòmica dels serveis dels Mossos d’Esquadra i de Bombers, per tal d’obtenir un referent del que podria ser la reorganització de l’administració local a Catalunya, si escau.
 
Referències històriques.
Casassas, Ll, i Clusa, J. (1981)

• L’Organització Territorial de Catalunya*
  

• L’Organització Territorial i Administrativa de Barcelona*