El credit management; un nou camp de treball de l’economista

== Abstract ==

<p>S&oacute;n moltes les empreses que sota una visi&oacute; simplista consideren que la funci&oacute; primordial que han de desenvolupar &eacute;s vendre el m&agrave;xim possible. Per a aquestes empreses l&rsquo;&uacute;nica cosa important &eacute;s aconseguir facturar molt i mentre que les vendes vagin b&eacute;, l&rsquo;empresa va b&eacute;. Aquestes empreses s&rsquo;obliden d&rsquo;una q&uuml;esti&oacute; primordial: el cobrament de les vendes. La venda que no es cobra en lloc d&rsquo;aportar un marge comercial provoca una p&egrave;rdua pel total del cost del producte venut i provoca el lucre cessant del benefici esperat.</p>

<p>Amb certa freq&uuml;&egrave;ncia passa que empreses que han assolit un notable &egrave;xit en l&rsquo;&agrave;rea de m&agrave;rqueting i han aconseguit un bon nivell de vendes presenten suspensi&oacute; de pagaments o han de cessar en les seves activitats empresarials. L&rsquo;explicaci&oacute; a aquest inesperat frac&agrave;s empresarial est&agrave; en qu&egrave; aquestes empreses han descuidat el cr&egrave;dit atorgat als clients i el cobrament de les seves vendes. Aquesta circumst&agrave;ncia els ha provocat seriosos problemes de liquiditat, crisi de tresoreria, problemes per finan&ccedil;ar el seu realitzable i finalment una situaci&oacute; d&rsquo;insolv&egrave;ncia transit&ograve;ria. Cal no oblidar que un dels factors clau per a la bona marxa de les empreses &eacute;s la capacitat que tenen de generar tresoreria, i aquesta capacitat &eacute;s directament proporcional a l&rsquo;efic&agrave;cia de les companyies en la gesti&oacute; del realitzable.</p>

<p>Les empreses prove&iuml;dores han de conscienciar-se que quan atorguen ajornaments de pagament als seus compradors, encara que siguin d&rsquo;un sol dia, estan actuant com banquers, ja que estan concedint l&rsquo;equivalent a un pr&eacute;stec financer als seus clients. Un pr&eacute;stec que, contr&agrave;riament als cr&egrave;dits bancaris, no &eacute;s remunerat ja que el tipus d&rsquo;inter&egrave;s que aplica el prove&iuml;dor &eacute;s del 0%; al propi temps &eacute;s un cr&egrave;dit que a la majoria de les ocasions no est&agrave; garantit, de manera que el creditor sempre correr&agrave; amb el risc de no cobrar mai. Ra&oacute; per la qual, la concessi&oacute; de cr&egrave;dits a clients s&rsquo;ha de fer sota uns procediments que avalu&iuml;n la solv&egrave;ncia i capacitat de pagament dels deutors de manera que s&rsquo;est&agrave; protegint una important inversi&oacute; que ha de proporcionar una apropiada rendibilitat. Les empreses posen en joc la seva rendibilitat -quan no la seva pr&ograve;pia superviv&egrave;ncia- en la correcta gesti&oacute; dels seus comptes per cobrar i han d&rsquo;adoptar com a decisi&oacute; estrat&egrave;gica obtenir el m&agrave;xim rendiment de les seves inversions en clients.</p>

<p>Aix&iacute; mateix, les empreses han de canviar l&rsquo;enfocament tradicional basat en una mentalitat excessivament comptable del cr&egrave;dit a clients, que contempla les masses patrimonials formades pels drets de cobrament com un patrimoni de l&rsquo;empresa que es realitza per si sol. Els directius de les empreses han de ser conscients que una visi&oacute; excessivament comptable de l&rsquo;administraci&oacute; d&rsquo;empreses, centrada &uacute;nicament en controlar les partides del deure i de l&rsquo;haver i les masses patrimonials de l&rsquo;actiu i del passiu, no permet obtenir una imatge real del risc creditici i de l&rsquo;evoluci&oacute; dels cobraments. La gesti&oacute; tradicional del risc comercial es limitava a comptabilitzar els comptes de clients, a la gesti&oacute; dels mitjans de cobrament i a perseguir els impagats una vegada que s&rsquo;havien produ&iuml;t. L&rsquo;enfocament purament comptable, est&agrave;tic i reactiu caracteritzava a aquesta classe de gesti&oacute; del cr&egrave;dit de clients, la funci&oacute; de cr&egrave;dits es limitava a portar els comptes de clients i a recuperar els impagats que apareixien.</p>

<p>No obstant aix&ograve;, es va produir certa evoluci&oacute; en les funcions de cr&egrave;dit, de manera que va apar&egrave;ixer el concepte de prevenci&oacute; i avaluaci&oacute; del risc de cr&egrave;dit. En aquest cas amb la incorporaci&oacute; d&rsquo;aquesta nova idea, la funci&oacute; de cr&egrave;dit tamb&eacute; analitzava i avaluava el risc de les operacions comercials i gestionava el risc de clients. No obstant aix&ograve;, l&rsquo;&ograve;ptica sota la qual es desenvolupava la funci&oacute; de cr&egrave;dit comercial era b&agrave;sicament financera i els criteris de tresoreria -els comptes de clients eren vistes nom&eacute;s com una font de &lsquo;cash flow&rsquo;- i de seguretat -no calia c&oacute;rrer cap risc amb les vendes a cr&egrave;dit- prevalien sobre qualsevol altre aspecte.</p>

<p>Ara b&eacute;, moltes empreses adopten l&rsquo;actitud que l&rsquo;&uacute;nica cosa que es pot fer amb els comptes de clients &eacute;s deixar-les madurar, ja que, si s&rsquo;espera pacientment el moment oport&uacute;, per si soles donaran els seus fruits i generaran liquiditat. En canvi, el que haurien de fer &eacute;s incorporar el concepte d&rsquo;optimitzaci&oacute; de la gesti&oacute; dels seus comptes de clients, treballant constantment per accelerar la seva transformaci&oacute; en recursos l&iacute;quids i aconseguir d&rsquo;aquesta manera un increment de la rendibilitat. Aix&ograve; s&rsquo;aconsegueix incorporant el &lsquo;credit management&rsquo; dins de l&rsquo;organitzaci&oacute; empresarial.</p>

<p>El &lsquo;credit management&rsquo; es defineix com a un conjunt de t&egrave;cniques financeres, comercials i jur&iacute;diques, que, gr&agrave;cies a una organitzaci&oacute; especialitzada, concorren a accelerar el cobrament dels comptes de clients, fent que es respectin les condicions de pagament contractuals i preservant els marges de benefici de l&rsquo;empresa. Al mateix temps, el &lsquo;credit management&rsquo; coadjuva a l&rsquo;increment de la xifra de vendes.</p>

<p>Aix&iacute; mateix, la denominaci&oacute; de &lsquo;credit management&rsquo; serveix per identificar una activitat que -sota una nova filosofia de gesti&oacute; i una moderna &ograve;ptica empresarial- va m&eacute;s enll&agrave; de la simple gesti&oacute; del risc comercial, ja que pret&eacute;n aconseguir una converg&egrave;ncia dels interessos del departament comercial amb els del departament financer i aconseguir un objectiu com&uacute; a tots dos: l&rsquo;augment dels beneficis i l&rsquo;increment de la rendibilitat de l&rsquo;empresa. Per tant, el &lsquo;credit management&rsquo; &eacute;s un concepte molt m&eacute;s ampli que la tradicional gesti&oacute; de riscos ja que suposa una revoluci&oacute; en la cultura empresarial. No obstant aix&ograve;, &eacute;s una funci&oacute; encara poc coneguda en el m&oacute;n empresarial catal&agrave;, ja que encara no s&rsquo;ha implantat a la majoria de les petites i mitjanes empreses. &Uacute;nicament les grans empreses -encara que no totes les que haurien de ser- i les companyies multinacionals tenen implantats departaments de cr&egrave;dit dins de les seves estructures. En conseq&uuml;&egrave;ncia, el credit management representa una oportunitat per als professionals de l&#39;economia i finances ja que en l&#39;actualitat hi ha pocs credit managers en actiu que puguin realitzar les funcions de credit management a les empreses.</p>