Latest revision as of 21:21, 26 February 2018

Abstract

La primera part descriu l’evolució de la composició de la població ocupada per nivells de formació assolida, entre 2002 i 2017. Això permet observar el comportament de l’ocupació en el tram final del cicle expansiu que finalitza el 2008, al llarg de la doble recessió entre 2008 i 2013 i en els posteriors anys de reactivació, fins al 2017 inclòs. Es posa en relleu la diferent dinàmica de l’ocupació en cada conjuntura en els tres nivells d’estudis (definits amb criteris d’Eurostat). En la segona part, es formulen diferents descripcions de la dinàmica de l’ocupació pel nivell de qualificació (skill level) de les ocupacions (llocs de treball ocupats). L’objectiu és comparar l’evolució del nivell de formació de les persones ocupades amb la del nivell competencial requerit per l’ocupació que exerciten. Per a això, s’assagen dues formes d’agrupar en tres nivells competencials els grans grups d’ocupació de la CIUO-08. Primer, s’aplica la que l’OIT usa per agrupar les ocupacions en nivells competencials (mètode Ilostat) i es compara amb els nivells d’estudis dels ocupats. Les possibles objeccions a aquest procediment porten a aplicar un procediment alternatiu, seguint el sistema d’indicadors publicat el 2015 per l’Observatori d’Empresa i Ocupació. Les comparacions entre la distribució de la població ocupada per nivells educatius i per nivell de qualificació de l’ocupació, realitzades amb un i altre mètode, confirmen una situació de desajust vertical en el mercat laboral de Catalunya, susceptible d’estimular les decisions de continuació d’estudis. Finalment es formulen conclusions i se sosté la dificultat per confluir amb les proporcions europees quant al nivell de formació de la població ocupada i la conveniència d’un indicador de major precisió per avaluar l’evolució de la relació entre el nivell formatiu de les persones i el nivell competencial de les ocupacions, sense que això impliqui l’acceptació d’una noció adequacionista.