Revision as of 17:47, 4 November 2024

Claus per a la millora dels aprenentatges de l’alumnat català: polítiques d’equitat al servei de la qualitat

Autors: Miquel Àngel Alegre i Laura Morató, Fundació Jaume Bofill

Eix: 5. SOSTENIBILITAT DE LES POLÍTIQUES PÚBLIQUES (Estat del benestar (reptes, polítiques actuals i propostes de reforma): Educació

Abstract

Els resultats del darrer informe PISA ofereixen un diagnòstic preocupant sobre l’estat i l’evolució dels nivells d’aprenentatge de l’alumnat català. Catalunya ha empitjorat les seves puntuacions mitjanes en matemàtiques, lectura i ciència i, sobretot, s’han incrementat les desigualtats entre els resultats que obtenen els alumnes en millor posició socioeconòmica i els alumnes desafavorits.

Aquests mals resultats de Catalunya en les proves PISA es troben en sintonia amb els obtinguts pels alumnes de 6è de primària i 4t d’ESO en les proves de competències bàsiques, on observem:

• Les mancances en matemàtiques s’arrosseguen i s’incrementen al llarg de l’ESO. D’una banda, nou de cada deu alumnes que a les proves de 6è van tenir un rendiment baix en matemàtiques continuen tenint-lo a les proves de 4t d’ESO. D’altra banda, més del 60% de l’alumnat amb rendiment mitjà i alt a les proves de 6è, baixa el seu nivell a les de 4t.

• L’aprenentatge del català es recupera en el pas de la primària a la secundària, si bé es manté en un nivell de suficiència que no ha millorat en els darrers deu anys.

• Es cronifiquen, quan no augmenten, les desigualtats educatives entre centres socialment desafavorits i no desafavorits, un llast per a la millora de resultats en el conjunt del sistema.

És necessari un pla de recuperació dels aprenentatges a Catalunya que focalitzi l’atenció en l’alumnat i els centres més vulnerables i prioritzi aquelles actuacions que l’evidència assenyala com a més efectives per la millora d’unes i altres competències. Des d’una perspectiva comparada internacional, aquesta contribució ofereix un diagnòstic de l’estat dels aprenentatges a Catalunya, dels principals factors que n’obstaculitzen la millora, i finalment repassa les actuacions informades en la recerca que poden contribuir a neutralitzar-los (com ara programes de suport, reduccions estratègiques de ràtio o beques a l’estudi).