Revision as of 13:56, 23 February 2018

Certificació de l’eficiència energètica; avantatges

La transformació i ús de l’energia en el moment actual, on majoritàriament es recorre als combustibles fòssils, el que podríem anomenar genèricament tasques de combustió, representa de l’ordre del 75% de les emissions de CO2 al món, amb la consegüent repercussió negativa en l’escalfament del planeta per efecte d’hivernacle.

Per aquesta raó, i també per motius econòmics ja que Europa és deficitària en la producció de combustibles fòssils, la Unió Europea (UE) ha liderat des de fa molt temps les iniciatives que han de portar a la reducció de les emissions. Encara es podria afegir un altre argument i és que diversos països productors són els que amb els beneficis de l’explotació dels hidrocarburs atien els radicalismes que tan de mal estan fent a Europa.

La UE defensa que no n’hi ha prou amb posar pedaços a la situació actual sinó que cal un canvi de paradigma pel que fa a l’energia. Cal, entre altres mesures:

- Estimular l’estalvi i millorar l’eficiència energètica

- Substituir l’energia produïda mitjançant hidrocarburs per les energies renovables

- Anar cap a xarxes intel·ligents distribuïdes i interconnectades

- Empoderar l’usuari, que a la vegada es pot convertir en productor

En aquesta presentació es tracta de l’eficiència energètica. És fonamental per que la millor forma d’energia és la que s’estalvia sense afectar la producció. En primer lloc es fa un repàs de les mesures preses per la UE que demostra la importància que li dona.

Successius passos de la UE relatius a l’eficiència energètica

Ja l’any 1989 la Directiva 89/106/CEE relativa als productes de la construcció exigeix que les obres de construcció i les instal·lacions de calefacció, refrigeració i ventilació siguin dissenyades de manera que emprin el mínim d’energia necessària.

L’any 1993, poc desprès de la “Cumbre de la Tierra” de Rio de Janeiro, es va publicar la Directiva 93/76/CEE relativa a la limitació de les emissions de diòxid de carboni mitjançant la millora de l’eficàcia energètica que exigia als Estats membres instaurar i aplicar programes de rendiment energètic en el sector dels edificis i informar sobre la seva aplicació.

El 16 de desembre de 2002, cinc anys desprès del Protocol de Kioto, es va publicar la Directiva 2002/91 CE relativa a l’eficiència energètica dels edificis. L’objectiu era fomentar aquesta eficiència i estableix requisits relacionats amb el marc general d’una metodologia del seu càlcul integrada dels edificis; amb l’aplicació dels requisits mínims d’eficiència energètica dels edificis nous i de grans edificis existents que siguin objecte de reformes importants; amb la certificació energètica dels edificis i amb la inspecció periòdica de calderes i sistemes d’aire condicionat i l’avaluació de l’estat de la instal·lació de calderes de més de 15 anys.

Aquesta Directiva va ser transposada l’any 2007 amb el Reial Decret 47/2007 que, a més del retard, només va fer referència als edificis de nova construcció.

Pel que fa a l’etiquetatge energètic de productes, entre l’any 2000 i el 2003 es van anar publicant directives i reglaments on es parla d’eficiència energètica en diferents tipus: balasts dels fluorescents, equips ofimàtics, forns elèctrics, condicionadors d’aire domèstics, frigorífics, congeladors i aparells combinats, complementant una directiva de l’any 1992 més dirigida a la circulació d’aquests productes que pròpiament a l’eficiència energètica.

L’any 2006 la Comissió va publicar un document molt important: “Pla d’acció per a la eficiència energètica: realitzar el potencial”. És on s’estableix el 20% de millora de l’eficiència l’any 2020 expressada en un estalvi del 20% en el consum d’energia primària, en comparació amb la hipòtesi de referència. A la introducció es diu: “ La Unió Europea s’enfronta a uns desafiaments energètics sense precedents a causa d’una creixent dependència de les importacions, inquietuds pel que fa a l’abastiment de combustibles fòssils a tot el món i un canvi climàtic patent. Malgrat tot, Europa segueix malbaratant almenys un 20% de la seva energia a causa de la ineficiència...El cost directe de la nostra incapacitat per utilitzar l’energia d’una manera eficient pujarà fins el 2020 a més de 100.000 milions d’euros a l’any....Realitzar pel 2020 aquest potencial del 20%...produirà grans beneficis en el camp de l’energia i en el del medi ambient...Les despeses addicionals d’inversió en tecnologies més eficients i innovadores quedaran més que compensades pels milions d’euros que es poden estalviar cada any en combustible.

Per obtenir aquesta millora s’incideix en el sector dels edificis residencials (vivendes) i comercials, en el perfeccionament d’aparells i equipaments que usen energia, en la indústria manufacturera, en el transport, en la transformació de l’energia...i s’enumeren un seguit d’accions prioritàries.

1 – A partir del 2007 s’elaboraran normes mínimes d’etiquetatge i eficiència energètica. S’espera tenir-les a punt a finals del 2008 per a calderes, escalfadors d’aigua, ordinadors, imatges, televisors, mode d’espera, carregadors, il·luminació d’oficines, enllumenat públic, condicionadors d’aire, motors, fred industrial, refrigeració domèstica i rentadores.

2 – Establir requisits d’eficiència i construir edificis de consum d’energia molt baix. Per això la Comissió desenvoluparà una estratègia a finals del 2008 per aconseguir que el 2015 hi hagi un desplegament generalitzat de vivendes de molt baix consum d’energia.

3 – Augmentar l’eficiència de la generació i distribució d’electricitat. A més es presentarà un nou marc reglamentari per promoure la connexió de la generació descentralitzada.

4 – Impulsar el consum eficient del combustible dels vehicles per tal de que el 2012 no se superin els 120gCO2/km.

5 – Facilitar un finançament adequat de les inversions en eficiència energètica per a empreses petites i mitjanes i empreses de serveis energètics.

6 – Estimular programes nacionals i regionals als Estats membres.

7 – Fer un ús coherent dels impostos

8 – Sensibilitzar respecte de l’eficiència energètica

9 – Promoure un Pacte d’Alcaldes per millorar l’eficiència energètica en zones urbanitzades

10 – Impulsar l’eficiència energètica a tot el món.

El document té un annex on s’expliciten les mesures que es proposen.

Per donar compliment als diferents aspectes d’aquest pla l’any 2010 es publiquen tres directives, la 2009/125/UE sobre disseny ecològic, la 2010/30/UE relativa a l’etiquetatge de productes i la 2010/31/UE dedicada a l’eficiència energètica als edificis.

Comentem les dues últimes. A la primera es diu que es pretén establir un marc per a l’harmonització de les mesures nacionals relatives a la informació a l’usuari final, en especial mitjançant l’etiquetatge i la informació normalitzada sobre el consum d’energia...de manera que l’usuari pugui escollir els productes més eficients.

A la segona s’inclouen disposicions aplicables tan a edificis nous com als ja existents: metodologia de càlcul de l’eficiència energètica; aplicació de requisits mínims d’eficiència energètica a edificis nous, que a finals del 2020 haurien de tenir un consum d’energia quasi nul, i a edificis existents quan s’hi facin reformes tan als edificis com a les seves instal·lacions. Finalment s’inclou la certificació energètica d’edificis o unitats d’edifici, la inspecció periòdica de les instal·lacions de calefacció i aire condicionat d’edificis i com controlar amb independència tan els certificats d’eficiència energètica com els informes d’inspecció.

Aquesta Directiva va ser transposada a Espanya pel Reial Decret 235/2013 que només va recollir el procediment de certificació energètica d’edificis.

L’any 2011, a l’analitzar els avenços que es produïen com a conseqüència de les decisions anteriors, la Comissió va constatar que aquests no eren els desitjats i que l’objectiu del 20% podia quedar a la meitat, i els objectius d’eficiència energètica van passar a ser objectius principals de la Estratègia Europa 2020 per un creixement intel·ligent, sostenible i integrador a la vegada que es publicava un nou Pla d’Eficiència Energètica.

Aquest nou Pla d’Eficiència Energètica 2011 diu textualment: “L’eficiència energètica està al cor de la Estratègia Europa 2020 per un creixement intel·ligent, sostenible i integrador i de transició cap una economia eficient pel que fa als recursos. L’eficiència energètica és un dels mitjans més efectius a menys cost per garantir la seguretat del subministrament d’energia i reduir les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle i altres elements contaminants. Des de molts punts de vista l’eficiència energètica pot ser considerada com la font d’energia més gran a Europa (Per exemple; la millora del 13% de l’eficiència energètica dels consumidors finals que van assolir els països del EU27 entre 1996 i 2007 va equivaldre a uns estalvis d’energia d’uns 160 Mtoe (megatones equivalents de petroli). És per aquesta raó que la Unió s’ha imposat uns estalvis d’un 20% en el consum d’energia primària comparant-lo amb les projeccions (aquest objectiu representa un estalvi de 368 Mtoe d’energia primària).....S’han fet passos substancials per assolir aquest objectiu....però les recents estimacions de la Comissió fan pensar que només s’arribarà a la meitat...Els efectes combinats de la implementació total de les mesures existents i noves mesures...tenen el potencial de generar fins a 1000 € d’estalvi a l’any a les famílies, millorar la competitivitat de la indústria europea crear fins a 2 milions de llocs de treball i reduir les emissions fins a 740 milions de tones a l’any. El major potencial d’estalvi es concentra a l’edificació. El pla es focalitza en instruments per empènyer processos de renovació a edificis públics i privats i per millorar les característiques energètiques dels components i electrodomèstics que s’hi utilitzen. Promou l’exemplaritat del sector públic...”

En aquest punt cal fer esment d’un document important que ha servit de referència a la UE per a moltes de les seves decisions. És el ROADMAP 2050 editat l’any 2010 i completat per POWER PERSPECTIVE 2030 el 2011 i per FROM ROADMAP TO REALITY el 2013. És un estudi promogut per la European Climate Foundation (ECF).

El primer document té com objectiu ser una guia pràctica amb dos objectius principals. El primer, investigar si és possible tècnica i econòmicament arribar a reduir almenys en un 80% les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle l’any 2050 en relació a l’any base (1990) mantenint o fins i tot millorant els nivells actuals de qualitat en el subministrament d’electricitat, la seguretat energètica i el creixement econòmic. El segon, veure les implicacions en el sistema energètic europeu en els cinc o deu anys següents. La metodologia del document és fixar uns objectius i veure quines circumstàncies s’han de donar per que aquests objectius s’assoleixin. I cal dir que en aquest sentit s’insisteix en que si no es fa l’esforç necessari en millora de l’eficiència energètica totes les altres mesures no permetran arribar a l’objectiu de reducció d’emissions proposat.

El segon fa un anàlisis dels passos que cal fer en el desenvolupament del sector europeu d’energia fins el 2030 per tal d’assolir els objectius marcats pel 2050.

El tercer estudia si la situació de la UE amb les seves normes i les de cada Estat són les adequades per la transició energètica necessària i què cal fer per a millorar-la.

Com a conseqüència del Pla d’Eficiència Energètica 2011, l’any 2012 va entrar en vigor la Directiva 2012/27/UE on s’exigia als Estats membres que fixessin els seus objectius d’eficiència amb l’objectiu d’arribar al 20% d’estalvi el 2020 a la vegada que s’establien mesures vinculants que ajudaven els Estats i també els empenyia a actuar. Algunes d’aquestes mesures afectaven els usuaris finals i als proveïdors d’energia. Pel que fa als usuaris finals, la Directiva demana que aquests disposin d’informació i mitjans de control del consum. Un punt important és que demana als Estats membres que per tal d’aprofitar el potencial d’estalvi d’energia estableixen programes de foment de les auditories energètiques en sectors on ni són obligatòries ni s’acostumen a oferir com són, per exemple les PYME. Per fer-les tan es pot tenir com a referent la ISO 50001 (sistemes de gestió de l’energia) com la EN 16247-1 (auditories energètiques) o la ISO 14000 si inclou l’auditoria energètica.

Tot i aquests esforços l’any 2014 la Comissió va constatar que l’any 2020 s’arribaria en el millor dels casos a un estalvi del 18 o 19% d’energia primària i insisteix amb un comunicació, la COM(2014)0520, a millorar els esforços per part de tots els Estats membres.

A principis del 2015 s’emet el paquet sobre la Unió de l’Energia amb la comunicació COM(2015)0080. En destaquem dues coses: el sistema energètic europeu en xifres i les recomanacions.

Del sistema energètic europeu es diu, entre altres coses, que la UE importa el 53% de la seva energia amb un cost d’uns 400.000 milions d’euros aproximadament. Cada unitat percentual d’augment de l’estalvi permet reduir un 2,6% les importacions de gas. El 75% del parc de vivendes és ineficient des del punt de vista energètic. El 94% del transport depèn dels derivats del petroli, que s’importen en un 90%. Globalment la UE gasta més de 120.000 milions d’euros a l’any en subvencions energètiques molt freqüentment no justificades. Els preus de l’electricitat als països europeus són un 30% superiors als dels Estats Units i els del gas més del doble.

Pel que fa al camí a seguir s’esmenten cinc dimensions: seguretat energètica, solidaritat i confiança; un mercat de l’energia integrat; eficiència energètica; descarbonatació de l’economia i investigació, innovació i competitivitat.

Una vegada més apareix l’eficiència energètica com a factor determinant per assolir els objectius de disminuir la factura energètica i rebaixar l’emissió de gasos d’efecte d’hivernacle.

A la comunicació COM(2015)0572, que és un full de ruta cap a la Unió de l’Energia, s’anuncia la revisió de les directives relatives a l’eficiència energètica, decisió que ve confirmada per l’informe, COM(2015)0572, sobre els avenços que s’han obtingut per l’aplicació de la Directiva vigent i que fan pensar en que, si no es millora en la seva aplicació, al 2020 s’assoliria com a màxim un estalvi de l’ordre del 17,6%.

Posteriorment a la Conferència de Paris es fa pública la comunicació “Una energia neta per a tots els europeus” (COM(2016)0860), també coneguda com a “Winter Package”on es fan un conjunt de propostes que persegueixen tres grans objectius:

- Privilegiar l’eficiència energètica

- Ser els primers al món en energies renovables

- Adoptar mesures equitatives pels consumidors

Es fixa per primera vegada l’objectiu d’assolir un estalvi d’energia primària del 30% el 2030. Allarga per més enllà del 2020 les obligacions que imposa la Directiva d’Eficiència Energètica vigent (de l’any 2012), que és revisada per aquesta comunicació. Ho és també la de l’edificació (Directiva d’Eficiència Energètica dels Edificis del 2010). Els edificis representen un 40% del consum i de l’ordre del 75% tenen poca eficiència energètica. Quan es renoven no sempre es tenen en compte els aspectes energètics pels dubtes que genera la possible recuperació de les inversions. Al ritme actual de renovació energètica dels edificis faria falta un segle per assolir el consum d’energia zero a l’edificació. Per això es modifica la Directiva (COM(2016)765). Es té molt present la necessitat de finançament adequat tan per les renovacions com per les noves construccions, principalment les públiques i per això, per tal d’accelerar la transició vers un parc immobiliari amb energia pròpia aquesta comunicació en el seu annex 1 té un apartat “finançament intel·ligent per a edificis intel·ligents” que preveu l’alliberament de deu mil milions d’euros amb aquesta finalitat fins el 2020. Per afavorir l’ús de vehicles elèctrics també es preveu que la Directiva exigeixi la instal·lació de punts de càrrega als edificis.

La comunicació també promet un paquet de mesures relatives al disseny ecològic i l’etiquetatge energètic, promesa que s’ha fet efectiva amb el Reglament UE2017/1369 que deroga la Directiva 2010/30/UE.

També fixa altres objectius pel 2030 (participació d’un 27% de les renovables en el mix energètic, reducció de les emissions un 40% i fins un 15% d’interconnexions) però en aquesta comunicació ens limitem a l’eficiència energètica.

S’ha constatat fins ara que des d’un bon inici la UE ha considerat l’estalvi d’energia com un factor fonamental en el procés de descarbonatació de l’activitat econòmica. I ho ha fet impulsant mesures d’eficiència energètica bàsicament:

- En els processos de transformació i transport

- En l’ús eficient a la indústria mitjançant auditories i certificacions

- Als edificis, amb moltes mesures entre elles les certificacions energètiques.

- En el disseny energètic eficient dels productes mitjançant l’etiquetatge

Segons els càlculs de la UE mobilitzant 177 mil milions d’euros suplementaris a partir del 2021 es pot generar un creixement del PIB durant el pròxim decenni i crear 900.000 llocs de treball.

Malgrat la importància que poden tenir els estalvis en els processos de transformació i transport de l’energia (cal tenir present que només del ordre del 60% de l’energia primària s’utilitza com energia final) no s’hi entra explícitament en aquesta presentació ja que les centrals elèctriques i les xarxes requereixen una atenció específica. Tampoc es farà referència als estalvis que es poden obtenir en el sector dels transports pel desenvolupament de noves infraestructures associades al canvi modal o al transport col·lectiu siguin de tren, metro o autobús. La comunicació se centra en les certificacions a la indústria (on també hi ha transformacions d’energia primària en energia final) i en aquells aspectes on actualment el consumidor hi pot tenir més incidència o fer mes pressió: l’habitatge i els productes d’ús habitual.

Auditories i certificacions a les indústries i organitzacions

La Directiva 2012/27 /UE imposa als estats membres la realització d’auditories energètiques a les empreses que no siguin PYME, és a dir, a les que tinguin més de 250 treballadors i/o un negoci superior als 50 M€ i un balanç superior a 43 M€. També als grups que globalment arribin a aquestes xifres.

A l’Estat aquesta Directiva no és transposada fins l’any 2016 amb el Reial Decret 56/2016 on s’estableixen també els requisits de les auditories i se’n crea un registre. També es diu com seran inspeccionades. La norma a seguir per fer-les és la EN- 16247. Cal iniciar-les abans del novembre de 2016 i repetir-les cada 4 anys.

La proximitat d’aquestes dates fa difícil extreure conseqüències de la seva realització, però segur que els resultats són positius. Cal recordar que a la mateixa Directiva es recomana als Estats membres que prenguin mesures per tal de que aquestes auditories es facin també de manera voluntària a les petites i mitjanes empreses. Per això cal demostrar, mitjançant exemples concrets, els beneficis que es poden aconseguir amb aquesta pràctica.

L’Institut Català de l’Energia (ICAEN) de molt abans de la transposició de la Directiva havia iniciat un pla per incentivar les indústries a millorar la seva eficiència energètica tenint present que si s’inclou el sector energètic aquest sector representa el 55% del consum total d’energia primària del país. El pla consisteix en detectar els punts on es consumeix energia i en recomanacions tan per estalviar energia per eliminació o disminució de pèrdues evitables (revisió d’aïllaments, recuperació de calor dels processos...) com per fer-ho per eliminació o disminució de consums evitables. La publicació de casos d’èxit és una altra eina que s’ha demostrat eficaç a l’hora d’incentivar la presa de decisions d’estalvi energètic.

El 15 de juny del 2011 es va publicar per part de la Organització Internacional per a la Estandardització (ISO) la norma ISO50001 per als sistemes de gestió de l’energia que estableix els requisits que ha de tenir un sistema de gestió de l’energia en una organització per tal de sistematitzar la millora en l’ús de l’energia, l’augment de l’eficiència energètica i la reducció dels impactes ambientals.

El model de gestió es basa en l’estructura de la millora contínua que comprèn quatre etapes:

Planificar, és a dir, establir els objectius a aconseguir i elaborar els processos que ho han de permetre. En altres paraules, establir la política energètica de l’organització

Fer, o implementar els processos. Cal identificar les mesures preses per tal de facilitar el pas següent que és:

Verificar, per tal de comprovar que els processos s’ajusten a les finalitats per les que han estat elaborats d’acord amb les polítiques energètiques de l’organització, i finalment:

Actuar, per anar adaptant els processos i la pràctica i així assolir la millora contínua del sistema de gestió de l’energia.

Es tracta doncs de que la correcta gestió energètica i la seva millora contínua no siguin quelcom extern a la gestió general de l’organització sinó que en formi part d’una manera natural i que informi tota la seva actuació. Per això és fàcilment integrable amb altres sistemes de gestió que tenen les mateixes característiques com són els de la qualitat i el medi ambient.

Els beneficis d’implementar un sistema de gestió de l’energia són evidents ja que no es tracta d’adoptar mesures puntuals sinó d’integrar l’energia dins dels sistema de gestió general. Si, amés, es fa segons el que prescriu la norma ISO 50001, es pot certificar el sistema per part d’una organització externa acreditada.

La certificació té aspectes molt positius ja que l’auditoria externa permet veure aspectes que el dia a dia a vegades no permet donar-los la importància adequada. A més pot ser un factor d’imatge important per l’organització. El retret més habitual que se li fa és el cost que pot representar i que porta a més d’una organització a prescindir-ne. Les empreses que estan obligades a fer auditories cada quatre anys les poden substituir per la certificació i això ja pot representar un incentiu, però el problema està en les empreses petites i mitjanes per les que la UE demana als estats membres que es trobin incentius que les impulsin a l’auditoria i fins i tot a la certificació. La publicitat de casos d’èxit, tan econòmic com ambiental, com a conseqüència d’haver implementat un sistema de gestió de l’energia, certificable o no, pot representar un estímul per a altres organitzacions.

Les certificacions ISO han crescut molt ràpid els darrers anys, principalment a Europa. Dels 4826 certificats el 2013 es va passar als 6778 certificats el 2014 amb un creixement del 40%, 11985 certificats el 2015 amb un creixement del 77% i 20216 certificats el 2016 amb un creixement del 69%.

Prop de la meitat de les certificacions s’han fet a Alemanya. A l’Estat espanyol s’havien emès 390 certificats el 2015 i 465 certificats el 2016 xifra que representa ocupar l’octau lloc al món i el sisè d’Europa.

A Catalunya l’ICAEN també ha generat eines per incentivar la certificació segons ISO 50001. El 2016 el total de certificats emesos era de 110 que representa prop del 24% del total de certificats de l’Estat. És interessant constatar la diversitat de sectors on es poden trobar empreses certificades a Catalunya: Serveis, Química, Enginyeries, Aigües, Automoció, Construcció, Farmàcia, Hosteleria, Transformats metàl·lics, Material elèctric i electrònic, Paper, Transport, Xarxes elèctriques...

Etiquetatge energètic de productes

Dins de l’estratègia de la Unió de l’Energia ja esmentada (COM(2015)0080) anunciada el febrer de 2015 la Comissió Europea va proposar, entre altres mesures, la revisió de la directiva relativa a l’eficiència energètica dels productes. El mes de març del 2017 el Parlament i el Consell van arribar a un acord provisional sobre el reglament que estableix un nou marc per l’etiquetatge de l’eficiència energètica.

L’1 d’agost va entrar en vigor el Reglament (UE) 2017/1369 de 4 de juliol que deroga la directiva 2010/30/UE. Es manté l’àmbit d’aplicació d’aquesta norma però tenint present que els darrers anys l’avenç tecnològic ha fet que es millori molt l’eficiència energètica dels productes es modifiquen i es reforcen algunes de les seves disposicions.

Dissortadament encara falta molta sensibilització per aconseguir que tothom sàpiga què vol dir l’etiqueta i, a més, que un percentatge important de clients tingui ben present que adquirint productes eficients energèticament, a més d’estalviar en el consum diari i, per tant, en la factura energètica, col·labora en la reducció d’emissions i potencia aquelles empreses que fan un esforç innovador per oferir productes amb dissenys eficients energèticament. Si aquesta consciència es generalitza, segur que a mig termini els preus d’aquests productes hauran baixat. La conscienciació de molts fabricants vindrà per la millor acceptació de productes amb un consum eficient d’energia.

Certificació energètica d’edificis

En el decurs d’aquesta exposició s’ha constatat que un dels camps on és possible millorar sensiblement l’eficiència energètica és a l’edificació. La despesa energètica en edificis pot representar fins a un 40% del consum total depenent de la meteorologia de on aquests estan ubicats. Dissortadament ni la velocitat d’adaptar les millors tecnologies disponibles en les rehabilitacions ni la de construir nous edificis sense emissions de CO2 és la desitjable.

En el primer cas la multipropietat i el temps de recuperació de les inversions poden ser factors negatius. En el segon, cal potenciar la fase de disseny, que és quan cal prendre les decisions necessàries. En la publicitat d’una conferència recent del MIT (Masachussets Institut of Technology) dictada per Thomas Auer and Stefan Benhish es posava de manifest que per tal de tenir un estoc d’edificis sense emissions de carboni el 2050 els esforços han de ser intel·ligents i holístics en qualsevol moment del disseny. Es requereixen estratègies de mitigació i adaptació que només es poden aconseguir transformant els processos de disseny. Estratègies integrades de disseny i processos de disseny orientats a objectius són la base per trobar respostes a la pregunta de com les necessitats del nostre temps transformaran i canviaran el nostre entorn edificable. Una transformació que ha de ser radical per arribar a una descarbonatació del nostre estoc d’edificis i proporcionar confortabilitat. Per ser convincents cal ser aspiracional i inspiracional. El nivell d’aspiració ha de ser determinat per la recerca mentre que projectes emblemàtics han d’inspirar el públic i la indústria.

La certificació energètica dels edificis pretén cridar l’atenció sobre les possibilitats de millora, i per tant d’estalvi a la factura energètica, dels edificis. No aconsegueix el seu objectiu si no hi ha la sensibilitat necessària per part dels ocupants o futurs compradors, sensibilitat que només s’adquireix amb formació i informació. Són dos aspectes clau per assolir els objectius del nou paradigma energètic.

Amb l’objectiu de complir amb els objectius de la UE per l’any 2020 a Catalunya es va elaborar un estudi de prospectiva, el PROENCAT-2030, que establia diferents escenaris de com evolucionaria el consum energètic al país en funció de diferents paràmetres. Un d’aquests escenaris permetia complir els tres objectius de reducció d’un 20% tan del consum d’energia primària, com d’incidència de les energies renovables en el mix energètic, com de reducció de les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle. És l’escenari que es va adoptar a l’hora de fer el Pla de l’Energia i el Canvi Climàtic a Catalunya (PECAC 2012-2020).

Aquest Pla posa com a condició per assolir els seus objectius un esforç important en la millora de l’eficiència energètica i l’estalvi, condició que reprodueix la que s’ha vist a bastament en els documents de la UE que s’han comentat.

En la seva memòria econòmica i al parlar de les inversions per complir-lo s’explicita que pel que fa a l’estalvi i l’eficiència energètica només es comptabilitza la diferència entre les necessàries i les que ja es farien en un escenari base on no s’adoptessin mesures suplementàries. Tot i això es parla de 3.578,1 M€ constants de l’any 2012 durant el període 2012-2015, i de 5.513,2 M€ pel període 2016-2020, xifres que donen un total de 9.091,3 M€.

Els estalvis estimats per als consumidors finals si es portaven a terme totes les mesures previstes d’estalvi i eficiència energètica eren de 31.968,8 M€ a la vegada que aquestes polítiques permetien preveure la creació de 38.000 llocs de treball entre directes i indirectes.

Aquestes xifres demostren la bondat i la necessitat de prendre mesures d’estalvi i d’eficiència energètica i, com a conseqüència els beneficis que poden representar les certificacions com a eina que empeny i facilita aquestes mesures. Els valors econòmics reals depenen del grau d’implementació de les mesures previstes.

L’any 2016 l’ICAEN va publicar un estudi sobre el grau de compliment del PECAC 2012-2020 amb dades corresponents a l’any 2015. Es constata que per causes diverses, a les que no és aliena la política de l’Estat en relació a les energies renovables, no es compliran tots els objectius del Pla i s’assenyalen accions pels anys que queden fins el 2020. A la vegada s’ha iniciat el procés d’elaboració d’un segon estudi de prospectiva, el PROENCAT-2050, que haurà de servir de guia a l’hora de corregir el PECAC 2012-2020 i projectar-lo més enllà del 2020.

En el capítol corresponent a la sostenibilitat energètica en el sector dels edificis es recorda que l’any 2014 el Govern de Catalunya va aprovar l’Estratègia Catalana de Renovació Energètica d’Edificis (ECREE) amb l’objectiu general d’activar el mercat de la renovació energètica dels edificis construïts a Catalunya, tant pel que fa a l’oferta com a la demanda amb l’objectiu específic de generar l’estalvi del 20% previst incidint directament en el comportament dels usuaris, les actuacions dels professionals i les decisions dels propietaris. Per això es preveu desenvolupar una estratègia focalitzada a generar un mínim de 120 projectes tractor de renovació d’edificis que generin una inversió efectiva superior als 1.400 M€ i una ocupació directa associada de 14.000 llocs de treball.

En l’àmbit del sector públic s’ha desplegat l’Acord de Govern del Pla d’Estalvi i Eficiència Energètica als edificis de la generalitat de Catalunya 2011-2014 per reduir el consum d’energia, reduir la factura elèctrica i exemplificar el paper de la Generalitat pel que fa al bon ús de l’energia en els seus edificis.

En el període 2011-2014 es van superar les previsions pel que fa a la reducció de la factura energètica per reducció de potència elèctrica però només es va aconseguir el 30% de l’objectiu fixat pel que fa a la reducció d’aquesta factura per inversió en eficiència energètica. L’any 2015 es van revisar els objectius del Pla per tal de reduir la factura energètica del període 2015-2017 en un 16% el 2017 respecte la factura energètica del 2014 i reducció del consum per al període 2015-2017 d’un 14,3% respecte el consum del 2014. L’any 2015 s’ha assolit un 22% de l’objectiu.

És important constatar que s’ha establert un model de contracte de col·laboració Pública Privada entre un beneficiari (administració) i un proveïdor (Empresa de Serveis Energètics – ESE) per a implementar millores d’eficiència energètica en els quals la inversió d’aquestes millores es paga en base a l’estalvi energètic.

S’ha usat en edificis i també en projectes de canvi a l’enllumenat públic on amb l’assessorament de l’ICAEN fins l’any 2014 s’havien fet 32 licitacions afectant 160.532 punts de llum amb una inversió de 43.207.756 € en millores i un estalvi energètic del 49%.

Cal destacar també la implantació i el control de la certificació energètica dels edificis existents, obligatòria des de l’1 de juny de 2013 per a les transaccions de compravenda o de lloguer d’aquests edificis.

Fins a maig de 2016 l’ICAEN disposa de més de 540.000 certificats entre edificis existents i de nova construcció. Es constata amb aquests certificats la baixa eficiència energètica del parc d’habitatges de Catalunya i, per tant, la feina que queda per fer en aquest àmbit. En efecte; més del 80% dels certificats emesos corresponen a les categories E, F i G que són les de pitjor qualitat energètica i només un 1,1% es situen a les categories A i B.

He estat temptat de titular aquestes reflexions com “Eficiència Energètica; entre el risc i l’esperança”. Risc de que se’n parli més del què s’actuï i esperança de que es prenguin les mesures necessàries per que s’actuï més del què se’n parli. I es pot fer per que es disposa dels elements necessaris: tecnologia (la que ja és accessible i la que s’ha de generar impulsant els centres de recerca i els centres tecnològics), tècnics competents (l’arquitectura i les enginyeries catalanes són de primer nivell) i empreses de serveis energètics disposades a invertir sempre que es disposi de la seguretat que requereixen les inversions a llarg termini. Cal trobar la manera de que aquests elements puguin jugar en un terreny de joc adequat que ha de proporcionar una nova governança, també demanada per la UE. Sense oblidar el paper que en aquest nou partit ha de jugar l’usuari final al que cal formar i informar per que d’un costat estalviï i d’un altre exigeixi el millor als que han de subministrar productes i serveis. En aquest punt és on la certificació adquireix tot el seu valor i proporciona els màxims beneficis.

Cal insistir en formar i informar ja que, de moment, no s’ha sabut fer. No hi ha consciència social generalitzada de la importància que pot tenir el canvi climàtic i de que cal posar tots els mitjans per evitar-lo o, al menys, mitigar-lo. Cal prendre exemple d’altres països més sensibilitzats que el nostre. Tan la formació com la informació s’han de professionalitzar i cal que vagin lligades a cassos concrets d’èxit i a exemples que cadascú pugui aplicar-se a si mateix i el seu entorn. No cal dir que un tractament adequat a les escoles i instituts és la base tal per influir sobre els més grans com per garantir continuïtat en el temps.