|
|
| (3 intermediate revisions by 2 users not shown) |
| Line 22: |
Line 22: |
| | '''Eix 8: '''Infraestructures i gestió sostenible del territori (Els processos d’urbanització) | | '''Eix 8: '''Infraestructures i gestió sostenible del territori (Els processos d’urbanització) |
| | | | |
| − | =1. Introducció= | + | ==Full Document== |
| − | | + | <pdf>Media:Algarrada_Vera_2024b_5371_147-Col·laboració empresarial publicoprivada.pdf</pdf> |
| − | El “''model Barcelona''”, exportat globalment, ha estat reconegut per la seva originalitat i resultats, aconseguint redefinir, en menys de trenta anys, una ciutat industrial en crisi en una urbs moderna (McNeill, 1999).<span id="fnc-4"></span><span style="text-align: center; font-size: 75%;">[[#fn-4|<sup>4</sup>]]</span> No obstant això, les anàlisis centrades en els òrgans gestors d'aquesta transformació, com les empreses publicoprivades, han estat poc explorades, fet que obre línies acadèmiques rellevants.
| + | |
| − | | + | |
| − | Aquesta comunicació analitza la trajectòria de PROCIVESA (Promoció Ciutat Vella S.A.), empresa mixta encarregada de la transformació socioeconòmica i urbanística del districte de Ciutat Vella durant el període 1988-2002. La Barcelona dels anys vuitanta representa un cas particular en l'àmbit europeu, en situar-se en un entorn sociopolític en construcció (Blanco, Bonet, i Walliser, 2011). A diferència del sistema intervencionista franquista, el nou model presentava un caràcter més obert, on les sinergies col·laboratives eren necessàries per expandir l’estat del benestar i consolidar la democràcia. La recerca d’aquesta col·laboració es va intensificar a causa de les dificultats pressupostàries del consistori, fruit dels deutes del règim franquista, les exigències i dinàmiques de liberalització imposades pel procés d’integració europeu i la preparació dels JJ.OO’92. A més, la Ciutat Comtal, amb les seves particularitats i similituds, ofereix una perspectiva valuosa per comprendre la complexitat i diversitat de models de gestió publicoprivada presents en Europa, tant en aquest període com en l’actualitat.
| + | |
| − | | + | |
| − | L’estudi de les relacions formals entre l’Estat i els mercats privats, des d’aproximacions pròpies de la Història Empresarial, ens obre un laboratori que, a partir d’anàlisis de llarg recorregut, permet comprendre fenòmens complexos i grans reptes que només es poden interpretar amb perspectiva temporal.
| + | |
| − | | + | |
| − | El context de partida – la dècada dels vuitanta - es caracteritzava per la reformulació de les barreres d’actuació entre el sector públic i privat. Les convulsions econòmiques derivades de les crisis petrolieres de 1973 i 1978, el col·lapse del sistema de tipus de canvi fixos de Bretton Woods i la saturació dels mercats tradicionals van conduir a una recessió generalitzada als països occidentals (Bordo, 2017). El nou context socioeconòmic, marcat per les restriccions pressupostàries, l'encariment del finançament, la globalització i la creixent complexitat social, reduïa la capacitat jeràrquica dels estats (Steger et al., 2023). Al mateix temps, el model burocràtic-weberià de provisió directa de serveis públics era criticat per la seva ineficiència i rigidesa (Dahlström i Lapuente, 2022). Les conseqüències de la recessió, com la desocupació massiva i la reducció de la recaptació impositiva, van generar importants dèficits públics que dificultaven l’aplicació de les tradicionals receptes keynesianes (Eichengreen i Esteves, 2022).
| + | |
| − | | + | |
| − | En aquest complex marc econòmic, les administracions públiques es van veure impulsades a una creativitat organitzacional, adoptant nous entorns institucionals (Funck i Karlsson, 2020). Des dels països anglosaxons – especialment el Regne Unit - va sorgir un corrent teòric anomenat “''New Public Management''” (NPM), enfocat a millorar l’eficiència i eficàcia dels organismes públics mitjançant l’adopció de models organitzatius propis de l’esfera mercantil privada (Hood, 1991). Aquesta reorientació estatal cercava una gestió més professionalitzada i corporativa, allunyant-se de burocratització de l’administració pública. La canalització d'aquestes idees es va materialitzar amb la redefinició d'una figura organitzativa amb un ampli recorregut històric: els acords de col·laboració publicoprivats o "''public-private partnerships''" (PPPs).<span id="fnc-5"></span><span style="text-align: center; font-size: 75%;">[[#fn-5|<sup>5</sup>]]</span>
| + | |
| − | | + | |
| − | Els PPPs es defineixen com la cooperació estructurada entre actors públics i privats per al planejament, finançament i posada en marxa de serveis i infraestructures, compartint riscos, costos i beneficis (Comisión Europea, 2004; Koppenjan et al., 2022). La col·laboració publicoprivada es divideix en dos models: la col·laboració contractual i la institucionalitzada. La primera – contractual – implica l’externalització total del bé o servei a una empresa privada; per la seva banda, la segona – institucionalitzada - fomenta la creació de noves entitats formals on participen conjuntament actors públics i privats. Com assenyalen Koschatzky i Stahlecker (2016), només la col·laboració institucionalitzada genera una relació estable en el temps i una correcta divisió de riscos i beneficis. En aquesta comunicació, centrem la nostra atenció en un exemple d’aquest darrer tipus de col·laboració.
| + | |
| − | | + | |
| − | L’aplicació dels “nous” PPPs es va estendre ràpidament tan internacionalment, gràcies a la seva capacitat per resoldre problemes organitzatius del sector públic i la seva presumpta neutralitat política, com sectorialment, amb aplicacions en la gestió sanitària, de residus o en la construcció d’infraestructures (Hood, 1991).
| + | |
| − | | + | |
| − | A les següents figures es presenten, de manera esquemàtica, els principals factors teòrics que justifiquen la formulació d’acords col·laboratius publicoprivats.
| + | |
| − | | + | |
| − | '''FIGURA 1. '''APORTACIONS I MOTIVACIONS DEL SECTOR PÚBLIC I PRIVAT EN ELS ACORDS DE COL·LABORACIÓ MIXTA.
| + | |
| − | | + | |
| − | <div class="center" style="width: auto; margin-left: auto; margin-right: auto;">
| + | |
| − | [[Image:Draft_Algarrada Vera_940287547-image1-c.png|600px]] </div>
| + | |
| − | | + | |
| − | Font: Elaboració pròpia
| + | |
| − | | + | |
| − | '''TAULA 1. '''AVANTATGES PREVISTES DELS ACORDS DE COL·LABORACIÓ PUBLICOPRIVADA.
| + | |
| − | | + | |
| − | {| style="width: 100%;margin: 1em auto 0.1em auto;border-collapse: collapse;"
| + | |
| − | |-
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: center;"|'''ÀREA'''
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: center;"|'''DESCRIPCIÓ'''
| + | |
| − | |-
| + | |
| − | | rowspan='2' style="border: 1pt solid black;text-align: center;"|ECONOMIA
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: center;"|Millora de l’eficiència i eficàcia en l’assignació i provisió de serveis públics.
| + | |
| − | |-
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: center;"|Increment del “''value for money''”. <span id="fnc-6"></span><span style="text-align: center; font-size: 75%;">[[#fn-6|<sup>6</sup>]]</span>
| + | |
| − | |-
| + | |
| − | | rowspan='2' style="border: 1pt solid black;text-align: center;"|FISCALITAT
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: center;"|Reducció del deute públic; augment del control pressupostari.
| + | |
| − | |-
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: center;"|Assignació òptima del risc.
| + | |
| − | |-
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: center;"|TECNOLOGIA
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: center;"|Incorporació del saber fer empresarial: professionalització tècnica i transferència tecnològica.
| + | |
| − | |-
| + | |
| − | | rowspan='2' style="border: 1pt solid black;text-align: center;"|SOCIOPOLÍTICA
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: center;"|Corresponsabilitat i alineació dels interessos públics i privats.
| + | |
| − | |-
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: center;"|Estabilitat contractual de llarg termini.
| + | |
| − | |}
| + | |
| − | | + | |
| − | | + | |
| − | <div class="center" style="width: auto; margin-left: auto; margin-right: auto;">
| + | |
| − | Font: Elaboració pròpia mitjançant (Gerrard, 2001; Paula, Marques, i Gonçalves, 2023).</div>
| + | |
| − | | + | |
| − | Una de les qüestions més discutides respecte a la col·laboració mixta ha estat la identificació dels factors que condicionen el seu èxit (o fracàs). El concepte dels “''critical success factors''” agrupa els principals elements que articulen una col·laboració correcta: 1) suport polític-institucional; 2) definició d’una missió i objectius conjunts; 3) una gestió adequada de la transferència de riscos i beneficis; 4) professionalització de la gestió i organització; 5) un clima d’estabilitat i confiança entre els actors (Alsina Burgués i González de Molina, 2019).
| + | |
| − | | + | |
| − | Les grans urbs industrials europees, immerses en una espiral de degradació generalitzada, requerien una reestructuració que frenés l'obsolescència de les seves àrees centrals (Barber i Pareja-Eastaway, 2010). Ciutats com Londres, París, Rotterdam, Birmingham o Milà van iniciar, des de finals dels anys setanta, processos transformadors mitjançant PPPs com a alternativa a la tradicional actuació estatal (Trono, Zerbi, i Castronuovo, 2016; Paula, Marques, i Gonçalves, 2023). Barcelona, a partir de PROCIVESA, es va integrar en aquesta dinàmica internacional l’any 1988.
| + | |
| − | | + | |
| − | Sempre tenint en compte l’amplitud del terme, en aquest treball s’utilitzarà la definició de transformació urbana elaborada pels investigadors britànics Peter Roberts i Hugh Sykes, segons la qual “(...) ''és una visió i acció integral i integrada que condueix a la resolució dels problemes urbans i busca aconseguir una millora duradora en les condicions econòmiques, físiques, socials i ambientals d’una àrea que ha estat subjecta a canvis''” (Roberts i Sykes, 2008:17).
| + | |
| − | | + | |
| − | Les aportacions recollides en aquesta comunicació no només ofereixen una visió retrospectiva de la trajectòria col·laborativa publicoprivada a Barcelona, sinó que també serveixen per reflexionar sobre qüestions de gran rellevància en l’actualitat. Els Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides han ressaltat la necessitat de cooperació entre actors públics i privats (Berrone et al., 2019). Els reptes actuals exigeixen revisar el paper innovador de la col·laboració mixta per mantenir la competitivitat urbana de les ciutats i adaptar-les a les noves dinàmiques del segle XXI, com els efectes del canvi climàtic, la globalització i l’adopció de noves tecnologies revolucionàries. La cerca de solucions creatives i innovadores en contextos d'alta complexitat socioeconòmica, com succeïa a les dècades dels vuitanta i noranta, torna a ser una qüestió crucial en el camp de la gestió i l'organització (Maslova, 2020).
| + | |
| − | | + | |
| − | =2. Fonts i metodologia=
| + | |
| − | | + | |
| − | La metodologia emprada segueix un enfocament inductiu, propi de la Història Econòmica i Empresarial, amb una estructura qualitativa focalitzada en l’estudi de cas. El “''case study''” del binomi format per Ciutat Vella i PROCIVESA es presenta com l’eina metodològica principal per aproximar-se al concepte de col·laboració publicoprivada, un terme analitzat de manera interdisciplinària per l’economia, la història, el dret administratiu o les ciències polítiques, entre d’altres. No obstant això, el seu paper dins de la història econòmica en períodes contemporanis, nacionalment i internacionalment, ha estat poc investigat, fet que obre noves i interessants vies d’investigació. A més, l’ús de l’estudi de cas permet analitzar el fenomen abordant les realitats complexes i canviants del context social, tenint en compte les relacions entre les trajectòries empresarials de les organitzacions seleccionades i les narratives dels actors – públics o privats – implicats (Yin, 2018). Aquesta aproximació a la realitat contextual es reforça amb un enfocament metropolità, que permet una major sensibilitat a les dinàmiques socioeconòmiques.
| + | |
| − | | + | |
| − | L’anàlisi qualitativa es focalitza en la contextualització històrica de Ciutat Vella i les actuacions de PROCIVESA, empresa mixta encarregada de la transformació urbana del districte, centrant-se en les estructures, estratègies i mecanismes de gestió emprats, mitjançant fonts empresarials primàries. PROCIVESA s’examina exhaustivament, combinant la revisió historiogràfica amb una descripció detallada de la seva trajectòria empresarial. La comunicació segueix una presentació cronològica dels principals fets de la companyia, acompanyada d’un conjunt de taules i sèries temporals que complementen la descripció empresarial.
| + | |
| − | | + | |
| − | El procés de transformació urbana i socioeconòmica de Ciutat Vella ha despertat l’interès del món acadèmic, amb aportacions des de perspectives metodològiques diverses. Cal destacar, per exemple, les contribucions en els àmbits econòmic-empresarial (Brunet et al., 1996; Abella, 2004; PROCIVESA, 2003; Cabrera, 2007), urbanístic (Boxmeer y Beckhoven, 2005; Fiori, 2011; Casellas y Saff, 2023), polític (Gomà, 1997; Blanco, Bonet, y Walliser, 2011), o més centrades en la sociologia i l’antropologia (Subirats, 2008; Delgado, 2007; Pallas, 2022).
| + | |
| − | | + | |
| − | Entre les fonts emprades, destaca l’arxiu documental de PROCIVESA [1988-2002], present a l’Arxiu de Ciutat Vella, que inclou tota la documentació mercantil, fiscal i de gestió política durant l’activitat de la companyia.<span id="fnc-7"></span><span style="text-align: center; font-size: 75%;">[[#fn-7|<sup>7</sup>]]</span> S’han revisat la totalitat de les actes de les Juntes Generals d’Accionistes, dels Consells d’Administració, de la Comissió Executiva i de la Comissió de Promoció i Publicitat, així com els estatuts fundacionals i els estats financers anuals, incloent-hi balanços de situació, comptes de pèrdues i guanys, i fluxos de finançament. A més, s’han revisat informes interns de gestió i documentació oficial adreçada a institucions nacionals i europees per sol·licitar ajut tècnic i finançament, per exemple, a programes com els Fons de Cohesió, el Programa URBAN o el Programa LIFE. En conjunt, s’han analitzat més de 135 documents oficials generats entre els anys 1988 i 2002. Així mateix, cal afegir la consulta dels informes previs a la constitució de PROCIVESA, que daten de l’any 1985 i ens aproximen a les fases preliminars al sorgiment de la companyia.
| + | |
| − | | + | |
| − | Addicionalment, s’ha analitzat la percepció mediàtica de PROCIVESA en la societat, mitjançant la consulta i revisió de més de 200 articles presents a les hemeroteques digitals de La Vanguardia i El País. Aquesta revisió periodística busca oferir una visió crítica del procés transformador, incloent en l’anàlisi les “altres veus” implicades. Això permet triangular les dades proporcionades per les fonts empresarials primàries, reduint els possibles biaixos sorgits en treballar amb la documentació oficial de les companyies implicades.
| + | |
| − | | + | |
| − | Finalment, cal tenir en compte una qüestió de caràcter metodològic en la quantificació, ja que en aquesta comunicació es tracten volums monetaris complexos per diverses raons. En primer lloc, per l’afectació del canvi de moneda – de pessetes a euros – que va succeir durant el període analitzat. Juntament amb això, disposem de masses inversores agrupades durant més de catorze anys i realitzades per diferents actors. Per tal de poder entendre amb més claredat les dades presentades, l’estratègia metodològica ha estat la següent: 1) mostrar les dades en la unitat monetària existent en el moment, per exemple, preus corrents (milions de pessetes); 2) afegir una columna amb l’import d’aquesta quantitat en euros corrents, tenint en compte el tipus de canvi entre pessetes i euros (1 euro: 166,386 pessetes); i, finalment, 3) fer una aproximació al valor actualitzat (preus constants) gràcies als indicadors estàndards elaborats pel reconegut historiador econòmic, Leandro Prados de la Escosura, i disponibles digitalment (Prados de la Escosura, 2024).
| + | |
| − | | + | |
| − | =3. El disseny d’un organisme publicoprivat pioner: els orígens de PROCIVESA. =
| + | |
| − | | + | |
| − | La formació del primer govern municipal democràtic, l'abril de 1979, va marcar l'inici d'una nova política urbana a Barcelona. La victòria de la candidatura socialista, amb el suport de reconeguts tècnics del camp de l’economia, el dret i l’arquitectura, va significar l’establiment d’un programa de polítiques urbanes regeneracionistes i properes a la ciutadania.<span id="fnc-8"></span><span style="text-align: center; font-size: 75%;">[[#fn-8|<sup>8</sup>]]</span> Com assenyalava Pere Cabrera (2007:183), “(...) ''es donaven les coincidències de confluència històrica d’un canvi de context institucional amb la recuperació de les institucions democràtiques, d’orientació cap a polítiques urbanes en què es feia present, considerant als residents, la previsió social, l’ampliació del concepte de patrimoni arquitectònic com conjunt més o menys heterogeni i la consideració dels testimonis de la memòria col·lectiva''.” Al mateix temps, Barcelona iniciava una reforma politicoadministrativa, reorganitzant la ciutat en deu districtes amb l’objectiu d’atendre de manera més efectiva els problemes locals i millorar la prestació de serveis.
| + | |
| − | | + | |
| − | Una de les àrees amb majors necessitats d'intervenció a Barcelona era Ciutat Vella, nucli rellevant per la seva centralitat urbana històrica, en albergar els principals enclavaments polític-empresarials i socioculturals de la ciutat. No obstant això, el districte es trobava en un constant procés de deteriorament social, econòmic i urbanístic (Gomà, 1997). Des de mitjan segle XX, Ciutat Vella era incapaç de retenir la seva població, que es traslladava a altres indrets amb millors previsions de futur, com l’Eixample o Gràcia. L’envelliment de la població anava en consonància amb el de l’edificació i els habitatges, cada cop amb més deficiències.<span id="fnc-9"></span><span style="text-align: center; font-size: 75%;">[[#fn-9|<sup>9</sup>]]</span> Econòmicament, els sectors empresarials tradicionals, com la indústria, els tallers o el petit comerç, es veien afectats pel sorgiment d’activitats marginals, com la prostitució o la drogoaddicció, que degradaven greument la vida al districte. En un dels informes oficials de l’Ajuntament analitzats, se situava a Ciutat Vella en risc de “''ser el principal suburbi de Barcelona, brou de cultiu, punt d’atracció i aparador lamentable de tota mena de patologies socials i delictives i preocupant font d’inseguretat ciutadana''” (Ajuntament de Barcelona 1987:3). Alhora, la situació es veia agreujada per la cronificació temporal dels problemes, fet que generava un cercle viciós de deterioració.
| + | |
| − | | + | |
| − | '''TAULA 2. '''COMPARACIÓ SOCIOECONÒMICA ENTRE EL DISTRICTE DE CIUTAT VELLA I BARCELONA (1988).<span id="fnc-10"></span><span style="text-align: center; font-size: 75%;">[[#fn-10|<sup>10</sup>]]</span>
| + | |
| − | | + | |
| − | {| style="width: 100%;margin: 1em auto 0.1em auto;border-collapse: collapse;"
| + | |
| − | |-
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: center;"|'''INDICADORS'''
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: center;"|'''CIUTAT VELLA'''
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: center;"|'''BARCELONA'''
| + | |
| − | |-
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: center;"|Superfície (km<sup>2</sup>)
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: center;"|4,31
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: center;"|99,09
| + | |
| − | |-
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: center;"|Població – Padró desembre 1988 (hab.)
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: center;"|101.963
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: center;"|1.734.501
| + | |
| − | |-
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: center;"|Densitat (hab./km<sup>2</sup>)
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: center;"|23.657
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: center;"|17.504
| + | |
| − | |-
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: center;"|Renda per càpita (milers de pessetes/any)
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: center;"|1.041
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: center;"|1.303
| + | |
| − | |-
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: center;"|Vehicles / 1.000 habitants
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: center;"|306
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: center;"|438
| + | |
| − | |-
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: center;"|% de la població total amb més de 65 anys
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: center;"|26,4
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: center;"|17,4
| + | |
| − | |-
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: center;"|% dels habitatges totals en règim de lloguer
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: center;"|67,7
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: center;"|40,1
| + | |
| − | |-
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: center;"|% dels habitatges totals amb menys de 60 m<sup>2</sup>
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: center;"|54
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: center;"|28
| + | |
| − | |}
| + | |
| − | | + | |
| − | | + | |
| − | <div class="center" style="width: auto; margin-left: auto; margin-right: auto;">
| + | |
| − | Font: Elaboració pròpia mitjançant (PROCIVESA, 1995)</div>
| + | |
| − | | + | |
| − | La ruta municipal al districte va plantejar una idea clara: rehabilitar i renovar Ciutat Vella per convertir-la novament en una peça fonamental de la ciutat (Bohigas, 1985). Una de les iniciatives pioneres va ser la implementació dels Plans Especials de Reforma Interior (PERI). Dissenyats conjuntament entre el consistori i els moviments veïnals, els PERI, columna vertebral de les actuacions futures, abordaven la rehabilitació física i la modernització socioeconòmica dels diferents districtes (Torres Gilles, 2012).<span id="fnc-11"></span><span style="text-align: center; font-size: 75%;">[[#fn-11|<sup>11</sup>]]</span> La complexa situació econòmica del consistori impedia executar les actuacions, però això no va aturar els avenços en les qüestions de planejament, a l’espera d’una millora conjuntural.
| + | |
| − | | + | |
| − | En aquest període, van sorgir figures de la rellevància i singularitat com el Pla d’Actuació Integral (PAI, 1984), una eina que reunia la visió conjunta de tots els elements que havien de formar part del procés transformador i, al mateix temps, era un clar missatge de compromís polític amb el projecte. Centralitzant tot el poder en una única figura política, amb rang de tinent d’alcalde, es van situar sis àmbits d’actuació primordials: 1) urbanisme, 2) benestar social i equipaments, 3) infraestructures de mobilitat, 4) renovació d’usos i activitats econòmiques, 5) seguretat i 6) constitució d’instruments complementaris. Juntament amb el PAI, cal destacar també l’adopció d’una figura legal-urbanística de caràcter estatal com l’Àrea de Rehabilitació Integrada al districte (ARI, 1985). L’ARI exigia la formació d’un conjunt d’òrgans de participació – la Comissió Gestora de l’ARI – on formarien part les quatre grans associacions veïnals, la Cambra de Comerç i les administracions implicades.
| + | |
| − | | + | |
| − | Aquest conjunt de canvis deixava enrere els plans possibilistes d’inicis dels vuitanta i donava lloc a un pla d’actuacions ferm, amb idees clares i costos delimitats: el Pla Quadriennal de l’ARI (1987-1991). Les previsions d’inversió total necessària a Ciutat Vella van ascendir a més de 38.300 milions de pessetes, segons les quantificacions fetes l’any 1984 (Ajuntament de Barcelona, 1984). Entre les principals partides, destacava la construcció de nou habitatge (11.400 milions de pessetes), la construcció d’equipaments (11.160 milions de pessetes) o la rehabilitació d’habitatges (2.235 milions de pessetes). La seva implementació exigia una massa crítica econòmica suficient, concentrada en un mateix context espacial i temporal, i la consulta amb nombrosos actors socials (PROCIVESA 1988c). L’objectiu era aturar el procés cíclic “''d’''e''mpobriment-degradació-empobriment''”, que havia absorbit sense millora la inversió publica en el districte els anys previs (Gomà, 1997). Com deia el reconegut arquitecte i urbanista, Oriol Bohigas, “(...) ''fa falta que hi hagi algú que gestioni i ordeni projectes concrets, finançables, factibles i oportuns''” (Bohigas, 1997:2).
| + | |
| − | | + | |
| − | Un dels compromisos municipals va ser la creació d'un instrument, ubicat en un àmbit econòmic-tècnic, encarregat d’implementar i gestionar el conjunt d’obres públiques aprovades i d’obtenir els recursos necessaris per complir amb els terminis establerts. A més, aquesta eina es va presentar com una forma d’aturar el conflicte polític obert entre la Generalitat, liderada per Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), i l’Ajuntament, amb el PSC al capdavant, que havia anat paralitzant les actuacions a Ciutat Vella. Les limitacions pressupostàries, la determinació de les responsabilitats legals, l’escepticisme de la Generalitat envers una actuació d’aquestes dimensions a Ciutat Vella i les diferències entre els equips urbanístics municipals i autonòmics van ser alguns dels factors explicatius d’aquesta inacció (Pareja-Eastaway i Tapada-Berteli, 2001). L’impuls de la nominació olímpica, que situava a Barcelona davant del món, ajudaria a millorar les relacions.
| + | |
| − | | + | |
| − | D’aquest mandat va néixer l’any 1988 la companyia publicoprivada Promoció de Ciutat Vella S.A., més coneguda com a PROCIVESA (PROCIVESA, 1988a). PROCIVESA va ser una companyia pionera en l’àmbit barcelonès, gràcies a la seva capacitat econòmica i a la seva forma jurídica mixta. Aquest fet permetia la incorporació de recursos, tant tangibles com intangibles, del sector públic i de les empreses privades interessades en la rehabilitació del districte. Actuar mitjançant un esquema mercantil va donar a PROCIVESA l’oportunitat de realitzar transaccions de compravenda en el mercat immobiliari, obtenint rendibilitats amb les quals continuar operant. Així, PROCIVESA aconseguia, en principi, superar les limitacions del model previ de gestió directa, basat en les aportacions pressupostàries mitjançant la recaptació fiscal i alhora no haver d’imposar noves taxes a una població empobrida.
| + | |
| − | | + | |
| − | La companyia va delimitar la seva activitat en tres objectius principals: 1) ser un organisme de cooperació entre l’Ajuntament i la iniciativa privada per impulsar la remodelació i revitalització del districte en un règim de corresponsabilitat; 2) permetre delegar a l’Ajuntament la gestió del procés revitalitzador per obtenir una major eficàcia i eficiència, superant els colls d’ampolla sorgits en actuacions prèvies; 3) actuar com un instrument financer que permetés concentrar en una única actuació una inversió prevista que, d’altra manera, s’hauria estès durant més de quinze anys.
| + | |
| − | | + | |
| − | La gestió operativa de PROCIVESA en el camp urbanístic, la seva activitat empresarial principal, es va estructurar en cinc fases específiques: encàrrec i adquisició, projecte i desallotjament, adjudicació, enderrocament i allotjament provisional o indemnització als afectats, nova urbanització i, finalment, recepció i adjudicació. La complexitat d’operar en un teixit urbà viu requeria una reinstal·lació immediata dels veïns afectats, per tal de continuar amb les actuacions sense interrupció i minimitzar l’impacte en la vida de les persones afectades.
| + | |
| − | | + | |
| − | L’activitat empresarial de PROCIVESA va quedar delimitada estatuàriament per un màxim de catorze anys, seguint la legislació estatal sobre instruments de gestió de l’Administració. Tanmateix, aquesta duració també proporcionava estabilitat en les seves actuacions, allunyant-la de la inestabilitat dels cicles electorals i dels canvis en les preferències polítiques. A més, aquesta mesura permetia superar certes barreres inversores, ja que l’Ajuntament presentava un límit anual d’inversió de mil milions de pessetes.
| + | |
| − | | + | |
| − | L’Ajuntament, inicialment l’únic representant públic, va presentar una posició inversora majoritària en el capital social. A més, el consistori acordà la transferència anual d’una partida pressupostària per garantir el compliment dels objectius i l’equilibri financer. Aquest compromís va incrementar l’interès de l’accionariat privat, en reduir-se el risc inversor però mantenir-se la seva remuneració anual.<span id="fnc-12">[[#fn-12|<sup>12</sup>]]</span> Els actors privats, provinents del sector bancari (La Caixa, Caixa Catalunya, Banco Exterior de España, BBV), de la construcció (EUR S.A. <span id="fnc-13">[[#fn-13|<sup>13</sup>]]</span> i Saba Aparcaments) o del teixit local d’empresaris (Promoció Ciutat Nova S.C.P.), van entendre PROCIVESA com una oportunitat única per assolir una posició destacada dins de Ciutat Vella, una zona amb gran potencial urbanístic i inversor.<span id="fnc-14">[[#fn-14|<sup>14</sup>]]</span> La possibilitat d’invertir en un projecte amb incentius públics per accedir al sòl urbà i amb rendibilitats gairebé assegurades era, sense dubte, un factor de gran atractiu.
| + | |
| − | | + | |
| − | El caràcter mixt de la societat també es va reflectir en la composició dels principals òrgans rectors de PROCIVESA: el Consell d’Administració, la Comissió Executiva i la Gerència. No obstant això, la companyia va estar marcada per una significativa presència de càrrecs polítics municipals, especialment del PSC. Com destacava Joan Clos, vicepresident de PROCIVESA, en la primera sessió del Consell d’Administració, calia subratllar la importància de la imatge de la companyia com una entitat que prestava un servei públic. Per aquesta raó, s’havia d’assegurar que cada pas que es donés s’alineava amb l’execució de les obres que contribuïssin als fins socials; aquest fet, entre d’altres, justificava la rellevància de la presència d’actors polítics municipals dins de l’organigrama de PROCIVESA.
| + | |
| − | | + | |
| − | <span id='_Hlk177054930'></span>'''TAULA 3. '''DISTRIBUCIÓ DEL CAPITAL SOCIAL CONSTITUTIU DE PROCIVESA (1988).
| + | |
| − | | + | |
| − | {| style="width: 100%;margin: 1em auto 0.1em auto;border-collapse: collapse;"
| + | |
| − | |-
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: center;"|'''ACCIONISTA'''
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: center;"|'''NÚM. D’ACCIONS'''
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: center;"|'''IMPORT '''
| + | |
| − | | + | |
| − | '''(pts. 1988)'''
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: center;"|'''IMPORT'''
| + | |
| − | | + | |
| − | '''(euros 2002)'''
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: center;"|'''IMPORT '''
| + | |
| − | | + | |
| − | '''(euros 2022) '''<span id="fnc-15"></span><span style="text-align: center; font-size: 75%;">[[#fn-15|<sup>15</sup>]]</span>
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: center;"|'''PARTICIPACIÓ (%)'''
| + | |
| − | |-
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: center;"|Ajuntament de Barcelona
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: center;"|50.001
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: center;"|750.015.000
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: center;"|4.507.681
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: center;"|12.374.700
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: center;"|50.1
| + | |
| − | |-
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: center;"|Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: center;"|13.333
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: center;"|199.995.000
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: center;"|1.201.994
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: center;"|3.285.100
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: center;"|13.3
| + | |
| − | |-
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: center;"|Caixa d'Estalvis de Catalunya
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: center;"|13.333
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: center;"|199.995.000
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: center;"|1.201.994
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: center;"|3.285.100
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: center;"|13.3
| + | |
| − | |-
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: center;"|Banco Exterior de España S.A
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: center;"|6.667
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: center;"|100.005.000
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: center;"|601.042
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: center;"|1.654.900
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: center;"|6.7
| + | |
| − | |-
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: center;"|Promoció Ciutat Nova S.C.P
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: center;"|6.667
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: center;"|100.005.000
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: center;"|601.042
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: center;"|1.654.900
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: center;"|6.7
| + | |
| − | |-
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: center;"|EUR S.A
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: center;"|3.333
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: center;"|49.995.000
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: center;"|300.476
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: center;"|815.100
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: center;"|3.3
| + | |
| − | |-
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: center;"|Banco Bilbao Vizcaya S.A
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: center;"|3.333
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: center;"|49.995.000
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: center;"|300.476
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: center;"|815.100
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: center;"|3.3
| + | |
| − | |-
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: center;"|SABA Aparcaments
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: center;"|3.333
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: center;"|49.995.000
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: center;"|300.476
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: center;"|815.100
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: center;"|3.3
| + | |
| − | |-
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: center;"|'''Total'''
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: center;"|'''100.000'''
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: center;"|'''1.500.000.000'''
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: center;"|'''9.015.181'''
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: center;"|'''24.700.000'''
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: center;"|'''100'''
| + | |
| − | |}
| + | |
| − | | + | |
| − | | + | |
| − | <div class="center" style="width: auto; margin-left: auto; margin-right: auto;">
| + | |
| − | Font: Elaboració pròpia mitjançant (PROCIVESA, 1988b)</div>
| + | |
| − | | + | |
| − | =4. La trajectòria de PROCIVESA, un reflex dels canvis de la Barcelona de finals del segle XX. =
| + | |
| − | | + | |
| − | 1989 va marcar l'inici pràctic de PROCIVESA, després d'uns mesos d'adaptació. Des de les primeres reunions, es van identificar qüestions clau com la necessitat de declarar PROCIVESA beneficiària de les expropiacions dins l'ARI Ciutat Vella i la realització d’una nova ampliació del capital. El procés de capitalització va culminar amb la incorporació de més de 950 milions de pessetes, gràcies a l’ampliació de posicions de membres ja pressents, com l’Ajuntament o el BBV, i a l’entrada de nous actors, com la Diputació Provincial de Barcelona o la Companyia Telefònica Nacional d’Espanya.
| + | |
| − | | + | |
| − | L’avanç dels primers mesos d’activitat va fer sorgir les primeres dificultats, com la superposició d'actuacions amb altres organitzacions públiques. Per solucionar-ho, PROCIVESA va acordar unions temporals amb altres empreses, com l’empresa pública REGESA, per coordinar les actuacions. A més, el context polític també va començar a influir en PROCIVESA, amb una reestructuració del Consell d'Administració després de les eleccions municipals de 1991. Fruit d’aquests canvis interns, el Consell va decidir potenciar el rol del Gerent, atorgant-li majors capacitats per prendre decisions en els camps financers i urbanístics. La influència dels cicles electorals locals tindria una rellevància habitual a l’organigrama de PROCIVESA, tal com es pot observar en la següent figura:
| + | |
| − | | + | |
| − | '''FIGURA 2. '''FLUX D’ENTRADES I SORTIDES DE REPRESENTANTS POLÍTICS DELS ÒRGANS DIRECTIUS DE PROCIVESA (1988-2002).
| + | |
| − | | + | |
| − | <div class="center" style="width: auto; margin-left: auto; margin-right: auto;">
| + | |
| − | [[Image:Draft_Algarrada Vera_940287547-chart1.svg|600px]] Font: Elaboració pròpia mitjançant les actes de les Juntes Generals (1988-2002)</div>
| + | |
| − | | + | |
| − | Deixant de banda els anys 1988 – inici de l’activitat empresarial – i 2002 – dissolució de PROCIVESA -, les dates amb més moviment intern coincideixen amb períodes postelectorals: 1) maig del 1991, primeres eleccions municipals amb PROCIVESA activa; 2) maig de 1995, segones eleccions municipals, però sense canvis interns fins a gener de 1996, a causa de les negociacions a l’Ajuntament entre el PSC, ERC i IC-EV; i, finalment, 3) juny de 1999, terceres eleccions municipals. PROCIVESA no es trobava al marge dels canvis polítics i dels processos de negociació per assolir l’alcaldia.
| + | |
| − | | + | |
| − | Durant els primers anys d’activitat, es va observar un progrés positiu en la rehabilitació, tot i no complir-se les previsions inicials. Els alts costos de construcció, la reducció de les expectatives en certes vies d’ingressos o les dificultats per impulsar la rehabilitació privada romandrien com problemes habituals per a PROCIVESA. L’activitat immobiliària de la societat obligava a buscar assíduament crèdits de tresoreria per solucionar dificultats de liquiditat. En aquest àmbit, la influència dels representants bancaris va ser un factor clau. En primer lloc, des del vessant polític de la direcció, es va sol·licitar el consell dels representants bancaris per avaluar les opcions financeres disponibles, buscant mantenir la solvència de PROCIVESA. Al mateix temps, la influència d’aquests membres va impulsar, en nombroses ocasions, l’adopció de propostes de bancs nacionals en comptes d’altres opcions, per exemple, europees - deute en marcs alemanys o ECU’s (“''European Currency Unit''”) – o internacionals – crèdits amb el Banc Mitsubishi.
| + | |
| − | | + | |
| − | L’entrada d’Espanya en la Comunitat Econòmica Europea (CEE) l’any 1986 de mans del PSOE va obrir a l’economia espanyola l’oportunitat de finançar-se mitjançant fons europeus. Per a PROCIVESA, aquest fet va significar un impuls imprescindible per dur a terme certs projectes que es trobaven paralitzats pel context de crisi econòmica d’inicis dels noranta, agreujat a Barcelona després dels JJOO. PROCIVESA va rebre el suport de fons europeus, amb aportacions superiors a 5.800 milions de pessetes per a millores urbanes i ambientals a Ciutat Vella. Aquest finançament va ser presentat per PROCIVESA com una mostra del reconeixement internacional a la tasca revitalitzadora realitzada al districte: “(...) ''l’aprovació des de les més altes instàncies comunitàries del camí emprès pel municipalisme barceloní i els seus òrgans de gestió en una qüestió d’aquesta rellevància. [...] Amb una inversió fins al moment (''octubre del 1995, incloent-hi les aportacions públiques, privades i publicoprivades al districte'') de 81.000 milions de pessetes, és segurament el projecte de major abast dels que es realitzen en les ciutats europees''” (PROCIVESA, 1995). No obstant això, cal tenir sempre presents les sinergies positives generades per la coincidència política al capdavant del Govern central (PSOE) i del Govern local (PSC), que van facilitar la recepció i distribució dels fons regionals europeus cap a Barcelona.
| + | |
| − | | + | |
| − | A partir de 1995, PROCIVESA va afrontar nous reptes, incloent-hi una nova reestructuració del capital, on la Generalitat, mitjançant l’INCÀSOL, juntament amb certes companyies subministradores, formarien part de la companyia. Aquesta reestructuració, clau per avançar en les actuacions i garantir un major suport financer i polític, no va resultar finalment efectiva, la qual cosa va significar un cop dur per a PROCIVESA. La normativa d’empreses públiques vigent impedia a la Generalitat participar en societats mixtes si no ostentava la major part de l’accionariat; en aquest cas, en mans de l’Ajuntament, qui no va voler perdre la seva posició a PROCIVESA.
| + | |
| − | | + | |
| − | Juntament amb els problemes sorgits en la fracassada ampliació de capital, altres dificultats van sacsejar el projecte. Crítiques veïnals al procés d’expropiacions i l’augment de la pressió política cap al PSC, especialment per part del PP i CiU, van implicar un creixement de la controvèrsia sobre la gestió de PROCIVESA. El conflicte veïnal al barri del Raval, a causa de les reclamacions per millorar els preus dels lloguers que la Generalitat marcava als veïns en processos d’expropiació, va generar una doble preocupació a l’Ajuntament. En primer lloc, la imatge del govern municipal es veia greument afectada i, al mateix temps, la paralització de les actuacions impedia continuar accedint als fons europeus, el que posava en perill la viabilitat del projecte (La Vanguardia, 1995).
| + | |
| − | | + | |
| − | Dins del marc intern de PROCIVESA, els representants polítics de l’oposició van endurir la seva posició. Aquest fet es va evidenciar en el debat dins del Consell d’Administració el gener de 1997, davant l’aparició d’un informe de la Sindicatura de Comptes sobre els procediments comptables de PROCIVESA. L’informe assenyalava la necessitat de millorar la transparència de certs processos en el cicle comptable de la societat. Els representants municipals del PSC van defendre la legalitat de totes les actuacions de PROCIVESA, fet que va ser discutit pels membres de CiU i del PP, especialment, en els mitjans de comunicació. Una qüestió de caràcter intern va fer el salt a un escenari públic, sorgint una batalla política plena d’acusacions creuades en els mitjans locals. En aquest context, els socis privats van actuar amb fermesa, davant de la possibilitat que el projecte acabés autodestruint-se. En una de les sessions més tenses del Consell d’Administració, el representant de SABA Aparcaments va presentar un discurs que reunia el pensament unànime dels altres membres privats: “(...) ''les qüestions relacionades amb la societat s’han de tractar únicament en el si del consell. Així és com funcionen les empreses, és insòlit que qüestions que afecten la societat se sotmetin a debats públics i d’esquena al consell, si hi ha alguna cosa que s’hagi de dir ha de ser en el si dels òrgans d’administració; nosaltres, els consellers privats, estem per fer empresa, no política''” (PROCIVESA, 1997). El posicionament dels socis privats per separar la discussió política i l’empresarial va ser clau per aturar l'escalada de tensió en la qual s'havia embardissat la gestió de PROCIVESA.
| + | |
| − | | + | |
| − | L’arribada de l’any 1997 donava principi al progressiu procés de tancament de PROCIVESA, marcat estatuàriament per l’any 2002. Aquest fet va implicar un conjunt de discussions sobre la continuïtat futura de les actuacions acomplertes per la societat. Al mateix temps, continuaven produint-se canvis en l’organigrama intern, com la sortida del gerent que havia dirigit la companyia des dels seus inicis. Fruit del clima de tensió política que s’havia instaurat a PROCIVESA i que esquitxava també directament a l’Ajuntament, van abandonar els seus càrrecs institucionals dins de PROCIVESA tant Pasqual Maragall com Joan Clos, obligant a una ràpida reformulació de la presidència i la vicepresidència del Consell d’Administració i de la Comissió Executiva.
| + | |
| − | | + | |
| − | Amb l'inici del desè any d’activitat (1998), els canvis en les condicions de vida de Ciutat Vella, encara que millorables, començaven a visualitzar-se a poc a poc. La direcció va considerar necessari promocionar els resultats, buscant posicionar el districte com un model europeu de referència per la transformació de zones històriques deteriorades. En la sessió del Consell d’Administració on es van presentar els objectius d’aquesta campanya de difusió, es va definir Ciutat Vella “''com un teixit únic a Europa; la seva transformació, rehabilitació i revitalització són un estudi de cas i un model de referència per moltes altres zones històriques. En pocs llocs d’Europa es conjuguen en un espai tan determinat activitats tan diverses com la residencial, universitària, cultural i lúdica''” (PROCIVESA, 1998b). Així, es va formular una estratègia comunicativa amb tres objectius principals: 1) difondre l'oferta d’activitats del districte; 2) destigmatitzar Ciutat Vella i mostrar-la com un entorn creatiu i dinàmic; 3) fomentar la satisfacció ciutadana, convertint els veïns en portaveus del canvi (ibíd.).<span id="fnc-16"></span><span style="text-align: center; font-size: 75%;">[[#fn-16|<sup>16</sup>]]</span> La nova realitat del districte, segons PROCIVESA, es definia en dos eixos: en primer lloc, la “''gentrificació positiva''” de la seva població, gràcies a l’arribada de professionals estrangers i població universitària, i, per altra banda, la revitalització econòmica i turística, situant-se com un dels principals enclavaments del sud d’Europa.
| + | |
| − | | + | |
| − | Malgrat la data marcada de dissolució (2002), PROCIVESA continuava amb la seva activitat. La ruptura del cercle viciós de degradació semblava haver-se combatut exitosament, fet que brindava majors incentius per a la inversió autònoma del sector privat al districte. No obstant això, l’Ajuntament va subratllar la importància de mantenir la col·laboració publicoprivada, però amb un canvi de rols. S’havia d’impulsar la participació dels particulars – més interessats ara que gran part del canvi estava fet - per mantenir la tendència positiva, i el sector públic, en aquest nou escenari, s’hauria d’encarregar de corregir possibles distorsions i distribuir equitativament els resultats obtinguts (PROCIVESA, 1998a; 1999a).
| + | |
| − | | + | |
| − | En aquesta fase autoreflexiva, fruit de la proximitat a la fi de PROCIVESA, els gestors de la companyia van reconèixer que els grans projectes urbanístics, un dels grans eixos inicials del projecte, no havien estat suficients per atraure la iniciativa privada. Per aquest motiu, en aquesta nova fase que s’obria, els esforços se centrarien en la promoció de l’habitatge, combinant l’acció pública i privada, per aconseguir complir amb els objectius de l’agenda social, com el rejoveniment i diversificació de la població del districte. Durant aquesta fase final, també es va debatre si PROCIVESA hauria d’assumir un rol promotor directe en el mercat immobiliari, a diferència del paper més col·laboratiu amb el sector constructor de la fase prèvia, una opció finalment rebutjada.
| + | |
| − | | + | |
| − | L’agost de 1998, es constituïa formalment la companyia mixta Foment de Ciutat Vella S.A. (FOCIVESA). FOCIVESA tindria com a objectiu, encara que amb una visió diferent, continuar la feina de PROCIVESA, amb qui treballaria en paral·lel durant quatre anys. El seu enfocament es va centrar en la gestió i coordinació de projectes públics i, cada cop més, privats per a la revitalització socioeconòmica i urbanística del districte. L’any 2012, l’Ajuntament de Barcelona, a conseqüència de la crisi econòmica i del pacte entre CiU i PP, iniciaria un procés de transformació estatutària de FOCIVESA, reestructurant-se inicialment com a Fomento de Ciudad S.A. (FOCISA), una empresa ja íntegrament de capital públic, per posteriorment annexar-se a la societat pública BIMSA (Barcelona d’Infraestructures Municipals S.A.), posant fi així al model d’organismes individuals publicoprivats iniciat amb PROCIVESA l’any 1988.<span id="fnc-17"></span><span style="text-align: center; font-size: 75%;">[[#fn-17|<sup>17</sup>]]</span>
| + | |
| − | | + | |
| − | Inicialment amb composició pública, FOCIVESA s’obriria posteriorment als socis privats, molts d’ells, antics membres de PROCIVESA – SABA Aparcaments, Caixa de Catalunya, La Caixa o Promoció Ciutat Nova, per exemple (PROCIVESA, 1999b). La transició de PROCIVESA a FOCIVESA es va centrar en la reducció del volum econòmic, mitjançant l’amortització progressiva dels crèdits assumits per PROCIVESA, i la finalització de projectes, encara que amb un paper cada cop més marginal i depenent de FOCIVESA (PROCIVESA, 2000). En aquest període, l’Ajuntament es va encarregar d’anar pre-amortitzant els crèdits a canvis de la cessió d’una sèrie de béns immobles propietat de PROCIVESA. Al mateix temps, la transició empresarial va suposar una oportunitat per redissenyar els plans urbanístics originals (PERIs). Un dels aprenentatges amb l’experiència de PROCIVESA – i que es volia canviar amb FOCIVESA – era el poc impuls que la rehabilitació privada havia presentat en barris com la Barceloneta. Entre els motius explicatius d’aquesta dinàmica, es trobava la dificultat per arribar a acords de millora urbanística en comunitats veïnals àmplies i amb importants diferències socioeconòmiques entre els seus membres. Amb el redisseny dels PERIs, es volia impulsar la rehabilitació privada mitjançant mesures diferents de les utilitzades prèviament.
| + | |
| − | | + | |
| − | '''FIGURA 3. '''DISTRIBUCIÓ DE L’ACTIU TOTAL DE PROCIVESA EN MILERS DE PESSETES CORRENTS [1988-2001].
| + | |
| − | | + | |
| − | <div class="center" style="width: auto; margin-left: auto; margin-right: auto;">
| + | |
| − | [[Image:Draft_Algarrada Vera_940287547-chart2.svg|600px]] Font: Elaboració pròpia mitjançant els comptes anuals de PROCIVESA (1988-2002)</div>
| + | |
| − | | + | |
| − | En els darrers anys, PROCIVESA va afrontar conflictes veïnals arran de l'augment de la inseguretat i de la població okupa, amb constants demandes per accelerar la rehabilitació i revisar les quanties de les indemnitzacions (PROCIVESA, 1999b; 2001d). Les tensions es van agreujar amb acusacions mútues, trencant-se els canals de comunicació amb els moviments veïnals (PROCIVESA, 2001b). A més, les actuacions publicoprivades van induir a un progressiu procés de gentrificació en el districte, que expulsà a la població amb menys recursos i socialment més vulnerable, incapaç de fer front a l’increment en els preus (Martínez Rigol, 2000). L’habitatge social, una eina que podia frenar aquesta dinàmica, va resultar insuficient per aturar l’expansió especulativa. La projecció de promoció de Ciutat Vella, un dels grans desitjos del projecte, estava dinamitant, a la vegada, un dels altres eixos del pla: la cohesió social del districte.
| + | |
| − | | + | |
| − | El discurs oficial de PROCIVESA es va orientar a criticar l’ús per part dels líders veïnals del moviment okupa com una arma per debilitar la companyia, convertint l’ocupació en una qüestió no només econòmica, sinó també en una “ocupació ideològica” (PROCIVESA, 2001a; 2001c). Com havia succeït en altres conflictes previs, els mitjans de comunicació van ser l’escenari on es va produir l’intercanvi d’acusacions. Per PROCIVESA, que Ciutat Vella es presentés com un districte conflictiu perjudicava greument la seva narrativa, orientada a dibuixar el centre històric com un entorn harmoniós pels visitants i les empreses. En declaracions a La Vanguardia, directius de PROCIVESA acusaven els veïns i a certs comerciants de magnificar la qüestió i defensaven el seu discurs: “(...) ''fa deu anys ningú donava un duro per Ciutat Vella. En aquest temps hem construït, rehabilitat, en definitiva, hem salvat al barri d’un final que podria haver sigut pitjor. Crec que cal continuar amb la política municipal, d’estimulació del comerç i de la integració social. Senzillament, es tracta d’un clima de tensió generat des de l’exterior i contraproduent per a qui estima el barri. Els comerciants, que són molt donats a la confabulació no haurien d’instaurar el pànic perquè va en la seva contra. A Ciutat Vella cal rodejar-la de normalitat. I això implica donar entrada a col·lectius marginals''” (La Vanguardia, 2000). Per la seva part, els veïns criticaven el canvi en les orientacions inversores de les administracions locals, més interessades en la realització de nous macroprojectes, com el Fòrum de les Cultures.
| + | |
| − | | + | |
| − | L’any 2002, PROCIVESA va iniciar el seu últim exercici, amb una Junta General final al mes de maig on es van presentar els indicadors clau de la inversió i millora urbanística a Ciutat Vella (PROCIVESA, 2002b). Els diversos informes van mostrar un suposat “èxit” en la transformació urbana, destacant els canvis físics i urbanístics, les aportacions financeres tant públiques com privades, i l’absència de conflictes polítics dins la societat (PROCIVESA, 2002a). Segons el director general, PROCIVESA havia aconseguit “(...) ''revertir el procés de degradació socioeconòmica i consolidar a Ciutat Vella com un reconegut punt d’atracció turística''” (PROCIVESA, 2002b). Durant la seva intervenció, els representats públics agrairien la implicació dels socis privats, que havien decidit participar en un moment d’alta complexitat i amb grans dubtes sobre la viabilitat del projecte. Per la seva part, els inversors privats van ressaltar, en primer lloc, la capacitat d’implicació de la societat civil en projectes de magnitud social que havia demostrat l’experiència de PROCIVESA. En segon lloc, van destacar com la complicitat i la integració dels interessos dels agents privats, dispars en nombroses ocasions, es van combinar per un objectiu comú: la millora de la qualitat de vida.
| + | |
| − | | + | |
| − | '''TAULA 4. '''INVERSIÓ REALITZADA PER LA TRANSFORMACIÓ URBANA DE CIUTAT VELLA [1988-2002].
| + | |
| − | | + | |
| − | {| style="width: 100%;border-collapse: collapse;"
| + | |
| − | |-
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: center;"|<span id='_Hlk177207638'></span><span style="text-align: center; font-size: 75%;">'''INDICADORS'''</span>
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: center;"|<span style="text-align: center; font-size: 75%;">'''QUANTIA'''</span>
| + | |
| − | | + | |
| − | <span style="text-align: center; font-size: 75%;">'''(milions de pts.)'''</span>
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: center;"|<span style="text-align: center; font-size: 75%;">'''QUANTIA '''</span>
| + | |
| − | | + | |
| − | <span style="text-align: center; font-size: 75%;">'''(euros 2002)'''</span>
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: center;"|<span style="text-align: center; font-size: 75%;">'''QUANTIA '''</span>
| + | |
| − | | + | |
| − | <span style="text-align: center; font-size: 75%;">'''(euros 2022)'''</span>
| + | |
| − | |-
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;"|<span style="text-align: center; font-size: 75%;">Inversió inicial de PROCIVESA (1988)</span>
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: center;"|<span style="text-align: center; font-size: 75%;">2.800 <span id="fnc-18"></span><span style="text-align: center; font-size: 75%;">[[#fn-18|<sup>18</sup>]]</span></span>
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: center;"|<span style="text-align: center; font-size: 75%;">16.828.338</span>
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: center;"|<span style="text-align: center; font-size: 75%;">46.097.628</span>
| + | |
| − | |-
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;"|<span style="text-align: center; font-size: 75%;">Inversió final </span>
| + | |
| − | | + | |
| − | <span style="text-align: center; font-size: 75%;">(Conjunta - 2002)</span>
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;"|<span style="text-align: center; font-size: 75%;">1) 450.000 <span id="fnc-19"></span><span style="text-align: center; font-size: 75%;">[[#fn-19|<sup>19</sup>]]</span></span>
| + | |
| − | | + | |
| − | <span style="text-align: center; font-size: 75%;">2) 467.998 <span id="fnc-20"></span><span style="text-align: center; font-size: 75%;">[[#fn-20|<sup>20</sup>]]</span></span>
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;"|<span style="text-align: center; font-size: 75%;">1) 2.704.554.470</span>
| + | |
| − | | + | |
| − | <span style="text-align: center; font-size: 75%;">2) 2.812.724.623</span>
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;"|<span style="text-align: center; font-size: 75%;">1) 4.120.000.000</span>
| + | |
| − | | + | |
| − | <span style="text-align: center; font-size: 75%;">2) 4.285.220.000</span>
| + | |
| − | |-
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: center;"|<span style="text-align: center; font-size: 75%;">Inversió final – 2002 (PROCIVESA)</span>
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: center;"|<span style="text-align: center; font-size: 75%;">33.000</span>
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: center;"|<span style="text-align: center; font-size: 75%;">198.333.992</span>
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;"|<span style="text-align: center; font-size: 75%;">301.610.000</span>
| + | |
| − | |-
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: right;"|<span style="text-align: center; font-size: 75%;">''Urbanització d’espai públic''</span>
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: right;"|<span style="text-align: center; font-size: 75%;">3.300</span>
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: right;"|<span style="text-align: center; font-size: 75%;">19.833.399</span>
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: right;"|<span style="text-align: center; font-size: 75%;">30.200.000</span>
| + | |
| − | |-
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: right;"|<span style="text-align: center; font-size: 75%;">''Gestió del sol''</span>
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: right;"|<span style="text-align: center; font-size: 75%;">15.000</span>
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: right;"|<span style="text-align: center; font-size: 75%;">90.151.815</span>
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: right;"|<span style="text-align: center; font-size: 75%;">137.000.000</span>
| + | |
| − | |-
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: right;"|<span style="text-align: center; font-size: 75%;">''Creació d’equipaments''</span>
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: right;"|<span style="text-align: center; font-size: 75%;">700</span>
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: right;"|<span style="text-align: center; font-size: 75%;">4.207.085</span>
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: right;"|<span style="text-align: center; font-size: 75%;">6.410.000</span>
| + | |
| − | |-
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: right;"|<span style="text-align: center; font-size: 75%;">''Adquisició i rehabilitació/construcció d’edificis''</span>
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: right;"|<span style="text-align: center; font-size: 75%;">14.000</span>
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: right;"|<span style="text-align: center; font-size: 75%;">84.141.695</span>
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: right;"|<span style="text-align: center; font-size: 75%;">128.000.000</span>
| + | |
| − | |-
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: center;"|<span style="text-align: center; font-size: 75%;">Inversió final – 2002 (Actuació municipal sense PROCIVESA)</span>
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: center;"|<span style="text-align: center; font-size: 75%;">33.000</span>
| + | |
| − | | + | |
| − | | + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: center;"|<span style="text-align: center; font-size: 75%;">198.333.992</span>
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: center;"|<span style="text-align: center; font-size: 75%;">301.610.000</span>
| + | |
| − | |-
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: center;"|<span style="text-align: center; font-size: 75%;">Inversió final – 2002 (Total de les A.A.P.P sense l’actuació municipal ni PROCIVESA)</span>
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: center;"|<span style="text-align: center; font-size: 75%;">113.142</span>
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: center;"|<span style="text-align: center; font-size: 75%;">679.997.115</span>
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: center;"|<span style="text-align: center; font-size: 75%;">1.040.000.000</span>
| + | |
| − | |-
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: center;"|<span style="text-align: center; font-size: 75%;">Inversió final – 2002 (Sector Privat)</span>
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: center;"|<span style="text-align: center; font-size: 75%;">49.916</span>
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: center;"|<span style="text-align: center; font-size: 75%;">300.001.202</span>
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: center;"|<span style="text-align: center; font-size: 75%;">457.000.000</span>
| + | |
| − | |-
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: center;"|<span style="text-align: center; font-size: 75%;">Inversió final – 2002 (Actuacions complementàries: Hotels, comerços, oficines...)</span>
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: center;"|<span style="text-align: center; font-size: 75%;">232.940</span>
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: center;"|<span style="text-align: center; font-size: 75%;">1.399.997.596</span>
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: center;"|<span style="text-align: center; font-size: 75%;">2.130.000.000</span>
| + | |
| − | |-
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: center;"|<span style="text-align: center; font-size: 75%;">Inversió final – 2002 (Fons Europeus)</span>
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: center;"|<span style="text-align: center; font-size: 75%;">6.000 <span id="fnc-21"></span><span style="text-align: center; font-size: 75%;">[[#fn-21|<sup>21</sup>]]</span></span>
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: center;"|<span style="text-align: center; font-size: 75%;">36.060.726</span>
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: center;"|<span style="text-align: center; font-size: 75%;">55.000.000</span>
| + | |
| − | |}
| + | |
| − | | + | |
| − | | + | |
| − | <div class="center" style="width: auto; margin-left: auto; margin-right: auto;">
| + | |
| − | Font: Elaboració pròpia mitjançant (PROCIVESA, 2002b)</div>
| + | |
| − | | + | |
| − | '''TAULA 5. '''INVERSIÓ REALITZADA PER LA REHABILITACIÓ PRIVADA EN CIUTAT VELLA [1988-2002].
| + | |
| − | | + | |
| − | {| style="width: 100%;border-collapse: collapse;"
| + | |
| − | |-
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: center;"|'''INDICADORS'''
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: center;"|'''QUANTIA '''
| + | |
| − | | + | |
| − | '''(milions pts. 2002)'''
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: center;"|'''QUANTIA '''
| + | |
| − | | + | |
| − | '''(euros 2002)'''
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: center;"|'''QUANTIA'''
| + | |
| − | | + | |
| − | '''(euros 2022)'''
| + | |
| − | |-
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: center;"|Inversió en rehabilitació privada promoguda per la ORCV <span id="fnc-22"></span><span style="text-align: center; font-size: 75%;">[[#fn-22|<sup>22</sup>]]</span>
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: center;"|26.392
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: center;"|158.619.115
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: center;"|242.000.000
| + | |
| − | |-
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: center;"|Aportació pública en la ORCV
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: center;"|5.000 – 6.000
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: center;"|30.050.605 – 36.060.726
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: center;"|45.800.000
| + | |
| − | |}
| + | |
| − | | + | |
| − | | + | |
| − | <div class="center" style="width: auto; margin-left: auto; margin-right: auto;">
| + | |
| − | Font: Elaboració pròpia mitjançant (PROCIVESA, 2002b)</div>
| + | |
| − | | + | |
| − | '''TAULA 6. '''INDICADORS DE MILLORA URBANÍSTICA A CIUTAT VELLA PER PART DE PROCIVESA [1988-2002].
| + | |
| − | | + | |
| − | {| style="width: 100%;border-collapse: collapse;"
| + | |
| − | |-
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: center;"|'''INDICADORS'''
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: center;"|'''VALORS FINALS (2002)'''
| + | |
| − | |-
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;vertical-align: top;"|Nre. d’habitatge públic de nova construcció per part de PROCIVESA
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: right;vertical-align: top;"|299
| + | |
| − | |-
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: right;vertical-align: top;"|'''Nre. d’habitatges construïts entre 1991-2001 a Ciutat Vella'''
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: right;vertical-align: top;"|'''34.256'''
| + | |
| − | |-
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;vertical-align: top;"|Nre. d’habitatges disponibles per reallotjament familiar
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: right;vertical-align: top;"|2.717
| + | |
| − | |-
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: right;"|'''Nre. d’habitatges familiars principals a Ciutat Vella (2001)'''
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: right;vertical-align: top;"|'''36.322'''
| + | |
| − | |-
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;vertical-align: top;"|Nre. de nous carrers
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: right;vertical-align: top;"|47
| + | |
| − | |-
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: right;"|'''Nre. de carrers a Ciutat Vella (2001)'''
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: right;vertical-align: top;"|'''645'''
| + | |
| − | |-
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;vertical-align: top;"|Nre. de nous aparcaments
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: right;vertical-align: top;"|9
| + | |
| − | |-
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: right;"|'''Nre. d’aparcaments a Ciutat Vella (2001) '''
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: right;vertical-align: top;"|'''11'''
| + | |
| − | |}
| + | |
| − | | + | |
| − | | + | |
| − | <div class="center" style="width: auto; margin-left: auto; margin-right: auto;">
| + | |
| − | Font: Elaboració pròpia mitjançant (PROCIVESA, 2002b)</div>
| + | |
| − | | + | |
| − | '''TAULA 7. '''INDICADORS DE MILLORA URBANÍSTICA A CIUTAT VELLA PER PART DE LA REHABILITACIÓ PRIVADA [1988-2002].
| + | |
| − | | + | |
| − | {| style="width: 100%;border-collapse: collapse;"
| + | |
| − | |-
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: center;vertical-align: top;"|'''INDICADORS'''
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: center;vertical-align: top;"|'''VALORS FINALS'''
| + | |
| − | |-
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;vertical-align: top;"|Nre. d’habitatges rehabilitats de forma privada
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: right;vertical-align: top;"|28.541 un.
| + | |
| − | |-
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: right;"|'''Nre. d’habitatges a Ciutat Vella (2001)'''
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: right;vertical-align: top;"|'''53.014 un.'''
| + | |
| − | |-
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;vertical-align: top;"|Nre. d’edificis rehabilitats de forma privada
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: right;vertical-align: top;"|2.176 un.
| + | |
| − | |-
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: right;"|'''Nre. d’edificis a Ciutat Vella (2001)'''
| + | |
| − | | style="border: 1pt solid black;text-align: right;vertical-align: top;"|'''7.105 un.'''
| + | |
| − | |}
| + | |
| − | | + | |
| − | | + | |
| − | <div class="center" style="width: auto; margin-left: auto; margin-right: auto;">
| + | |
| − | Font: Elaboració pròpia mitjançant (PROCIVESA, 2002b)</div>
| + | |
| − | | + | |
| − | =5. Lliçons de PROCIVESA, una experiència passada de rigorosa actualitat=
| + | |
| − | | + | |
| − | <div style="text-align: right; direction: ltr; margin-left: 1em;">
| + | |
| − | ''“Perquè recuperar Ciutat Vella és, en definitiva, ''</div>
| + | |
| − | | + | |
| − | <div style="text-align: right; direction: ltr; margin-left: 1em;">
| + | |
| − | ''conservar el nostre passat per guanyar el futur”''</div>
| + | |
| − | | + | |
| − | <div style="text-align: right; direction: ltr; margin-left: 1em;">
| + | |
| − | (Joan Clos, 1988)'' ''<span id="fnc-23"></span><span style="text-align: center; font-size: 75%;">[[#fn-23|<sup>23</sup>]]</span></div>
| + | |
| − | | + | |
| − | PROCIVESA representa una experiència innovadora en el camp de la col·laboració mixta, tant local com internacional. Durant els anys vuitanta del segle XX, en un districte com Ciutat Vella, estigmatitzat per una gran part de la població i severament deteriorat socioeconòmicament i urbanísticament, PROCIVESA va emergir com una possible solució creativa per intentar transformar significativament l'espai urbà. La seva creació es va fer possible gràcies a l'acord sinèrgic i estable entre els actors implicats, que mantenint els seus interessos, van superar una de les grans barreres inicials dels PPP: la formalització dels acords entre agents públics i privats. No obstant això, la trajectòria de PROCIVESA ens obliga a ressaltar certs elements crucials per entendre la idiosincràsia d’un procés com el de la transformació urbana i d’un mecanisme com la col·laboració publicoprivada.
| + | |
| − | | + | |
| − | PROCIVESA va presentar un conjunt de característiques positives en termes de gestió i organització empresarial. En primer lloc, la seva delimitació temporal i espacial - catorze anys de treball a Ciutat Vella – va definir un marc concret per a les actuacions. L’acotació espaciotemporal es troba en plena consonància amb les teories organitzatives que indiquen que majors nivells de formalització permeten aconseguir nivells d’estabilitat empresarial superiors.
| + | |
| − | | + | |
| − | L’estabilitat política interna va facilitar els acords, evitant l’ús polític de la companyia en nombroses ocasions i creant un clima de confiança essencial per als socis privats. Encara que van existir situacions en la seva trajectòria que eren potencialment perilloses per la companyia pel seu possible caràcter polític, aquestes no van ser utilitzades. Com descriu l’exmembre de PROCIVESA, Martí Abella, “(...) ''PROCIVESA es va beneficiar d’una unanimitat política poc corrent, i aquest fet també s’ha de ressaltar, ja que és fonamental que l’esforç humà, tècnic i econòmic que significa afrontar la modernització del centre històric degradat, no sigui objecte de confrontació política''” (Abella, 2010:3). Malgrat això, fora de l’àmbit empresarial intern, els conflictes polítics entorn del procés de canvi a Ciutat Vella i del paper de PROCIVESA van ser habituals. Ens trobem, per tant, davant d’una situació paradoxal: dins de PROCIVESA, hi havia un clima de consens entre els representats polítics; mentrestant, en els mitjans de comunicació, es plantejava una batalla entre els partits. El factor que explica aquesta dicotomia és el paper dels representants privats, que dins de PROCIVESA tenien la força suficient per generar una unió, però fora d’aquest àmbit no podien evitar el sorgiment de disputes electoralistes.
| + | |
| − | | + | |
| − | PROCIVESA va saber adaptar-se, encara que amb dificultats, als canvis econòmics conjunturals, gràcies especialment al finançament europeu. Juntament amb això, la combinació de gestió política i tècnica, influenciada pel sector privat, va ser crucial. Inicialment, el suport financer de les empreses privades va permetre superar les barreres inversores de l'Administració Pública. Posteriorment, la presència privada aportà coneixements pràctics i estratègics essencials per superar dificultats. Per exemple, el coneixement del sector financer o de la construcció per part dels socis privats va permetre superar certs colls d’ampolla que la companyia va patir a inicis dels anys noranta.
| + | |
| − | | + | |
| − | Tanmateix, la companyia va afrontar conflictes veïnals i escàndols de corrupció, que van afectar la seva reputació. Les actuacions de PROCIVESA es produïen en un teixit urbà viu, fet que va generar reptes de gran complexitat. El cicle operatiu se sustentava en un procés progressiu per fases, cosa que implicava una necessitat de constant sincronització en les mesures. El reallotjament de les persones afectades i la construcció de nou habitatge van ser dos colls d’ampolla que va afrontar PROCIVESA durant tota la seva trajectòria. Els elevats costos de les actuacions urbanístiques van ser una realitat poc valorada en la fase de disseny de la societat, el que va significar, en primer lloc, un constant endarreriment en la velocitat de les actuacions i, en segon lloc, la necessitat de buscar mecanismes alternatius, com la permuta amb empreses constructores o la signatura de convenis amb altres agències públiques.
| + | |
| − | | + | |
| − | En els anys finals, PROCIVESA va voler construir un relat “exitós” per combatre les creixents critiques i per mantenir en el temps la seva trajectòria. Les dades aportades per la companyia evidencien que, encara que va haver-hi un canvi urbanístic a Ciutat Vella, aquest no va permetre pal·liar plenament la degradació socioeconòmica que patia la zona, el principal objectiu estatutari de PROCIVESA. La projecció internacional també va ser utilitzada per part de PROCIVESA com un dels arguments principals per defendre aquest relat. En l’àmbit polític, es ressaltaven els elogis fets des d’Europa en referència a la transformació de Barcelona; en l’econòmic, es destacava com s’havia aconseguit situar a la ciutat i a Ciutat Vella com un dels eixos principals del turisme europeu.
| + | |
| − | | + | |
| − | No obstant això, el relat d’èxit es va veure sacsejat per un conjunt de fets que van posar en dubte la seva brillantor. L’aparició d’un procés gentrificador al districte, conseqüència directa de l’ennobliment de la zona per l’acció publicoprivada, va significar l’expulsió de milers de veïns dels seus barris. A més, la internacionalització de Barcelona, impulsada pels Jocs Olímpics, va incrementar l’especulació immobiliària a Ciutat Vella per part dels grups d’interès financers i constructors. Aquesta dinàmica va sacsejar els objectius plantejats de cohesió social, que eren uns dels eixos principals de l’estratègia inicial per Ciutat Vella. A més, el conflicte obert a finals del noranta entre les associacions veïnals i la companyia, amb un intercanvi de greus acusacions – corrupció, mobbing immobiliari, amenaces, etc. - a través dels mitjans de comunicació, va significar un cop dur per la imatge de PROCIVESA.
| + | |
| − | | + | |
| − | El procés de dissolució de PROCIVESA, en paral·lel al sorgiment de FOCIVESA, marcaria una nova etapa. Aquesta dinàmica de transferència, normalment complexa per les empreses, es va dur a terme progressivament i amb un conjunt de mecanismes que van ajudar a agilitzar el transvasament d’actuacions. La rellevància del relat de PROCIVESA torna a ser important en aquest moment, ja que significava una primera validació davant de la ciutadania sobre el perquè de l’existència de FOCIVESA. FOCIVESA tenia la seva raó de ser: continuar amb el camí que s’havia obert, de manera exitosa segons els representants de PROCIVESA, per transformar Ciutat Vella.
| + | |
| − | | + | |
| − | La transició PROCIVESA-FOCIVESA també va significar un canvi en la missió i direcció del projecte, amb una cessió de responsabilitats des del sector públic al privat. La inacció pública, possiblement pel sorgiment d’un corrent que argumentava que ja s’havia invertit massa a Ciutat Vella, va implicar una pèrdua de control. L’augment de l’activitat turística, formal i, en els últims temps, informal, portaria una orientació exterior que apartaria novament la resta de sectors del districte. La manca de manteniment per part del sector públic de la feina feta ha retornat problemes del passat al districte, com la pèrdua de cohesió social i l’aparició de noves bosses de pobresa.
| + | |
| − | | + | |
| − | PROCIVESA ens demostra la importància de la col·laboració mixta i els reptes associats a la transformació urbana en entorns complexos. No obstant això, cal remarcar l’existència de clarobscurs en la seva trajectòria. La supervisió i auditoria de la gestió publicoprivada exigia i exigeix un caràcter rigorós i extern, un element cabdal que va faltar en el projecte. Al mateix temps, el fet de treballar en un teixit urbà viu ha d’implicar una major agilització en les actuacions, amb una coordinació interinstitucional eficaç. Alhora, també s’ha de garantir un alt grau de sensibilització amb la ciutadania, que pot veure millorada la qualitat de vida, però pateix en primera persona els efectes adversos del procés: desplaçaments forçosos, increment del cost de la vida i canvis socials en el districte.
| + | |
| − | | + | |
| − | Durant els catorze anys d’actuacions a Ciutat Vella, més de 2.000 famílies es van veure afectades pels reallotjaments, segons les dades oficials de PROCIVESA. A la vegada, l’estoc d’habitatges acabats per part de PROCIVESA destinats al reallotjament d’aquests veïns no va arribar, al final del període, als 700 habitatges, una quantitat insuficient.
| + | |
| − | | + | |
| − | '''FIGURA 4. '''DISTRIBUCIÓ DEL NOMBRE TOTAL DE FAMÍLIES REALLOTJADES PER LES ACTUACIONS URBANÍSTIQUES A CIUTAT VELLA [1988-2001].
| + | |
| − | | + | |
| − | [[Image:Draft_Algarrada Vera_940287547-chart3.svg|600px]]
| + | |
| − | | + | |
| − | <div class="center" style="width: auto; margin-left: auto; margin-right: auto;">
| + | |
| − | Font: Elaboració pròpia mitjançant els informes de gestió anuals de PROCIVESA (1988-2002)</div>
| + | |
| − | | + | |
| − | '''FIGURA 5. '''DISTRIBUCIÓ DE L’ESTOC D’HABITATGES ACABATS PER PROCIVESA PEL REALLOTJAMENT DE VEÏNS [1988-2001]
| + | |
| − | | + | |
| − | <div class="center" style="width: auto; margin-left: auto; margin-right: auto;">
| + | |
| − | [[Image:Draft_Algarrada Vera_940287547-chart4.svg|600px]] Font: Elaboració pròpia mitjançant els informes de gestió anuals de PROCIVESA (1988-2002)</div>
| + | |
| − | | + | |
| − | L’experiència del model Ciutat Vella-PROCIVESA mostra que la combinació d’actors amb interessos diferents pot conduir a la formalització d’organismes eficaços com canals de finançament i d’actuació tècnica, però amb resultats dispars a l’hora d’assolir els objectius socioeconòmics en els territoris. Però, sobretot, ens indica la necessitat d’adoptar un model, encara que amb dificultats i clarobscurs, i de comprometre’s políticament i socialment amb ell amb claredat per tal de dur a terme processos d’aquesta complexitat. Aquest és un aprenentatge de gran rellevància i utilitat per la presa de decisions en l’àmbit metropolità de les ciutats del segle XXI.
| + | |
| − | | + | |
| − | ==Referències bibliogràfiques==
| + | |
| − | | + | |
| − | ABELLA, MARTÍ. 2004. ''Ciutat Vella: el centre històric reviscolat''. Model Barcelona. Quaderns de gestió 16. Barcelona: Aula Barcelona.
| + | |
| − | | + | |
| − | ———. 2010. "Barcelona-Ciutat Vella: 25 años de renovación. La revitalización del centro histórico." Papel presentado en Querétaro, México: SEDESOL. [https://www.academia.edu/30668111/_Barcelona_Ciutat_Vella_25_an_os_de_renovacio_n_II_por_Marti_Abella_i_Pere. https://www.academia.edu/30668111/_Barcelona_Ciutat_Vella_25_an_os_de_renovacio_n_II_por_Marti_Abella_i_Pere.]
| + | |
| − | | + | |
| − | AJUNTAMENT DE BARCELONA. 1984. "Declaració d’Àrea de Rehabilitació Integrada a Ciutat Vella". Acords, Pressupost ARI i Convenis (1987-1999). Caja A161 - C109 H160 Q107 D124 344.
| + | |
| − | | + | |
| − | ———. 1987. "Necesidades de financiación del plan de actuación integrada para el distrito de Ciutat Vella en la ciudad de Barcelona". Acords, Pressupost ARI i Convenis (1987-1999). Caja A161 - C109 H160 Q107 D124 344.
| + | |
| − | | + | |
| − | ALLARD, GAYLE, Y AMANDA TRABANT. 2008. "Public-Private Partnerships In Spain: Lessons And Opportunities". ''International Business & Economics Research Journal (IBER)'' 7 (2). [https://doi.org/10.19030/iber.v7i2.3217. https://doi.org/10.19030/iber.v7i2.3217.]
| + | |
| − | | + | |
| − | ALSINA BURGUÉS, VICTÒRIA, Y EDUARDO GONZÁLEZ DE MOLINA. 2019. "La colaboración público-privada como vector de innovación: casos de éxito en España". ''Revista Vasca de Gestión de Personas y Organizaciones Públicas'' n.<sup>o</sup> Extra 3, 122-39.
| + | |
| − | | + | |
| − | BARBER, AUSTIN, Y MONTSERRAT PAREJA-EASTAWAY. 2010. "Leadership challenges in the inner city: Planning for sustainable regeneration in Birmingham and Barcelona." ''Policy Studies'' 31 (julio):393-411. [https://doi.org/10.1080/01442871003723309. https://doi.org/10.1080/01442871003723309.]
| + | |
| − | | + | |
| − | BERRONE, PASCUAL, JOAN ENRIC RICART, ANA ISABEL DUCH, VALERIA BERNARDO, JORDI SALVADOR, JUAN PIEDRA PEÑA, Y MIQUEL RODRÍGUEZ PLANAS. 2019. "EASIER: An Evaluation Model for Public–Private Partnerships Contributing to the Sustainable Development Goals". ''Sustainability'' 11 (8): 2339. [https://doi.org/10.3390/su11082339. https://doi.org/10.3390/su11082339.]
| + | |
| − | | + | |
| − | BLANCO, ISMAEL, JORDI BONET, Y ANDRES WALLISER. 2011. "Urban governance and regeneration policies in historic city centres: Madrid and Barcelona". ''Urban Research & Practice'' 4 (3): 326-43. [https://doi.org/10.1080/17535069.2011.616749. https://doi.org/10.1080/17535069.2011.616749.]
| + | |
| − | | + | |
| − | BOHIGAS, ORIOL. 1985. ''Reconstrucció de Barcelona''. Llibres a l’abast 198. Barcelona: Edicions 62.
| + | |
| − | | + | |
| − | ———. 1997. "La Ciutat històrica dins la ciutat: Seminari sobre mètodes i experiències d’intervenció". En ''La Ciutat històrica dins la ciutat: Seminari sobre mètodes i experiències d’intervenció'', de B. Gabrielli. Universitat de Girona: Servei de Publicacions de la Universitat de Girona.
| + | |
| − | | + | |
| − | BORDO, MICHAEL. 2017. "The Operation and Demise of the Bretton Woods System; 1958 to 1971". Working Paper Series. National Bureau of Economic Research. [https://doi.org/10.3386/w23189. https://doi.org/10.3386/w23189.]
| + | |
| − | | + | |
| − | BOXMEER, BRECHTJE VAN, Y ELLEN VAN BECKHOVEN. 2005. "Public–Private Partnership in Urban Regeneration: A Comparison of Dutch and Spanish PPPs". ''European Journal of Housing Policy'' 5 (1): 1-16. [https://doi.org/10.1080/14616710500055612. https://doi.org/10.1080/14616710500055612.]
| + | |
| − | | + | |
| − | BRUNET, FERRAN, MAR LÓPEZ I RANCAÑO, JOAN MIQUEL PIQUÉ I ABADAL, JORDI VÁZQUEZ I CAPERA, Y UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA. 1996. ''Anàlisi econòmica de les actuacions urbanístiques a Ciutat Vella''. Barcelona: PROCIVESA.
| + | |
| − | | + | |
| − | CABRERA, PERE. 2007. ''Ciutat Vella de Barcelona: memòria d’un procés urbà''. Badalona: Ara Llibres.
| + | |
| − | | + | |
| − | CASELLAS, ANTÒNIA, Y GRANT SAFF. 2023. "Overture: Urban Planning in a Mediterranean Port City: The Contested Nature of Urban Redevelopment in the El Raval Neighborhood in Barcelona". En ''Mediterranean Port Cities: Connectivity in Modern Times'', editado por Eyüp Özveren, Filiz Yenişehirlioğlu, y Tülin Selvi Ünlü, 43-59. Cities, Heritage and Transformation. Cham: Springer Nature Switzerland. [https://doi.org/10.1007/978-3-031-32326-3_2. https://doi.org/10.1007/978-3-031-32326-3_2.]
| + | |
| − | | + | |
| − | CHARNOCK, GREIG, HUG MARCH, Y RAMON RIBERA-FUMAZ. 2021. "From Smart to Rebel City? Worlding, Provincialising and the Barcelona Model". ''Urban Studies'' 58 (3): 581-600. [https://doi.org/10.1177/0042098019872119. https://doi.org/10.1177/0042098019872119.]
| + | |
| − | | + | |
| − | COMISIÓN EUROPEA. 2004. ''Libro Verde sobre la Colaboración Público-Privada y el Derecho Comunitario en Materia de Contratación Pública y Concesiones''. Bruselas: Comisión de las Comunidades Europeas.
| + | |
| − | | + | |
| − | DAHLSTRÖM, CARL, Y VICTOR LAPUENTE. 2022. "Comparative Bureaucratic Politics". ''Annual Review of Political Science'' 25 (1): 43-63. [https://doi.org/10.1146/annurev-polisci-051120-102543. https://doi.org/10.1146/annurev-polisci-051120-102543.]
| + | |
| − | | + | |
| − | DELGADO, MANUEL. 2007. ''La ciudad mentirosa: fraude y miseria del «modelo Barcelona''. Madrid: Los Libros de la Catarata.
| + | |
| − | | + | |
| − | EICHENGREEN, BARRY, Y RUI ESTEVES. 2022. "Up and away? Inflation and debt consolidation in historical perspective". ''Oxford Open Economics'' odac008. [https://doi.org/10.1093/ooec/odac008. https://doi.org/10.1093/ooec/odac008.]
| + | |
| − | | + | |
| − | EUROPEAN INVESTMENT BANK. 2015. ''Value for Money Assessment''. European Investment Bank. [https://www.eib.org/en/publications/epec-value-for-money-assessment. https://www.eib.org/en/publications/epec-value-for-money-assessment.]
| + | |
| − | | + | |
| − | FERNÁNDEZ PÉREZ, PALOMA, ANDREA LLUCH Y MARÍA INÉS BARBERO. 2015. ''Familias empresarias y grandes empresas familiares en América Latina y España: una visión de largo plazo''. Bilbao: Fundación BBVA.
| + | |
| − | | + | |
| − | FIORI, MIRELA. 2011. "El impacto de la transformación urbana en la estructura residencial de Ciutat Vella". PhD diss., Universitat Politècnica de Catalunya. [https://www.tdx.cat/handle/10803/665640. https://www.tdx.cat/handle/10803/665640.]
| + | |
| − | | + | |
| − | FREDONA, ROBERT, SOPHUS A. REINERT, Y TERESA DA SILVA LOPES. 2024. "Forms of Capitalism". ''Business History Review'' 98 (1): 3-35.
| + | |
| − | | + | |
| − | FUNCK, ELIN K., Y TOM S. KARLSSON. 2020. "Twenty-Five Years of Studying New Public Management in Public Administration: Accomplishments and Limitations". ''Financial Accountability & Management'' 36 (4): 347-75. [https://doi.org/10.1111/faam.12214. https://doi.org/10.1111/faam.12214.]
| + | |
| − | | + | |
| − | GERRARD, MICHEAL. 2001. "Public-Private partnerships: What are public-private partnerships, and how do they differ from privatizations?". ''Finance and Development'' 38 (3).
| + | |
| − | | + | |
| − | GOMÀ, RICARD. 1997. "Degradació, crisi urbana i regeneració a Ciutat Vella de Barcelona : una anàlisi politicoespacial". ''Documents d’Anàlisi Geogràfica'', n.<sup>o</sup> 30, 65-92.
| + | |
| − | | + | |
| − | HOOD, CHRISTOPHER. 1991. "A Public Management for All Seasons?" ''Public Administration'' 69 (1): 3-19. [https://doi.org/10.1111/j.1467-9299.1991.tb00779.x. https://doi.org/10.1111/j.1467-9299.1991.tb00779.x.]
| + | |
| − | | + | |
| − | KOPPENJAN, JOOP, ERIK-HANS KLIJN, STEFAN VERWEIJ, MIKE DUIJN, INGMAR VAN MEERKERK, SAMANTHA METSELAAR, Y RIANNE WARSEN. 2022. "The Performance of Public–Private Partnerships: An Evaluation of 15 Years DBFM in Dutch Infrastructure Governance". ''Public Performance & Management Review'' 45 (5): 998-1028. [https://doi.org/10.1080/15309576.2022.2062399. https://doi.org/10.1080/15309576.2022.2062399.]
| + | |
| − | | + | |
| − | KOSCHATZKY, KNUT, Y THOMAS STAHLECKER. 2016. ''Public-Private Partnerships in Research and Innovation: Trends and International Perspectives''. Innovation Potentials. Stuttgart: Fraunhofer Verlag.
| + | |
| − | | + | |
| − | LA VANGUARDIA. 1995. "Las ayudas de la UE para Ciutat Vella peligran por el retraso del proceso de expropiaciones". La Vanguardia, 21 de juny.
| + | |
| − | | + | |
| − | ———. 2000. "La fiebre del Raval". La Vanguardia, 14 de juny.
| + | |
| − | | + | |
| − | MARTÍNEZ RIGOL, SERGI. 2000. "El retorn al centre de la ciutat. La reestructuració del Raval entre la renovació i la gentrificació". PhD diss., Universitat de Barcelona. [https://www.tdx.cat/handle/10803/31847. https://www.tdx.cat/handle/10803/31847.]
| + | |
| − | | + | |
| − | MASLOVA, SVETLANA. 2020. "Achieving sustainable development goals through public private partnership: critical review and prospects". ''International Journal of Innovation and Sustainable Development'' 14 (3): 288-312. [https://doi.org/10.1504/IJISD.2020.108046. https://doi.org/10.1504/IJISD.2020.108046.]
| + | |
| − | | + | |
| − | MCNEILL, DONALD. 1999. ''Urban Change and the European Left: Tales from the New Barcelona.'' London: Routledge, Taylor and Francis Group.
| + | |
| − | | + | |
| − | PALLAS, ELISABET. 2022. "Espacios en disputa: Crónica de desplazamientos y reocupación urbana en el Raval y el Casc Antic de Barcelona (1964-2014)". ''Doctoral Dissertations'', junio. [https://doi.org/10.7275/28630483. https://doi.org/10.7275/28630483.]
| + | |
| − | | + | |
| − | PAREJA-EASTAWAY, MONTSERRAT, Y TERESA TAPADA-BERTELI. 2001. "Urban renewal planning in Barcelona: what can we learn from experience?", enero.
| + | |
| − | | + | |
| − | PAULA, PAULA VALE, RUI CUNHA MARQUES, Y JORGE MANUEL GONÇALVES. 2023. "Public–Private Partnerships in Urban Regeneration Projects: A Review". ''Journal of Urban Planning and Development'' 149 (1): 04022056. [https://doi.org/10.1061/JUPDDM.UPENG-4144. https://doi.org/10.1061/JUPDDM.UPENG-4144.]
| + | |
| − | | + | |
| − | PRADOS DE LA ESCOSURA, LEANDRO. 2024. "Five ways to compute the relative value of a Spanish Peseta amount, 1850 - Present". MeasuringWorth. [http://www.measuringworth.com/spaincompare/. www.measuringworth.com/spaincompare/.]
| + | |
| − | | + | |
| − | PROCIVESA. 1988a. "Área de rehabilitación integrada. Anàlisi i programa d’actuació. Pla d’actuació integral de Ciutat Vella". Programa original de la creación de PROCIVESA.
| + | |
| − | | + | |
| − | ———. 1988b. "Estatutos constitutorios de la sociedad mixta Promoció Ciutat Vella S.A". PROCIVESA. Constitució i estatuts. Caja 170 - A161.
| + | |
| − | | + | |
| − | ———. 1988c. "Memòria de la creació d’una societat d’economia mixta per al desenvolupament i promoció de la Ciutat Vella (PROCIVESA)". Acords, Pressupost ARI i Convenis (1987-1999). Caja A161 - C109 H160 Q107 D124 344.
| + | |
| − | | + | |
| − | ———. 1995. "Proyecto Europeo - Regeneración medioambiental de Ciutat Vella". Acords - Llibres Actes. Caja 175 - A161.
| + | |
| − | | + | |
| − | ———. 1997. "Acta Consell d’Administració - 23 de gener del 1997". Acords - Llibres Actes. Caja 176 - A161.
| + | |
| − | | + | |
| − | ———. 1998a. "Acta Comissió Executiva - 6 de maig del 1998". Acords - Llibres Actes. Caja 176 - A161.
| + | |
| − | | + | |
| − | ———. 1998b. "Acta Consell d’Administració - 26 de febrer del 1998". Acords - Llibres Actes. Caja 176 - A161.
| + | |
| − | | + | |
| − | ———. 1999a. "Acta Comissió Executiva - 1 de juliol del 1999". Acords - Llibres Actes. Caja 176 - A161.
| + | |
| − | | + | |
| − | ———. 1999b. "Acta Consell d’Administració - 26 de febrer del 1999". Acords - Llibres Actes. Caja 176 - A161.
| + | |
| − | | + | |
| − | ———. 2000. "Acta Consell d’Administració - 22 de novembre del 2000". Acords - Llibres Actes. Caja 177 - A161.
| + | |
| − | | + | |
| − | ———. 2001a. "Acta Comissió Executiva - 7 de setembre del 2001". Acords - Llibres Actes. Caja 177 - A161.
| + | |
| − | | + | |
| − | ———. 2001b. "Acta Comissió Executiva - 18 de desembre del 2001". Acords - Llibres Actes. Caja 177 - A161.
| + | |
| − | | + | |
| − | ———. 2001c. "Acta Consell d’Administració - 26 de novembre del 2001". Acords - Llibres Actes. Caja 177 - A161.
| + | |
| − | | + | |
| − | ———. 2001d. "Acta Consell d’Administració - 28 de febrer del 2001". Acords - Llibres Actes. Caja 177 - A161.
| + | |
| − | | + | |
| − | ———. 2002a. "Acta Consell d’Administració - 26 de setembre del 2002". Acords - Llibres Actes. Caja 177 - A161.
| + | |
| − | | + | |
| − | ———. 2002b. "Acta Junta General Ordinària d’Accionistes - 22 de maig del 2002". Acords - Llibres Actes. Caja 177 - A161.
| + | |
| − | | + | |
| − | ———. 2003. ''Ciutat Vella: ciutat construida (1988-2002)''. Editado por Jaume Casanovas. Barcelona: El Cep i la Nansa.
| + | |
| − | | + | |
| − | RIBA. 1999. "The Royal Gold Medal 1999: The City of Barcelona". ''The Journal of Architecture'', enero. [https://doi.org/10.1080/136023699373819. https://doi.org/10.1080/136023699373819.]
| + | |
| − | | + | |
| − | ROBERTS, PETER, Y HUGH SYKES. 2008. ''Urban Regeneration: A Handbook''. London: SAGE Publications Ltd. [https://doi.org/10.4135/9781446219980. https://doi.org/10.4135/9781446219980.]
| + | |
| − | | + | |
| − | STEGER, MANFRED B., ROLAND BENEDIKTER, HARALD PECHLANER, Y INGRID KOFLER. 2023. ''Globalization''. ''University of California Press''. University of California Press. [https://doi.org/10.1525/luminos.172. https://doi.org/10.1525/luminos.172.]
| + | |
| − | | + | |
| − | SUBIRATS, JOAN. 2008. ''Del Xino al Raval: cultura i transformació social a la Barcelona central''. Barcelona: Hacer.
| + | |
| − | | + | |
| − | TORRES GILLES, CLAUDIA. 2012. "La rehabilitación de viviendas a partir de los planes especiales de reforma interior (PERIS), en el centro histórico de Barcelona. Estudio arquitectónico, constructivo-estructural de las propuestas de intervención, en los barrios de la Barceloneta y el Raval 1990-2004". ''Universitat Politècnica de Catalunya''. Http://purl.org/dc/dcmitype/Text
| + | |
| − | | + | |
| − | TRONO, ANNA, MARIA CHIARA ZERBI, Y VALENTINA CASTRONUOVO. 2016. "Urban Regeneration and Local Governance in Italy: Three Emblematic Cases". ''Local Government and Urban Governance in Europe'', 171.
| + | |
| − | | + | |
| − | YIN, ROBERT K. 2018. ''Case Study Research and Applications: Design and Methods''. Los Angeles: SAGE.
| + | |
| − | | + | |
| − | ----
| + | |
| − | | + | |
| − | <span id="fn-1"></span>([[#fnc-1|<sup>1</sup>]]) Vull agrair els comentaris i l’atenció de la professora Paloma Fernández Pérez (UB) i les converses amb Martí Abella i Pere, ex-cap de comunicació i promoció de PROCIVESA i FOCIVESA (1988-2007).
| + | |
| − | | + | |
| − | <span id="fn-2"></span>([[#fnc-2|<sup>2</sup>]]) Correu electrònic: [mailto:pablo.algarrada@ub.edu pablo.algarrada@ub.edu]
| + | |
| − | | + | |
| − | <span id="fn-3"></span>([[#fnc-3|<sup>3</sup>]]) Frase extreta de l’informe enviat al Consell d'Europa l'octubre del 1987 per l'Ajuntament, en un context de cerca d'inversions per transformar socioeconòmicament Ciutat Vella.
| + | |
| − | | + | |
| − | <span id="fn-4"></span>([[#fnc-4|<sup>4</sup>]]) El prestigiós “''Royal Institute of British Architects''” (RIBA) va atorgar la Medalla d’Or a Barcelona l’any 1999, sent la primera vegada que aquest reconeixement es concedia a tota una ciutat. Els motius d’aquest guardó van ser la seva destacada trajectòria transformadora i la implementació d’un innovador model basat en corporacions municipals mixtes (RIBA, 1999).
| + | |
| − | | + | |
| − | <span id="fn-5"></span>([[#fnc-5|<sup>5</sup>]]) Les primeres experiències de col·laboració publicoprivada tenen unes profundes arrels històriques a l’edat mitjana i, sobretot, durant la construcció dels Estats moderns després de la profunda crisi de la Pesta Negra (Fredona, Reinert, i da Silva Lopes, 2024). Per exemple, l’''English East India Company'' (1600) i la'' Dutch East India Company'' (1602) són models històrics de col·laboració publicoprivada, ja que eren companyies on es relacionaven actors públics - monarques europeus – amb privats – empreses amb interessos comercials en territoris d’ultramar.
| + | |
| − | | + | |
| − | <span id="fn-6"></span>([[#fnc-6|<sup>6</sup>]]) Indicador utilitzat per discernir quins projectes afegeixen un major valor en relació amb la inversió realitzada, de manera transparent i quantificable (Allard i Trabant, 2008; European Investment Bank, 2015).
| + | |
| − | | + | |
| − | <span id="fn-7"></span>([[#fnc-7|<sup>7</sup>]]) Voldria agrair el treball i l’atenció de tot l’equip de l’Arxiu de Ciutat Vella, i molt especialment a l’Àlex Ballester, qui va atendre amb gran cordialitat totes les meves demandes.
| + | |
| − | | + | |
| − | <span id="fn-8"></span>([[#fnc-8|<sup>8</sup>]]) Cal destacar la rellevància, en els anys setanta i vuitanta, del Gabinet Tècnic de Programació, la gran unitat administrativa de l’Ajuntament de Barcelona, amb una participació notable d’advocats i economistes. La seva importància va brillar, per exemple, en la negociació dels pressupostos extraordinaris de liquidació del deute, una eina coordinada entre l’Ajuntament i el Govern Central per afrontar, en un règim de 50/50 i mitjançant l’emissió de deute, el deute existent al consistori des del període franquista.
| + | |
| − | | + | |
| − | <span id="fn-9"></span>([[#fnc-9|<sup>9</sup>]]) Algunes dades que mostren la situació: un 70% dels 50.000 habitatges existents eren d’abans del 1900, només el 60% disposaven de conducció de gas, 7.000 habitatges no tenien bany ni lavabo propi, la instal·lació predominant era de 125 V, la xarxa de sanejament no estava actualitzada i únicament el 10% dels edificis tenia ascensor.
| + | |
| − | | + | |
| − | <span id="fn-10"></span>([[#fnc-10|<sup>10</sup>]]) Definim el terme de Ciutat Vella com els barris del Raval, la Barceloneta, el Barri Gòtic i Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera. Per la seva banda, definim el terme de Barcelona com els deu districtes aprovats el gener de 1984: Ciutat Vella, l’Eixample, Sants-Montjuic, les Corts, Sarrià-Sant Gervasi, Gràcia, Horta-Guinardó, Nou Barris, Sant Andreu i Sant Martí.
| + | |
| − | | + | |
| − | <span id="fn-11"></span>([[#fnc-11|<sup>11</sup>]]) A Ciutat Vella es van implementar tres PERI: PERI Raval, dividit en Raval-Nord i Raval-Sud (1983); PERI la Barceloneta (1985); i PERI Sector Oriental, que agrupava els barris de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera (1985) (Ajuntament de Barcelona, 1984:9).
| + | |
| − | | + | |
| − | <span id="fn-12"></span>([[#fnc-12|<sup>12</sup>]]) La remuneració als accionistes privats es va determinar com la taxa d’inflació anual més dos punts percentuals.
| + | |
| − | | + | |
| − | <span id="fn-13"></span>([[#fnc-13|<sup>13</sup>]]) EUR S.A., constituïda l'any 1983, era un hòlding immobiliari controlat per la família Entrecanales, una de les grans famílies empresarials industrials espanyoles (Fernández Pérez et al., 2015). EUR S.A. seria de gran rellevància en el procés de compra d’edificis per part de PROCIVESA.
| + | |
| − | | + | |
| − | <span id="fn-14"></span>([[#fnc-14|<sup>14</sup>]]) L’objectiu inicial dels dirigents polítics de PROCIVESA era formar una empresa mixta conjuntament amb els comerciants locals i les principals companyies de subministraments: FECSA, Aigües de Barcelona, Gas Natural i Telefònica. Aquestes empreses, excepte l’encara pública Telefònica, van decidir no formar part de PROCIVESA directament, sinó mitjançant convenis de col·laboració.
| + | |
| − | | + | |
| − | <span id="fn-15"></span>([[#fnc-15|<sup>15</sup>]]) Càlcul fet amb la calculadora financera de Prados de la Escosura (2024) per tal d’actualitzar les dades monetàries. Última data disponible, any 2022.
| + | |
| − | | + | |
| − | <span id="fn-16"></span>([[#fnc-16|<sup>16</sup>]]) Dins del paper de promoció i comunicació de PROCIVESA, cal destacar les múltiples col·laboracions amb el reconegut publicista i fotògraf barceloní, Leopoldo Pomés.
| + | |
| − | | + | |
| − | <span id="fn-17"></span>([[#fnc-17|<sup>17</sup>]]) Trobem altres experiències d’aquest estil, com ara al districte de l’Eixample amb la companyia ProEixample. Amb un caràcter funcional semblant, però amb capital íntegrament públic, trobem al districte de Nou Barris a Promoció Nou Barris SA (ProNoBa) i al districte d’Horta-Guinardó l’Agència de Promoció de Carmel i Entorns SA.
| + | |
| − | | + | |
| − | <span id="fn-18"></span>([[#fnc-18|<sup>18</sup>]]) L’aportació directa de PROCIVESA parteix dels 1.500 milions de pessetes del capital social inicial i de l’ampliació posterior de 1.300 milions (1989).
| + | |
| − | | + | |
| − | <span id="fn-19"></span>([[#fnc-19|<sup>19</sup>]]) Inversió total aproximada, segons les declaracions fetes per l’equip directiu de PROCIVESA en l’última Junta General d’Accionistes de la companyia (maig 2002).
| + | |
| − | | + | |
| − | <span id="fn-20"></span>([[#fnc-20|<sup>20</sup>]]) Interval d’inversió total aproximat, tenint en compte les diverses partides analitzades individualment – “''PROCIVESA''”, “''A.A.P.P sense PROCIVESA''”, “''Sector Privat''” i “''Fons Europeus''” – gràcies a les actes i comptes anuals presents a l’arxiu de PROCIVESA i fonts secundàries (Brunet et al., 1996).
| + | |
| − | | + | |
| − | <span id="fn-21"></span>([[#fnc-21|<sup>21</sup>]]) Inversió total aproximada, segons les declaracions de l’última Junta General d’Accionistes de PROCIVESA. S’agrupen les subvencions del Programa LIFE (50 milions de pts.), Programa GAUDÍ (400 milions de pts.) i Fons de Cohesió (5.500 milions de pts.).
| + | |
| − | | + | |
| − | <span id="fn-22"></span>([[#fnc-22|<sup>22</sup>]]) Oficina per la Rehabilitació de Ciutat Vella
| + | |
| − | | + | |
| − | <span id="fn-23"></span>([[#fnc-23|<sup>23</sup>]]) Frase extreta del primer document de promoció pública de PROCIVESA, amb títol “Millorem Ciutat Vella” (PROCIVESA, 1988).
| + | |
Departament d’Història Econòmica, Institucions, Política i Economia Mundial (UB)
