Revision as of 13:28, 30 July 2025 (view source) Danieldomingo (talk | contribs) ← Older edit		Latest revision as of 13:29, 30 July 2025 (view source) Danieldomingo (talk | contribs) (Tag: Visual edit)
Line 2:		Line 2:
	== Abstract ==		== Abstract ==
−	<p><span><span style="font-size: 12px;"><span style="font-style: normal; font-weight: 400;">Aquest article analitza les transformacions estructurals i els impactes socials del mercat del lloguer a Catalunya en l&rsquo;&uacute;ltima d&egrave;cada. Despr&eacute;s de la crisi de 2008, el mercat ha evolucionat cap a un model centrat en el lloguer, marcat per l&rsquo;augment sostingut dels preus, la financiaritzaci&oacute; de l&rsquo;habitatge i l&rsquo;entrada de nous actors institucionals. Aquest fenomen ha ampliat les desigualtats socials i territorials, amb una pressi&oacute; creixent sobre les llars m&eacute;s vulnerables, especialment joves, immigrants i rendes baixes. L&rsquo;article aprofundeix en les causes del creixement dels lloguers, el canvi en el perfil dels llogaters i les conseq&uuml;&egrave;ncies socials, com la sobrec&agrave;rrega financera i l&rsquo;exclusi&oacute; residencial. Finalment, planteja propostes per afrontar aquesta crisi habitacional.&nbsp;</span></span></span></p>	+	<p>Aquest article analitza la transformació del mercat de lloguer a Catalunya entre el 2013 i el 2022, un</p>període marcat per un creixement sostingut dels preus del lloguer que ha superat àmpliament l’evolució dels salaris i la renda familiar disponible. Aquest fenomen ha derivat en una crisi d’accessibilitat residencial, accentuant desigualtats socioeconòmiques i territorials, i situant el lloguer com un factor clau de vulnerabilitat social.
		+	L’estudi aborda, en primer lloc, els factors estructurals i conjunturals que expliquen l’augment del règim de lloguer, incloent-hi la inaccessibilitat al mercat de compravenda, l’auge dels usos no residencials (lloguer turístic, lloguer temporal), l’entrada de nous actors institucionals i la concentració de la propietat. A partir de microdades de l’Enquesta de Condicions de Vida i altres fonts, s’analitzen les implicacions socials d’aquestes dinàmiques, posant un èmfasi especial en la taxa de sobrecàrrega financera, la pobresa energètica i les formes d’exclusió residencial. També es destaquen els impactes desiguals sobre col·lectius vulnerables com els joves, les llars amb rendes baixes i la població migrant, així com l’expansió dels problemes d’accessibilitat a segments de renda mitjana.
		+	Les conclusions apunten a un fenomen estructural que transcendeix les explicacions basades en desequilibris puntuals entre oferta i demanda i reflecteix profunds canvis en el model de tinença i les estratègies de negoci immobiliari. Finalment, es discuteixen les limitacions de la resposta institucional i es plantegen reflexions sobre les necessitats d’intervenció per pal·liar les creixents desigualtats vinculades al mercat del lloguer.
	== Full document ==		== Full document ==
	<pdf>Media:Review_818587812595_7473_85.Conseqüències socioeconòmiques de.pdf</pdf>		<pdf>Media:Review_818587812595_7473_85.Conseqüències socioeconòmiques de.pdf</pdf>

---

Latest revision as of 13:29, 30 July 2025

Abstract

Aquest article analitza la transformació del mercat de lloguer a Catalunya entre el 2013 i el 2022, un

període marcat per un creixement sostingut dels preus del lloguer que ha superat àmpliament l’evolució dels salaris i la renda familiar disponible. Aquest fenomen ha derivat en una crisi d’accessibilitat residencial, accentuant desigualtats socioeconòmiques i territorials, i situant el lloguer com un factor clau de vulnerabilitat social.

L’estudi aborda, en primer lloc, els factors estructurals i conjunturals que expliquen l’augment del règim de lloguer, incloent-hi la inaccessibilitat al mercat de compravenda, l’auge dels usos no residencials (lloguer turístic, lloguer temporal), l’entrada de nous actors institucionals i la concentració de la propietat. A partir de microdades de l’Enquesta de Condicions de Vida i altres fonts, s’analitzen les implicacions socials d’aquestes dinàmiques, posant un èmfasi especial en la taxa de sobrecàrrega financera, la pobresa energètica i les formes d’exclusió residencial. També es destaquen els impactes desiguals sobre col·lectius vulnerables com els joves, les llars amb rendes baixes i la població migrant, així com l’expansió dels problemes d’accessibilitat a segments de renda mitjana.

Les conclusions apunten a un fenomen estructural que transcendeix les explicacions basades en desequilibris puntuals entre oferta i demanda i reflecteix profunds canvis en el model de tinença i les estratègies de negoci immobiliari. Finalment, es discuteixen les limitacions de la resposta institucional i es plantegen reflexions sobre les necessitats d’intervenció per pal·liar les creixents desigualtats vinculades al mercat del lloguer.

Full document