​

<p>Catalunya ha desenvolupat una pol&iacute;tica cient&iacute;fica d&#39;excel.l&egrave;ncia, amb visi&oacute; estrat&egrave;gica, estabilitat i continu&iuml;tat al llarg de gaireb&eacute; dues d&egrave;cades. Els resultats, en termes aced&egrave;mics, han estat extraordinaris. Catalunya excel.leix en l&#39;atracci&oacute; de recursos europeus per la recerca, entre ells en els m&eacute;s exigents, com s&oacute;n els programes ERC (European Research Council). Els centres de recerca catalans publiquen en les revistes cient&iacute;fiques de m&agrave;xim impacte al nivell d&#39;Israel (un dels pa&iuml;sos m&eacute;s innovadors del m&oacute;n). Tanmateix, l&#39;efecte econ&ograve;mic d&#39;aquesta ci&egrave;ncia &eacute;s gaireb&eacute; inexistent. El coneixement no es transforma en creixement econ&ograve;mic. La recerca no deriva en innovaci&oacute; i avantatges competitius per les empreses de l&#39;entorn. Per qu&egrave;? En aquest article fem un rep&agrave;s a les pol&iacute;tiques que han existit al llarg de les darreres dues d&egrave;cades, en recerca i en innovaci&oacute;, per buscar una explicaci&oacute; a aquest desacoplament.</p>

​