Abstract

A partir de l’aportació de 1953 de Samuel Gili i Gaya sobre el mossàrab de Lleida, ha estat acceptat com un lloc comú de la filologia catalana que el romanç andalusí lleidatà coetani de la conquesta comtal (1149) tenia característiques afins al català nouvingut. Tant la poca consistència de la documentació aportada com les dades fornides pels historiadors rebaixen aquest lloc comú a mera hipòtesi de treball sobre la filiació d’una varietat lingüística amb tota probabilitat extinta abans del segle XII.