Abstract

L’article vol ser una primera aproximació als usos actuals de la partícula catalana idò. Àmpliament utilitzada en la parla col·loquial i espontània de les Illes Balears, la partícula parteix d’usos comuns amb el seu originari doncs (fr. donc, it. dunque), però ha anat prenent altres valors, tot i mantenir una notable simetria. Al costat de valors consecutius i de marcador discursiu pot funcionar com a element interrogatiu i interjecció. Com sovint s’esdevé amb certes partícules, idò pren valors lligats a l’entonació, que permetrà destriar retolacions i significats.

Abstract

This article offers a microsyntactic study on a dialectal topic. Its aim is to describe the syntactic, semantic and intonational behavior of sentences containing the adverb «pla». This adverb, which belongs to some North-Eastern Catalan dialects, has a focalizing role. In this paper it is argued that its focalizing value derives from its epistemic modal meaning. The case in which the presence of «pla» gives a negative meaning to the sentence is especially interesting. The paper shows that in this case an abstract negative polarity operator has to be posited.