Abstract

La dixi és normalment concebuda, des del punt de vista lingüístic, com un fenomen que mostra la relació entre els trets estructurals del llenguatge i el context específic de comunicació. Hi ha mecanismes no verbals que també actuen com a recursos díctics en moltes situacions de la llengua oral. És per aquesta raó que calen estudis que analitzin diferents aspectes de la combinació d’aquests diferents mecanismes. L’objectiu d’aquesta proposta és analitzar la relació entre la verbalització dels díctics d’espai trobats en els textos instructius del projecte PRAGMAESTIL i els elements no verbals que els acompanyen. Concretament, s’observarà en primer lloc si els díctics van acompanyats de gestos o no; en segon lloc, quant als casos amb correspondència no verbal, s’establirà la relació que hi ha entre aquesta part no verbal i la part verbal d’aquests díctics pel que fa al temps d’execució de cada una d’elles; per últim, s’analitzarà si hi ha diferències en funció de la llengua de producció del text (L1, L2 o L3).