Abstract

The author considers methodological dificulties of many kinds that the study of Catalan literature presents between Baroque and Romanticism; reviews postulates and conclusions of Catalan literary historiography and defines the extent of general reference frameworks, for instance "rococó", locating the discussion in the field of interrelations between literature and the process of linguistic substitution.

Abstract

La identificació del camp amb la genuïnitat no és exclusiva de la cultura catalana. L’article analitza la construcció d’aquest mite en la literatura catalana del segle xix, prestant particular atenció a la derivació patriòtica que uneix paisatge, habitants i tradicions rurals amb la Catalunya real que lentament anava desapareixent com a resultat de les revolucions polítiques i industrials. El mite de la terra alta ha proporcionat símbols tan freqüentment utilitzats com ara el de la barretina (un tipus de capell) i la muntanya, així com alguns debats ben interessants sobre l’organització tradicional de la família i els contrastos entre camp-ciutat i tradició-revolució.

Abstract

L’article és una aproximació al tractament de Mallorca com a tema literari en la literatura feta per autors mallorquins del xix, en un període comprès entre l’aparició de La Palma el 1840 i, més o menys, la dècada dels vuitanta, cosa que implica tractar de l’obra de tres grups generacionals. Més que una síntesi general, s’ha optat per mostrar algunes de les diferents opcions triades a l’hora de convertir Mallorca en literatura, unes opcions, unes mirades, que canvien al llarg del temps i que poden estar mediatitzades tant per l’adscripció a un corrent literari –romanticisme–, a una situació personal –l’allunyament de l’illa–, o per unes motivacions literàries diferents –voluntat regeneracionista i social, creació del mite Mallorca terra d’or, etc. Encara, en cada apartat, hi ha hagut una selecció dels autors que podien servir per exemplificar cada una de les visions, amb una especial atenció a aquells d’obra menys coneguda (Tomàs Aguiló i la seva obra castellana; Pere d’A. Penya, Josep Tarongí, Miquel V. Amer i Victòria Penya, entre altres).