Abstract

L’article s’ocupa de les representacions o imatges de la ciutat de Barcelona en la prosa literària catalana del segle xix, especialment en el quadre de costums i la novel·la, que s’examinen com a expressions de cultura urbana. Aquesta literatura, associada a un cert concepte de modernitat, avança flanquejada per l’historicisme i el ruralisme mitificadors dels escriptors lligats als ideals conservadors de la Renaixença. L’article dibuixa la trama de motius o de trets idiosincràtics urbans en la prosa destil·lada pels escriptors del vuit-cents, primer en llengua castellana i, a partir dels anys 60, en llengua catalana. Així, fa un recorregut per la Barcelona vella i la Barcelona nova, abans i després de l’enderrocament de les muralles que encerclaven la ciutat, des de l’època de les bullangues fins a l’assentament burgès de la Restauració, i examina els autors que en fixen més poderosament la imatge (Robert Robert, Emili Vilanova, NarcísOller...), bé oferint diverses versions de crònica o descripció externa de la ciutat, bé fonent, com en el cas d’Oller, aquest aspecte extern amb la interiorització de la condició urbana com a tret constitutiu d’una vida humana.

Abstract

One of the most important phenomena of the Catalan narrative, dating from 1975, is the impact of the historical novel which was abandoned in previous years. In this article there is a characterization of fact in general terms and a detailed study of remarkable authors (in particular, Josep Lozano and Joan Perucho).