Abstract

Per tractar els problemes del mapa municipal de Catalunya dels 948 municipis s’estudien les organitzacions territorials dels Mossos d’Esquadra (107 centres) i Bombers de la GenCat (151), fent la hipòtesi que són *models eficients i equitatius* en personal (21.000 efectius) i instal·lacions, com serveis de proximitat, creats exnovo i sense dèficits rellevants, ajustats al principi que *el territori mana*. La mitjana de centres de servei a l’entorn de les 125 unitats (85 més restrictivament, o 238 policies locals amb 8000 efectius), avançada per Casassas-Clusa, el 1981, i semblant als 98 ajuntaments i 5 regions de la recent reforma danesa (2007)

Abstract

La planificació estratègica urbana i territorial s’ha consolidat com un instrument fonamental de concertació público-privada a escala local. Aquest article analitza les estratègies de desenvolupament econòmic local als municipis catalans durant el període 1988-2024. A partir d’un ampli inventari i anàlisi de plans, s’identifiquen les prioritats d’intervenció, la seva evolució al llarg del temps i les diferències entre territoris. Es comparen onze models de desenvolupament local en funció del seu grau d’assoliment en dinamisme econòmic i en condicions de vida. Els clústers d’indústria, les grans destinacions turístiques o els municipis d’atracció residencial mostren resultats divergents en aquestes dues dimensions. Donada la importància que té escollir unes estratègies o unes altres, se subratlla el paper determinant de les polítiques econòmiques locals per respondre de manera eficaç els reptes fonamentals de la competitivitat, l’accés a l’habitatge i la modernització administrativa que afronta el país.