Abstract

L’article analitza el tractament de la figura de l’autor real en els reculls de narracions de Jordi Sarsanedas. En el primer, «Mites», el prefaci auctorial ha estat interpretat en clau autobiogràfica, a pesar de l’absència de marques explícites, de la ficcionalització amb què s’hi elaboren alguns dels elements i de l’enunciació a càrrec d’un jo que es projecta fantasmagòricament en els narradors autodiegètics de les narracions de ficció. En el darrer, «Una discreta venjança», l’estatus del prefaci auctorial és ambigu perquè es confon amb la metaficcionalitat dominant en el recull, sobretot a causa de l’ús de la metalepsi de l’autor. També s’hi analitza el tractament de la figura de l’autor ficcional en la novel·la «El Martell».

Abstract

Aquest article se centra en modalitats diferents de construcció de l’obra teatral que tenen com a base una relació explícita, amb major o menor grau, entre el creador i la ficció: teatre autobiogràfic, teatre autoficcional i autobiografia escènica. Veurem com aquesta relació es fa present en el procés de recepció a través de diferents mecanismes, especialment a partir de paratextos, i com permet activar pactes de lectura entre obra i receptor de tarannà divers. En concret, aquest acostament a la metaficció autobiogràfica en el teatre contemporani es desenvolupa a partir de l’anàlisi de tres obres: «Indian summer» (1987), de Rodolf Sirera, «Currículum» (1994), de Pasqual Alapont i Carles Alberola, i «Com a pedres» (2006), de la companyia El pont flotant.