Abstract

L’article és una aproximació al tractament de Mallorca com a tema literari en la literatura feta per autors mallorquins del xix, en un període comprès entre l’aparició de La Palma el 1840 i, més o menys, la dècada dels vuitanta, cosa que implica tractar de l’obra de tres grups generacionals. Més que una síntesi general, s’ha optat per mostrar algunes de les diferents opcions triades a l’hora de convertir Mallorca en literatura, unes opcions, unes mirades, que canvien al llarg del temps i que poden estar mediatitzades tant per l’adscripció a un corrent literari –romanticisme–, a una situació personal –l’allunyament de l’illa–, o per unes motivacions literàries diferents –voluntat regeneracionista i social, creació del mite Mallorca terra d’or, etc. Encara, en cada apartat, hi ha hagut una selecció dels autors que podien servir per exemplificar cada una de les visions, amb una especial atenció a aquells d’obra menys coneguda (Tomàs Aguiló i la seva obra castellana; Pere d’A. Penya, Josep Tarongí, Miquel V. Amer i Victòria Penya, entre altres).

Abstract

El presente texto describe la evolución del convento de los trinitarios de Palma de Mallorca durante el proceso de reforma de la orden entre 1533 y 1622. El estudio presenta las problemáticas vividas en el seno de una comunidad conventual masculina del siglo XVI, las propuestas y actuaciones de reforma y los resultados derivados de estas acciones.