Abstract

Aquest article es proposa indagar les principals aportacions dels romanistes alemanys, austríacs i suïssos al desenvolupament dels estudis catalans en àmbits de recerca com la Lingüística aplicada i l’ensenyament i l’aprenentatge del català, així com en els anomenats nous corrents d’investigació en lingüística general. Una revisió dels treballs més destacats, dins de camps com la Pragmàtica, l’Anàlisi Discursiva, la Lingüística Textual, la Lingüística de Corpus i la Fraseologia mostraran, d’una banda, el paper rellevant que han jugat els estudis de catalanística d’autors germanoparlants com a motor de transformacions i innovacions en l’anàlisi descriptiva de la llengua des d’una multiplicitat de noves perspectives metodològiques i, de l’altra, l’interès continuat dels acadèmics alemanys per la llengua i la cultura dels països de parla alemanya, el qual es prolonga des del propi començament de la Filologia Romànica fins els nostres dies.