Abstract

La il·lustració ha esdevingut un element imprescindible en la edició per a infants. Per a procedir a una anàlisi valorativa d’allò que la il·lustració exposa i de les seves relacions complementàries al text –cas que n’hi hagi– convé entendre quina és la seva especificitat en relació a l’esfera general de la imatge, en què consisteix la representació, i quina ha estat la seva evolució històrica, especialment al nostre país. També caldria conèixer quines tipologies s’hi poden distingir, en relació als objectius de l’emissor i als efectes del receptor. Aquestes serien les bases teòriques que permetrien poder procedir a una anàlisi valorativa, que en aquest article s’exemplifica a partir de dos títols catalans recents.

Abstract

The aim of this article is to look into the field of the linguistic altitudes of enlightened people, with some notes about the importance of the Castilian language in Valencia in the xviii and xix centuries. It considers particularly teaching methods of this language, expositions of the original lexicography of the age and, in particular, the contribution of the Valencian grammarian Vicent Salvà.

Abstract

August Rafanell presents and discusses a prosodic controversy that took place in the Acadèmia de Bones Lletres of Barcelona in the later xviii century. The controvers, on interest for the history of orthographic and prosodic issues, demonstrates the acceptance, by some important enlightened men, of the secessionist theses that were imposed in the xviii century on the Valencian people.

Abstract

Onofre Soler i Rubio va ser un dels bibliòfils més importants de la Il·lustració tardana en la València del pas del segle xviii al xix. Va tenir un pes específic en la societat d’aleshores, com a rector de la Universitat de València en dos períodes diferents, com a canonge de la Seu i com a bibliotecari arxiver del Capítol. Tot i això, la seua figura no ha estat suficientment tractada, malgrat que l’Arxiu de la Universitat de València i l’Arxiu Capitular ofereixen molts documents encara per classificar. Una part d’aquests havia estat assenyalada prèviament, documentació que ací es revisa, s’actualitza i es completa, a partir d’aquests dos fons documentals i de la Biblioteca Històrica de la Universitat de València, quant als aspectes relacionats amb el seu important llegat bibliogràfic a aquest darrer fons, de 2 782 obres. D’aquestes, sols 37 són manuscrites i tres presenten la peculiaritat de ser còpies d’impresos antics, datats entre 1490 i 1561, una tècnica bastant desconeguda que, des d’època incunable, ha estat present en la transmissió textual de les obres. En aquest article s’estudien els tres còdexs, des d’una perspectiva interna i externa, que resulten mostres interessants de diferents episodis de la història del llibre, sota una mateixa estratègia de transmissió.