Abstract

Estudi de les connotacions ideològiques dels models lingüístics presents en la comunitat de parla valenciana, a partir d’una selecció de variants lingüístiques sociològicament connotades, especialment de la transició ençà. El marc teoricometodològic emprat sorgeix de la combinació de l’anàlisi crítica del discurs amb la sociolingüística "latu sensu".

Abstract

La toponímia no és només la manera de denominar un lloc, sinó que és la representació d’aquest a través dels valors, creences, actituds, etc. Per tant, la morfologia que presente un topònim concret vindrà determinada per la llengua que el vehicule i per altres factors culturals. En aquest treball, doncs, s’analitzen els resultats d’aquesta representació en Internet, mitjançant la cerca de topònims referits al territori valencià, que presenten un major interés des del punt de vista ideològic, en diversos dominis i en les dues llengües que hi són oficials. L’objectiu d’aquesta cerca és estudiar a través de la toponímia i la paratoponímia no només com ens veiem nosaltres mateixos, sinó com ens veuen els altres, és a dir l’existència de la nostra identitat com a tal, amb quina morfologia, de quina llengua, on s’hi troben i, per tant, amb quina ideologia. Per a la realització d’aquest estudi s’ha fet servir un motor de cerca àmpliament conegut, determinant-ne les limitacions i establint-ne el nivell de fiabilitat, amb l’ús comparatiu i puntual d’un altre motor de cerca i amb l’anàlisi concreta de les pàgines web obtingudes.

Abstract

Tras unas breves consideraciones introductorias en torno al concepto de ideología, el artículo analiza la aportación que la crítica postcolonial contemporánea ha realizado al análisis del aspecto representacional de los textos literarios y a la lectura de los valores (políticos, literarios, morales) que éstos denotan. Tras una breve referencia a los autores y a las obras más representativas de esta corriente crítica, se analiza la importancia que el estudio de la hibridación de lenguas tiene para el estudio de la ideología. Ejemplos extraídos de la obra de Bernardo Atxaga y pautas para el análisis de la ideología de los textos artísticos completan el artículo.

Abstract

En este trabajo nos interesamos por las mujeres violentas en La burlada Aminta y venganza del honor, novela corta de María de Zayas que forma parte de las Novelas amorosas y ejemplares publicadas en 1637. Ponemos en relación este tema con un aspecto muy comentado entre la crítica contemporánea; a saber, el feminismo de la autora, preguntándonos si forma parte esta mujer violenta del discurso feminista de Zayas. Un estudio de los personajes y de la narración permite mostrar que, si bien existe una dimensión didáctica de índole feminista, la novela no traduce una preocupación de coherencia ideológica sino que traduce una preocupación por complacer al lector, gracias a los resortes de la narración y de la escritura, una escritura que se funda en una literarización estetizante de la violencia.