Abstract

Catalan costumisme (literary genre of local customs and manners) is an attempt, historically delimited, to understand life and its agents from ancient, archetypal patterns. Phraseology and metaphors exemplify the literary manisfestations of costumisme. In this framework, novels by Rusiñol and Vayreda are studied.

Abstract

La identificació del camp amb la genuïnitat no és exclusiva de la cultura catalana. L’article analitza la construcció d’aquest mite en la literatura catalana del segle xix, prestant particular atenció a la derivació patriòtica que uneix paisatge, habitants i tradicions rurals amb la Catalunya real que lentament anava desapareixent com a resultat de les revolucions polítiques i industrials. El mite de la terra alta ha proporcionat símbols tan freqüentment utilitzats com ara el de la barretina (un tipus de capell) i la muntanya, així com alguns debats ben interessants sobre l’organització tradicional de la família i els contrastos entre camp-ciutat i tradició-revolució.