Abstract:
L’abandonament escolar prematur és un dels problemes més importants de la nostra societat, les dades comparatives a nivell europeu ens diuen que aquesta és una de les qüestions contra les que cal lluitar. Al costat de l’abandonament escolar prematur a Catalunya tenim altres situacions que van lligades d’una o altra manera a aquest fenòmen i que ens han de preocupar: la piràmide d’estudis anòmala del nostre país; la baixa qualificació i formació de la població adulta; el nostre mercat de treball amb baix valor afegit en coneixement; i la nostra política de beques escassa i dolenta.
L’Abandonament escolar prematur, la piràmide d’estudis i la formació de la població adulta a Catalunya.
Segons les dades de l’estratègia 2020 sembla clar que el nostre gran problema és l’abandonament escolar prematur i els factors que s’hi relacionen.
Lògicament l’AEP no és fruit d’un sol factor, són diferents factors combinats els que acaben poduïnt aquesta situació, malgrat que podem afirmar que l’efecte del mercat de treball serà sempre determinant per incrementar o disminuir la importància dels diferents factors que hi intervenen.
El que és cert és que els efectes de l’AEP sobre el comportament social són molt perniciosos i, sens dubte i més enllà de qualsevol consideració pedagògica, erradicar l’AEP ha de ser un dels objectius més importants del nostre sistema educatiu.
També veurem que una altra manera d’analitzar el fet de l’AEP és analitzar la piràmide de formació de la població de Catalunya, fruit de la continuitat o no d’estudis al llarg del temps, i la formació de la població adulta de Catalunya que ens dona d’alguna manera el marc social educatiu en el que ens movem conseqüència també de l’AEP produït des de fa molts anys.
Algunes correlacions entre AEP i comportament social:
Es coincideix de manera general en la literatura sobre AEP en les conseqüències en l'esfera personal i en l'esfera social. Aquestes són tangibles i, fins i tot, quatificables. Hi ha estudis que han analitzat els costos que pot representar el que un ciutadà hagi abandonat el sistema prematurament i certifiquen la seva importància.
Els efectes més visibles de l'abandonament es manifesten en les dades d'ocupació:
Les persones amb formació post obligatòria tenen moltes més possibilitats d'estar ocupades que les persones sense aquesta formació.
Associat amb aquest efecte podem esmentar també la subocupació, l'ocupació en treballs sense seguretat o a temps parcial.
Els treballadors sense formació guanyen menys i afronten situacions de major risc de pobresa i d'exclusió social.
Els joves que han abandonat prematurament el sistema participen menys en ofertes de formació permanent.
Aquests joves seran, per tant, més depenents dels serveis socials al llarg de la seva vida.
S'associen també a l'abandonament escolar comportaments personals com: el consum de drogues; els comportaments violents; o els embarassos no volguts. Aquests comportaments tenen una estreta relació amb l'abandonisme malgrat que es podria establir també la relació inversa, és a dir, que aquests comportaments son causa d’abandonisme.
Alguns estudis citen també la correlació entre abandonisme escolar i qualitat democràtica, es parla de societats menys participatives amb uns standards de qualitat isntitucional baixos.
Realment les conseqüencies que es poden atribuir a l'abandonament escolar semblen prou importants per que s’hagin de tenir en compte.
La posició relativa de Catalunya respecte a les altres regions europees en educació. Els efectes de l’AEP.
La dada de l’AEP i les que s’hi correlacionen tenen molt impacte sobre la posició relativa de Catalunya respecte a d’altres regions europees quan es comparen les dades educatives. Veurem que Catalunya presenta una mala posició relativa amb altres regions europees pel que fa a l’educació malgrat que conté indicadors que ens podrien fer pensar diferent.
Per fer-ho utilitzarem el sistema d’indicadors SPI que està desplegat de manera comparativa per totes les regions europees.
De l’anàlisi d’aquest índex se’n desprén que un dels problemes més importants que es defineixen a Catalunya com a indicadors de futur és: “l’accés al coneixement bàsic”.
De fet els indicadors que es fan servir per a determinar el valor de l’índex: “accés al coneixement bàsic” són els següents:
Percentatge de població entre 12 i 18 anys que matricula a l’ensenyament secundari post obligatori.
Percentatge de població adulta entre 25 i 64 anys amb només titulats com a màxim en secundària obligatòria.
Percentatge d’Abandonament Escolar Prematur (AEP). Percentatge de població entre 18 i 24 anys que no continua estudiant i que té, com a màxim, el graduat en ensenyament obligatori.
Els tres indicadors estan correlacionats i també tenen a veure amb un quart indicador, que l’índex SPI situa en l’apartat “Personal freedom and choice score”, que és el percentatge de NiNis o NEET com es coneix en anglés.
Quatre indicadors que ens situen en una posció molt dolenta en la comparació amb les altres regions europees, el referit a ”Accés al Coneixement Bàsic” ens situa en el lloc 250 de 272 i el que conté l’indicador de NEET “Personal freedom and Choice score” ens situa en el 205 de 272.
Farem una anàlisi dels tres elements que composen aquest índex:
En primer lloc analitzarem la piràmide d’estudis a Catalunya per constatar que hi ha una anomalia important en aquest aspecte.
En segon lloc farem una anàlisi de la formació de la població adulta a Catalunya.
Finalment farem una anàlisi més detallada de l’AEP.
La piràmide d’estudis a Catalunya
Una dada que ens pot donar informació sobre l’accés a l’educació secundària i la manera com es distribueix la població en aquests estudis és l’anàlisi de la seva piramide de formació. Les dades són de la formació dels adults entre 25 i 64 anys. Recullo també la seva evolució:
| 2011 | 2012 | 2013 | 2014 | 2015 | |
| Espanya | 46 | 45,3 | 44,5 | 43,4 | 42,6 |
| Catalunya | 45,1 | 44,9 | 43,9 | 42,6 | 41,2 |
| Madrid | 31,2 | 30,7 | 29,5 | 27,9 | 28,5 |
| Europa (19) | 30,4 | 29,6 | 28,5 | 27,4 | 26,8 |
Percentatge de població sense estudis o amb només estudis primaris o amb estudis secundaris obligatoris
Percentatge de població amb estudis de secundària superior (batxillerat) o post secundària no terciària
| 2011 | 2012 | 2013 | 2014 | 2015 | |
| Espanya | 22,1 | 22,0 | 21,7 | 21,9 | 22,4 |
| Catalunya | 22,7 | 22,3 | 21,2 | 20,4 | 21,2 |
| Madrid | 25,7 | 24,8 | 24,5 | 24,9 | 24,6 |
| Europa (19) | 43,1 | 43,0 | 43,4 | 43,9 | 43,9 |
Percentatge de població amb estudis terciaris
| 2011 | 2012 | 2013 | 2014 | 2015 | |
| Espanya | 31,9 | 32,6 | 33,7 | 34,7 | 35,1 |
| Catalunya | 32,2 | 32,8 | 34,8 | 37,0 | 37,5 |
| Madrid | 43,1 | 44,5 | 46,0 | 47,2 | 46,9 |
| Europa (19) | 26,4 | 27,1 | 28,0 | 28,5 | 29,2 |
(Font Eurostat)
Podem veure que la distribució de la nostra formació per nivells presenta una dada anómala respecte a la resta d’Europa: un nombre elevat de persones sense més formació que la bàsica; un nombre molt baix de persones amb formació mitjana; i un nombre altra vegada elevat de persones amb formació superior. Certament no és una dada positiva. Aquest és el resultat que recull l’SPI.
La dinàmica en la que ens trobem seria que més d’un 40% de la població adulta no ha accedit a la secundària post-obligatòria, mentre que els que han accedit a la formació post-obligatòria, la majoria ho han fet al batxillerat i la minoria a la FP
Tenim un alt percentatge de ciutadans adults sense estudis o només amb estudis elementals, d’altra banda molt poca població té estudis post obligatoris no terciaris, en definitiva: estudis de Formació Professional, mentre podem constatar que el nostre percentatge d’universitaris és molt més alt que el de la mitjana europea.
Aquesta distribució ens podria dir que hi ha una forta ruptura social pel que fa a la formació i, si desglosessim la dada per edats, veuriem que també hi ha una fractura generacional molt important, a més edat menys formació.
La formació de la població adulta:
La història dels països, especiament la història recent, condiciona la formació dels seus ciutadans, qüestió que afecta al seus comportaments i que interacciona amb la cultura bàsica d’un país, entesa en el seu sentit més ampli. És normal, per tant, que entre els indicadors de progrés social es tingui en compte la formació de la seva població en general.
És sabut que l’efecte familiar en l’educació dels nois i noies és molt important, de fet es considera més important que el de la propia escola i es considera també que haurà de ser l’escola la que faci un treball compensatori de les deficiències familiars.
Nosaltres ens trobem amb un percentatge alt de famílies poc formades, no varen tenir opció a la formació en altres moments històrics del nostre país i, malgrat que els seus fills i filles gaudeixen d’enseyament obligatori, el factor familiar és molt important sobre la seva formació, de manera que, en general, l’escola catalana ha de fer un esforç complementari per compensar els dèficits familiars que, a més, corren el risc de retroalimentar-se, és a dir, d’incrementar la bretxa de desigualtats d’origen familiar que presenta la nostra societat.
Per exposar la formació de la nostra població adulta utilitzaré les dades PIAAC.
La OCDE va fer un treball l’any 2013 sobre la competència que tenien els adults (16-64 anys) de cada un dels països de la OCDE en lectura, matemàtiques elementals i resolució de problemes tecnològics, l’estudi porta l’acrònim PIAAC i se’n ha dit de forma popular “el PISA d’adults”.
No tots els països de la OCDE hi varen participar, concretament de Portugal i Grècia no en tenim dades i segurament seria interessant poder-ne disposar per poder-les comparar amb les nostres. En aquest cas només disposem de dades a nivell d’Estat. Espanya no va participar en la prova referent a les competències en resolució de problemes.
La llista de participants és la següent (per ordre de puntuació en lectura):
| Nota en lectura | |||
| Japò | 296 | ||
| Finlàndia | 288 | ||
| Holanda | 284 | ||
| Australia | 280 | ||
| Suècia | 279 | ||
| Noruega | 278 | ||
| Estonia | 276 | ||
| Flandes | 276 | ||
| Chèquia | 274 | ||
| Eslovàquia | 274 | ||
| Canadà | 274 | ||
| UK | 273 | ||
| Corea | 273 | ||
| Dinamarca | 271 | ||
| USA | 270 | ||
| Alemanya | 270 | ||
| Austria | 270 | ||
| Irlanda del Nord | 269 | ||
| Polonia | 267 | ||
| Irlanda | 267 | ||
| França | 262 | ||
| Espanya | 252 | ||
| Itàlia | 251 |
Els resultats són dolents per a Espanya, de fet sóm el darrer país en competència matemàtica i el penúltim en competència lectora (només Itàlia presenta un resultat pitjor):
| Lectura: | Nota | ||
| OCDE | 273 | ||
| Espanya | 252 | ||
| Itàlia (darrer) | 251 | ||
| ALTRES PAÏSOS | |||
| Japò (primer) | 296 | ||
| Holanda | 284 | ||
| UK | 273 | ||
| Alemanya | 270 | ||
| França | 262 |
| Matemàtiques | Nota | ||
| OCDE | 269 | ||
| Espanya (darrer) | 246 | ||
| Itàlia (penúltim) | 247 | ||
| ALTRES PAÏSOS | |||
| Japó (primer) | 288 | ||
| Holanda | 280 | ||
| Alemanya | 272 | ||
| UK | 262 | ||
| França | 254 |
(Font: OCDE Estudi PIAAC)
Els nostres adults saben llegir menys bé que els de la resta de països que han participat en la mostra excepte els italians i són els que saben menys de matemàtiques elementals. Si analtzèssim les dades desglosades per edats podriem veure que a mesura que es tracta de població més gran el resultat és també més dolent.
Aquest és un llast molt important que té el país i que el percentatge d’abandonament escolar prematur no ajuda a resoldre’l, una societat menys formada és una societat amb més problemes per assimilar les innovacions que es produeixen en el mon, amb una cultura democràtica menor, amb un pensament menys rigorós, en definitiva amb més difcultats per avançar en la societat del coneixement.
Definició i context de l’Abandonament Escolar Prematur (AEP):
A Catalunya s’identifica l’AEP en funció de la mateixa definició que dona la UE:
"El percentatge de persones entre 18 i 24 anys que, com a màxim, ha acreditat l’educació secundària inferior (secundària curta) i no continua estudiant o formant-se.”
Les darreres estadístiques d’Eurostat (2017) indiquen que una mitjana de 10,7% dels joves entre 18-24 anys a la UE-28 van abandonar prematurament l'educació i la formació l’any 2016.
Les majors disminucions entre 2011 i 2016 en la proporció d'abandonaments prematurs es van donar a Portugal, Espanya i Grècia (5,0 punts), malgrat això Espanya continua registrant el percentatge més alt d'abandonaments prematurs de la UE en l'any 2016, juntament amb Romania i Malta.
Gràfic 1.- Abandonament Escolar Prematur: Catalunya, Espanya i UE. 2002-2016.
Font Catalunya: Idescat. Font Espanya i Unió Europea: Eurostat.
Podriem pensar que un entorn socioeconòmic favorable (creixement econòmic, prevenció de la desocupació juvenil, lluita contra la pobresa i estratègies efectives d'integració per als immigrants nouvinguts) pot contribuir a un èxit en les tasques de finalització escolar, ara bé, en casos com Espanya (o Catalunya) podem veure una correlació inversa, un major nivell de creixement econòmic va correlacionat amb un major abandonament escolar.
Podem constatar que, com es pot veure en el gràfic, la disminució de l’abandonament escolar prematur va estretament lligat a la crisi econòmica, és a dir, a més crisi menys abandonament, el que vol dir que l’abandonament escolar va molt lligat (en correlació inversa) a l’atur i, com veurem més endavant, presenta una relació ecara més forta amb la creació o destrucció de llocs de treball amb poc valor afegit en coneixement, és a dir, l’estructura del mercat de treball condiciona la continuació d’estudis, si el mercat de treball ofereix ocupació en sectors amb baix valor afegit en coneixement els joves abandonen la formació per incorporar-se a aquests llocs.
Hauria de ser precisament en els processos de recuperació econòmica en els que caldria posar en marxa tots els mecanismes possibles per perseguir l’abandonament i, al mateix temps, esperar que la recuperació econòmica es fonamentés en un mercat de treball de més alt valor afegit en coneixement.
En qualsevol cas l’Abandonament Escolar Prematur s’ha mantingut molt alt tant a Espanya com a Catalunya de manera molt sostinguda des de fa molts anys, havent arribat a xifres extremadament preocupants de més del 30%, el que ha de provocar efectes sobre la societat actual ja que són aquestes promocions les que estan arribant o fa poc que han arribat a la vida adulta.
En l'àmbit de la política educativa, l'extensió de l'educació obligatòria lligada a un sistema atractiu de formació professional podria reduir les tasses de l’AEP perquè ofereix possibilitats d’una sortida pels que estan menys motivats per seguir la secundaria.
Conceptes de fracàs escolar i abandonament escolar prematur
L’estructura diferent dels diversos sistemes educatius a Europa dificulta la definició d’AEP: què es considera continuar estudiant o formant-se?; hi ha sistemes que donen sortides de formació diferenciades als 10-12 o als 14 anys, mentre que en alguns països l’educació obligatòria i igual per a tothom s’allarga fins als 16 anys (Catalunya) o, en alguns països s’ha allargat fins als 18 anys.
Val la pena destacar, també que hi ha una confusió freqüent entre els conceptes de fracàs escolar i d’abandonament escolar prematur. Naturalment una de les principals causes de l’abandonament prematur és el fracàs escolar, però tal com està definit ens aporta una informació errònia respecte l’abandonament.
Anem a veure la definició de fracàs escolar que s’utilitza en els sistemes d’indicadors europeus: “El percentatge d’alumnes que no obtenen el graduat en ensenyament obligatori (secundària curta) a l’edat que correspondria.”
A Catalunya l’índex de fracàs escolar és del 24% mentre que l’índex de graduats en educació secundària obligatòria és gairebé del 90%.
Segons aquesta definició utilitzada tots els paisos que tenen un alt nombre de repetidors en el seu sistema tenen també un alt índex de fracàs escolar, sense que això vulgui dir que tots aquests alumnes repetidors no siguin després capaços d'obtenir el títol en secundària.
Caldria abundar en el concepte de repetició, la seva utilitat i el seu cost econòmic i humà, de la mateixa manera que hauriem de treballar les causes de la repetició al nostre país i constatar que la majoria de repetidors primerencs (primers cursos de la ESO) són els màxims candidats a l’AEP.
Normalment aquells alumnes que no obtenen el titol de manera “normal”, entenent per normal en el marc escolar de la seva escolarització obligatòria, difícilment ho faran per una via extraordinària, de manera que les mesures compensatòries post són molt poc adeqüades a les situacions en les que es troben els nostres alumnes amb AEP.
Anàlisi d l’abandonament escolar prematur i els factors que hi influeixen.
A l'hora de computar la dada d’AEP a Catalunya ens trobem, com a mínim, amb tres elements que s’haurien de tenir en compte:
. La població que cursa formació no reglada no computa entre els que segueixen estudis, per tant, tots aquells que cursen estudis de Formació per a l’Ocupació des de la situació d’atur (Formació Ocupacional) o des d’un lloc de treball (Formació Continuada) són considerats abandonistes en el cas que no tinguin altres estudis que els de la ESO.
. La població immigrada que arriba a Catalunya amb 16 anys o més i no s’incorpora a cap mena de formació reglada es computa, naturalment, dins el conjunt dels abandonistes. L’alt índex de població immigrada que va arribar a Catalunya en els darrers anys ha fet créixer també l’índex de l’abandonament.
. La davallada tant accentuada que ha tingut l’index d’abandonament des que va començar la crisi econòmica, el que ens indica la sensibilitat que presenta aquest índex respecte a les modificacions que es produeixen en el mercat de treball.
En general podrem veure que l’AEP a Catalunya dependrà d’uns factors socials i acadèmics i d’uns factors estructurals, la importància dels factors estructurals es mostra de manera molt important quan considerem els efectes del mercat de treball sobre l’AEP, especialment important és considerar el “cost d’oportunitat” de la continuació d’estudis als 16 anys i la possible incidència d’una política de beques sobre aquesta qüestió.
Analitzarem els factors socials i acadèmics i els factors estructurals que afecten a l’AEP.
Factors de caràcter social i acadèmic
Des d’un punt de vista acadèmic és difícil diferenciar entre perfil de l’abandonista i risc i causa de l'abandó. Entre alumnes del mateix perfil n’hi ha d’abandonistes i d’altres que no. Amb els riscos passa el mateix. Només es poden donar orientacions per seguir la primera recomanació que fa la UE per disminuir l'abandó: identificar factors que ho propicien.
El factor que podem identificar amb més claredat és el fracàs escolar. De fet, la confusió entre tots dos conceptes prové de la seva estreta relació natural. Podem afirmar que els factors que, des d’un pnut de vista acadèmic, propicien el fracàs escolar són, els mateixos que propicien l'abandó. Ara bé, no obstant això, hem de diferenciar clarament els factors més lligats a la qüestió escolar dels més lligats a altres qüestions més estructurals.
Es poden graduar per ordre d'incidència:
1º: El factor socioeconòmic.
2º: La pertinença a minories ètniques i immigrants (llengua materna, cultura acadèmica, baixes expectatives, baix compromís amb l'educació dels fills, nivell d'estudis dels pares ...) Els col·lectius esmentats comparteixen també, en general, la condició socioeconòmica deprimida. Cal apuntar, no obstant això, que algns estudis fan notar que el comportament escolar dels fills d'immigrants no és necessàriament homogeni i que pot haver-hi diferències notables entre nacionalitats.
3º: La tipologia familiar. El perfil de pare i mare es considera molt important en el factor fracas: baix nivell d'estudis (en particular de la mare); qualificació laboral del pare; poc interès pels estudis dels fills; orfandat; absència de pare o mare; clima familiar; permissivitat; edat de la mare (les mares més joves presenten fills amb major fracàs escolar); dimensió de la família i existència de germans grans que no estudiïn; possibilitat d'ús productiu dels recursos educatius propis (biblioteca o mitjans familiars: no només l'existència a l'abast, sinó també l'ús valuós).
4º: Els factors acadèmics. En podem citar diversos. En qualsevol cas, la literatura sobre el tema diu que hi ha manifestacions primerenques molt definitòries del risc identificables en el mitjà escolar:
⁃ L'absentisme i la desafecció escolar.
⁃ La condició de repetidor (identificat com a indicador i no com a factor per si mateix). Les dades demostren que a Catalunya, comparada amb la resta de les Comunitats Autònomes espanyoles, presenta un índex baix de repetidors a l'Educació Primària (és a dir, un alt índex d'idoneïtat) mentre que en la Secundària la situació s'inverteix ( la idoneïtat és menor a Catalunya que en la resta de l'Estat). El resultat d'aquesta situació sembla que ajuda al fet que també el percentatge de graduats en ESO, sense ser el pitjor, no sigui el que es podria esperar. La graduació o no en l'ESO s'atribueix en part al problema de les transicions entre primària i secundària. A més taxa de graduació, més taxa d'escolarització posterior.
⁃ La tipologia del centre d'estudis (centres grans, centres amb acumulació de persones amb factors de risc associats ...). El pes del factor minoria ètnica es pot veure fàcilment potenciat per l'anomenada segregació escolar, que és el grau d'homogeneïtat en la distribució d'alumnes nouvinguts entre centres públics i centres privats concertats. A Catalunya, les dades ens diuen que aquesta segregació és important, malgrat que ha disminuït, i que és desigual entre territoris o ciutats de Catalunya. En municipis de menys de 10.000 habitants la distribució és més o menys equilibrada entre els centres del municipi. Es constata que a més segregació menys graduació. Catalunya és la quarta comunitat d'Espanya amb més segregació pública / privada. No obstant això, la segregació només explica el 20% de les diferències d'èxit entre els sectors públic i privat.
⁃ Els mecanismes de seguiment i orientació, i de tractament de la diversitat, són factors que no es veuen equilibrats per una possible oferta compensatòria o suficientment diversificada; en relació amb la qüestió compensatòria hi ha el baix accés a la formació permanent dels ciutadans no formats en el sistema ordinari.
⁃ La disrupció disciplinària considerada per ella mateixa com a causa d’abandonament.
- Finalment, val la pena esmentar l’efecte positiu de l'Educació Infantil. Més enllà del cas dels escandinaus, sembla que les dades de Catalunya mostren el resultat positiu que té l'educació infantil sobre el fracàs escolar i l'abandonament.
5º: El gènere. Les noies tenen millors resultats que els nois. Hi ha estudi específics sobre això.
Factors de caràcter estructural que afecten l’abandonament.
Identificarem set factors de caràcter estructural que incideixen sobre l’abandonament escolar prematur. Els dos primers: l’estructura de la demanda del mercat de treball i el cost d’oportunitat, podem considerar-los fonamentals i merixeran un tractament específic. Lligats a aquests dos i, de fet, en funció d’ells hi podem relacionar les altes taxes d’atur i el cicle econòmic i el retorn. Els sistemes d’orientació tenen a veure amb el baix prestigi de la FP en el nostre país i podreim parlar a bastament de les raons d’aquest desprestigi, però probablement trobariem que tot sistema productiu té la FP que li correspon o que el prestigi de la FP va molt lligat al valor que se li dona en el mercat de treball i a Catalunya aquest valor ha estat baix. L’estructura del final de la ESO és un problema al que s’intenta donar solució des de fa molts anys, ara han aparegut els Programes de FP Inicial, poden ser una solució? Finalment el tema demogràfic ha estat una de les grans anomalies del nostre país, el creixement desmesurat de la inmigració en els anys de bonança econòmica pot ser va resoldre ncessitats perenptòries de ma d’obra en el sistema productiu però va crear enormes dificultats en el sistema educatiu que encara ara estem intentant resoldre.
Anem a fer una petita reflexió sobre cada un d’ells i ens entretindrem més després en l’estructura del mercat de treball.
⁃ El cost d'oportunitat: la insuficiència de beques provoca que els alumnes abandonin els estudis quan acaben el seu ensenyament obligatori per compensar els dèficits d'ingressos familiars. A Espanya es constata una baixa inversió en beques i, al mateix temps, una mala distribució territorial d'aquests fons: Catalunya surt particularment desfavorida. Més endavant es fa una proposta sobre un sistema de beques compensatòries.
⁃ El defecte estructural de la finalització de l'ESO: la impossibilitat de continuar estudis en el sistema reglat, si no s'obté el graduat en educació secundària, provoca l'abandó de tots aquells alumnes que no tenen el títol. En els sistemes educatius de referència s’acostuma a donar opcions dins del mateix sistema als alumnes no graduats. Aquesta estructura provoca un increment real de l'abandó i al mateix temps unes males estadístiques en calcular l'indicador.
⁃ Les altes taxes d'atur entre la població jove constitueixen un factor de desincentivación dels alumnes per continuar formant-se. (Aquest mateix factor es pot llegir en sentit invers, ja que actualment l'índex d'abandó ha baixat precisament per la falta de sortida prematura cap al mercat de treball).
⁃ El cicle econòmic i el retorn. Les dades constaten que en època de bonança econòmica la qualificació acadèmica és menys determinant en l'ocupació que en èpoques de crisis. És per això que en els càlculs personals dels alumnes es considera que estudiar no surt a compte. En època de crisi es detecta un retorn dels alumnes als estudis i una valoració de la formació com a condició per ocupar-se. En qualsevol cas aquest és un tema fonamental a dia d’avui, els canvis en el mercat de treball són i seran tan importants que la manera de valorar l’oportunitat dels estudis canviarà de forma radical.
⁃ Els sistemes d'orientació en acabar l'ESO són clarament millorables. L'atractiu de l'oferta de Formació Professional de grau mitjà és baix. Les dades comparades de FP amb la resta de països de la UE demostren la baixa tendència dels alumnes espanyols i catalans a cursar Formació Professional. El que confirma el diagnòstic de la falta d'atractiu que ofereix aquesta formació als nostres alumnes. D'altra banda, la FP és determinant per combatre l'abandó. Com més oferta de FP, menys abandó.
⁃ La demografia: en les dades comparades es pot observar que en els últims anys el creixement d'alumnes més alt tant a nivell d'Espanya com a europeu és el que es dóna a Catalunya. Això comporta una complexitat alta que es veu incrementada pel fet migratori tenint en compte, sobre tot, com s’ha produït a Catalunya pel que fa especialment per la seva rapidesa.
Els efectes del mercat de treball
L’estructura de la demanda del mercat de treball és, tal com hem dit varies vegades, un dels factors més importants en el cas de Catalunya.
Seguim tenint una dada estratègica dolenta: l'atur i, especialment, l'atur jove. Malgrat que els resultats han millorat en els darrers anys, les dades no resisteixen una comparació amb les mitjanes europees del centre i nord del continent.
| Catalunya. 2017 | |||
| Taxa d'atur (%) | |||
| 2015 | 2016 | 2017 | |
| Total | 18,6 | 15,7 | 13,4 |
| De 16 a 24 anys | 42,3 | 34,3 | 30,4 |
| De 25 a 54 anys | 16,5 | 14,2 | 11,8 |
| De 55 anys i més | 18,2 | 14,8 | 13,5 |
| Font: Idescat, a partir de dades de l'Enquesta de població activa de l'INE. | |||
En un espai en el que la mobilitat de treballadors és possible ens trobem amb regions europees on les taxes d’atur són pràticament menyspreables i en les que la composició demogràfica reclama la contractació de treballadors joves mentre que al nostre país hi segueix havent una població jove i formada, al menys en un percentatge important, que es troba a l’atur. La facilitat que tenen aquests altres països de la Unió per cooptar aquests treballadors joves formats o, fins i tot, per quedar-sel’s quan intervenen en programes d’intercanvis a nivell Europeu, és molt alta i el risc de devaluació dels treballadors que es queden en el nostre país comença a ser (encara no ho és) una realitat.
Taula: Taxes d’atur en diferents països de la UE
| Euro area (19 countries) | 8,7 |
| Euro area (18 countries) | 8,8 |
| EU (28 countries) | 7,3 |
| EU (27 countries) | 7,3 |
| Czech Republic | 2,4 |
| Denmark | 5,5 |
| Germany | 3,7 |
| Ireland | 6,4 |
| Greece | 20,9 |
| Spain | 16,6 |
| France | 9,3 |
| Italy | 10,9 |
| Hungary | 3,9 |
| Netherlands | 4,4 |
| Austria | 5,4 |
| Poland | 4,5 |
| Portugal | 8,1 |
| Romania | 4,7 |
En qualsevol cas la dada de l'atur segueix venint correlacionada amb les dades acadèmiques, les persones amb baixa qualificació presenten uns índexs d'atur molt més alts que la resta malgrat que hi ha un percentatge important de persones altament formades que tenen problemes per trobar feina a casa nostra perque no hi ha ofertes prou qualificades en el nostre mercat de treball.
| Taxa d’atur i formació de la població. | ||||
| Formació inferior a 2ª Etapa de ESO | Formació Equivalent a 2ª Etapa d’ESO | Educació Superior | Total | |
| Catalunya | 18,5% | 12,5% | 6,8% | 12,1% |
| Espanya | 23,4% | 15,1% | 9,3% | 15,8% |
Font: Tasas de paro de la población de 25-64 años por sexo, comunidad autónoma, nivel de formación y año. Ministerio de Educación, Cultura y Deporte
Una economia de baix valor afegit en coneixement absorbeix i demana treballadors amb baixa qualificació acadèmica. Els alumnes deixen els estudis prematurament per incorporar-se a un mercat de treball que no demana qualificació. Es pot fer una correlació entre les dades de formació de la població ocupada i la qualificació dels llocs de treball que ocupen. Com més ocupació d'alta qualificació, menys abandó. Catalunya es troba situada com a país d'ocupació de baix nivell i això reverteix en l'abandó.
Ara bé, hi ha una relació directa entre una i altra variable, o és només una percepció que intuitivament sembla confirmar-se. El treball de Miquel Puig presentat en l’anuari 2015 per la Fundació Jaume Bofill “Abandonament escolar prematur: molt més pull que push”, ens dona una informació important sobre aquesta possible correlació, fa una anàlisi del que ha passat en els darrers anys en el conjunt de la UE i constata com la possible correlació que es dona entre AEP i atur no és consistent en tots els paísos i que, en canvi, la correlació entre creació de llocs de treball de baixa qualitat i AEP sí que es produeix, identificant que a més llocs de treball de baix valor afegit en coneixement creats, més AEP es produeix.
En qualsevol cas, malgrat que els indicadors educatius ens donen unes dades francament correctes, hi ha elements estructurals que determinen tant l’eficiència del nostre sistema educatiu pel que fa als seus resutats com les possibilitats de creixement equilibrat en el nostre país. Tenim elements de fons que no es poden maquillar amb uns bons resultats d’indicadors.
LES BEQUES COM A UNA DE LES SOLUCIONS A L’AEP
Vista la correlació que hi ha entre la crida que fa el mercat de treball cap els nostres joves poc qualificats i l’abandonament escolar prematur podem entendre que el “cost d’oportunitat” és una de les raons per les que els nostres joves abandonen els estudis.
Entendrem per cost d’oportunitat el cost que es deriva per a la unitat familiar del fet que un jove, que a partir dels 16 anys pot estar treballant, estigui estudiant.
És clar que el cost d’oportunitat és més alt quan la necessitat de qualificació per incorporar-se al mercat de treball és més baixa o inexistent. Per això mercats de treball amb baix valor afegit en coneixement poden provocar més abandonament derivat del cost d’oportunitat de les famílies.
Per tant no es tracta tant d’abaixar el cost dels estudis que pugui realitzar un jove a partir dels 16 anys (cosa que també s’haurà de fer) becant les taxes o ajudant a l’adquisició de material d’estudi, sino que es tracta de fer una aportació amb diners que “compensi” el salari que no rebrà el jove mentre estudia. Es tracta de treballar en una política de beques que pugui ser efectiva per a l’AEP.
Què és una beca i per a què serveix?
La política de beques i ajuts es dissenya essencialment per dos objectius generals:
Avançar en la Igualtat d’oportunitats: té a veure amb la possibilitat d’accés als estudis derivada essencialment de la pobresa, encara que hi poden haver altres elements que dificultin l’accés als estudis com la llunyania de l’oferta (necessitat de transport). En definitiva han de ser beques que permetin els estudis.
Estimular els estudis: té a veure amb els resultats. Per exemple, mitjançant estímuls econòmics, es pot premiar l’èxit en les notes, de manera que s’estimuli l’excel·lencia en els estudis. Es pot estimular que els alumnes optin per opcions acadèmiques determinades (si manquen científics o si manquen operaris mecànics, per exemple, s’estimula la seva demanda).
El cas que estem proposant es troba entre els primers apuntats, la igualtat d’oportunitats en l’accés als estudis, que un jove no hagi de deixar d’estudiar per la manca d’ingressos en la seva unitat familiar.
Naturalment les raons per les quals els joves abandonen estudis per l’efecte del cost d’oportunitat poden tenir els seus efectes molt aviat en el comportament del jove, la manca d’expectatives és una de les raons per les que sabem que els joves deixen d’estudiar i és clar que quan un noi o noia sap que haurà de deixar els estudis quan tingui 16 anys aquesta perspectiva no és per a ell un bon incentiu i, normalment, apareixen mals resultats acadèmics abans que es faci evident el problema del cost d’oportunitat, si s’aconseguís donar expectatives positives a determinats segments de la població el seu capteniment respecte a la continuitat d’estudis seria també molt més positiu.
Entenem doncs que la beca, que la podem conèixer com a beca compensatòria o beca salari, pot ser un bon instrument per a la lluita contra l’AEP.
Hem d’insistir amb la correlació directa de l’AEP amb l’atur en el nostre cas, podem veure que les dades de l’AEP han variat de la següent manera:
AEP el 2008: 33,2%
AEP el 2016: 18,0%
És probable que als 15 punts hi hagin contribuit les polítques departamentals. Però també ha estat gràcies a l’atur. No podem admetre que la única manera d’aconseguir reduir l’abandonament sigui incrementant l’atur.
LA POLÍTICA DE BEQUES
La política de beques que ha practicat l’Estat espanyol, ja que es tracta d’una política centralitzada, ha estat dolenta i insuficient. De fet no ha resolt el problema de l’AEP a l’Estat espanyol en general i tampoc ha afavorit l’accés a estudis d’alumnes amb baixos ingressos.
Ha estat, a més, una política perjudicial per a Catalunya ja que en conjunt rep menys del que li pertocaria per població.
Les dades generals es mostren en la següent taula on apareix la despesa en beques i la seva distribució a Catalunya.
Taula 1 Distribució de les beques per nivells, import total i import que arriba a Catalunya i comparació amb el nombre d’alumnes per nivell.
| Total Import beques | Import beques E.I. i Ob. | Import beques Post. Ob. | Import beques Universit. | Alumnes post obligatori | Alumnes no universitaris | |
| MEC | 1.457.064.000 | 85.975.500 | 477.414.200 | 893.677.500 | 1.401.378 | 8.101.473 |
| Cata. | 176.927.300 | 17.995.800 | 45.526.500 | 113.405.000 | 214.539 | 1.319.583 |
| %Par | 12,14 | 20,93 | 9,53 | 12,68 | 15,2 | 16,28 |
Podem observar que, pel que ara ens interessa, Catalunya té un 15,2% dels alumnes d’ensenyaments post obligatoris de tot Espanya i rep del muntant total de beques el 9,5%, cosa que representa un evident desequilibri.
Per analitzar els índex de pobresa a Catalunya tenim les següents taules:
TAULA 2
Riesgo de pobreza con umbral nacional i regional 2015
TAULA 3
Riesgo de pobreza con umbral nacional i regional 2015
FUENTE: EL ESTADO DE LA POBREZA. SEGUIMIENTO DEL INDICADOR DE RIESGO DE POBREZA Y EXCLUSIÓN SOCIAL EN ESPAÑA 2009-2015
Tal com es pot veure quan analitzem la pobresa relativa al conjunt de l’Estat veurem que Catalunya representa una regió rica amb un índex d’un 13,5 de pobresa davant la mitjana estatal del 19,5 o de regions com Andalusia amb un 30,0, però quan mirem la pobresa relativa a la pròpia Comunitat podem observar que els nivells s’igualen i que el 13 de Catalunya es converteix en un 19 i el 30 d’Andalusia en un 20.
En les dues taules anteriors es pot veure que en dades absolutes, referides a la situació de tot l’Estat, l’índex de pobresa a Catalunya és molt baix, que és el que reflecteix la distribució de les beques.
És clar que el cost de la vida a Catalunya és molt més alt que a moltes altres regions d’Espanya, per tant, al posar llindars uniformes per a tot l’Estat hi ha persones que tenen baixos ingressos a Catalunya i, en canvi, a un altre lloc d’Espanya (a Cadiz, per exemple, la provincia amb més becats d’Espanya), els seus ingressos els permetrien un poder adquisitiu més alt.
Per exemple: una beca de quantitat fixa proporciona 1.500€ i per a aconseguir-la una família de tres components (Mare, Pare i Fill) ha de tenir un llindar salarial màxim de 10.606€.
És evident que a casa nostra una família que ingressa poc més del salari mínim en total, no enviarà el seu fill a estudiar FP o Universitat amb un “estímul” de 1.500€, aquestes famílies necessiten més que aquests diners per poder sobreviure.
Això vol dir que famílies que estarien en condicions salarials de demanar una beca a Catalunya no la poden demanar perque, encara que la obtinguèssin, no els serviria per poder donar estudis al seus fills, donat que el cost de la vida a Catalunya no quedaria compensat pel valor de la beca rebuda.
Podem pensar, per tant, que moltes de les persones que haurien de rebre beca a Catalunya no la reben perque ni tan sols la demanen, no pot entrar en les seves expectatives poder accedir a una ajuda que no els resoldrà la seva situació.
Entretant els alumnes catalans abandonen el sistema educatiu en base a la competència que els fa el sistema productiu oferint llocs de treball poc qualificats a joves que estan estudiant i, des de l’Administració, no existeixen instruments vàlids per intentar mitigar l’efecte.
UNA BECA COMPENSATÒRIA
L’establiment d’una beca compensatòria podria entrar, tal com hem vist, en la solució dels problemes d’abandonament escolar prematur.
Si ara l’abandonament es situa al voltant del 18% podem pensar que d’una cohort d’alumnes que esta constituida per uns 68.000 alumnes a quart d’ESO, un 18% (percentatge d’AEP actual) serien objecte possile de rebre una beca compensatòria, encara que un percentatge, que hauriem d’estimar, no abandoni estudis per cost d’oportunitat, sino que ho faci per altres raons que no son resolubles mitjantçant una aportació econòmica.
Hem de tenir present també l’efecte que poden fer sobre els alumnes de postobligatòria les aportacions que fa el MEC i que representen, tal com hem vist, el 9,5% del seu pressupost, uns 45,5 M€.
La beca hauria de tenir una durada de dos anys (la durada d’un Cicle de FP o del Batxillerat) i hauria de conduir tant al mon del treball com a la Universitat, tot suposant que el mon del treball ha dissenyat sistemes per incorporar als seus contingents persones preparades professionalmet.
Com a exercici merament especulatiu podriem calcular el cost que podria representar la implantació d’una beca d’aquestes característiques.
Alumnes que abandonen: 68.000x18/100= 12.200
D’aquests suposem que poden ser susceptibles de beca un 50%: 6.100
Podriem estimar el valor de la beca en la meitat del salari mínim, 4.500€.
Representa en total: 4.500x6.100= 27,4 M€/any
Per dos anys: 27,4x2=54,9 M€
Un 0,88% del pressupost d’Educació de la Generalitat.
L’exercici és purament especulatiu i el total és, certament, elevat, però això podria reduir l’abandonament escolar i situar-lo al voltant del 10% que hauria de ser l’objectiu final per homologar-nos amb els paísos capdavanters de la UE.
