Integration of digital platforms and positive psychology: A web application to improve the wellbeing of university students

Integració de plataformes digitals i psicologia positiva: Una aplicació web per millorar el benestar dels estudiants universitaris

Les intervencions de psicologia positiva (IPP) poden integrar-se eficaçment en eines tecnològiques, com ara els telèfons mòbils, per promoure millores significatives en el benestar de l’alumnat universitari així com reduccions de símptomes de depressió, aspecte que incideix en el seu interès.

Un avantatge significatiu de fer servir la tecnologia mòbil per a aquestes intervencions és l'accessibilitat i democratització que proporcionen. Les aplicacions mòbils poden oferir continguts personalitzats, recordatoris i funcions de seguiment que animen als usuaris a participar en pràctiques positives com ara el diari de gratitud, els exercicis d'atenció plena i la identificació de fortaleses. Aquesta comoditat permet a les persones incorporar tècniques de psicologia positiva a les seves rutines diàries, aspecte que facilita mantenir un compromís constant i fomentar beneficis a llarg termini per a la seva salut mental i el benestar general. (Bozena et al. 2022; Yasvi, 2024).

A més a més, la tecnologia mòbil pot facilitar la retroalimentació en temps real i el seguiment del progrés psicològic. Mitjançant l'ús d'aplicacions que avaluen els estats emocionals i proporcionen informació sobre la salut mental dels usuaris, les persones en poden visualitzar el creixement i els reptes al llarg del temps. Aquesta representació tangible del benestar pot motivar els usuaris a persistir en les pràctiques de psicologia positiva, ja que poden veure l'impacte directe dels seus esforços. Aquestes característiques no només promouen l'autoconsciència, sinó que també augmenten l'eficàcia de les intervencions fent que el benestar sigui més evident i processable (Geyze , 2023; Yasvi, 2024)

Una de les estratègies més avantatjoses que poden aportar les aplicacions mòbils en l’àmbit de les intervencions en psicologia positiva és l’ús de tècniques de gamificació que mitjançant mecàniques de joc motiven els usuaris a adoptar comportaments positius, com ara pràctiques d'atenció plena i exercicis de gratitud. Les investigacions indiquen que aquestes intervencions gamificades augmenten l'adherència a les pràctiques de salut mental i en milloren els resultats emocionals, encara que moltes iniciatives s'enfronten a dificultats per aconseguir canvis a llarg termini a causa de problemes de compromís dels usuaris (Lee, 2016). A més, la gamificació pot facilitar la retroalimentació immediata i el seguiment del progrés, que són crucials per mantenir la motivació. Els usuaris poden visualitzar els seus èxits a través de barres de progrés o nivells, creant una sensació d'èxit que fomenta el compromís continuat. Aquest sistema de retroalimentació no només reforça els comportaments positius, sinó que també ajuda els usuaris a comprendre l’impacte dels seus esforços en el seu benestar mental. (Sriwatanathamma, 2023).

A més, la integració de funcions socials i de suport comunitari a les aplicacions mòbils pot augmentar l'eficàcia de les intervencions de psicologia positiva. Els usuaris poden connectar-se amb altres usuaris, compartir experiències i donar ànims, cosa que fomenta un sentiment de pertinença i responsabilitat. Aquest aspecte social pot ser especialment beneficiós per reforçar els comportaments positius i crear un entorn de suport per a les persones que participen als viatges de salut mental. Combinant els principis de la psicologia positiva amb les capacitats interactives de la tecnologia mòbil, aquestes intervencions poden conduir a un aprenentatge més compromès i a la millora sostinguda del benestar. (Suneetha et al., 2023; Tetyana & Danylchenko, 2022).

A més la literatura científica considera com intervencions eficaces:

• El Diari de gratitud consisteix en animar els participants a documentar regularment les coses per les quals estan agraïts que ha demostrat millorar les emocions positives i la satisfacció general amb la vida (Woodworth et al., 2017; Kandi & Kunasetti, 2023). incloent diferents grups d’edat (Beri, 2024) així com millors resultats de salut mental, incloent una reducció dels símptomes d'ansietat i depressió (Diniz et al., 2023) i millora de la resiliència emocional (Beri, 2024). També la gratitud afavoreix llaços socials més forts, ja que les persones que expressen gratitud sovint experimenten relacions i suport social millorats (Bhattacharjee et al., 2024) activant vies cerebrals associades amb l'alleujament de l'estrès i els vincles interpersonals, millorant les interaccions socials (Halm i Loebach, 2024).

• Identificació de fortaleses: Les eines que ajuden els usuaris a identificar i utilitzar les seves fortaleses personals poden fomentar la resiliència i millorar els resultats de salut mental (Carr et al., 2020).

• Pràctiques d´atenció plena: La incorporació d’exercicis d’atenció plena pot reduir lestrès i promoure la regulació emocional, la qual cosa és beneficiós en diversos contextos, inclosos els entorns sanitaris(Gutiérrez-Leal et al., 2022). A més, les aplicacions basades en l'atenció plena han guanyat adeptes i ofereixen als usuaris meditacions guiades i exercicis destinats a millorar la regulació emocional i la resiliència demostrant la millora de la qualitat de vida i reducció dels símptomes d'ansietat i de depressió entre els usuaris (Bédard, 2005)

• Técniques d’establiment d’objectius: la incorporació de tècniques d'establiment d'objectius ofereix nombrosos beneficis com estimular l'activitat i la iniciativa del participant, fomentant el sentit de la responsabilitat i l'elecció (Stoliaryk i Semigina, 2023). També en els entorns de rehabilitació, l'establiment d'objectius col·laboratius entre pacients i professionals reforça l'autonomia i integra les motivacions personals, donant lloc a una millora dels estats emocionals i de l'autoeficàcia (Pak et al., 2023).

Tot i que aquestes intervencions han demostrat la seva eficàcia, és essencial tenir en compte que l'impacte de les IPA pot variar en funció de les diferències individuals i els factors contextuals, cosa que suggereix que un enfocament únic per a tothom pot no ser òptim (Woodworth et al., 2017; Carr et al., 2020).

En el marc del projecte Europeu Happy Power – HaPo 2023-1-ES01-KA220-HED-000 es preveu el desenvolupament d’una aplicació en psicologia positiva per l’alumnat universitari. El propòsit d'aquest projecte és co-crear i implementar un curs de psicologia positiva digital a nivell europeu per a tots els estudiants universitaris, que es pugui aplicar durant el grau universitari per contribuir a la millora del seu benestar psicològic mitjançant la promoció de pensaments i comportaments més optimismes.

La webapp és compatible amb dispositius iOS i Android i ofereix suport a la realització de cursos de formació en Psicologia Positiva. Aquests cursos s'imparteixen de manera presencial per la Universitat de Vic i les universitats partners i aquesta aplicació serveix de suport durant la seva realització perquè l’alumnat puguin dur a terme activitats relacionades i realitzar els tests d'autoavaluació. Per proporcionar una experiència d'usuari més agradable i motivadora s’ha posat especial èmfasi en el disseny de la UI/UX i s’han considerat aspectes de gamificació perquè l'usuari tingui percepció dels seus progressos durant el curs fent ús d’una figura tipus "avatar" segons es van completant les activitats. En aquest sentit l’alumnat visualitza una llavor que es va convertint en un arbre. També s'inclouen diferents missatges motivadors relacionats amb la temàtica de cada un dels mòduls formatius cada vegada que se superi una de les activitats o mòduls.

L'App ha requerit, a més, un desenvolupament web per permetre la seva gestió i el propi funcionament amb l'objectiu de:

• Implementar l'API de comunicacions entre l'App i el servidor per accedir a totes les dades requerides, enviar les respostes dels tests, registrar els KPI, etc.

• Implementar un BackOffice de gestió de l'App que permet gestionar els codis d'accés, visualitzar els KPI i establir els paràmetres bàsics de funcionament. A més, permet al professorat visualitzar les activitats que s'estan realitzant així com activar o desactivar nous mòduls de formació per als seus alumnes.

Els serveis d'allotjament de la web de suport estant a càrrec del Servei d'Informàtica de la Universitat de Vic que l'allotja en la seva pròpia infraestructura.

A mode de resum podem dir que l'App compta amb les següents vistes principals:

1. Pantalla de benvinguda

2. Pantalla d'accés

3. Formulari de dades de perfil

4. Vista principal del curs on es mostra el progrés i el llistat de mòduls i permetrà accedir-hi de manera ordenada segons es van completant.

5. Vista detall d'un mòdul on l'usuari visualitzarà els continguts i durà a terme l'activitat prevista en el mòdul.

6. Vista per sol·licitar a l'usuari una valoració de l'activitat realitzada puntuant amb estrelles/emojis de l'1 al 5.

7. Vista del test que és de tipus formulari amb diferents tipus de preguntes.

8. Vista de resultats una vegada completat el test on es visualitzarà el resultat obtingut i permetrà a l'usuari imprimir o generar PDF del document amb les seves respostes.

Una vegada completats tots els mòduls es mostrarà una vista de finalització i un enllaç per visualitzar el seu portafolis (respostes de totes les activitats realitzades). Igual que en el cas anterior, l'usuari podrà imprimir o generar PDF d'aquest contingut mitjançant l’elecció del comandament del sistema operatiu del dispositiu.

Donat que la webapp ha de complir amb el RGPD s'han inclòs els següents elements:

• Accés als textos legals (termes d'ús i privacitat)

• Mecanisme d'acceptació d'aquests termes

• Mecanisme de sol·licitud d'esborrat de les dades

A priori, atès que l'accés que es planteja és completament anònim, no es preveu que sigui necessari fer un tractament especial de les dades tot i que el projecte ha obtingut el dictamen favorable per part del Comitè d’Ètica de la UVic-UCC.

Per tal de fer l'App el més accessible s’han inclòs en el seu desenvolupament els següents aspectes:

• Accés lliure, ja que aquest és un requeriment com a Projecte Europeu per la qual cosa quedarà obert a usuaris externs a la Universitat de Vic.

• La webapp està traduïda als 7 principals idiomes dels partners incloent català, castellà, anglès, finlandès, holandès, romanès i italià.

Actualment la webapp està en període de pilotatge per part de totes les universitats partners. Aquest projecte es preveu finalitzar l’octubre de 2026.

La Psicologia Positiva, aplicada en el projecte HaPo, es centra en l'anàlisi i promoció del benestar a través del desenvolupament del potencial complet de la persona. El projecte explora àrees com les experiències subjectives positives (felicitat, compliment, flow), trets individuals positius (fortaleses de caràcter, talents), relacions interpersonals positives i institucions positives com les universitats. Així mateix aquest projecte és clau per formar futurs professionals preparats per afrontar els desafiaments globals i locals en una societat BANI de manera òptima, promovent la resiliència, el benestar personal i la satisfacció vital, aspectes que contribueixen significativament tant a la millora personal com comunitària.

REFERÈNCIES

Bédard, M., Felteau, M., Gibbons, C., Klein, R.G., Mazmanian, D., Fedyk, K., & Mack, G. (2005). A mindfulness-based intervention to improve quality of life among individuals who sustained traumatic brain injuries: One-year follow-up.

Beri, Y. (2024). A comparative study on the impact of gratitude on well-being among youth and adult populations. Indian Scientific Journal of Research in Engineering and Management. https://doi.org/10.55041/ijsrem33406

Bhattacharjee, A., Gong, Z., Wang, B., Luckcock, T. J., Watson, E. V., Allica, E. A., Gutman, L. M., Hsu, A. A. L., & Williams, J. J. (2024). "Actually I can count my blessings": User-centered design of an application to promote gratitude among young adults. https://doi.org/10.48550/arxiv.2404.17698

Burzynska-Tatjewska, B., & Stolarski, M. (2022). Leaving past adversities behind: Gratitude intervention compensates for the undesirable effects of past time perspectives on negative affect. International Journal of Environmental Research and Public Health. https://doi.org/10.3390/ijerph191912964

Condon, S., Cox, B., & Parmelee, P. (2023). Cultivating an attitude of gratitude: A brief gratitude intervention for older adults with chronic pain. Innovation in Aging. https://doi.org/10.1093/geroni/igad104.2579

Danylchenko, T. (2022). Gratitude as meta-strategy for saving well-being of personality. Naukovij Vìsnik Sìverŝini. Serìâ: Osvìta. https://doi.org/10.32755/sjeducation.2022.01.091

Diniz, G., Korkes, L., Schiliró, L. T., Pelegrini, R., Bellodi, P. L., & Bernardo, W. M. (2023). The effects of gratitude interventions: A systematic review and meta-analysis. https://doi.org/10.31744/einstein_journal/2023rw0371

Expósito-Álvarez, C., Gilchrist, G., Gracia, E., & Lila, M. (2024). Evaluating the role of goal setting in reducing dropout for men with and without substance use problems attending a court-mandated intimate partner violence perpetrator program. https://doi.org/10.1080/15564886.2024.2322960

Halleyda, N., & Japar, M. (2023). The gratitude training to enhance the psychological well-being among adolescents with single parents. https://doi.org/10.26555/humanitas.v20i2.348

Hartanto, A., Kaur, M., Kasturiratna, K., Frosch, Y. X., & Majeed, N. M. (2022). A critical examination of the effectiveness of gratitude intervention on well-being outcomes: A within-person experimental daily diary approach. The Journal of Positive Psychology. https://doi.org/10.1080/17439760.2022.2154704

Healy, L. C., Tincknell-Smith, A., & Ntoumanis, N. (2018). Goal setting in sport and performance. https://doi.org/10.1093/ACREFORE/9780190236557.013.152

Kandi, S., & Kunasetti, R. K. (2023). Technology-based gratitude interventions for enhancing mental health and well-being in the community. National Journal of Community Medicine. https://doi.org/10.55489/njcm.140920233266

Kelders, S. M. (2019). Design for engagement of online positive psychology interventions. International Journal of Human.

Kong, R. (2021). On the potential influence of setting goals on students' future development. https://doi.org/10.25236/AJHSS.2021.040117

Kukucska, D., Whitehall, J., Shorter, G. W., Howlett, N., Wyld, K., & Chater, A. M. (2023). A systematic review of positive psychology interventions (PPIs) to improve the health behaviours, psychological wellbeing and/or physical health of police staff. Journal of Police and Criminal Psychology, 38, 728–742.

Lee, M. D. (2016). Gamification and the psychology of game design in transforming mental health care. Journal of the American Psychiatric Nurses Association, 22(2), 134–136. https://doi.org/10.1177/1078390316636857

McLucas, A., Wine, B., & Williams, E. L. (2024). A review of applied goal setting studies in the behavior analytic literature (1990-2022). Journal of Organizational Behavior Management. https://doi.org/10.1080/01608061.2024.2338723

Morrison, G. L., Hsu, A. A. L., & Williams, J. J. (2024). Actually I can count my blessings: User-centered design of an application to promote gratitude among young adults. https://doi.org/10.48550/arxiv.2404.17698

Muro, A., Bonilla, I., Tejada-Gallardo, C., Jiménez-Villamizar, M. P., Cladellas, R., Sanz, A., & Torregrossa, M. (2022). The third half: A pilot study using evidence-based psychological strategies to promote well-being among doctoral students. International Journal of Environmental Research and Public Health, 19(24), 16905. https://doi.org/10.3390/ijerph192416905

Pak, J., Meyer, T., Weiß, C., & Rathore, F. A. (2023). Goal setting in medical rehabilitation: A narrative review. Journal of Pakistan Medical Association. https://doi.org/10.47391/jpma.23-68

Prah, A., Richards, E. A., Griggs, R. R., & Simpson, V. (2017). Enhancing osteoporosis efforts through lifestyle modifications and goal-setting techniques. The Journal for Nurse Practitioners. https://doi.org/10.1016/J.NURPRA.2017.07.015

Slingerland, K. J., de Jong, P. H. P., Dolhain, R. J. E. M., & Pasma, A. (2023). The effect of a goal-setting strategy with integrated feedback on goal attainment in inflammatory arthritis patients: A mixed-method study. Rheumatology International. https://doi.org/10.1007/s00296-023-05394-3

Sriwatanathamma, P., Sirivesmas, V., Simatrang, S., & Bhowmik, N. H. (2023). Gamifying cognitive behavioral therapy techniques on smartphones for Bangkok's millennials with depressive symptoms: Interdisciplinary game development. JMIR Serious Games, 11, e41638. https://doi.org/10.2196/41638

Stoliaryk, O., & Semigina, T. (2023). Goal-setting in social work interventions: Theory and techniques. Соціальна робота та соціальна освіта. https://doi.org/10.31499/2618-0715.1(10).2023.280915

Van 't Wout, C., van Vuuren, J. J., & van Vuuren, A. M. (2020). Using cyber applications towards positive psychology interventions in Africa. https://doi.org/10.1007/978-3-030-62803-1_17

Watson, E. V., Allica, E. A., & Gutman, L. M. (2024). "Actually I can count my blessings": User-centered design of an application to promote gratitude among young adults. https://doi.org/10.48550/arxiv.2404.17698