Abstract

Les explotacions agrícoles en els espais periurbans es veuen sovint afectades per la proximitat amb les ciutats i per les seves dimensions reduïdes. La seva viabilitat econòmica passa sovint per una especialització de la producció. Un exemple especialització és la producció de flor tallada i plantes ornamentals.

El sector de la flor i planta ornamental és un sector molt competiu, on les explotacions competeixen en un mercat global.

Els principals objectius d’aquest treball són: conèixer el grau de tecnificació del sector de la floricultura del Maresme i veure quin és el profit d’aquestes explotacions per situar-se dins un espai periurbà.

Paraules clau: Agricultura periurbana, Maresme, Regió Metropolina de Barcelona, Flor tallada i Planta Ornamental

1 Introducció

La viabilitat econòmica de les explotacions agrícoles es pot veure condicionada pels tipus de conreus que duen a terme i per les activitats agrícoles que es desenvolupen. El factor sovint limitant és la superfície d’aquestes explotacions.

En el cas d’explotacions agrícoles amb poca superfície de conreu, una de les estratègies que fan servir és l’especialització de l’agricultura que duen a terme (Opitz et al., 2015). Aquesta especialització pot passar per la intensificació de l’agricultura mitjançant conreus hortícoles i plantes ornamentals (Korthals Altes i Van Rij, 2013). Per a Graamans et al (2018) una alta productivitat és necessària, donat l’elevat valor del sòl urbà i la necessitat de la viabilitat econòmica de les explotacions agrícoles.

Aquesta intensificació va acompanyada de l’ús de tecnologia, com ara conreus protegits, sistemes de reg i control del clima. Els conreus de planta ornamental per la seva intensificació i pel seu ús de tecnologia són intensius en mà d’obra al llarg de tot l’any i tenen una alta rendibilitat en termes de valor de la producció per m3 d’aigua consumida respecte altres conreus com ara els cítrics o els cereals Hernandez et al., 2014). Ara bé la intensificació o la tecnificació de l’agricultura dels espais urbans i periurbans sovint no és acceptada per part de la societat i aquesta prefereix els models agrícoles menys tecnificats (Specht et al., 2016).

El consum de les flors i les plantes ornamentals està relacionat amb la satisfacció de necessitats emocionals (Huang i Yeh, 2009, Steen, 2010), amb els sentiments, amb la qualitat de vida, i amb aspectes culturals (Tzavaras i Tzimitra-Kalogianni, 2010). Tot i que les plantes ornamentals o la flor tallada no es consideren productes alimentaris, en els últims anys les flors es comencen a introduir a la dieta (Chen i Wei, 2017),

El valor mundial de les plantes ornamentals i la flor tallada s’estima entre 100 – 150 bilions d’€/ anuals (Chandler i Tanaka, 2007). Chandler i Brugliera (2011) defineixen tres grans regions al món consumidores i alhora productores de flors i plantes ornamentals. Aquestes grans regions són: Europa, Estats Units de Nord-Amèrica i el Japó.

Per tant estem parlant d’una producció global on els productes sovint viatgen entre continents o dins un mateix continent.

Els conreus ornamentals, tan siguin explotacions de flor tallada o planta en test, són conreus intensius, ja que sovint fan una producció continua al llarg de l’any, més d’un conreu simultàniament i més d’un conreu a l’any dins la mateixa parcel·la. Aquesta intensitat en els conreus, l´ús òptim dels recursos, ser competitius en un mercat global i respectuosos amb el medi ambient fa que aquests siguin intensius en l’ús de tecnologia.

Aquesta tecnologia es pot dividir en: ús de material vegetal seleccionat, eficiència en l’ús del reg i la fertilització, i el Control del Clima.

L’ús de material vegetal millorat o seleccionat pot suposar un estalvi en els recursos emprats pel conreu així com també una reducció en els fitosanitaris aplicats (Lükten et al., 2015).

Al ser els conreus de planta ornamental intensius durant al llarg de tot l’any precisen una quantitat important d’aigua si ho comparem amb conreus de secà. L’ús de sensors reg per determinar la quantitat d’aigua en el sòl o en el substrat, les necessitats hídriques de les plantes i les condicions de clima (temperatura, humitat, radiació solar) són una forma d’estalviar en el consum d’aigua. El monitoratge del conreus permet conèixer quines són les necessitats hídriques en cada moment de les plantes (Saavoss et al., 2016). El control del sistemes de reg a més de representar un estalvi en el consum d’aigua, també representa pel productor un increment de la productivitat i un estalvi en el consum elèctric (Iersel et al., 2016, Saavoss et al., 2016). Un dels sistemes per reduir el consum d’aigua i nutrients en conreus fora sòl, és la recirculació de la solució. La recirculació de la solució nutritiva permet reduir la penjada ecològica de sistemes agrícoles altament productius (Prenafeta-Boldú et al., 2017).

Molts dels conreus de plantes ornamentals es duen a terme sota conreus protegits, això permet mantenir una producció continuada al llarg de l’any sense que es vegi afectat pels canvis de clima estacionals. Per a Kolokotsa et al., (2010) el que es persegueix, mitjançant el conreu sota conreus protegits, és optimitzar la producció per unitat d’energia consumida.

Al tractar-se, el mercat de la flor i la planta ornamental d’un mercat global, existeixen diverses etiquetes i certificacions que permeten acreditar el bon maneig de les practiques que duen a terme els productors de planta ornamental (Proverde, 2010). Les etiquetes i certificacions són un procediment pel qual un tercer dona fe de que el producte compleix uns estàndards de qualitat, de bones practiques respecte al medi ambient i de compromisos o fites socials.

Les definicions d’agricultura urbana la defineixen a grans trets com la agricultura que es dur a terme dins les ciutats o en els seus voltants, Mougeot (2000) i COST - Urban Agriculture Europe (2016). Si bé en cap de les definicions exclou, per se, els conreus no alimentaris, la majoria de la literatura es centra en la producció d’aliments. En treballs més recents com ara: el de Pölling, et al., (2017) centren el seu estudi en els models de negoci d’agricultura urbana d’aliments a la regió de Ruhr (Alemanya), o a Berlin (Hirsch et al., 2016). Raj et al., (2016), i Angotti (2015) analitzen els efectes que pot tenir l’agricultura urbana com a productora d’aliments a la ciutat de Nova York (Estats Units de Nord-Amèrica). Zasada (2011) menciona la producció de productes alimentaris regionals com a estratègia per a les explotacions agrícoles periurbanes.

Les explotacions agrícoles periurbanes es troben amb fortes pressions antropogèniques, la majoria relatives a altres usos alternatius del sòl. La viabilitat d’aquestes explotacions va condicionada a l’adaptació de les mateixes a les oportunitats que els presenta la proximitat la ciutat i dels seus ciutadans (Van der Schans et al., 2016). Les explotacions agrícoles periurbanes necessiten adaptar-se e innovar e per agafar avantatge a la seva localització prop de les ciutats (Akimowicz et al., 2017) i el que això significa ja sigui per la proximitat de consumidors potencials i per la proximitat a infraestructures de transport.

Com hem vist el mercat de la planta ornamental i la flor tallada és un mercat global, on els productes viatge de continent a continent des de els productors fins als consumidor finals. Per tant estem parlant d’un mercat molt competitiu on l’eficiència en l’ús dels recursos pot ser clau per la supervivència d’aquestes explotacions agrícoles. Aspectes com l’especialització, l’ús de tecnologia que permeti un ús òptim dels recursos i aprofitar les oportunitats que ofereix la ciutat són clau per aquest tipus d’activitats agrícoles.

Per això les principals preguntes són

Són el conreus especialitzats una alternativa en els espais agrícoles periurbans?

Quin és el grau d’ús de la tecnologia en les explotacions de flor tallada i planta ornamental?

Treuen profit aquestes explotacions agrícoles de situar-se en un espai periurbà?

2 Material i Mètodes

Els materials i mètodes s’ha dividit en dos seccions:

  • Àrea d’estudi
  • Entrevistes.

2.1 Àrea d’estudi.

La Regió Metropolitana de Barcelona (RMB) és localitza al nord est de la península ibèrica. Té una població de 4,793,592 habitants amb una superfície de 2,350.9 km2 i una densitat de 2,039 habitants/ km2. Les principals ciutats són Barcelona (1.608.746 hab.), l’Hospitalet de Llobregat (254.804 hab.), Badalona (215.634 hab.), Terrassa (215.121), Sabadell (208.246 hab.) i Mataró (125.517 hab). Els principals conreus de la regió són els cereals, les hortalisses, els conreus ornamentals i les vinyes.

A la RMB, segons dades del Departament d’Agricultura de Catalunya, hi ha 534 ha (2015) dedicades al conreu de plantes ornamentals i flor tallada. Més del 50 % de la superfície de conreus ornamentals es troben a la comarca del Maresme amb 371 ha (2015).

El conreu de la planta ornamental i flor tallada a la comarca del Maresme data de 1832 (Llobet, 1955). Ara bé la forta expansió dels conreus de flor tallada i planta ornamental daten dels anys 20 del segle XX (Llobet, 1955).

Al Maresme hi ha 151 explotacions dedicades a la producció de flor tallada i planta ornamental, això representa el 52% de les explotacions d’aquesta tipologia que hi ha Catalunya, i el 4% de tot l’Estat Espanyol, segons el cens agrari de 2009.

Draft Recasens 325994883-image1.jpeg
Figura 1. Situació de la zona d’estudi dins la Regió Metropolitana de Barcelona. Font: Elaboració pròpia.

La comarca del Maresme es troba molt a prop de la ciutat de Barcelona. Esta molt ben comunicada amb la ciutat de Barcelona per carretera i per ferrocarril.

El Maresme, segons Marfà (1982), presenta unes bones condicions climatològiques per a dur a terme conreus intensius. Una temperatura mitjana de 16 ºC i més de 900 hores-llum anuals.

2.2 Entrevistes

Per a conèixer les empreses de flor i planta ornamental, s’han dut a terme entrevistes semi estructurades a explotacions situades al Maresme, dins la RMB. Les enquestes semi estructurades permeten seguir un guió preestablert i ordenat, però també donen oportunitat als entrevistats a donar els seus punts de vista sobre els aspectes que ells creuen oportuns.

El model d’enquesta ha estat acordat pel grup de models de emprenedoria de l’agricultura urbana, dins el marc del projecte europeu COST Action TD Urban Agriculture Europe (Polling et al., 2016).

L’enquesta esta estructurada en 49 preguntes estructurades en 10 parts: 1) Breu descripció de l’explotació (nom, situació superfície conreada, any de fundació, tipus de conreu i maneig dels conreus); 2) Propòsits de l’activitat, saber quins són els objectius dels propietaris al dur a terme l’activitat agrària (comercial, auto-consum, subsistència, educatiu, ambiental, social, oci - benestar, mantenir la terra cultivada, recerca i desenvolupament); 3) Descripció de la situació de l’explotació agrícola (municipi, distancia al sòl urbà, tipologia de sòl); 4) Descripció dels mercats i màrqueting per a la comercialització dels productes (quins productes fa, a quins clients va dirigit, quines expectatives tenen els clients, com satisfà la necessitat dels seus clients, quines formes de comercialització fa servir, quin tipus de mercat té i que fa al seu producte diferent si el comparem amb altres productors o altres zones); 5) Quina relació té l’explotació agrícola amb els diferents agents implicats (ha rebut ajuts o suport per qualsevol dels nivells l’administració, hi ha algun tipus de relació entre l’empresa i les altres empreses del sector o de la zona i conèixer quin tipus de suport demanaria a l’administració); 6) Factors d’èxit; 7) Els principals problemes als que s’enfronta; 8) Beneficis socials i econòmics (valor de la producció, creació de feina, voluntaris, educatius, social, preservació de la superfície agrària, agro-biodiversitat i paisatge cultural); 9) Patrimoni Natural i Cultural; 10) Perfil del propietari (tipus de propietari, edat, nivell d’educació, grau d’implicació de la família en el projecte i com va decidir entrar dins la producció agrícola periurbana).

La durada de l’entrevista ha variat entre els 25 i els 50 minuts, el temps ha variat en funció de la disponibilitat de temps per dur a terme l’entrevista per part de l’entrevistat. Totes les entrevistes es van dura a terme entre gener – juliol, 2017.

Draft Recasens 325994883-image2.jpeg
Figura 2. Situació de les explotacions agrícoles entrevistades

El valor dels indicadors dels beneficis econòmics i socials s’indiquen a la taula següent:

taula 1. Valors dels indicadors dels beneficis socials
Servei Valor de l’indicador
0 1 2 3 4 5
Valor de la producció: €/ any < 1,000 1,000 – 5,000 5,001 – 20,000 20,001 – 100,000 100,001 – 500,000 > 500,000
Treballadors a temps complert nombre/ any 0 < 0.25 0.26 – 1 2 - 5 6 – 10 >10
Voluntaris nombre/ any 0 < 0.25 0.26 – 1 2 - 5 6 – 10 >10
Activitats educatives: persones hora/ any 0 < 100 100 – 1,000 1,001 – 5,000 5,001 – 10,000 > 10,000
Activitats socials: persones hora/ any 0 < 100 100 – 1,000 1,000 – 5,000 5,001 – 10,000 > 10,000
Gestió de l’espai obert: ha 0 < 0.1 0.1 – 1.0 1.1 – 10.0 10.1 – 50.0 >50
Agro-biodiversitat: Nombre de varietats diferents 1 2 - 5 6 - 10 11 - 20 21 – 30 >30
Cultural Landscape: maintenance costs of preserved historical buildings in €/ year 0 < 5,000 5,001 – 20,000 20,001 – 50,000 50,001 – 100,000 > 100,000


3 Resultats

3.1 Característiques de les explotacions

A la taula següent es mostra una breu caracterització de les explotacions de planta ornamental entrevistades. De les 9 entrevistades, hi ha 6 d’elles que superen els 40 anys d’existència i tres d’elles amb menys de 40 anys. La mitjana d’edat dels propietaris, gerents o directors és de 48,44 anys. La mitjana de superfície total de les explotacions és de 38.133,33 m2, mentre que la mitjana de la superfície conreada és de 26.688,89 m2.

taula 2. Taula de les característiques de les explotacions de planta ornamental i flor tallada entrevistades.
Codi de l’explotació Anys de funcionament Edat del propietari/gerent Formació Superfície total (m2) Superfície conreada (m2)
FBM 21 46 FP 60.000 20.000
JRM 10 47 Universitat 1.200 1.200
JV 77 61 FP 30.000 30.000
FN 47 48 Universitat 50.000 50.000
RLL 100 45 Universitat 20.000 20.000
JP 78 45 FP 27.000 27.000
JRV 45 51 Universitat 60.000 20.000
CR 32 53 Universitat 45.000 35.000
LLV 111 40 FP 50.000 37.000
Mitjana 57,89 48,44 - 38.133,33 26.688,89
Desviació estàndard 35,31 6,00 - 19.900,00 13.755,77
Màxim 111 61 - 60.000 50.000
Mínim 10 40 - 1.200 1.200


Com es pot veure en la taula següent, les explotacions entrevistades es dediquen a quasi tota la gama de productes relacionats amb els conreus ornamentals, fins i tot els més innovadors, la producció de flors i plantes aromàtiques comestibles.

taula 3. Producte produït i beneficis econòmics i socials per cadascuna de les explotacions entrevistades.
Codi de l’explotació Productes Valor de la producció Nombre treballadors Educatives Socials Agro biodiversitat
FBM Flor tallada 4 4 0 1 2
JRM Flors comestibles 2 1 0 0 5
JV Flor tallada 4 5 1 1 4
FN Flor tallada/ planta en test 5 5 2 1 2
RLL Flor tallada/ verd de tall 3 3 0 0 3
JP Planta en test 5 4 0 1 5
JRV Planter en planta aromàtica/ Plantes i flors comestibles 5 5 1 2 3
CR Planter planta ornamental 5 5 2 1 5
LLV Planta en test 5 4 1 0 3
Mitjana - 4,22 4,00 0,78 0,78 3,56
Desviació estàndard - 1,09 1,32 0,83 0,67 1,24
Màxim - 5 5 2 2 5
Mínim - 2 1 0 0 2


El poder servir la demanda els obliga a produir una amplia gama de productes, ja que questa sovint aquesta està associada a tendències o modes. De mitjana conreen més de 20 varietats diferents de plantes, ja sigui de flor tallada, planta en test o verd de tall.

Són empreses que empren una elevada quantitat de mà d’obra, la majoria estan per sobre dels 6 treballadors equivalents/any. També presenten un elevat valor de la producció, per sobre dels 100.000 €/ anuals de mitjana, i amb 5 explotacions per sobre dels 500.000 € anuals. Una de les explotacions entrevistades, CR és la principal empresa amb més empleats del municipi on es troba ubicada, amb 100 treballadors equivalents contractats.

taula 4. Objectius de les explotacions agrícoles entrevistades.
Sense importància Poca importància Alguna importància Molta importància Sense especificar
Comercial - - - 9 -
Autoconsum / consum social 9 - - - -
Subsistència 9 - - - -
Educatiu 3 3 3 - -
Protecció mediomabiental/ Àrea protegida 4 1 3 1 -
Social 4 3 2 - -
Oci/ benestar 9 - - - -
Ús tradicional de la terra 1 - 3 5 -
Investigació i desenvolupament. - 1 5 3 -


Com es pot veure a la taula anterior, el principal objectiu de les explotacions de planta ornamental i flor tallada és la comercial, la venta de la seva producció. Es tracta d’explotacions que no produeixen pel seu autoconsum o per la subsistència, ni explotacions que ofereixen activitats relacionades amb l’oci o el benestar. La majoria d’elles es troben fora d’espais protegits per aspectes naturals o mediambientals, i les que es troben dins són casos on la seva existència era prèvia a la creació de la figura de protecció. La majoria tenen més de 40 anys d’existència i per tant l’ús agrícola de la terra o més ben dit el manteniment de l’activitat agrària és una de les seves prioritats. El sector de la planta ornamental i la flor tallada és un sector amb molta innovació, el que els fa estar adaptant-se a la nova tecnologia. Algunes de les explotacions tenen convenis d’investigació amb centres de recerca agrícola de la zona.

3.2 Activitats complementaries a la producció agrícola

A la taula 3 es pot veure els baix nombre de visites que reben aquestes explotacions agrícoles amb fins educatius o relacionats amb l’oci o el lleure. La mitjana del conjunt de les explotacions entrevistades és menys de 100 persones a l’any. Algunes de les explotacions FN, JRV i CR sí que reben més de 100 visites a l’any però més relacionades amb visites tècniques de clients o proveïdors. .

3.3 Tecnologia e inversió

A fi de caracteritzar el grau de tecnologia de les explotacions agrícoles entrevistades, hem fet servir l’ús de material vegetal, l’ús de conreus protegits, el mitjà de conreu, l’ús de la fertirrigació, l’ús de sistemes d’osmosis inversa, la recirculació de la solució nutritiva, l’ús de sensors pel control del clima, l’ús de software per al control del clima i la fertirrigació, l’ús de calefacció i el grau d’inversió anual en millores de les explotacions.

Com és pot veure en la taula següent, totes les explotacions fan servir material vegetal seleccionat, cap d’elles dur a terme una millora vegetal pròpia. L’ús d’aquest material es correspon a incorporar tendències i modes en el consum de plantes i flor ornamentals, així com utilitzar material lliure de plagues i malalties i que presenti una uniformitat en la producció i la qualitat.

Totes les explotacions fan servir conreus protegits, podent així oferir una producció constant i de qualitat durant tot l’any i no estar a expenses de la climatologia. La majoria utilitzen hivernacles metàl·lics i plàstic o fins i tot metàl·lics i vidre, tot i que encara hi ha explotacions que fan servir estructures de fusta.

El medi de conreu emprat per la majoria és el fora sòl, tot i que hi ha dos explotacions, JRM i JV, que encara conreen una part de la seva producció directament al sòl. La gran diversitat de productes que ofereixen fa que no hi hagi una uniformitat en el substrat inert emprat.

taula 5. Caracterització de la tecnologia emprada.
Codi de l’explotació Ús de material vegetal seleccionat Conreus protegits Tipologia de conreu
FBM Fora sòl
JRM 70 % sòl i 30 % fora sòl
JV 50 % sòl i 50 % fora sòl
FN Si Fora sòl
RLL Fora sòl
JP Fora sòl
JRV Fora sòl
CR Si Fora sòl
LLV Fora sòl


Pel que al maneig de l’aigua de reg, totes les explotacions, menys JRM, apliquen la fertilització mitjançant el reg. Això vol dir que injecten els adobs mentre reguen. El fet d’injectar-los, implica l’ús de sensors de pH i conductivitat així com l’ús de luxímetres per establir quant s’ha de dur a terme aquest reg. Sovint, llevat de l’explotació RLL, usen un software específic. Aquest software permet al productor determinar la quantitat d’adob a aplicar, quines condicions de pH i conductivitat té l’aigua de reg i en quin moment s’aplica en funció de la radiació solar, el temps o la quantitat de l’aigua drenada. Cada productor ho programa en funció de l’espècie que cultiva, el cicle vegetatiu en que es troba, el medi de conreu que fa servir, la qualitat de l’aigua de reg i la seva experiència.

Només dos explotacions CR i LLV fan servir osmosis inversa a fi d’obtenir una qualitat d’aigua que els permeti regar els seus conreus. I també dues explotacions FN i JRV duen a terme la recirculació de la solució nutritiva.

taula 6. Caracterització de la tecnologia emprada.
Codi de l’explotació Ús de material vegetal seleccionat Conreus protegits Tipologia de conreu Fertirrigació Osmosis Inversa Recirculació de la solució nutritiva Control del Clima Calefacció Ús de maquinaria Nivell d'inversió anual
FBM Fora sòl No No 25.000 €
JRM 70 % sòl i 30 % fora sòl No No No No No No 1.000 €
JV 50 % sòl i 50 % fora sòl No No No 20.000 €
FN Si Fora sòl No 60.000 €
RLL Fora sòl No No No No No 1.000 €
JP Fora sòl No No 30.000 €
JRV Fora sòl No 18.000 €
CR Si Fora sòl No 80.000 €
LLV Fora sòl No 60.000 €


Un dels aspectes destacats per part dels productors és poder a dur a terme una producció constant al llarg de l’any. L’ús d’hivernacles pel control del clima, és un pas per aconseguir-ho. Un bon control del clima s’aconsegueix amb l’ús de sensors tèrmics e higromètrics que permeten mantenir les temperatures dins un rang òptim pel creixement de les plantes i uns nivells d’humitat que minimitzin la presencia de fongs a les plantes. A més del control de temperatura i humitat es pot fixar el nivell de radicació que entra a l’hivernacle. Totes les explotacions duen a terme un control del clima, sovint també controlat per un software que permet al productor fixar humitat, temperatura i radiació dins l’hivernacle en funció de la planta que conrea (veure taula anterior). Tot i el clima benigne de la zona d’estudi, cal fer servir calefacció durant el mesos d’hivern. Totes les explotacions, llevat de JRM i RLL, fan servir sistemes de calefacció. Ara aquesta varia en funció de les espècies conreades i si precisen una temperatura uniforme dins l’hivernacle durant tot el dia o només en casos que la temperatura davalli d’un llindar crític per la planta.

L’ús de maquinaria específica per reduir la mà d’obra és majoritari en les explotacions entrevistades. Totes, llevat de JRM, JV i RLL, fan servir maquinaria en algun dels processos. Aquesta maquinaria pot ser un sistema automàtic de classificació de les flors, de plantació de les plantes en test, de confecció del tac de sembra i de pinçament de les plantes. L’ús de maquinaria els permet reduir les necessitats de mà d’obra i ser més eficients alhora de produir.

Com podem veure en la taula anterior, els nivells d’inversió varien molt en funció del grau de tecnificació de les explotacions. Per les explotacions menys tecnificades la inversió és de 1.000 €/ anuals, mentre que per les més tecnificades varia entre els 18.000€ - 80.000€ / anuals. Algun dels productors varen comentar que els nivells d’inversió a l’any 2008 eren més elevats que els actuals.

3.4 Comercialització i beneficis de trobar-se en un espai periurbà.

Com hem pogut veure en l’apartat 3.1, el principal objectiu de les explotacions entrevistades és el comercial. Totes les explotacions volen vendre la seva producció.

Podem distingir dos grups de productors, els que venen producte no acabat a altres productors com JRV i CR i la resta, que venen producte acabat.

Dels productors que venen producte acabat els seus clients majoritàriament són floristes o majoristes de planta i flor ornamental. Els canals que fan servir poden ser des del tracte directe amb el florista o majorista, ja sigui en els Mercats de la Flor o en la pròpia finca. També hi ha productors com ara FN, JP i LLV que fan servir una empresa comercialitzadora, ja sigui associada amb altres productors, o una cooperativa per vendre la producció. JP ven el 100 % de la seva producció a través de la cooperativa, que és també qui els planifica la producció al llarg de l’any.

En el cas dels productors de flors comestibles la seva venta és directa a restaurants o a través de botigues especialitzades o supermercats.

No hi ha un patró per les ventes, hi ha productors que venen el 100 % de la seva producció a Catalunya, com ara: FBM, JRM i JRV-flors comestibles. Per a JV i RLL les seves ventes en un àmbit local, a Catalunya, representen un 50 % o més del seu volum de ventes.

Els altres productors venen part de la seva producció a la resta de l’estat espanyol i a l’estranger, aquestes ventes poden arribar a més del 50 % com és el cas de JV, FN, JP, JRV-planter, CR i LLV.

Per les ventes a l’estranger o a la resta de l’estat, es pot donar el cas que floristes o majoristes de planta i flor ornamental estrangers o de comunitats pròximes a Catalunya es desplacin a comprar productes als mercats de la flor o directament als productors. En aquest cas els productors permet fer exportacions, als productor que no tenen un xarxa comercial pròpiament dita. Un altre cas són FN, JP, LLV, JRV i CR que tenen o comparteixen amb altres productors una xarxa comercial que els permet vendre el seu producte fora d’un àmbit nacional o local. Les explotacions FN i LLV comparteixen la mateixa xarxa comercial.

Només hi ha una sola explotació que disposi del distintiu de producció ecològica i quatre d’elles que disposen de una certificació de qualitat i de producció respectuosa amb el medi ambient, expedida per una empresa certificadora.

taula 7. Comercialització i etiquetatge de la producció a les explotacions agrícoles entrevistades.
Codi de l’explotació % Catalunya % Espanya % Estranger Canals de venda Distinció de qualitat o medi ambient
FBM 100 % 0 % 0 % Mercats de la Flor i directe al florista No
JRM 100 % 0 % 0 % Venta directa a restaurants No
JV 50 % 30 % 20 % Mercats de la Flor, directe al florista i majoristes de flor No
FN Flor tallada: 50% Planta en test: 30% - Flor tallada: 50% Planta en test: 70 % Mercats de la Flor, directe al florista i comercialitzadora compartida amb altres productors Sí (BtoB)
RLL 70 % 10 % 20 % Mercats de la Flor No
JP 40 % 30 % 30 % Una cooperativa comercialitzadora Sí (BtoB)
JRV Planter: 25 %/ Flors comestibles: 100 % Planter: 20 % Planter: 45 % Planter: directa al productor i xarxa comercial

Flors comestibles: Supermercats, botigues especialitzades, restaurants

CCPAE
CR 13 % 57 % 30 % Directa al productor i xarxa comercial Sí (BtoB)
LLV 40 % 10 % 50 % Directa a floristes i xarxa comercial compartida amb altres productors Sí (BtoB)


Llevat de JRM que es va instal·lar l’any 2007, la resta portem més de 20 anys a la zona. Molts dels entrevistats comentaven que ells o els fundadors de l’empresa no es van instal·lar en un espai periurbà, més aviat la ciutat va anar creixent cap a les seves finques. FBM comenta que els seus avis es van veure obligats a traslladar la seva explotació de flor tallada de la ciutat de Barcelona cap el Maresme pel creixement de l’espai urbà de Barcelona.

Tots estaven d’acord que la proximitat de Barcelona, amb la seva demanda de plantes i flors, és un avantatge per a ells. Dins de la zona d’estudi hi ha un mercat de productors de la flor i planta ornamental. Aquest mercat fou creat a l’any 1983 a Vilassar de Mar. FBM, JV, FN i RLL venen part de la seva producció en aquest mercat. També prop de la zona d’estudi hi ha un altre mercat de la flor, aquest té els seus orígens a principis del segle XX a la ciutat de Barcelona. Actualment es troba integrat dins el principal mercat de majoristes d’aliments de Catalunya, Mercabarna. FBM i RLL venen la seva producció en aquest mercat.

La bona comunicació via carretera amb la resta de Catalunya i amb Europa són factors que tenen en compte FN, JP, JRV, CR i LLV. Algun productor ha comentat que malgrat tenir un aeroport internacional prop de les seves instal·lacions, molt del material vegetal importat de fora de la Unió Europea, segueix entrant per altres aeroports del nord i centre d’Europa i arribant per carretera fins a la zona d’estudi.

4 Discussió

Els tres conreus tradicionalment més representatius del Maresme són el conreus d’horta, les plantes ornamentals i les vinyes. En el decurs dels últims 33 anys tots els conreus han sofert una davallada en superfície (veure taula següent). Aquestes variacions poden representar entre el 45 % i el 69 % de la superfície conreada. Dels tres conreus característics, el que ha patit la davallada més forta és la vinya, seguit de l’horta i en tercer lloc el conreus ornamentals. Paral·lelament a aquesta reducció de la superfície agrícola hi ha hagut un increment en la població, en més del 60 %. Aquest increment de la població ha portat un increment de la superfície urbana i de les infraestructures i per tant una reducció de la superfície agrícola.

taula 8. Evolució de la superfície conreada (ha) pels principals conreus del Maresme i de la població de la zona d’estudi. Font: Cens agrari 1982, Pujolràs, 1982, Montasell 1982, DARP 2015 i Idescat.
1982 2015 Variació %
Conreus Ornamentals 676 371 -305 -45,12%
Vinya 663 204 -459 -69,23%
Hortalisses 2.981 1.390 -1.591 -53,37%
Població 256.189 433.404 177.215 69,17%


La reducció de la superfície agrícola del Maresme és deu en bona part al creixement de l’espai urbà. Aquest creixement de lo urbà es fruit de l’increment de la població en els últims 35 anys. La població s’ha desplaçat fora de la ciutat de Barcelona. Segons Rubiales et al., (2012), la RMB presenta una sortida de població de les grans ciutats (Barcelona, Badalona, l’Hospitalet de Llobregat, etc), cap a altres municipis menys densos, com els de la zona d’estudi, amb més qualitat ambiental i menys proporció de població de classes mitjanes – baixes. Veient les dades de reducció de la superfície conreada podríem pensar que aquest creixement s’ha dut a terme sobre els conreus de vinya. Doncs no seria així, ja que segons Dupras, et al., (2016) les vinyes ocupaven les zones amb pendent mentre que l’horta i la planta ornamental les zones planeres i amb disponibilitat d’aigua. La ciutat, com l’agricultura, busca zones planeres per establir-se. Així que mentre bona part de la reducció de la superfície de conreus ornamentals i d’horta es poden explicar per un canvi d’usos d’agrícola a urbà, la reducció de la superfície de vinya, hi entren més factors com poden ser l’abandó dels conreus.

Com podem veure a la taula 2, estem parlant d’explotacions petites de menys de 3 ha de superfície conreada. Si atenem al valor de la producció dels conreus típics de la zona, veure taula següent, podem veure que els conreus amb una producció més elevada són els conreus hortícoles i els conreus ornamentals. Per tant no es d’estranyar aquesta evolució cap conreus intensius d’horta i planta ornamental, conreus amb una elevada producció en €/ ha.

taula 9. Coeficients de producció estàndard 2014, expressat en €/ ha, per a Catalunya, segons la Red Comptable Agrària Nacional del Ministeri d’Agricultura, Pesca, Alimentació i Medi ambient.

Conreus Producció estàndard (€/ ha.)
Hortalisses fresques, melons i maduixes - Conreus en terrenys agrícoles 10.264,70
Hortalisses fresques, melons i maduixes - Conreus hortícola 9.630,13
Hortalisses fresques, melons i maduixes - Conreus protegits 86.421,82
Flors i plantes ornamentals - Aire lliure 106.181,58
Flors i plantes ornamentals - Conreu protegit 286.612,03
Vins amb denominació d'origen protegida DOP 2.827,00


Els conreus ornamentals són els que han sofert una menor disminució en la seva superfície. Una explicació seria que el valor elevat de la producció faci que hi hagi menor grau d’abandonament de l’activitat agrícola per part de l’agricultor.

Al contrari de com descriuen Polling (2016) i Zasada (2011), les explotacions entrevistades no ofereixen activitats relacionades amb l’agricultura, com pot succeir en el món del vi (Recasens et al, 2016). Ara aquestes visites no s’han de veure com diversificació en el model de negoci, ja que no perceben cap tipus de remuneració econòmica si no és més aviat obrir les explotacions agrícoles a centres de recerca, universitat, instituts o centres de formació agrícola o dur a terme jornades de portes obertes a clients i proveïdors.

La tecnificació del sector és clau per aconseguir els objectius que tots els productors han expressat de ‘qualitat, producció sostinguda al llarg de l’any i preu’. Aspectes com l’eficiència en l’ús de l’aigua, la fertilització, el clima i en l’ús de maquinaria per a processos específics dins la producció de planta i flor ornamental són claus per poder aconseguir aquests objectius Les petites diferències observades entre les explotacions entrevistades es deu a les necessitats del conreu especifiques de les varietats que es conreen.

Hi un poc ús de sistemes recirculació de la solució nutritiva en les explotacions entrevistades. La recirculació no només representa una minimització en els impactes que podem tenir aquestes activitats sobre el medi, si no també en l’estalvi d’aigua com a recurs i en l’estalvi en l’ús de fertilitzants. Van Oss (1999) va estimar un estalvi del 30 % en aigua i un 40 % en fertilitzants fent servir sistemes de recirculació de la solució nutritiva respecte sistemes sense recirculació de la solució nutritiva. Ara aquesta infrautilització de la recirculació de la solució nutritiva sembla que és comú a tot el sector de la planta ornamental i la flor tallada.

El nivell d’inversió per a modernització de les finques, com han comentat alguns dels productors, és actualment més baix que a l’any 2008, això s’explica amb la caiguda en el consum de planta i flor ornamental que s’ha experimentat a l’estat espanyol en els últims 9 anys (veure taula següent). La caiguda va ser de 7,5 € per persona en el conjunt de l’Estat Espanyol i 12,46 € per persona a Catalunya. Aquesta caiguda en el consum ha frenat moltes de les inversions en les explotacions del sector de la planta i flor ornamental. Per a Hernandez et al., 2014, aquesta davallada en el consum es deu a la crisis inmobiliaria que ha patit el conjunt de l’estat espanyol des de l’any 2007 – 2008. La crisis ha afectat tant al consum a nivell de particulars com de l’administració publica.

taula 10. Consum de Jardineria, flor i planta ornamental (€/ persona). Font: INE.
(€/ persona) 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015
Espanya 23,20 23,91 23,28 21,18 21,03 16,96 16,41 17,60 17,57 17,46
Catalunya 25,13 31,02 27,82 27,49 22,94 18,56 18,87 18,49 19,70 18,45


L’ús de maquinaria és desigual, tenim per un costat tenim les explotacions JP, LLV, JRV, CR i FN que pel tipus de producció, planta en test o esqueixos els permet mecanitzar la feina de plantació i de pinçament (LLV) o altres explotacions com ara FBM on només la classificació de la producció és fa mecanitzada. JV atenent al tipus de flor que produeix no pot mecanitzar la seva classificació. JRM i RLL no tenen cap tipus de mecanització dins el seu procés productiu. La mecanització d’aquestes feines els permet reduir la mà d’obra o ser més eficients amb el temps.

Per aquestes empreses que tenen un nivell d’exportació important, que sovint venen a majoristes arreu d’Europa si que és important de disposar d’una certificació que garanteixi la qualitat del producte i que aquest ha estat produït amb uns estàndards de respecte pel medi ambient.

Tot i trobar-se la zona d’estudi dins una regió densament poblada, només FBM per flor tallada, i JRM i JRV per flors comestibles, venen el 100 % de la seva producció a Catalunya. La resta, ja sigui directament o indirectament venen part de la seva producció a l’exterior (España o fora de l’estat espanyol).. La forta davallada en el consum intern (veure taula 10) de la planta ornamental i flor tallada en els últims anys per causa de la crisis, és una de les causes de que moltes explotacions exportin part de la seva producció.

La majoria de productors tenen com a clientes floristeries o majoristes, ja que tradicionalment el consum de flors i planta ornamental per part del consumidor final, és en botigues especialitzades com floristeries o centres de jardineria. Ara bé comença a observar-se en alguns països europeus, com ara el Regne Unit, Dinamarca i Suècia, un consum en augment en botigues no especialitzades com ara supermercats, centres de fes-t’ho tu mateix o gasolineres (CBI - Ministry of Foreign Office of Netherlands, 2016).

Que el consum de flor tallada sigui principalment en floristeries fa que els productors de flor tinguin com a clients a floristes i majoristes de flors i que els seus canals de venta siguin directes a la pròpia explotació o mitjançant els mercats de la flor. Una altra cosa són els productors de planta en test, on la seva venta ja no és exclusiva de floristes, si no que entren altres llocs de venta com gardens o botigues no especialitzades, això els fa que s’uneixin entre ells per crear comercialitzadores pròpies o mitjançant cooperatives de productors.

La despesa més elevada per persona de planta ornamental i flor tallada en altres mercats europeus, com ara l’Alemany, que pot arribar als 37 € / per persona i any (Schettler et al., 2016), fa que aquests siguin més atractius per als productors del Maresme. Els productors que més aprofiten el mercat Europeu són els productors de planta en test, ja que tenen una competència menor de mercats de fora de la Unió Europea per la dificultat en el transport. Bona prova d’aixó que es que els productors de planta en test venen entre un 30 – 50 % de la seva producció fora d’Espanya.

La venta mitjançant comercialitzadores o cooperatives a l’estranger i a través de comerç no especialitzat fa que els producte tingui que complir un mínim de garanties mediambientals o compromisos socials o laborals (CBI - Ministry of Foreign Office of Netherlands, 2016). En el cas del Maresme tots els productors de planta ornamental o planter tenen una certificació que ja pot ser oficial (CCPAE) o Business to Business per poder vendre la seva producció

5 Conclusions

Tot i la forta davallada en la superfície dels conreus tradicionals de la zona, els conreus de planta ornamental i flor tallada són els que han presentat una menor reducció si ho comparem amb els conreus hortícoles i la vinya. Tot i que la superfície planera dels conreus ornamentals també és idònia pel desenvolupament urbà.

La petita superfície de les explotacions agrícoles de la zona d’estudi ofereix poques alternatives a aquestes explotacions. La especialització en un producte concret, com ara la planta i la flor ornamental és una de les estratègies. Ens trobem amb explotacions amb una valor mitjà de la producció superior als 100.000 €/ any i que donen feina a més de 6 treballadors equivalents a l’any amb una superfície mitjana de 3,8 ha.

Tots les explotacions entrevistades tenen previst invertir en les seves finques. Això és un bon indicador de que volen mantenir la seva activitat.

Són explotacions que per aconseguir els seus objectius de qualitat, producció continuada al llarg de l’any tenen un elevat grau de tecnificació. Tot i que hi ha poques explotacions que recirculin la solució nutritiva.

El futur de les explotacions rau en ser competitives en el mercat global de la flor tallada i la planta ornamental. També en que tot el sector sigui capaç de crear una marca pròpia per divulgar i fomentar el consum de pròximitat de flors i plantes ornamentals.

La seva situació és clau per aquestes explotacions periurbanes, es troben en una zona on els conreu de plantes ornamentals i flor tallada té quasi 100 anys d’història. Tradicionalment havien subministrat la seva producció a la ciutat de Barcelona per la seva proximitat i bona comunicació. Aquesta bona comunicació també existeix amb la resta de l’estat i amb Europa. A la zona hi ha dos mercats de la flor i la planta ornamental.

Al ser una zona amb una gran tradició agrícola intensiva fa que hi hagi una bona xarxa de proveïdors de material de reg, hivernacles, calefaccions, adobs i fitosanitaris. La proximitat a la ciutat no només el facilita una bona comunicació sinó també la facilitat d’accés a les xarxes elèctriques, de gas i de telefonia.

6 Bibliografia

Akimowicz M, Cummings H, Landman K (2016). Green lights in the Greenbelt? A qualitative analysis of farm investment decision-making in peri-urban Southern Ontario. Land Use Policy, 55, pp. 24-36.

Angotti T (2015) . Urban agriculture: Long-term strategy or impossible dream?. Lessons from prospect farm in brooklyn New York. Public Health;129(4):336-341.

CBI - Ministry of Foreign Office of Netherlands(2016). Fresh Cut flowers and foliage in the European unspecialised retail market https://www.cbi.eu/sites/default/files/market_information/researches/product-factsheet-europe-fresh-cut-flowers-foliage-unspecialised-retail-market-2016.pdf. Accessed in 17 Dec 2017.

Chandler S, Tanaka Y(2007). Genetic modification in floriculture. Crit Rev Plant Sci, 26(4), pp. 169-197.

Chandler SF, Brugliera F (2011). Genetic modification in floriculture. Biotechnol Lett, 33(2), pp. 207-214.

Chen N-, Wei S (2017). Factors influencing consumers’ attitudes towards the consumption of edible flowers. Food Qual Preference, 56, pp. 93-100.

Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. Estadístiques definitives any 2015. http://agricultura.gencat.cat/ca/departament/dar_estadistiques_observatoris/dar_estructura_produccio/dar_estadistiques_agricoles/dar_estadistiques_definitives Accessed in 17 Dec 2017.

Dupras J, Parcerisas L, Brenner J (2016) . Using ecosystem services valuation to measure the economic impacts of land-use changes on the Spanish Mediterranean coast (El Maresme, 1850–2010). Reg Environ Change;16(4):1075-1088.

Graamans L, Baeza E, van den Dobbelsteen A, Tsafaras I, Stanghellini C (2018). Plant factories versus greenhouses: Comparison of resource use efficiency. Agric Syst 160:31-43.

Hernandez M, Morales A, Sauri D (2014). Ornamental plants and the production of nature(s) in the Spanish real estate boom and bust: The case of Alicante. Urban Geogr, 35(1), pp. 71-85.

Hirsch D, Meyer CH, Klement J, Hamer M, Terlau W (2016). Urban agriculture and food systems dynamics in the German Bonn/Rhein-Sieg Region. Intl J Food Syst;7(4):341-359.

Huang L-, Yeh T- (2013). Floral consumption values for consumer groups with different purchase choices for flowers. HortTechnology,19(3), pp. 563-571.

Instituto Nacional de Estadistica. Censo Agrio 2009. http://www.ine.es/censoagrario/censoag.htm. Accessed in 17 Dec 2017.

Instituto Nacional de Estadistica. Censo Agrio 1982. http://www.ine.es/censoagrario/censoag.htm. Accessed in 17 Dec 2017.

Kolokotsa D, Saridakis G, Dalamagkidis K, Dolianitis S, Kaliakatsos I (2010). Development of an intelligent indoor environment and energy management system for greenhouses. Energy Convers Manage, 51(1), pp. 155-168.

Korthals Altes WK, van Rij E (2013). Planning the horticultural sector. Managing greenhouse sprawl in the Netherlands. Land Use Policy,31, pp. 486-497.

Lütken H, Hegelund JN, Himmelboe M, Lauridsen UB, Müller R (2015). Natural transformation in plant breeding-A biotechnological platform for quality improvement of ornamental, agricultural and medicinal plants. Acta Hortic, 1087, pp. 19-27.

Llobet S (1955). De geografía agraria de la comarca del Maresme (Barcelona), Estudios Geográficos, 58 (16), pp. 23- 71.

Marfà O. La Flor Tallada al Maresme aspectes econòmics. https://goo.gl/658PGP Accessed in 17 Dec 2017.

Ministerio de Agricultura y Pesca, Alimentación y Medio Ambiente. Red Contable Agraria Nacional – Coeficientes de Producción Estándar. http://www.mapama.gob.es/es/estadistica/temas/estadisticas-agrarias/economia/red-contable-recan/#para5 Accessed in 17 Dec 2017.

Montasell i Dorda, Josep (1982). La produció d'hortalisses al Maresme, Atzavara, 4 pp 4 – 9.

Mougeot L J A (2000). Urban Agriculture: Definition, presence, potentials and risks, and policy challenges. International Development Research Center. https://goo.gl/2Nk8Qm Accessed on 17 Dec. 2017.

Opitz I, Specht K, Berges R, Siebert R, Piorr A (2016). Toward sustainability: Novelties, areas of learning and innovation in urban agriculture. Sustainability, 8(4), pp. 1-18.

Pölling B, Alfranca-Burriel Ó, Alves E, Andersson G, Branduini P, Egloff L D, Giacché G, Heller A, Herkströter K, Kemper D, Koleva G, Lorleberg W, Mendes-Moreira P, Miguel A, Neves L, Paulen O, Pickard D, Prados M-J, Recasens X, Ronchi B, Spornberger A, Timpe A, Torquati B, van der Schans J W, Weissinger H, Wydler H (2016). Creating the added value – social benefits of Urban Agriculture. Urban Agriculture Europe, eds Lohrberg, F, Licka, L, Scazzosi, L, Timpe, A. Jovis: Berlin, pp. 92 – 105.

Pölling B, Sroka W, Mergenthaler M (2017). Success of urban farming's city-adjustments and business models—Findings from a survey among farmers in Ruhr Metropolis, Germany. Land Use Policy, 69, pp. 372-385.

Prenafeta-Boldú FX, Trillas I, Viñas M, Guivernau M, Cáceres R, Marfà O (2017). Effectiveness of a full-scale horizontal slow sand filter for controlling phytopathogens in recirculating hydroponics: From microbial isolation to full microbiome assessment. Sci Total Environ;599-600:780-788.

Proverde. The European market for fair sustainable flowers and plants. Belgian Development Agency and Trade and development centre. https://goo.gl/naDt8j . Accessed on: 17. Dec.2017.

Pujolràs i Llopis, Jordi (1982). La viticultura al Maresme, Atzavara, 4 pp 41 – 44.

Raj S, Raja S, Dukes B- (2017). Beneficial but Constrained: Role of Urban Agriculture Programs in Supporting Healthy Eating Among Youth. J Hunger Environ Nutr;12(3):406-428.

Recasens X, Alfranca O, Maldonado L (2016). The adaptation of urban farms to cities: The case of the Alella wine region within the Barcelona Metropolitan Region. Land Use Policy, 56, pp. 158-168.

Rubiales Pérez, Miguel; Jordi Bayona-i-Carrasco e Isabel Pujadas Rúbies. Patrones espaciales de la segregación residencial en la Región Metropolitana de Barcelona: pautas de segregación de los grupos altos. Scripta Nova. www.ub.es/geocrit/sn/sn-423.htm. Accessed in 17 Dec 2017.

Saavoss M, Majsztrik J, Belayneh B, Lea-Cox J, Lichtenberg E (2016). Yield, quality and profitability of sensor-controlled irrigation: a case study of snapdragon (Antirrhinum majus L.) production. Irrig Sci;34(5):409-420.

Schettler C, Rombach M, Bitsch V (2016). Perceived advantages and barriers of buying cut flowers online. Acta Hortic,1132, pp. 9-16.

Specht K, Weith T, Swoboda K, Siebert R (2016). Socially acceptable urban agriculture businesses. Agron Sustainable Dev;36(1):1-14.

Steen M (2010). A world of flowers: Dutch flower auctions and the market for cut flowers. J Appl Hortic,12(2), pp. 113-121.

Tzavaras M, Tzimitra-Kalogianni I, Bourlakis M (2010). Consumer behaviour in the Greek floral market: Comparative insights for the food industry. Br Food J,112(4), pp. 403-415.

Van der Schans J W, Lorleberg W, Alfranca-Burriel Ó, Alves E, Andersson G, Branduini P, Egloff L D, Giacché G, Heller A, Herkströter K, Kemper D, Koleva G, Mendes-Moreira P, Miguel A, Neves L, Paulen O, Pickard D, Pölling B, Prados M-J, Recasens X, Ronchi B, Spornberger A, Timpe A, Torquati B, Weissinger H, Wydler H (2016).: It is a business! Business models in urban Agriculture. Urban Agriculture Europe, eds Lohrberg, F, Licka, L, Scazzosi, L, Timpe, A. Jovis: Berlin, pp. 82 – 91.

Van Iersel MW, Chappell MR, Thomas PA (2016). Optimizing growth, quality, and profits through precision irrigation in ornamental plant production. Acta Hortic, 1131, pp. 57-64.

Van Os EA (1999). Closed soilless growing systems: A sustainable solution for Dutch greenhouse horticulture. Water Sci Technol, 39(5), pp. 105-112.

Vejre H, Eiter S, Hernández-Jiménez V, Lohrberg F, Loupa-Ramos I, Recasens X, Pickard D, Scazzosi L,. Simon-Rojo M (2016). Can agriculture be Urban?. Urban Agriculture Europe, eds Lohrberg, F, Licka, L, Scazzosi, L, Timpe, A. Jovis: Berlin, pp. 18 – 21.

Zasada I (2011). Multifunctional peri-urban agriculture-A review of societal demands and the provision of goods and services by farming. Land Use Policy, 28(4), pp. 639-648.

Back to Top

Document information

Published on 10/05/18
Accepted on 10/05/18
Submitted on 07/03/18

Licence: Other

Document Score

0

Views 1
Recommendations 0

Share this document