Abstract

Un cop ens acostem als vint anys de creació del BCE i l’euro, comencem a tenir una experiència prou llarga de gestió d’una economia com la catalana, sense sobirania monetària i en plena globalització.  En els primers vint anys, la política econòmica ha estat realitzada en part (principal) per les autoritats espanyoles i en part (secundària) per les autoritats catalanes.  Val la pena analitzar els marges d’actuació que ha tingut cada autoritat, especialment la catalana, i com l’una i l’altra han intentat compensar la manca d’instruments monetaris i comercials.  Consideraré els resultats, parant atenció als factors externs, als problemes de sintonia o manca de sintonia entre autoritats estatals i autonòmiques i a les polítiques endegades pel govern de la Generalitat.   Els xocs positius i negatius viscuts han estat tan grans que convé reflexionar sistemàticament sobre les lliçons que en podem aprendre.  Hi havia un curs d’acció alternatiu al que es va prendre?  Si existia, era millor que el que es va seguir?  Què podria haver canviat d’haver comptat amb més instruments de política econòmica?

Back to Top

Document information

Published on 12/12/17
Submitted on 31/10/17

Licence: CC BY-NC-SA license

Document Score

0

Views 27
Recommendations 0

Share this document