Amb l’encadenament de diverses crisis, l’economia i el comerç internacional han viscut períodes d’afebliment que han arribat a posar en qüestió la continuïtat i l’esdevenir d’un procés de globalització que havia viscut una expansió considerable en els anys precedents. La digestió pesada de la crisi financera, les desconfiances que la manifestació brusca de la pandèmia va revelar, les tensions geopolítiques que sorgiren després de l’esclat de la guerra a Ucraïna, el ressorgir del proteccionisme comercial i l’afebliment continuat de les institucions internacionals amb vocació multilateral han fet emergir seriosos dubtes envers la resiliència del comerç internacional i de les cadenes globals de valor. Un bon indici dels vents de canvi és l’emergència d’un ampli conjunt de nous conceptes que han aparegut per tractar d’explicar cap on evoluciona el procés de globalització: deglobalization, slowbalization, reshoring, nearshoring, friendshoring, reglobalization.... Tots ells amanits amb l’espectre del risc d’un procés de fragmentació econòmica internacional en ple procés de transició digital i energètica i amb uns costos potencials incerts, però probablement molt elevats.
Published on 02/03/25
Submitted on 10/02/25
Volume L’economia catalana dins el nou marc geoestratègic global, 2025
Licence: CC BY-NC-SA license