Una diagnosi errònia és sovint el punt de partida de respostes de gestió inadequades que, en ocasions, poden fins i tot agreujar el problema que es pretén solucionar. L'ampliació de l’aeroport de Barcelona n'és un exemple clar, on metàfores i simplificacions de caire emocional impedeixen una anàlisi objectiva de la complexitat de gestionar les zones humides. Aquest domini d’una narrativa polaritzadora en el debat sobre la gestió d'ecosistemes fa gairebé impossible que l’administració pugui formular alternatives viables.
Es presenten els resultats d’una anàlisi de l’evolució històrica recent del sistema de zones humides del delta del Llobregat, que proporciona informació sobre els hàbitats més urgents de restaurar, la superfície mínima necessària per garantir la resiliència del sistema i les àrees on és viable crear noves zones humides. Finalment, s’avalua la probabilitat d’assolir l’objectiu —i l’obligació establerta en la legislació comunitària— de recuperar el sistema de zones humides del delta del Llobregat en funció de tres escenaris possibles: mantenir la situació actual, creixement de la tercera pista pels seus dos extrems i creixement exclusivament vers l’est.
Published on 02/03/25
Submitted on 14/11/24
Volume Infraestructures i gestió sostenible del territori, 2025
Licence: CC BY-NC-SA license