Hi ha un ampli consens mundial que, per mitigar els efectes de la crisi energètica, climàtica i ecosistèmica, cal la substitució indefugible dels recursos fòssils i nuclears per energies renovables en el curs de les properes dècades. Els acords de Paris de 2015 (COP 21) van fixar un límit d’augment de la temperatura mitjana de la superfície de la Terra d’1,5 ºC, que implica, malgrat certs interessos negacionistes, deixar sense cremar la meitat de les reserves actuals de combustibles fòssils.
Atesa la diferent naturalesa de les fonts d’energia renovable respecte a la dels combustibles fòssils, la transició energètica comportarà canvis radicals no tan sols en la manera d’obtenir l’energia sinó també en la forma d’usar-la en el que es configura com un veritable canvi de civilització.
Un dels reptes més significatius d’aquest canvi és la necessitat de captar l’energia de la radiació solar directa (termosolar i fotovoltaica) i de les seves derivades (corrents d’aigua, vents, biomassa) per mitjà d’extenses superfícies de territori, funció que els combustibles fòssils havien obviat.
Així, doncs, els requeriments de territori (per a la captació) tornen a entrar de ple en l’equació de l’energia en competència amb altres usos (boscos, agricultura, zones urbanes, infraestructures, paisatges) i cada país haurà de plantejar la seva solució en funció dels recursos disponibles tot respectant els ecosistemes.
Catalunya, amb una densitat de població elevada, molt desigualment repartida, i una orografia complexa, la implantació territorial del nou sistema energètic renovable s’està manifestant especialment complexa.
L’associació CMES, conscient d’aquesta problemàtica i a fi de proporcionar criteris sobre les implantacions de captació i d’establir ponts de diàleg entre diferents realitats territorials, ha impulsat des de 2021 el projecte Transició Energètica i Territori (projecte TEiT) en col·laboració amb entitats i persones de diferents comarques de Catalunya i, en especial, amb el moviment de Centres d’Estudis Locals.
Abstract Hi ha un ampli consens mundial que, per mitigar els efectes de la crisi energètica, climàtica i ecosistèmica, cal la substitució indefugible dels [...]
Today there is a broad consensus that mitigating the effects of the energy and climate crisis requires the substitution of fossil resources for renewable energies in the coming decades. The Paris Agreements of 2015 (COP 21) set a limit on the increase in the average temperature of the surface of the planet Earth of 1.5 ºC, which means leaving unburned about half of the reserves of fossil fuels.
Since the nature of renewable energy sources is very different from that of fossil fuels, this transition will lead to changes in the way energy is used in the transition towards sustainable social development: we are facing a real change of civilization. One of the most significant effects is the need to recapture energy from solar radiation (photovoltaic and termosolar) and its derivatives (water flows, winds, biomass). Fossil fuels are the result of capture by photosynthesis and other chemical reactions that took place hundreds of millions of years ago for hundreds of millions of years. It is a finite resource that we are now burning at a rate of 1 million times faster than when they were formed.
Estimates made by some authors allow us to affirm that the surface (and territory) requirements necessary to capture and manage renewable energies will be about 80 times those of the fossil and nuclear energy system. This aspect has not yet been internalized neither by the political representatives, nor by the economic managers, nor by the general population. This communication analyses the projection of these territorial requirements on a Catalan scale when, after reducing current energy expenditure by 21% with savings programs and good practices, it will be necessary to occupy an extension of around 124,000 hectares for photovoltaic and wind catchments of which 60,000 may be on anthropized soils and the remaining 64,000 on sensitive soils (agricultural, forests and woodlands). The lack of information and an executive plan together with the high dense and unbalanced population pose additional difficulties to Catalonia's energy transition.
In order to provide criteria for catchment implementations and to establish bridges of dialogue, since 2021 the CMES association has promoted the Energy Transition and Territory project (Transició Energètica I Territori, TEiT project) in collaboration with entities and people from different counties of Catalonia. This communication shall put numbers to these realities and ends with the exposition of the most relevant aspects that have emerged from these meetings.
Abstract Today there is a broad consensus that mitigating the effects of the energy and climate crisis requires the substitution of fossil resources for renewable energies in the coming [...]
CAPTACIÓ D’ENERGIA RENOVABLE I OCUPACIÓ DE TERRITORI 
