4rceec (2025). Vol. L’economia catalana dins el nou marc geoestratègic global, 203
Abstract
Aunque las complejidades del momento actual del entorno son evidentes, dando lugar a expresiones como “policrisis”, “un mundo propenso a crisis”, o incluso “una nueva guerra fría”, cabe recordar que en una situación similar, en 1930, Keynes planteó escenarios más constructivos basados en el poder de la innovación tecnológica y las inversiones para incorporarlas al tejido empresarial y social. Su apelación a las “posibilidades económicas de nuestros nietos” ha tenido eco en 2024 en una formulación de la directora del FMI, Georgieva en que de nuevo trata de ir más allá del corto plazo para esbozar escenarios con “luces largas”, aunque con las dosis de realismo necesarias, recordando como ya Keynes apuntó las complicaciones que las guerras o las cuestiones demográficas podían suponer. La “next generation” de retos para nuestra sociedad global incluye aspectos muy diversos que reclaman planteamientos de políticas industriales, fiscales, sociales, medioambientales, etc. afrontando trade-off complejos
Abstract Aunque las complejidades del momento actual del entorno son evidentes, dando lugar a expresiones como “policrisis”, “un mundo propenso a crisis”, o [...]
4rceec (2025). Vol. La contribució dels professionals de l’economia, 143
Abstract
La profesión de economista ha adquirido en las últimas décadas un amplio reconocimiento social, en paralelo a la importancia de los temas económicos y empresariales en los debates públicos y con unas correlativas responsabilidades ante la opinión pública y los medios. Este ascenso empezó a fraguarse hace dos siglos, en un entorno en que los cambios tecnológicos, sociopolíticos y geoestratégicos presentan algunas interesantes similitudes con los problemas actuales. Desde entonces la capacidad de los análisis de los economistas para afrontar los retos de cada momento ha ido adaptándose para ofrecer propuestas racionales en entornos a menudo muy complejos. El seguimiento de algunos de los principales hitos de la profesión en estos dos siglos revela tanto elementos de llamativa continuidad como de muy flexible y versátil adaptación a los retos de cada momento. La solidez y utilidad de la profesión se pone a prueba especialmente en épocas delicadas como las actuales.
Abstract La profesión de economista ha adquirido en las últimas décadas un amplio reconocimiento social, en paralelo a la importancia de los temas económicos [...]
Justification
Although the complexities of the current environment are evident, giving rise to expressions such as “polycrisis” or “a crisis-prone world”, or even “a new cold war”, it is worth remembering that in a similar situation, in 1930, Keynes proposed more constructive scenarios based on the power of technological innovation and investments to incorporate them into the business and social fabric. His appeal to the “economic possibilities of our grandchildren” has recently been echoed in a formulation by the director of the IMF, Georgieva (2024), in which she once again tries to go beyond the short term to outline environmental scenarios with long(er) term perspective, although with the necessary doses of realism, remembering as Keynes already pointed out the complications that wars or demographic issues could entail.
Goals
The supranational environment plays a central role in shaping the framework of the Catalan economy and business activity. The complexities of the third decade of the 21st century – with the risks of geopolitical fragmentation, tensions in supply chains, technological changes, etc. – are reminiscent of the situation that occurred in the 1930s in which protectionist responses and the formation of “spheres” of influence also produced what today we would call fragmentations in the international economy. The appeals to keep open, despite geopolitical rivalries, areas of cooperation/coordination in relation to the clearest cases of “global public goods” are as necessary as they are difficult to implement. But generating the framework in which the possibilities alluded to by Keynes-Georgieva about “technological optimism” require adjustments in many economic, socio-political and cultural/institutional parameters. The contributions of Acemoglu and others – such as in “Progress and Power” – are illustrative in this regard.
Results/Conclusions to work on
Despite the difficulties of the moment (“colossal disorder” to use Keynes' expression), or even more precisely because of them, it is important to outline what the “Next Generation” is, the new generation of challenges and adequate analysis to understand the factors that They interact between the short term and the long term, to navigate this complex environment. Integrating the economic-business dimensions with the technological, socio-political and geostrategic ones offers ways to work with scenarios that combine facing the problems of the moment with more solidly putting future perspectives on track in a world that is changing with great speed, depth and irreversibility.
Abstract
Justification
Although the complexities of the current environment are evident, giving rise to expressions such as “polycrisis” or “a crisis-prone [...]
Justificació
L'ascens de la professió d'Economista va tenir una fita fa dos segles, amb la consagració de la denominació de “Economia Política” en els clàssics. Posteriorment la creació de les Associacions professionals d'Economistes com la British Economic Association (1885) i una titulació universitària específica de Economics en la universitat de Cambridge (1903) van ser altres fites en la consolidació social i professional dels Economistes, que va avançar en reconeixement amb la inclusió de l'Economia entre les disciplines amb Premi Nobel (1968-1969). Fa un segle, en 1924, Keynes va dedicar un llarg article amb motiu de la defunció del seu mestre Alfred Marshall, en què contenia la famosa descripció de la singularment “rara combinació de dons” que havia de reunir un economista. Què podem aprendre d'aquesta trajectòria d'interaccions entre realitats i idees de la nostra professió?
Objectius
En el moment d'eclosió de la professió, a principis del segle XIX, alguns problemes tenien cridaneres similituds amb els actuals: una època de ràpid canvi tecnològic que estava alterant les formes de treball, de vida i de relacions socials, generant el que avui diríem “nous models de negoci”. L'aprofitament dels guanys de productivitat de la Revolució Industrial va permetre als països occidentals accedir a una hegemonia econòmica i política, desbancant a la Xina i l'Índia…que en l'actualitat pretenen recuperar aquest lideratge. Els primers economistes van afrontar els problemes de distribució de la renda que es veia profundament alterada pels canvis tecnològics i les seves implicacions sociopolítiques. Un dels debats més presents era el paper de la liberalització comercial secundada, com la globalització, per uns mentre que uns altres expressaven les seves reticències davant els eventuals problemes en l'accés a “subministraments estratègics”. Moltes d'aquestes qüestions de fons tornen avui a ser presents de forma accentuada: impactes del canvi tecnològic, especialment la intel·ligència artificial, amb formulacions de Ricardo que anticipen desenvolupaments recents de Acemoglu, debats sobre fragmentacions i sobre pugnes geoestratègiques i les seves implicacions, així com la distribució dels “dividends” de la globalització i del canvi tecnològic. Els temes demogràfics i els factors limitatius del creixement – ara amb les preocupacions mediambientals – tenen així mateix arrels i tradició. Gestionar “trade off”, avaluar cursos d'actuació alternatius, adaptar-se de manera creativa a noves i complexes realitats…alguns dels trets que singularitzen als economistes tornen a estar en primer pla
Resultats/Conclusions a treballar
Les responsabilitats creixents dels economistes com a professió, davant el conjunt de la societat, adquireixen especial rellevància en moments de complexitats i perplexitats. Les experiències acumulades així com la capacitat d'adaptació a noves realitats i a la conformació de potencials escenaris de futur són actius importants perquè els economistes siguin un “pont sobre aigües turbulentes” en aquests delicats moments, en què aquests ponts són singularment rellevants quan més turbulentes siguin les aigües…
Abstract Justificació
L'ascens de la professió d'Economista va tenir una fita fa dos segles, amb la consagració de la denominació de “Economia [...]
Justificació
L'ascens de la professió d'Economista va tenir una fita fa dos segles, amb la consagració de la denominació de “Economia Política” en els clàssics. Posteriorment la creació de les Associacions professionals d'Economistes com la British Economic Association (1885) i una titulació universitària específica de Economics en la universitat de Cambridge (1903) van ser altres fites en la consolidació social i professional dels Economistes, que va avançar en reconeixement amb la inclusió de l'Economia entre les disciplines amb Premi Nobel (1968-1969). Fa un segle, en 1924, Keynes va dedicar un llarg article amb motiu de la defunció del seu mestre Alfred Marshall, en què contenia la famosa descripció de la singularment “rara combinació de dons” que havia de reunir un economista. Què podem aprendre d'aquesta trajectòria d'interaccions entre realitats i idees de la nostra professió?
Objectius
En el moment d'eclosió de la professió, a principis del segle XIX, alguns problemes tenien cridaneres similituds amb els actuals: una època de ràpid canvi tecnològic que estava alterant les formes de treball, de vida i de relacions socials, generant el que avui diríem “nous models de negoci”. L'aprofitament dels guanys de productivitat de la Revolució Industrial va permetre als països occidentals accedir a una hegemonia econòmica i política, desbancant a la Xina i l'Índia…que en l'actualitat pretenen recuperar aquest lideratge. Els primers economistes van afrontar els problemes de distribució de la renda que es veia profundament alterada pels canvis tecnològics i les seves implicacions sociopolítiques. Un dels debats més presents era el paper de la liberalització comercial secundada, com la globalització, per uns mentre que uns altres expressaven les seves reticències davant els eventuals problemes en l'accés a “subministraments estratègics”. Moltes d'aquestes qüestions de fons tornen avui a ser presents de forma accentuada: impactes del canvi tecnològic, especialment la intel·ligència artificial, amb formulacions de Ricardo que anticipen desenvolupaments recents de Acemoglu, debats sobre fragmentacions i sobre pugnes geoestratègiques i les seves implicacions, així com la distribució dels “dividends” de la globalització i del canvi tecnològic. Els temes demogràfics i els factors limitatius del creixement – ara amb les preocupacions mediambientals – tenen així mateix arrels i tradició. Gestionar “trade off”, avaluar cursos d'actuació alternatius, adaptar-se de manera creativa a noves i complexes realitats…alguns dels trets que singularitzen als economistes tornen a estar en primer pla
Resultats/Conclusions a treballar
Les responsabilitats creixents dels economistes com a professió, davant el conjunt de la societat, adquireixen especial rellevància en moments de complexitats i perplexitats. Les experiències acumulades així com la capacitat d'adaptació a noves realitats i a la conformació de potencials escenaris de futur són actius importants perquè els economistes siguin un “pont sobre aigües turbulentes” en aquests delicats moments, en què aquests ponts són singularment rellevants quan més turbulentes siguin les aigües…
Abstract
Justificació
L'ascens de la professió d'Economista va tenir una fita fa dos segles, amb la consagració de la denominació de [...]
Joan Tugores's personal collection 
1
3
5/5
Nueva generación de retos en un entorno global complejo (4CEC-Eje 1) 
