Abstract
L'economia circular és un model econòmic i productiu que estableix que qualsevol residu és un recurs. Aplicant les seves bases, aconseguim:
* Millorar els resultats econòmics reduint l'ús dels recursos
* Identificar i crear noves oportunitats de creixement econòmic
* Garantir la seguretat del subministrament de recursos essencials
* Lluitar contra el canvi climàtic (un 3% del factor climàtic té a veure amb la gestió de residus)
A Catalunya s’ha plantejat un horitzó del 60% de recollida selectiva per a 2020 i, tenint en compte que actualment s’està en el 38% de, cal avançar en les estratègies per millorar aquests resultats. Les administracions, les empreses i la societat en general són claus per tal d’assolir un circularitat dels residus com a recursos.
A partir del darrer quart del segle XX, a mida que la societat ha anat prenent consciència que determinades pràctiques acabaven tenint un efecte bumerang negatiu, és quan s’ha començat a articular un discurs i a adoptar unes mesures que perseguien en primera instància minorar aquests impactes sobre el medi i les persones; és aquí quan s’abandona la gestió “incontrolada” per passar a la gestió “controlada” dels residus.
Ara, però, estem immersos en un nou punt d’inflexió: els residus ja no són un element molest del què cal desfer-se: són un recurs i una oportunitat de generar activitat econòmica i llocs de treball.
Ja no és realista pensar en escenaris infinits de primeres matèries. Tenim la certesa que, cada vegada amb més evidència, els recursos naturals entraran en escenaris d’escassetat creixent i els residus, si no són malbaratats, poden esdevenir una font important d’obtenció de nous recursos.
Els residus generats per les activitats s'han de gestionar per minimitzar els impactes negatius sobre el medi ambient i la salut humana. Així, a més de prevenir els efectes més nocius i indesitjables, des del punt de vista del medi ambient, també s'ha de promoure el seu valor com a recurs per a la producció de materials que es poden integrar de nou en els processos de producció, per tal d'avançar efectivament cap a un economia circular. Hem d’entendre, per tant, la gestió dels residus en tant que sector econòmic i potencial generador d’oportunitats, de negoci i laborals.
A Catalunya gaudim d’una trajectòria extensa en gestió de les deixalles. El 1993 va néixer la primera llei reguladora de residus, que ens va situar a tots sobre unes bases modernes i eficaces en la seva gestió, i on va començar el que podríem dir-ne la planificació moderna. Transcorreguts aquests 20 anys, ara hem d’entrar en una etapa nova, en la que el context econòmic dels darrers anys ens ha fet també pensar en com hem d’avançar amb més eficàcia, però també amb optimització econòmica. Cal pensar que l’escenari infinit de primeres matèries ja no és aquest, cada vegada els recursos entraran en escenaris d’escassetat, i els residus poden ser una font contributiva en aquest escenari.
La contribució d’una gestió eficient dels residus al foment de l’economia circular 
