Abstract
Recerca i desenvolupament, dos grans conceptes que junts sonen més fort. I és que, a l’hora de parlar de la fortalesa, competitivitat, i futur d’un país, un dels principals indicadors a tenir en compte és l’esforç en R+D.
L’any 2021 es va registrar una despesa en R+D del 1,67 % del PIB a Catalunya, que, tot i superar en 0,26 punts percentuals la mitjana espanyola, queda molt lluny del 3 % desitjat, objectiu fixat per la Comissió Europea i recollit al Pacte per la Ciència i la Innovació 2030 espanyol.
D‘on venim i cap a on anem son preguntes que s’adrecen en aquest estudi, a través d’un diagnòstic de la situació de la R+D+I a Catalunya amb dades històriques (2002-2022) de PIB, la despesa en R+D interna, la ocupació en R+D+I, les publicacions científiques, la captació de projectes i fons europeus, la creació de start-ups, les sol·licituds de patents, la puntuació al EU Innovation Scoreboard, i altres rànquings d’innovació global.
En la majoria dels casos, veiem una clara tendència alcista, però, si es compara amb les dades dels Estats Membres referents en R+D, es pot sospitar que no es tracta directament d‘una senyal positiva, o almenys suficient, com per complir els objectius i posicionar Catalunya al centre del progrés.
L’actuació necessària en aquesta tessitura no és tan simple com podria semblar. El diagnòstic de dades no serveix únicament com a mètode de comparació, sinó que es du a terme un pas més. L’econometria com a eina predictiva i regressiva entra en acció per conèixer com afecten totes aquestes dades relatives a la R+D que cada any es recullen al nostre indicador.
Es presenta un model economètric de series temporals multivariants, a través d’un sistema VAR (Vector AutoRegressive), per estudiar com la variable “percentatge de despesa en R+D” es veu afectada per la resta. La finalitat és identificar quines variables afecten positivament i quines negativament, per conèixer què s’hauria de promoure per tal d‘augmentar aquest percentatge, com si es tractés, de quelcom “endogen”, o “dependent”. És a dir, que depèn del model, ergo, de les altres variables.
Alguns resultats son esperables, mentre que d’altres no ho son de cap manera. Qui diria que com més patents es sol·liciten, es podria esperar un menor percentatge de despesa en R+D l’any vinent?
En canvi, les publicacions científiques i la ocupació en R+D sí que s’associen a un increment d’aquest indicador, com un podria intuir. Les possibles explicacions per això podrien ser varies, però la nostre hipòtesis enceta un concepte en auge: l’Open Innovation.
4t Congrés d’Economia i Empresa. Eix 6: El Sistema de Ciència i Innovació i el Repte de la Transformació Digital
Innovació, competitivitat i transferència tecnològica. Una mirada a la composició de la despesa en R+D a Catalunya 
